dimecres, 3 de novembre de 2010

L'Escola Pia de Barcelona Sant Antoni


El 27 d’agost de 1815 a l’església de sant Antoni Abat al carrer del mateix nom, s’hi celebrà una solemne missa a honor de sant Josep Calassanç: així els escolapis celebraven la presa de possessió de l’antic convent antonià. Feia més d’un segle que maldaven per establir-se al cap i casal de Catalunya: després de molts fracassos el 1806 s’arribà a un acord a tres bandes: frares antonians, ajuntament i escolapis per a la fundació d’un col•legi a Barcelona. El rei Carles IV donà el vist i plau, però la guerra del francès ho aturà durant nou anys.
El 26 de novembre de 1815 s’obriren les classes de llegir, escriure, aritmètica, gramàtica llatina i retòrica. El convent de la part esquerra de l’església quedà petit per a tant nois com hi acudiren. L’ajuntament cedí a l’Escola Pia l’edifici gòtic del davant. Els exàmens públics i impresos dels anys següents anaren acreditant els escolapis com a excel•lents mestres i l’alumnat augmentà.
El pare provincial Jaume Vada decretà el 20 de març de 1819 la nova casa, seu provincialícia; els provincials, però, continuaren residint a Mataró fins el 1845.
El rei Ferran VII i la seva esposa Amàlia visitaren el 1827 el col•legi i comprovaren l’estretor de la casa i afavoriren l’ampliació del convent cap a mar.
El 1846 s’aprofità l’enderroc de les muralles per ampliar el solar i obrir-se cap a la nova Ronda de Sant Pau. S’aixecà edifici separat per a l’internat o seminari, al qual s’afegiren dos blocs cap a ponent formant una U. Cap al 1875 s’edificà el xamfrà de la Ronda Sant Pau i el carrer Sant Antoni. S’unificà després la façana de l’església posant-hi l’escut de l’Escola Pia a més del dels antonians. L’internat es va fer petit i l’augment dels alumnes externs de batxillerat feren decidir a traslladar l’internat a un nou emplaçament, a Sarrià. El mateix any de 1894 el creava la sucursal, després casa canònica, al carrer Ample per alumnes de comerç.
L’escola es dotà del material i instruments més adequats en cada moment —museus, laboratoris, gabinets, biblioteca—, de manera que es convertí en el referent per a la resta de col•legis escolapis. Va ser pioner en la creació d’un pla d’estudis comercials per a la primària completa amb l’experiència de les empreses simulades i dues llengües estrangeres. Publicà la revista Ave Maria per als alumnes de totes les escoles. Aquí es crearen les primeres congregacions d’alumnes, model seguit en la resta. La bata escolàpia es creà el 1903 per evitar distincions socials en el vestir. L’Acadèmia Calassància formada per joves majoritàriament antics alumnes, va ser fundada pel pare Eduard Llanas i durant dècades publicà una interessant revista.
Durant els fets de la setmana tràgica del juliol de 1909 la major part de l’edifici va ser destruït pel foc i es perdé l’església amb les pintures de Jaume Huguet que representaven la llegendària estada de sant Antoni a Barcelona. Amb la destrucció de l’edifici desaparegueren moltes arxius, biblioteques i altres, i iniciatives de les que es portaven a terme. La preocupació principal de l’estiu de 1909 va ser poder col•locar els alumnes en locals, ni que fossin llogats, per a continuar la tasca educativa. Per als de batxillerat es llogà una casa al passeig de Gràcia que després es traslladà al carrer de la Diputació i és el col•legi de Nostra Senyora: el tercer que naixia de disgregacions del de Sant Antoni.
Després de patir moltes estretors i provisionalitats, el 1928 es pogué inaugurar el nou edifici de la Ronda Sant Pau. L’església es tornà al culte el 1915.
L’ensenyament havia reprès el ritme anterior. Hi havia una impremta on es publicava no sols la revista Ave Maria, sinó llibres per a les escoles. El 1922 el pare Eusebi Millàn introduí el basquetbol entre els alumnes, origen de la propagació d’aquest esport a Catalunya. Les congregacions marianes funcionaven novament. S’intentà crear un museu de ciències naturals. Només l’Acadèmia Calassància no tornà a la casa sinó que s’ubicà al col•legi de Nostra Senyora.
Durant la II República per salvar-se de la supressió, es convertí en la «Mútua docent pare Eduard Llanas», amb titularitat de l’associació dels pares de família.

A més del professorat, hi havia al col•legi des de meitat del segle XIX els «ayos», és a dir joves estudiants universitaris que a canvi d’acompanyar els alumnes, vigilar en els esbarjos i estudis i alguna altra tasca, rebien gratuïtament allotjament i manutenció: molts joves de fora de Barcelona gràcies a aquesta proposta pogueren fer carrera universitària i situar-se molt dignament a la vida.
El juliol de 1936 novament el col•legi patí incendi, saqueig i destrucció. El 1939 quan es recuperar després de la guerra civil, es pensà en vendre’l, però la fermesa del pare Joaquim Tous, rector de la casa el 1936, ho impedí: Sant Antoni tornà a renéixer.
Progressivament s’implantaren els diversos nivells de manera que al poc temps tenia ja parvulari, primer ensenyament, comerç, ensenyament professional, batxillerat i l’Acadèmia Mercantil per a l’ensenyament a joves obrers amb horaris nocturns. Els estius de 1940 i de 1941 l’escola organitzà per als alumnes colònies escolars a Alella; el govern civil les prohibí argumentant que era de competència exclusiva de la Falange Española.
Part de l’edifici va destinar-se a residència universitària, entitat que en alguns moments gaudí de fort prestigi. En els seus locals, per exemple, el 1963 s’hi celebrà el I Congrés de Cultura Catalana en la clandestinitat.
La llei general d’educació de 1970 suposà una transformació dels nivells d’ensenyament, però l’escola no sols no perdé el que tenia sinó que a més assimilà dues filials d’institut, fet que suposà un avantatge econòmic considerable. Actualment adaptant-se a la legislació educativa vigent l’escola imparteix els ensenyaments reglats de parvulari, primària, educació secundària obligatòria (ESO) i batxillerats. Atén el problema social de marginació que pateixen algunes persones i ofereix ensenyaments no reglats com PQPI, cicles formatius mitjà i superior, formació ocupacional.
En el Casal de Joves Calassanç hi ha l’Agrupament Escolta Sant Antoni, la colla de geganters, el grup Mou-te, Esplai Jove i altres activitats de lleure per a nois i joves com música i esports.
El col•legi ha estat popular i aglutinador, ha fet barri. El 1826 aconseguiren els escolapis que la benedicció dels animals del 17 de gener es fes a la porta de la seva església i que hi passessin els Tres Tombs, fets que han continuat fins a l’actualitat. Sant Antoni ha donat nom a un tram de la Ronda, al mercat, a un barri barceloní, al gegant del barri (En Tonet).
Licencia Creative Commons
Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.

3 comentaris:

  1. Per molts anys Sant Antoni

    ResponElimina
  2. Tinc una pregunta, és només perquè necessito la informació i espero no ofendre a ningú. Necessitaria saber si en l'incendi va haver de lamentar alguna mort per causa del foc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant en els dos incendis de 1909 i de 1936 no tenim constància de que hi hagués algun mort. En tots dos casos els aldarulls es van produïr el mes de juliol, època de vacances escolars, i la comunitat que hi residia no va haver de patir cap dany personal.

      Elimina