L’Escola Pia de Tàrrega

L’Ajuntament de Tàrrega acordà en sessió plenària del 9 de novembre de 1883 demanar un col•legi de l’Escola Pia. Se signà l’escriptura de fundació el 17 de març de 1884 segons la qual l’Ajuntament cedia als escolapis l’antic convent de la Mercè. El bisbat transferí l’església del mateix convent el 15 de setembre de 1884.
El 5 de setembre de 1884 arribaven a Tàrrega els primers escolapis que havien de formar la comunitat. Foren rebuts a l’estació del tren per les autoritats que els acompanyaren a la nova residència. Pocs dies després s’obriren les portes de l’escola.
El col•legi havia d’impartir primària i secundària segons les normes de l’Estat. La primària elemental comprenia tres classes i a la superior s’hi ensenyava el comerç. De batxillerat només es donaven els tres primers cursos, per manca d’alumnat; va ser incorporat per reial decret de 2 de desembre de 1885 a l’Institut de Lleida.

El 1905 començaren les classes nocturnes per obrers. No eran d’alfabetització, sinó que pretenien ajudar a millorar la primària que ja s’havia cursat.
Des dels primers anys s’intentà enriquir el centre amb mitjans pedagògics. Aviat la biblioteca arribà als 2.000 volums, Es donà el primer pas per a la creació de laboratoris de física i de química i de museu de ciències naturals. Aquest últim s’enriquí gràcies a les troballes del pare Bernat Noguera (1917-1922) pels environs de la població: amb aquestes peces es formà el Museu Local a l’Ajuntament. Anys després el pare Pere Rimblas (1926-1932) hi aportà un herbari amb les plantes medicinals de la contrada
També hi col•laborà en aquestes tasques el pare Josep Franquesa, però sobretot cal atribuir-li la creació (1918-1923) d’un Cor infantil que s’especialitzà en el cant gregorià i participava en els actes litúrgics de la parròquia. Aquests infants d’ara serviren després als pares Lluís i Ferran Martínez per a crear l’Schola Cantorum. També el pare Franquesa inicià la primera revista de l’escola que titular Àmfora.
Figura destacada és també la del pare Carles Perelló que excel•lí en la pintura i va ser víctima d’una caiguda quan estava pintant la paret de l’escala principal de l’escola. La plaça del costat del col•legi porta el seu nom.
El basquet hi arribà de mans del pare Eusebi Millán el 1927; aquest escolapi havia introduït aquest esport el 1922 a l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona.
Durant la II República Espanyola, el 1933 per al batxillerat els escolapis s’ajuntaren amb El Modern Liceu i les classes es donaven al carrer Agoders. Els religiosos hi anaven sense sotana. La primària continuà a l’exconvent mercedari.
El 15 de juliol de 1936 els escolapis es veieren obligats per ordre de l’Ajuntament a abandonar la part d’escola i quedar només a la part de l’església, espai en que l’Ajuntament no tenia competència. Era l’admonició del que passà pocs dies després, el 22, quan foren forçats a fugir i amagar-se.
L’Ajuntament recuperava l’edifici, el renovà i hi muntà una escola de primària, la qual funcionà tot el període de la guerra.
El 21 de febrer de 1929 el pare Lluís Martínez es va fer novament càrrec del col•legi, del qual el pare Joan Profitós s’havia ja possessionat com a representant de la província. A l’abril començaren les classes de primària i comerç i les de batxillerat el 9 de setembre, és a dir el curs següent 1939-1940. Els primers anys el batxillerat es va fer en règim de lliure, és a dir, anant-se a examinar a l’institut de Lleida; a partir de 1964 el col•legi va ser reconegut elemental.
El col•legi habilità una sala per a cinema. El motiu primer era per als interns a les tardes del dies festius, però s’hi sumaren també la resta d’alumnes: va ser un local per a infants i joves.
Amb la llei general d’educació de 1970 s’implantà progressivament l’educació general bàsica (EGB); el centre va ser homologat per una ordre ministerial del 12 de juliol de 1973 per a l’EGB i per una altra de l’11 de febrer de 1974 per al parvulari.
Dues celebracions importants que han remogut la ciutat han estat la presència de les relíquies de sant Josep Calassanç a la població el desembre de 1948 i la celebració del centenari de la fundació de l’escola el 1984. D’aquesta efemèrides en queda el campanar que s’inaugurà el 23 de desembre de 1995.
Amb motiu del centenari l’Ajuntament concedí a l’Escola Pia la Medalla d’Or de la Ciutat, la qual li va ser lliurada el 31 de maig de 1995.
El col•legi escolapi ha estat comarcal. Molts nois de la comarca han pogut cursar el batxillerat gràcies a l’internat escolapi. Quan les facilitats de transport milloraren, l’internat resultà inútil, però l’afluència d’alumnes no baixà pas fins la implantació de la EGB en els pobles.
Actualment és una escola concertada amb infantil, primària i educació secundària obligatòria (ESO).

Bibliografia:
-Josep BABURÉS I CARRERA. Cent anys d’Escola Pia a Tàrrega, 1884-1984. Tàrrega: Escola Pia de la Mercè,1986
- Pere DOMINGO PONS: Crònica del cinema a Tàrrega. Un segle de records i moments emocionals. Tàrrega : Ajuntament de Tàrrega, 2006.
- Joan NOVELL I BALAGUERÓ: La parròquia i la vida religiosa de Tàrrega. Segle XX. Tàrrega: Parròquia de Santa Maria de l'Alba de Tàrrega, 2003.
- Joan NOVELL I BALAGUERÓ: «L’ensenyament a Tàrrega (1900-1915)», en URTX (Tàrrega 1990), núm. 2, pàg. 173-201.