dijous, 15 de setembre de 2011

El fons Borrell

El juliol de 2011 hem col•locat en una de les parets dels nous locals de l’Arxiu Provincial dues làpides procedents d’Alella. Quan el 2001 l’Escola Pia abandonà aquella casa, entre altres coses ens emportàrem les dues làpides perquè són uns testimoni de la persona d’Antoni Borrell. Per manca d’espai adequat, les hem guardat fins ara en que disposem d’un lloc on queden ben visibles i guardades.
La documentació que formava l’arxiu personal del senyor Antoni Borrell i Folch el guardem des de 1991 a l’APEPC. L’any següent ja tinguérem un breu inventari d’aquest fons, el qual ocupa 128 caixes i 29 llibres grans de comptabilitat amb la signatura 10-33.
Antoni Borrell va ser un personatge polifacètic de la segona meitat del segle XIX: polític, financer, mecenes, culte. Continua sent un desconegut en la nostra història.
Miriam Mulinari va fer l’inventari detallat de les 38 caixes que contenen la documentació sobre els Vapores Correo Marqués del Campo. El volum inventari ocupa 271 pàgines. L’acompanyà amb un dossier del qual cal destacar les biografies d’alguns dels personatges que hi intervenen, la història de les línies i vapors de l’empresa i bibliografia sobre el tema. La mateixa autora publicà un resum biogràfic del personatge: «Antoni Borrell i Folch (Barcelona 1832-1910): político y hombre de finanzas. Apuntes para una biografía, extractados del archivo de la Escuela Pía de Cataluña», en Memoria Ecclesiae, vol. XXX (Màlaga, 2004), pàg. 91-98.
S’han fet dos estudis concrets aprofitant aquest fons: un analitzà la construcció de la casa d’Alella i un altre serví per completar la història del ferrocarril a Espanya. D’aquests dos treballs no en tenim còpia.
Dels possibles temes en que s’involucrà Antoni Borrell i caldria estudiar, assenyalem la molta relació amb entitats bancàries. Fou un dels fundadors del Banco Hispano Colonial i conseller del Banco Vitalicio de Cataluña. També fou el president de la Sociedad Catalana General de Crédito i promotor del Banco Peninsular Ultramarino, entre molts d’altres càrrecs més.
Va mantenir relacions i amistat amb els personatges rellevants de l’època com el marquès de Vilana, el de Comillas, el doctor Robert, els cònsols acreditats a Barcelona, i fins i tot, amb el president del govern, Cànovas del Castillo, juntament amb ministres i personatges influents a la Cort: es conserven cartes. Va ser cònsol de Romania a Catalunya. Diverses vegades fou elegit diputat a les corts espanyoles i finalment el nomenaren senador. Licencia Creative Commons
Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada