El col•legi sorgí com a conseqüència de la saturació que hi havia en el de Barcelona Sant Antoni. El creixement de la ciutat amb l’auge industrial i comercial en enderrocar-se les muralles, portà també l’augment d’alumnes externs als escolapis de la Ronda. Els pares Josep Gispert, rector, i Jaume Espasell pensaren traslladar l’internat a un altre indret. Compraren el 1883 un solar al peu del Tibidabo als m
arquesos de Fontcuberta i encarregaren el projecte de l’edifici a l’arquitecte Francesc Mariné, el qual s’inspirà en els de Sabadell —el qual precisament s’havia construït seguint el model del seminari o internat de Barcelona Sant Antoni— i de Vilanova i la Geltrú.
El 1883 començaren les obres. Les dificultats econòmiques afebliren de tal manera la salut del pare Gispert que el portaren a la mort: una pintura a la porteria recorda la figura del fundador de l’escola. El 15 de setembre de 1894, encara sense acabar-se totalment les obres, es començà a habitar l’edifici i hi entraren els primers interns, els quals en el primer curs foren 180. El 1894 es col•locà el rellotge de la torre i el setembre de l’any següent a la sala d’actes es muntà el relleu que representa l’aparició de la Mare de Déu a sant Josep Calassanç, obra de Josep Sanabra.
El curs de 1902-1903 s’inicià amb la implantació del pla d’estudis comercials propi de l’Escola Pia per alumnes que no pensaven cursar el batxillerat. Era un complement de la primària elemental i s’impartien a més de les matèries pròpies dels ensenyaments comercials, dues llengües modernes, geografia estadística, dret mercantil, reconeixement de productes; la gran novetat va ser la implantació de les empreses simulades amb moneda escolar i tot tipus de material habitual a les oficines imprès per l’Escola Pia amb aquesta finalitat. El Museu Comercial fou un instrument pedagògic creat pel pare Pantaleón Galdeano que donà fama al col•legi.
El maig de 1907 se celebrà el primer festival esportiu. També aquell curs s’imprimí per primera vegada una memòria escolar. El 1912 s’instal•là l’electricitat en substitució del gas.
El curs 1923-1924 es varen admetre alumnes migpensionistes i el 1927-1928 també hi entraren externs. La llei de congregacions prohibia als ordes religiosos l’ensenyament; per a superar-ho i
poder continuar amb una formació cristiana els pares de família crearen la Mútua Escolar Josep Gispert, que assumí la titularitat de l’escola.
El juliol de 1936 els religiosos es veieren forçats a abandonar el col•legi, el qual va ser saquejat. La Generalitat hi instal•là una residència per a nens, però aviat es convertí en l’Escola Popular Militar de l’exèrcit de la República.
Acabada la guerra civil no es pogué recuperar immediatament la casa perquè l’exèrcit vencedor la convertí en caserna. A finals d’agost de 1939 els escolapis hi pogueren tornar i es dedicaren a netejar-la per tenir-la a punt per al curs següent 1939-1940. L’estiu de 1961 es recuperaren la meitat de les pintures de Josep Segrelles sobre la vida de sant Josep Calassanç perdudes amb el saqueig del juliol de 1936. Avui estan exposades en una sala de la cúria provincial.
Els actes acadèmics o vetllades i els festivals esportius de fi de curs omplien diferents moments del curs escolar i donaven una imatge externa de centre amb alt nivell cultural.
Se signà el 1964 un acord amb la senyora Berta Jiménez segons el qual ella tindria un parvulari que substituiria el dels escolapis i els alumnes passarien a la primària del col•legi. El 2000 es rescindí el contracte i els escolapis acomodaren un pis de l’edifici per atendre els pàrvuls amb entrada directe per la Ronda.
El 20 de juny de 1968 es beneí el nou altar de la capella, obra de Salvador Aulèstia i es remodelà tot el presbiteri.
Per a gestionar els esports es creà el CES i es construí el pavelló, inaugurat el 29 de desembre de 1970, on abans hi havia les cotxeres.
La llei general d’educació de 1970 comportà moltes reestructuracions. El COU Jaume Bofill s’instal•là en el col•legi des de 1971 fins el 1982 en que es traslladà al col•legi de Barcelona Nostra Senyora. El 1982 s’amplià l’oferta educativa amb la creació del Centre de Formació Professional Calassanç, que s’especialitzà en l’ensenyament sobre imatge i so el curs 1878-1988. Ja hi havia entrat les nenes començant pel BUP (batxillerat unificat polivalent) el 1977, any en el qual també s’introduí el català com assignatura.
El nombre d’interns anava disminuint i el curs 1972-1973 es reuniren tots en una sola secció i s’integraren a les classes dels externs i migpensionistes. Fins aquell moment els interns feien vida totalment a part de la resta d’alumnes. Finalment el curs de 1977-1978 es tancà l’internat, institució que havia originat la creació de l’escola, però els temps manaven.
L’educació general bàsica, el batxillerat i la formació professional s’adaptaren a la reforma des del curs 1993
-1994. L’any següent començà l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), creant-se una fundació de la qual l’Escola Pia forma part juntament amb la Universitat de Barcelona; aquesta facultat universitària es traslladà després a Terrassa en un edifici independent.
La celebració del centenari de la fundació del col•legi es festejà solemnement el curs 1994-1995 i ens ha deixat un documentat llibre amb la història de l’escola del professor Miquel Puig i el gegant Vilana, amb l’uniforme primitiu del interns, batejat el 6 de maig de 1995, obra de l’artesà Ramon Aumedes del taller Sarandaca de Granollers.
El segle XXI s’obrí amb la inauguració del parvulari el curs 2000-2001, la reforma del pavelló poliesportiu el 2002 i l’inici del Centre de Formació de Tècnics Esportius el 2003.
arquesos de Fontcuberta i encarregaren el projecte de l’edifici a l’arquitecte Francesc Mariné, el qual s’inspirà en els de Sabadell —el qual precisament s’havia construït seguint el model del seminari o internat de Barcelona Sant Antoni— i de Vilanova i la Geltrú.El 1883 començaren les obres. Les dificultats econòmiques afebliren de tal manera la salut del pare Gispert que el portaren a la mort: una pintura a la porteria recorda la figura del fundador de l’escola. El 15 de setembre de 1894, encara sense acabar-se totalment les obres, es començà a habitar l’edifici i hi entraren els primers interns, els quals en el primer curs foren 180. El 1894 es col•locà el rellotge de la torre i el setembre de l’any següent a la sala d’actes es muntà el relleu que representa l’aparició de la Mare de Déu a sant Josep Calassanç, obra de Josep Sanabra.
El curs de 1902-1903 s’inicià amb la implantació del pla d’estudis comercials propi de l’Escola Pia per alumnes que no pensaven cursar el batxillerat. Era un complement de la primària elemental i s’impartien a més de les matèries pròpies dels ensenyaments comercials, dues llengües modernes, geografia estadística, dret mercantil, reconeixement de productes; la gran novetat va ser la implantació de les empreses simulades amb moneda escolar i tot tipus de material habitual a les oficines imprès per l’Escola Pia amb aquesta finalitat. El Museu Comercial fou un instrument pedagògic creat pel pare Pantaleón Galdeano que donà fama al col•legi.
El maig de 1907 se celebrà el primer festival esportiu. També aquell curs s’imprimí per primera vegada una memòria escolar. El 1912 s’instal•là l’electricitat en substitució del gas.
El curs 1923-1924 es varen admetre alumnes migpensionistes i el 1927-1928 també hi entraren externs. La llei de congregacions prohibia als ordes religiosos l’ensenyament; per a superar-ho i
poder continuar amb una formació cristiana els pares de família crearen la Mútua Escolar Josep Gispert, que assumí la titularitat de l’escola.El juliol de 1936 els religiosos es veieren forçats a abandonar el col•legi, el qual va ser saquejat. La Generalitat hi instal•là una residència per a nens, però aviat es convertí en l’Escola Popular Militar de l’exèrcit de la República.
Acabada la guerra civil no es pogué recuperar immediatament la casa perquè l’exèrcit vencedor la convertí en caserna. A finals d’agost de 1939 els escolapis hi pogueren tornar i es dedicaren a netejar-la per tenir-la a punt per al curs següent 1939-1940. L’estiu de 1961 es recuperaren la meitat de les pintures de Josep Segrelles sobre la vida de sant Josep Calassanç perdudes amb el saqueig del juliol de 1936. Avui estan exposades en una sala de la cúria provincial.
Els actes acadèmics o vetllades i els festivals esportius de fi de curs omplien diferents moments del curs escolar i donaven una imatge externa de centre amb alt nivell cultural.
Se signà el 1964 un acord amb la senyora Berta Jiménez segons el qual ella tindria un parvulari que substituiria el dels escolapis i els alumnes passarien a la primària del col•legi. El 2000 es rescindí el contracte i els escolapis acomodaren un pis de l’edifici per atendre els pàrvuls amb entrada directe per la Ronda.
El 20 de juny de 1968 es beneí el nou altar de la capella, obra de Salvador Aulèstia i es remodelà tot el presbiteri.
Per a gestionar els esports es creà el CES i es construí el pavelló, inaugurat el 29 de desembre de 1970, on abans hi havia les cotxeres.
La llei general d’educació de 1970 comportà moltes reestructuracions. El COU Jaume Bofill s’instal•là en el col•legi des de 1971 fins el 1982 en que es traslladà al col•legi de Barcelona Nostra Senyora. El 1982 s’amplià l’oferta educativa amb la creació del Centre de Formació Professional Calassanç, que s’especialitzà en l’ensenyament sobre imatge i so el curs 1878-1988. Ja hi havia entrat les nenes començant pel BUP (batxillerat unificat polivalent) el 1977, any en el qual també s’introduí el català com assignatura.
El nombre d’interns anava disminuint i el curs 1972-1973 es reuniren tots en una sola secció i s’integraren a les classes dels externs i migpensionistes. Fins aquell moment els interns feien vida totalment a part de la resta d’alumnes. Finalment el curs de 1977-1978 es tancà l’internat, institució que havia originat la creació de l’escola, però els temps manaven.
L’educació general bàsica, el batxillerat i la formació professional s’adaptaren a la reforma des del curs 1993
-1994. L’any següent començà l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), creant-se una fundació de la qual l’Escola Pia forma part juntament amb la Universitat de Barcelona; aquesta facultat universitària es traslladà després a Terrassa en un edifici independent.La celebració del centenari de la fundació del col•legi es festejà solemnement el curs 1994-1995 i ens ha deixat un documentat llibre amb la història de l’escola del professor Miquel Puig i el gegant Vilana, amb l’uniforme primitiu del interns, batejat el 6 de maig de 1995, obra de l’artesà Ramon Aumedes del taller Sarandaca de Granollers.
El segle XXI s’obrí amb la inauguració del parvulari el curs 2000-2001, la reforma del pavelló poliesportiu el 2002 i l’inici del Centre de Formació de Tècnics Esportius el 2003.
Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada