L'Escola Pia d'Olot

Es frustraren diversos intents de fundació des de meitat del segle XVIII. Finalment una reial ordre del 7 de setembre de 1858 donava la llicència per obrir el col•legi segons els acords signats entre l’ajuntament i l’Escola Pia el 30 de novembre de 1857. La ciutat amb uns deu mil habitants i en clara expansió industrial necessitava un centre docent que impartís el batxillerat, com oferien els escolapis. El setembre de 1858 començaren les classes a l’edifici conegut com l’Hospital. Progressivament augmentà el nombre d’alumnes i el 1860 s’inicià un petit internat per a nois de la comarca.
El 22 de setembre de 1871 l’ajuntament acordà expulsar els escolapis dels locals que ocupaven a l’Hospital. Els escolapis decidiren no abandonar Olot i buscaren locals on exercir l’ensenyament. Calia tenir un edifici propi i per això es comprà un solar a tocar de l’actual plaça Clarà i el 5 d’abril de 1877 es col•locà la primera pedra. El 29 de setembre de 1779 els religiosos ocuparen el primer bloc del nou edifici —a la part de ponent— i allà començaren les classes aquell curs. Després s’aixecà l’església —inaugurada el 7 de març de 1896— i el bloc d’orient. El 1956 s’aixecà un pis a tota la part escolar.
El col•legi impartí sempre a més de la primària i el comerç lliure, el batxillerat. El 1913 sota la direcció del pare Tomàs Garí-Montllor el centre de pàrvuls, primària i comerç es reorganitzà formant una escola graduada i s’introduïren mètodes que s’aplicaven en altres països d’Europa, amb la mentalitat de l’Escola Nova. Cants rítmics, moviment, expressivitat, creativitat foren principis que se seguiren. La llengua va ser per a tot el català. Se suprimí la separació entre externs i recomanats. El pare Manuel Montaner organitzà una taller d’agricultura a base de l’estudi del camp de la Garrotxa, que cridà poderosament l’atenció de personalitats catalanes de la Mancomunitat i procuraren que l’exposició que allí s’havia organitzat es traslladés a altres poblacions agrícoles. Es multiplicaren les activitats extraescolars: Adoració Nocturna, Congregacions marianes, Torna Eucarístics, Pomells de Joventut, Associació d’Antics Alumnes. Un fatídic 19 de maig de 1925 un inspector de primera ensenyança prohibí tot el que es feia i ordenà la dispersió dels religiosos fora d’Olot: va ser una dura repressió contra la llengua catalana i l’escola catalana.
A l’estiu de 1926 s’organitzaren, sota la direcció del pare Joan Profitós, amb alumnes d’altres col•legis unes primeres colònies de vacances a semblança de les d’Artur Martorell.
Per a salvar l’ensenyament cristià el 1933 l’escola es transformà en el Col•legi Fontanella, amb titularitat de l’associació de pares de família.
El 22 de juliol de 1936 els religiosos foren desallotjats de casa seva per la Federació local de sindicats units i la CNT. Durant els tres anys de la guerra civil, l’edifici serví per a tot: escola, caserna, presó, habitatge per a refugiats i els últims mesos per hospital.
El pare rector Jaume Subirana recuperà l’edifici el 20 de febrer de 1939 i l’habilità per a tornar a obrir les aules l’abril següent. El batxillerat no es tornà a doar fins al curs 1947-1948 en règim de centre lliure; el 24 d’abril de 1958 un decret oficial el declarava centre reconegut elemental de batxillerat i el 14 d’agost de 1960 com a centre reconegut superior.
Aquests anys foren esplendorosos per a l’escola. Es multiplicaren les activitats de que donava puntual compte la revista El Colegio. Es creà una estudiantina o «tuna». El cinefòrum per als alumnes guanyà prestigi dintre de la ciutat
Quan el 1970 entrà en vigor la llei general d’educació, l’escola decidí no cursar el batxillerat, sinó únicament el parvulari, l’educació general bàsica (EGB) i introduir la formació professional, la qual durà pocs cursos.
El 1999 s’inaugurà solemnement el nou pavelló esportiu i se li posà el nom de Germà Solà, en record de la extraordinària tasca que el germà Josep Solà va fer per l’educació en l’esport. No sols formà equips de diversos esports amb els alumnes sinó que fins i tot creà una escola de l’esport.
La revista Els àpits informa des de 1972 periòdicament de les activitats dels alumnes.
L’escola actualment a més dels ensenyaments reglats de parvulari, primària i secundària obligatòria (ESO), també ofereix un ventalls d’altres ensenyaments: Cursos formatius de grau mitjà en Conducció d’Activitats Físico-Esportives en el Medi Natural i Cursos formatius de grau superior en animació d’activitats físico-esportives. Per a treballadors en atur: Formació Ocupacional en les modalitats de d’administració d’empreses i comptabilitat (amb el programa SEFED simulació d’empreses) i d’auxiliar d’infermeria en geriatria. Per a treballadors en actiu s’imparteixen classes d’anglès i d’informàtica.
Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.