L'Escola Pia de Sitges

El 1932 un grup de famílies crearen l’Associació Cultural de Sitges a fi de poder atendre el col•legi que el 1925 havien deixat els germans maristes i que procuraren continuar uns mestres laics. Per assegurar-ne la continuïtat es posaren en contacte amb els escolapis, els quals el 1933 es feren càrrec de l’escola del carrer de la Illa de Cuba número 7. El primer curs 1933-1934 hi anava un religiós que residia a Vilanova i la Geltrú. Per al curs següent ja hi va haver una comunitat escolàpia a Sitges responsable de l’escola. Era un col•legi amb primària i comerç lliure com a primària completa, amb una sola línia. Per al curs de 1935 el col•legi es traslladà al xalet de Can Montaner.
A partir del juliol de 1936 tot canvià. Els religiosos es veieren obligat a abandonar el col•legi, amagar-se per fugir de la persecució. Dos dels religiosos foren assassinats. L’Associació Cultural va ser confiscada i l’edifici escolar es destinà a diversos usos puntuals.
El 1939 es restaurà l’Associació Cultural i els escolapis tornaren al col•legi. L’Escola Pia, però, decidí deixar l’escola a partir de l’estiu de 1941. A partir de l’11 de novembre de 1947 novament l’Escola Pia es va fer càrrec de l’escola segons noves bases aprovades per l’Associació. El 12 de setembre de 1948 el bisbe de Barcelona doctor Gregrorio Modrego beneí la nova capella. L’estiu de 1956 l’Associació veié amenaçada la continuïtat dels escolapis que anunciaren el tancament del col•legi: s’aconseguí parar el cop i el col•legi continuà com abans.
A partir de 1959 s’impartiren cursos de batxillerat lliure, és a dir que a final de curs els alumnes havien d’anar a examinar-se a un institut de batxillerat davant d’un tribunal de professors que no els coneixien. S’intentaren diversos camins per atendre millor aquests alumnes fins que un decret publicat al Boletín Oficial del Estado de 14 de setembre de 1965 el declarava Col•legi Lliure Adoptat (CLA), la qual cosa era un reconeixement oficial del centre per al batxillerat elemental.
La llei general d’educació de 1970 transformà el col•legi que a partir d’aquest any anirà implantant els nivells de preescolar, educació general bàsica (EGB). Aquest mateix any s’inaugurà el nou edifici, enderrocant el xalet modernista que fins aquell moment havia servit d’escola. En començar el curs 1972-1973 s’hi començaren a incorporar les nenes del col•legi de les religioses mercedàries, les quals progressivament deixaren la seva escola. De fet el CLA ja era compartit, encara que en locals separats. Des del curs esmentat s’inicià la coeducació amb la fusió dels dos centres.
L’Associació Cultural decidí que s’impartissin els tres cursos del batxillerat unificat polivalent (BUP) que equivalia al batxillerat superior anterior. Era una notable millora ja que amb el CLA només s’atenia fins aquell moment el batxillerat elemental.
El 1989 es va adquirir un edifici al carrer de Sant Isidre, de manera que el col•legi està a les dues voreres del carrer. La dècada dels anys noranta s’acomodà a la nova legislació amb la reforma educativa. La comunitat religiosa deixà de residir a la ciutat el 1993.
Actualment el col•legi té dues línies i ofereix educació infantil, primària, ensenyança secundària obligatòria (ESO) i diverses modalitats de batxillerat. Publica mensualment el full L’escola viu i Aula, revista que és una memòria anual redactada per professors i alumnes. Les dues publicacions ens donen puntual idea de la vida de l’escola.

Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.