Els germans de la Doctrina Cristiana deixaren el col•legi parroquial de Granollers en acabar el curs 1932-1933. El temps apressava i calia trobar substitut abans de setembre. L’Associació de Pares que n’era responsable, s’entrevistà amb el pare provincial de l’Escola Pia Joan M. Vives i arribaren a un acord. Els escolapis obririen les classes el setembre de 1933. S’acabava d’aprovar a les Corts espanyoles de Madrid la llei contra les congregacions religioses, segons la qual aquestes no podien tenir escoles. Els religiosos com a ciutadans podien exercir de mestre o professor en altres col•legis; els col•legis dependents de parròquies o bisbats quedaven exclosos de la prohibició. Si l’Escola Pia perdia els seus col•legis, Granollers li oferia la oportunitat de continuar dedicant-se a l’educació en una escola parroquial.
La direcció anterior de l’escola seguia un sistema i organització semblant al francès i amb molta presència de la llengua d’aquell país veí. Els escolapis aplicaren l’organització més d’acord amb el país i amb la llengua catalana com a base de l’aprenentatge de la lectura. Tres classes de primària i la superior de comerç foren els nivells acadèmics implantats. Començar
en el curs 160 alumnes, els quals dos anys després es convertiren en 325.
El mateix 1933 el Ministeri d’Instrucció Púbica creà a Granollers un institut municipal per impartir-hi batxillerat. Els escolapis no s’hi oposaren, sinó que buscaren la col•laboració: aconsellaren els seus alumnes que s’hi matriculessin i, com que només tenien classe al matí, a les tardes els recollien a l’Escola Pia per a la religió i repàs d’assignatures; el pare rector Julià Centelles, llicenciat en filosofia i lletres, hi treballà com a professor.
El col•legi parroquial era un espai estret i l’Escola Pia cregué oportú buscar un local propi on traslladar-hi un dia l’escola. Es parlà amb l’ajuntament, la parròquia i el patronat parroquial. Aquest últim i el senyor Josep Serrat Bonastre acordaren que aquest últim cedia la casa que tenia al carrer Conestable núm. 1 per al futur col•legi. El 26 de desembre de 1934 se signà l’escriptura d’adquisició de la finca.
El 19 de juliol de 1936 els religiosos foren obligats a abandonar la comunitat i buscar refugi davant la persecució de que eren objecte. L’edifici va ser incendiat i arrasat. El pare Roderic Milian va ser l’únic religiós de la comunitat que fou assassinat.
El 1939 es trobaren els escolapis sense casa. A l’abril arribà el pare Centelles i gestionà obrir l’escola a la casa del carrer Conestable; així es va fer el primer de maig de 1939. Començava una nova etapa per als escolapis en casa pròpia ja que el patronat parroquial es va dissoldre.
La petita casa s’amplià el 1942 amb aules provisionals al pati. El 9 de juny de 1940 es beneí la primera pedra del que seria l’església, a sobre de la qual s’hi construiria l’internat i algunes aules. El 1945 s’inauguraren aquestes obres. L’internat es tancà el 1961 perquè ja no responia a les necessitats per les que s’havia creat: atendre els nois de la comarca.
Entre 1968 i 1970 s’aixecà el bloc d’aules i altres dependències escolars de l’avinguda de Sant Esteve i el 1989 es completà la construcció amb la part de la cantonada.
El 29 d’abril de 1964 el col•legi rebia la qualificació de reconegut elemental per al batxillerat, nivells que s’impartia des de 1944 amb la condició de lliure.
La llei general d’educació de 1970 reconvertí i aprovà el col•legi com a centre de preescolar, educació gener.JPG)
al bàsica (EGB) i batxillerat unificat polivalent (BUP). A partir de 1982 es completà amb el curs d’orientació universitària (COU).
El 1985 l’Escola Pia absorbí el col•legi de les religioses vedrunes del carrer Guayaquil. A l’edifici s’hi afegí un nou bloc el 1994 a la cantonada dels carrers Guayaquil – Castella – Barcelona.
Els ensenyaments reglats que actualment s’imparteixen són els següents: infantil, primària, ensenyament secundari obligatori (ESO) i batxillerats. Per atendre les necessitats socials generades últimament, l’escola ofereix diversos programes, com de garantia social, de renda mínima d’inserció, SEFED, de reciclatge de treballadors en atur i programes ocupacionals.
Cal assenyalar el voluntariat com activitat i actitud entre els alumnes grans que presten servei a diferents centres assistencials de la ciutat.
El 1962 es publicà la primera revista escolar. Des de 1986 surt de l’escola la revista El Crit, la qual ha travessat diverses etapes i formats.
A finals de la dècada del anys 1950 s’inicià l’escoltisme a la ciutat gràcies a l’aportació i esforços de diversos religiosos.
La mediateca és un espai de l’escola que té molt protagonisme en la formació dels alumnes.
El grup Mou-te, que reuneix els nois i noies que volen aprofundir en l’aspecte relig.JPG)
iós i a que a Granollers, s’hi reuneixen freqüentment els d’altres col•legis.
Tradicionalment l’Escola Pia ha participat en la vida de la ciutat. El 1948 la presència de les relíquies de sant Josep Calassanç aplegaren entorn del col•legi molts antics alumnes, el 1958 es repetí una gran trobada per a festejar els 25 anys de l’arribada dels escolapis a la ciutat. El 1964 se celebraren a Granollers els II Jocs Esportius Escolapis de Catalunya amb participació de nois de tots els col•legis escolapis catalans i amb la col•laboració de l’ajuntament i dels clubs esportius locals que prestaren els seus espais per a les competicions.
El handbol s’inicià a Granollers amb alumnes de l’Escola Pia com a planter i aquí es crearen els primers equips infantils i juvenils. El bàsquet sempre ha tingut en el pati de l’escola un espai d’entrenament i de competició; per això el 1971 l’Escola de`Bàsquet Emili Botey s’ubicà a l’Escola Pia en record del lloc de l’origen d’aquest esport.
Les aules del col•legi han servit moltes vegades per a cursets i conferències de formació de mestres. L’Escola d’Estiu de 1970 se celebrà en els locals de l’Escola Pia i la de 1973 també si havia de tenir però una ordre governamental la va suspendre. Eren temps de repressió que atemoria a més d’un centre, però l’Escola Pia s’oferí generosament al servei dels mestres.
El 1990 un grup d’alumnes va ser guardonat amb el premi CIRIT.
Amb motiu de la celebració dels 75 anys de la presència de l’Escola Pia a Granollers, el 18 de desembre de 2009 l’Ajuntament li entregà en un solemne acte la Medalla de la Ciutat juntament amb altres quatre persones.
Bibliografia:
- Diccionario enciclopédico escolapio. Vol. I: Presencia de Escuelas Pías. Salamanca: Ediciones Calasancias, 1990; pàg. 482-485.
- Joan FLORENSA: El projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya (1683-2003): una escola popular. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Escola Pia de Catalunya, Societat d’Història de l’Educació als Països de Llengua Catalana, 2010.
- Rosa SERRA I SALA: L’ensenyament primari a Granollers durant la 2n República (1931-1933). Granollers: Gràfiques Garrell, 2003.
La direcció anterior de l’escola seguia un sistema i organització semblant al francès i amb molta presència de la llengua d’aquell país veí. Els escolapis aplicaren l’organització més d’acord amb el país i amb la llengua catalana com a base de l’aprenentatge de la lectura. Tres classes de primària i la superior de comerç foren els nivells acadèmics implantats. Començar
en el curs 160 alumnes, els quals dos anys després es convertiren en 325.El mateix 1933 el Ministeri d’Instrucció Púbica creà a Granollers un institut municipal per impartir-hi batxillerat. Els escolapis no s’hi oposaren, sinó que buscaren la col•laboració: aconsellaren els seus alumnes que s’hi matriculessin i, com que només tenien classe al matí, a les tardes els recollien a l’Escola Pia per a la religió i repàs d’assignatures; el pare rector Julià Centelles, llicenciat en filosofia i lletres, hi treballà com a professor.
El col•legi parroquial era un espai estret i l’Escola Pia cregué oportú buscar un local propi on traslladar-hi un dia l’escola. Es parlà amb l’ajuntament, la parròquia i el patronat parroquial. Aquest últim i el senyor Josep Serrat Bonastre acordaren que aquest últim cedia la casa que tenia al carrer Conestable núm. 1 per al futur col•legi. El 26 de desembre de 1934 se signà l’escriptura d’adquisició de la finca.
El 19 de juliol de 1936 els religiosos foren obligats a abandonar la comunitat i buscar refugi davant la persecució de que eren objecte. L’edifici va ser incendiat i arrasat. El pare Roderic Milian va ser l’únic religiós de la comunitat que fou assassinat.
El 1939 es trobaren els escolapis sense casa. A l’abril arribà el pare Centelles i gestionà obrir l’escola a la casa del carrer Conestable; així es va fer el primer de maig de 1939. Començava una nova etapa per als escolapis en casa pròpia ja que el patronat parroquial es va dissoldre.
