El pare Josep M. Bosch i Raurell, col·laborador de l'APEPC

(Barcelona 6 de juny 1917 – 11 gener 2012)
Després d’una llarga vida dedicada a l’ensenyament, quan es jubilà el 1986, començà a col·laborar al nostre Arxiu Provincial. Perseverà col·laborant fins al 2004: divuit anys amb molta feina ben feta.
Va ser un exemple de constància, de treball ordenat, de puntualitat, de senzillesa ja que acceptava feines que no tenen aparença però resulten molt útils a la llarga.
Recordem-ne algunes: el buidat de la revista Ephemerides Calasanctianae dels religiosos difunts amb data, lloc i la consueta, dades que ens serviren per enriquir el nostre fitxer de religiosos. Ordenà per noms de superiors provincials o generals les cartes circulars i altres documents emesos: da cada superior tenim ara un dossier amb els seus escrits per ordre cronològic (ocupen 10 caixes arxivador). Dels documents del provincial des de 1936 fins aproximadament el 1956 en va fer una fitxa segons el criteri en que els secretaris provincials ho havien fet després. Les cartes personals rebudes per religiosos (són unes vint mil i ocupen 58 caixes arxivadors) també les ordenà per remitents, dintre d’aquests per destinatari i finalment per data; en va fer una relació que després poguérem informatitzar. Classificà les fotografies dels col·legis: les ordenà en sobres segons temes, festes, etc.: a cada sobre hi posà la inscripció del contingut. Va fer una primera classificació de la col·lecció de goigs i d’estampes escolàpies: després aquests col·leccions s’han ampliat notablement i altres les han classificat novament. Era un especialista en filatèlia i havia orientat molts alumnes en aquesta afecció; a Sant Antoni publicà una revisteta ciclostilada de filatèlia. A l’APEPC ordenà els segells d’Espanya i de diverses països. Ens donà la seva col·lecció filatèlica entre altres coses i documents personals.
Com es pot veure, aquests senzilles tasques mostren la importància de la seva feina i el gran servei que posteriorment han fet i faran. Es prestava a altres accions puntuals que se li demanaven davant d’una feina que es presentava.
La vida del pare Bosch no s’esgota però a l’APEPC. Alumne del col·legi Calassanci del carrer Ample, professà a l’Escola Pia a Moià el 27 d’agost de 1933. Sacerdot des del 13 de juliol de 1941.
Ensenyà en els col·legis de Nostra Senyora, Vilanova i la Geltrú d’on va ser rector (1961-1964) i Sant Antoni. Passà uns anys (1951-1956) en el col·legi Beauséjours de Narbona, quan va dependre de l’Escola Pia. Ho aprofità per a perfeccionar-se en el francès, llengua que dominava amb la seva característica precisió.
Després d'uns anys de malaltia definitivament ens ha deixat l'11 de gener de 2012. Gràcies pare Bosch per la col·laboració a l’APEPC i l’exemple de generositat.

Comentaris