Història de l'ensenyament del francès a Espanya.

Maria Immaculada Rius Dalmau: Aprender francés en España entre 1876 y 1939. La labor de los centros de la Institución Libre de Enseñanza en el ámbito de las lenguas extanjeras Barcelona: PPU, 2010

L’autora ha aprofundit en el camp de la història de l’ensenyament de les llengües estrangeres a Espanya, descrivint tant en la història de les escoles i corrents pedagògiques com els diferents mètodes utilitzats per a l’ensenyament, des de finals de segle XIX al començament del règim franquista. Molt havia canviat l’escola malgrat que l’estructura ideada en el Plà Moyano no hagués canviat substancialment en tot aquell període. L’increment de relacions comercials amb països estrangers fou una de les raons que a finals del segle XIX ja es va creure important introduïr l’estudi del francès en el batxillerat superior. Malgrat això, el tradicional retard espanyol es manifesta un cop més en l’ensenyament de les llengües estrangeres conseqüentment en l’ús dels mètodes d’ensenyament. L’habitual era que quan a Europa es començava a discutir un mètode pedagògic a Espanya es començava a plantejar en aplicar-lo. I quan hem estat capdavanters en aquests mètodes, el temor al la novetat ha produït una reacció conservadora que ha derrotat aquests avenços. Amb tot, sempre hi ha hagut intents de introduïr sistemes més pràctics  que teòrics que prioritzen la pràctica de la llengua per davant de la memorització del sistema tradicional. Cal destacar,  doncs, el contrapunt: la tasca modernitzadora que la Institución Libre de Enseñanza (ILE), creada el 1876 i a la que l’autora dedica la segona part del seu estudi, i totes aquelles de similars que en sorgiren després, com l’Escola Moderna.

Tableaux Auxiliaires Delmas: Làmina "L'école" (1909)

Taula corresponent a la làmina "L'école":  Tableaux ...

Pel que fa a l’Escola Pia apareix en aquest llibre com un centre realment interessat en la modernització dels estudis en llengües estrangeres, que incorpora en el batxillerat i els estudis de Comerç. L’autora va venir a l’arxiu a la recerca d’informació i en va trobar: apareix citada algun dels mètodes utilitzats pels escolapis catalans que seguien el mètode Bruñó, Método intuitivo de lengua francesa hablada i sobretot en els estudis comercials destaca les empreses simulades, creades per que els estudiants fessin pràctiques de com funcionava una empresa de debò. Concretant en els estudis de francès, l’autora descriu els mètodes usats per recrear el comerç internacional amb l’edició de moneda francesa simulada i models de correspondència comercial en francès. Aquests mètodes avui encara s’utilitzen i cal reconèixer el caràcter realment pioner dels sistemes pedagògics escolapis en aquest camp. Com a eina pedagògica també cal destacar que a l’arxiu conservem un material didàctic realment excepcional i innovador per a l’ensenyament de les llengües estrangeres. Es tracta dels Tableaux Auxiliaries Delmas pour l’enseignement practique en langues vivantes, impresos l’any 1903. Es tracta de l’ús del mètode directe per a l’ensenyament de llengües modernes, el qual indica un notable avenç en actualització metodològica. Els gravats, com els que reproduïm,  són de gran qualitat. Tot això que diem no implica que els escolapis varen usar el seu Método Uniforme per a totes les seves escoles, metodologia que l’autora reconeix com “certament avançada”.

Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.