L’Escola Pia de Terrassa

La creació dels instituts de batxillerat només en les capitals de província va convèncer de la necessitat de portar els escolapis a Terrassa a fi que aquests impartissin aquest nivell d’ensenyament. Els acords de fundació se signaren el 22 d’agost de 1864. L’Ajuntament cedí per escola i residència de la comunitat l’antic convent de Sant Llàtzer. Les classes s’iniciaren el 8 de setembre de 1864 amb primària i batxillerat.
L’any següent s’obrí el Colegio Tarrasense creat per una societat comanditària darrera de la qual hi havia el grup liberal-progressista que preferia una escola no religiosa. L’edifici va ser construït en poc temps segons plànols de l’arquitecte Pere Comerma. Era una escola d’elits i que només impartia batxillerat.
En començar el 1868-1869 els escolapis foren forçats a abandonar l’edifici i l’ensenyament. El Colegio Tarrasense gaudí d’uns anys de prestigi, però a finals del segle XIX es veié obligat a tancar i posar l’edifici a la venda. L’Ajuntament pensà traslladar-hi les seves dependències.
El pare vicari general de l’Escola Pia d’Espanya Eduard Llanas buscava un lloc per ubicar-hi la segona casa d’estudis per als estudiants escolapis o juniors, casa que al seu entendre havia de situar-se en un col•legi a fi que servís com d’escola annexa a la normal escolàpia. Ajuntament, vicari general i provincial de Catalunya, Antoni Mirats arribaren ràpidament a un acord. L’Escola Pia de Catalunya compraria el Colegio Tarrasense, que continuaria funcionant com a col•legi i el pare vicari general hi enviaria els seus juniors dels dos últims cursos. El 30 d’agost de 1901 se signà l’acord i el 15 de setembre ja estava tot funcionant. Des del principi en el col•legi s’hi impartiren tots els nivells des del parvulari fins acabar el batxillerat. Va tenir internat i pupil•latge per a alumnes de l’Escola Industrial fins després del 1970.
El 1910 per a facilitar als més petits l’anada a l’Escola Pia, aquesta obrí una sucursal al carrer García Humet i se’n encarregà el pare Valentí Soler, el qual hi va utilitzar el seu invent el Pentabacus, màquina que servia per comptar: un precedent de la calculadora.
Entre els alumnes es crearen grups dels Pomells de Joventut i durant la II República els pares Joan Profitós i Josep Sarri iniciaren grups dintre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya —els fejocistes—, els quals després s’incorporaren a les parròquies.
De manera excepcional el 1933 se suprimí el batxillerat perquè la llei estatal que prohibia l’ensenyament als ordes religiosos transformà el col•legi en la Mútua Escolar Cadevall per a la primària i als alumnes de batxillerat se’ls recomanà matricular-se a l’Institut Municipal i, d’acord amb aquest, els alumnes anaven a les tardes al col•legi on rebien la formació religiosa i se’ls ajudava en el repàs de les assignatures.
Durant aquests primers trenta anys, cal destacar alguns avenços pedagògics. El 1902 s’hi inicià el programa de comerç creat pels pares Tomàs Garí-Montllor i Jaume Torres amb l’ensenyament de dues llengües i la simulació d’empreses. Anava destinat als alumnes que després dels quatre primers cursos de primària no passaven a batxillerat.
El 1908 inicià la seva activitat l’Ateneo Calasancio com a complement formatiu dels alumnes grans i dels antics alumnes joves. Les finalitats eren religioses i culturals.
El pare Joaquim Torner ensenyà la tècnica fotogràfica, el pare Altisent introduí el gregorià i amb els seus alumnes creà els Amiguets de la Litúrgia. El pare Carles Esquirol era un mestre de dibuix i pintura. El pare Joan Solà amb alumnes investigà restes arqueològiques, descriví la flora i animà a reconstruir l’ermita de Sant Salvador de les Espases als membres del Centre Excursionista del que formava part. El 1910 s’introduí entre els alumnes l’hoquei herba. El col•legi tenia una col•lecció d’història natural (sobretot de zoologia) amb pintures de Pere Viver, que decoraven el corredor de les classes de batxillerat.
El pare Salvador Marcó, durant el seu rectorat (1919-1925) convertí cada classe en una associació: amb un patró, una festa de classe, una junta que segons les edats organitzava i programava les excursions i tenia cura de l’ordre del curs. També aquests anys es publicà una revista el Butlletí amb abundància de fotografies i articles signats pels alumnes, majoritàriament en català, fins a la prohibició primoriverista.
Dos dels escolapis de la comunitat es distingiren per l’ensenyament i propagació de l’esperanto: Jaume Muixí i Marc Lliró.
El 1936 els religiosos es veieren obligats a abandonar l’escola i buscar refugi en famílies amigues. L’edifici va ser saquejat i convertit en caserna militar. En el pati s’hi construí un refugi antiaeri.
Deu religiosos foren assassinats els anys de la guerra civil: Josep Bové i Obradors, Joaquim Flaquer i Capdevila, Ignasi Gorina i Pou, Bonaventura Leal i Andreu, Ignasi Lorente i Pérez, Joaquim Martí i Serra (té un carrer de la ciutat dedicat), Pere Mestres i Mas, Josep Padrós i Sansalvador, Esteve Portell i Oller, Valentí Soler i Gibergas i el porter del col•legi el senyor Josep Coma i Coma.
Acabada la guerra l’edifici es recuperà el 6 de febrer de 1939 i les classes de primària s’obriren l’11 d’abril. El batxillerat no començà fins el setembre següent; aquest nivell va ser reconegut per ordre ministerial del 27 de gener de 1940.
El 1944 es creà l’Associació d’Antics Alumnes que va ser suport incondicional per les celebracions de l’escola, especialment per a la vinguda a la ciutat de les relíquies de sant Josep Calassanç el 1948.
S’havia utilitzat com a capella una sala de la planta baixa. Semblà el moment oportú per a aixecar de planta una església: va ser el Temple dels Infants. Es col•locà la primera pedra el 25 de gener de 1945 i s’inaugurà el 7 de juny de 1952. És de planta basilical i els tres absis estan decorats amb mosaics de Santiago Padrós.
En el pati interior s’inaugurà una estàtua de sant Josep Calassanç l’11 de novembre de 1957, obra de l’escultor Francesc Juventeny.
L’aiguat del 25 de setembre de 1962 assolà bona part del Vallès Occidental i marcà la ciutat: destrucció i morts. El Col•legi obrí les portes, acollí molts dels que quedaren sense casa i muntà una cuina durant les vint-i-quatre hores per repartir el menjar que l’Ajuntament hi portava per a preparar. Alguns religiosos acudiren als barris afectats i d’aquí va néixer la relació i col•laboració amb el barri de les Arenes, on després s’hi establí una comunitat.
El 1968 l’escola organitzà els VI Jocs Esportius Escolapis en els quals participaren tots els col•legis de l’orde a Catalunya.. El 1981 s’hi aplegà la VI Trobada regional dels Pueri Cantores de Catalunya.
L’escola buscant nous camins de participació amb els laics i davant de problemes de propietat que bufaven els anys de la transició creà el 25 d’octubre de 1978 la «Calassanç, Societat Cooperativa» que es responsabilitzà del col•legi fins al 8 de novembre de 1995 en que es va dissoldre.
Un decret del 14 de juliol de 1982 del Ministeri d’Educació aprovà que el centre pogués impartir la Formació Professional.
El curs 1981-1982 entraren les nenes per primer cop a l’escola començant pels primers nivells.
L’Escola Pia de Catalunya apostà per la reforma educativa que el Govern de la Generalitat impulsava. Una disposició publicada en el Diari Oficial de la Generalitat (DOG) el 13 de setembre de 1985 declarava l’Escola Pia de Terrassa centre experimental de la reforma educativa.
El 1990 es convocaren per primera vegada els Premis Calassanç.
L’Escola Pia de Terrassa va absorbir el 1991 el col•legi de la Immaculada Concepció del Camí Fondo, en els locals del qual s’hi ha instal•lat el batxillerat i la formació professional ocupacional. El centre també imparteix cursos de Renda Mínima d’Inserció i col•labora en el Programa de Qualificació Professional Inicial.
Des del novembre de 1981 es publica la revista mensual L’Escola amb informació de les activitats dels alumnes.
L’Ajuntament declarà el col•legi escolapi Entitat Cultural Benèfica de la Ciutat el 6 de juny de 1962 i el 4 d’abril de 1984 li concedí la Medalla d’Or de la Ciutat.

Bibliografia:
- «Concordias entre los ayuntamientos y la Escuela Pía en Catalunya». En Archivum Scholarum Piarum (Roma 2000), núm. 47; les concòrdies de Terrassa de 1864 en pàg. 190-196. També es troben en: http://epc.escolapia.cat/NR/rdonlyres/FC1EABDA-1245-474E-A011-D82019A34F64/115676/ConcordiasAyuntamientosEP.pdf
- Joan FLORENSA; Jordi OLIVA, Mariona VIGUÉS: Una escola implicada amb la ciutat: L’Escola Pia de Terrassa (1864-2002). Terrassa: Escola Pia de Terrassa, 2002.
- Joan FLORENSA: «El juniorato escolapio de Terrassa (1901-1904)», en Analecta Calasanctiana (gener-juny 1985), núm. 53, pàg. 185-312.
- Memòria. Testimonis de la Federació de Cristians de Catalunya de Terrassa. Terrassa 1995. Fotocòpia del treball mecanografiat
- Mariona VIGUÉS: L’Escola Pia de Terrassa 1828-1901. Terrassa: Escola Pia, 1984.