L’Escola Pia de Barcelona Calassanci

El pare Josep Gispert, rector del col•legi de Barcelona Sant Antoni, fundà una sucursal del seu col•legi al carrer Ample en un edifici de lloguer propietat dels comtes de Solterra i després del de Caldes de Montbui. L’objectiu era descongestionar el de Sant Antoni ja que d’aquell barri procedien molts alumnes que cursaven estudis comercials. En el nou centre, que rebé el nom de Col•legi Calassanci, s’hi impartiren els ensenyaments des del parvulari, fins al comerç no oficial, passant pels quatre cursos de primària. Obrí les portes el primer d’octubre de 1893 com a sucursal i s’independitzà el 1899.
L’edifici no es pogué modificar perquè bona part eren sales nobles i els baixos estaven llogats a altres persones. Durant la guerra civil unes bombes dels bombardejos des del mar malmeteren greument la teulada i el 1939 es substituí per una terrassa.
L’escola s’acredità aviat i hi acudien alumnes no sols del barri sinó també de la Barceloneta, del Poble Nou i de poblacions del Baix Llobregat.
Cada classe tenia un patró i s’organitzava com una entitat amb president, junta, socis (tots els alumnes), quota moderada, festes, etc. Això li donava un aire molt obert i el tracte continu dels mestres amb els alumnes en un edifici petit i tancat, va fer que l’ambient fos sempre de molta familiaritat entre tots i el col•legi esdevingué un símbol de familiaritat i de tracte proper. Les festes no sols eren les col•lectives, sinó que cada classe tenia la seva i per tant al llarg del curs el col•legi bullia un dia i un altre amb alegria i bones maneres de fer.
El juliol de 1936 els religiosos foren forçats a abandonar la casa, acusats d’haver donat suport a la revolta militar, perquè en una de les habitacions hi trobaren l’uniforme militar d’un religiós que prestava el servei militar i aquells dies precisament es trobava fora. L’edifici va ser ocupat pel sindicat de la alimentació i després una senyora el llogà per a col•legi particular, però els bombardejos l’obligaren a marxar-ne.
A principis de febrer de 1939 es recuperà l’edifici i les classes es reobriren el primer d’abril de 1939. i continuaren com abans fins el 1956. El 1941 el pare Joan Clapers començà a publicar la primera revista escolar El Colegio Calasancio (en sortiren 72 números) amb la multicopista Drevy, aparell ideat pel pare Eusebi Oller.
El 1944 es creà l’Associació d’Antics Alumnes que desenvolupà una gran activitat amb trobades, teatre, exposicions. El 1955 es creà l’Agrupament escolta Sant Pau. Durant uns anys un dels religiosos de la comunitat s’encarregà de l’escola de la parròquia de Santa Maria del Taulat del Poble Nou.
A partir del curs 1956-1957 se suprimí la comunitat i dos religiosos hi anaven des del col•legi de Nostra Senyora. El pare Pere Boronat el redreçà i li donà una nova fesomia. La forta davallada de l’alumnat obligà a modificar la tradicional organització de l’escola i a obrir-se a nous camins, com l’ensenyament del batxillerat des de 1959 o acollir estudiants universitaris com a residents.
El 1977 va ser declarat centre filial núm. 1 de l’Institut de Batxillerat Milà i Fontanals. Amb la llei general d’educació de 1970, aquesta filial passà al col•legi de Sant Antoni.
El Col•legi Calassanci quedava únicament per a preescolar i educació general bàsica (EGB), nivells escolars que li foren reconeguts segons decrets publicats al BOE respectivament el 10 d’octubre de 1974 i el 28 de setembre del mateix any.
Amb la reforma educativa dels anys ’90, despoblament del barri, l’arribada de immigrants, el col•legi s’anà transformant per atendre les noves necessitats socials. La nova empresa propietària de l’edifici donà un termini per a ser deixat i l’Escola Pia l’abandonà l’estiu de 2007, després d’haver traslladat tots els nivells educatius reglats al col•legi de Sant Antoni. Els nivells no reglats mantenen el nom i titularitat de Col•legi Calassanci al carrer de Sant Antoni Abat i imparteixen PQPI, programa Èxit, RMT i Recerca de Feina.

Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.