La petita casa s’amplià el 1942 amb aules provisionals al pati. El 9 de juny de 1940 es beneí la primera pedra del que seria l’església, a sobre de la qual s’hi construiria l’internat i algunes aules. El 1945 s’inauguraren aquestes obres. L’internat es tancà el 1961 perquè ja no responia a les necessitats per les que s’havia creat: atendre els nois de la comarca.
Entre 1968 i 1970 s’aixecà el bloc d’aules i altres dependències escolars de l’avinguda de Sant Esteve i el 1989 es completà la construcció amb la part de la cantonada.
El 29 d’abril de 1964 el col•legi rebia la qualificació de reconegut elemental per al batxillerat, nivells que s’impartia des de 1944 amb la condició de lliure.
La llei general d’educació de 1970 reconvertí i aprovà el col•legi com a centre de preescolar, educació gener
al bàsica (EGB) i batxillerat unificat polivalent (BUP). A partir de 1982 es completà amb el curs d’orientació universitària (COU).El 1985 l’Escola Pia absorbí el col•legi de les religioses vedrunes del carrer Guayaquil. A l’edifici s’hi afegí un nou bloc el 1994 a la cantonada dels carrers Guayaquil – Castella – Barcelona.
Els ensenyaments reglats que actualment s’imparteixen són els següents: infantil, primària, ensenyament secundari obligatori (ESO) i batxillerats. Per atendre les necessitats socials generades últimament, l’escola ofereix diversos programes, com de garantia social, de renda mínima d’inserció, SEFED, de reciclatge de treballadors en atur i programes ocupacionals.
Cal assenyalar el voluntariat com activitat i actitud entre els alumnes grans que presten servei a diferents centres assistencials de la ciutat.
El 1962 es publicà la primera revista escolar. Des de 1986 surt de l’escola la revista El Crit, la qual ha travessat diverses etapes i formats.
A finals de la dècada del anys 1950 s’inicià l’escoltisme a la ciutat gràcies a l’aportació i esforços de diversos religiosos.
La mediateca és un espai de l’escola que té molt protagonisme en la formació dels alumnes.
El grup Mou-te, que reuneix els nois i noies que volen aprofundir en l’aspecte relig
iós i a que a Granollers, s’hi reuneixen freqüentment els d’altres col•legis.Tradicionalment l’Escola Pia ha participat en la vida de la ciutat. El 1948 la presència de les relíquies de sant Josep Calassanç aplegaren entorn del col•legi molts antics alumnes, el 1958 es repetí una gran trobada per a festejar els 25 anys de l’arribada dels escolapis a la ciutat. El 1964 se celebraren a Granollers els II Jocs Esportius Escolapis de Catalunya amb participació de nois de tots els col•legis escolapis catalans i amb la col•laboració de l’ajuntament i dels clubs esportius locals que prestaren els seus espais per a les competicions.
El handbol s’inicià a Granollers amb alumnes de l’Escola Pia com a planter i aquí es crearen els primers equips infantils i juvenils. El bàsquet sempre ha tingut en el pati de l’escola un espai d’entrenament i de competició; per això el 1971 l’Escola de`Bàsquet Emili Botey s’ubicà a l’Escola Pia en record del lloc de l’origen d’aquest esport.
Les aules del col•legi han servit moltes vegades per a cursets i conferències de formació de mestres. L’Escola d’Estiu de 1970 se celebrà en els locals de l’Escola Pia i la de 1973 també si havia de tenir però una ordre governamental la va suspendre. Eren temps de repressió que atemoria a més d’un centre, però l’Escola Pia s’oferí generosament al servei dels mestres.
El 1990 un grup d’alumnes va ser guardonat amb el premi CIRIT.
Amb motiu de la celebració dels 75 anys de la presència de l’Escola Pia a Granollers, el 18 de desembre de 2009 l’Ajuntament li entregà en un solemne acte la Medalla de la Ciutat juntament amb altres quatre persones.
Bibliografia:
- Diccionario enciclopédico escolapio. Vol. I: Presencia de Escuelas Pías. Salamanca: Ediciones Calasancias, 1990; pàg. 482-485.
- Joan FLORENSA: El projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya (1683-2003): una escola popular. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Escola Pia de Catalunya, Societat d’Història de l’Educació als Països de Llengua Catalana, 2010.
- Rosa SERRA I SALA: L’ensenyament primari a Granollers durant la 2n República (1931-1933). Granollers: Gràfiques Garrell, 2003.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada