divendres, 17 de desembre de 2010

L'Escola Pia Luz Casanova, de Barcelona


La família de Luz Casanova (Avilés, Astúries, 28 d’agost de 1873 – Madrid, 8 de gener de 1949), després de perdre el pare, es traslladà el 1885 a Madrid. Des de petita la preocuparen les diferències socials, ella educada dintre de l’alta aristocràcia.. A Madrid començà a treballar a partir de 1900 en obres assistencials. El 1924 amb cinc joves més decidí viure en comunitat per a millor dedicar-se a l’atenció als necessitats, especialment amb escoles petites que anava fundant des de 1904 com a rèplica a les que obrien els protestants. S’hi ajuntaren altres joves que compartiren les mateixes inquietuds i tasques. Eren com unes voluntàries Apostòliques. Decidiren convertir-se en una congregació religiosa i el bisbe de Madrid dóna el 1927 l’aprovació diocesana a les Apostòliques del Cor de Jesús. El 1930 un grup d’aquestes joves emeté la professió religiosa dintre de la nova congregació. La Santa Seu aprovà la congregació el 29 de maig de 1943 com a Institució Religiosa de Dret Pontifici.
La presència a Barcelona data de 1929 al carrer de Calàbria. El 1954 l’ajuntament de la ciutat els cedí uns solars al carrer Marín i Almansa i comencen l’escola en uns barracons situats a l’espai que l’any 1979 les Apostòliques tornen a cedir a l’ajuntament per a la construcció de l’actual escola Friere. Adquiriren un solar més ampli al carrer Almansa on comencen a aixecar l’edifici actual. Atenien nens i nenes en aules separades del barri del Verdum, lloc on s’estableixen molts nou vinguts mancats de tot tipus de servei. Tenien parvulari, primària i donaven classe de batxillerat lliure. Les religioses no sols es preocupaven de l’escola, sinó que es comprometeren amb la gent del barri i visqueren conjuntament els seus problemes demanant els serveis i atencions indispensables a qualsevol ciutadà: això les fa molt estimades. En un primer moment, també a l’edifici del carrer Almansa assistien nens i nenes, però després només va ser per a nenes. Amb la progressiva implantació de l’educació general bàsica (EGB), es tornen a admetre nens a partir de 1977 en règim ja de coeducació. L’edifici es renovà el 1995 per atendre les exigències de la nova llei d’educació. La implantació de l’ESO demanava més espais com tutories, laboratoris, biblioteca, aula de tecnologia i informàtica...
L’1 de setembre de 2008 l’Escola Pia assumí la titularitat de l’escola i comprà l’edifici. Les religioses continuen vivint al barri i col•laborant amb la parròquia de Sant Sebastià i acollida a nou vinguts. La història de les Apostòliques té similituds amb la dels escolapis que també nasqueren primer com a obra d’atenció social i després es convertiren en religiosos. Comparteixen les dues institucions punts fonamentals del seu carisma. Per això el pas d’una institució a altra no sols ha estat ben acceptada pel professorat, pels alumnes, pels pares i pel barri sinó que hi han vist la possibilitat de pertànyer a un col•lectiu més integrat al país i una major seguretat de continuïtat.
Actualment el centre acull nens i nenes des de P3, primària i educació secundària obligatòria (ESO). L’esport més practicat és el basquetbol.

Licencia Creative Commons
Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada