dimarts, 13 d’abril de 2010

Noves publicacions sobre escoltisme

Recentment han arribat a la nostra biblioteca dos llibres de temàtica escolta, l’un a nivell local i l’altre més general, dels quals en fem una breu ressenya.

Escoltisme a Granollers : 1958-1969. Granollers: Salvador Estany i Bassa, 2010.
La consolidació de l’escoltisme a Catalunya es deu en bona part a l’escolapi Octavi Fullat que el 1952 creà el CEM, Centre Escolapi de Muntanya, en l’esperit dels Minyons Escoltes, organització a la que havia pertangut i que l’opressió franquista d’aquells anys havia obligat a desarticular. Fullat es dedicà a visitar els diferents centres escolapis de Catalunya per intentar crear novament organitzacions escoltes que poguessin mantenir-se en la legalitat en estar emparades sota el paraigua d’Acció Catòlica. El 1953 el bisbe Modrego va autoritzar la creació de grups escoltes i el 1954 un grup d’alumnes de “Can Colapi” crearen el primer grup escolta de Granollers a l’entorn del pare Víctor Forteza i Albertí. El moviment continuà la parròquia de Sant Esteve, i finalment es consolidà el 1958 en l’entorn del també escolapi Rafael Oller i els escolapis granollerins com a protecció. El llibre relata minuciosament l’origen i els primers anys del moviment escolta a Granollers, descrivint l’organització, els recursos i les activitats realitzades en les sortides i campaments. Inclou molts testimonis dels escoltes que conformaren aquest grup així com molta documentació gràfica. Part d’aquesta documentació està custodiada a l’APEPC. El llibre compta amb un CD amb fotografies i documents escanejats.

Josep González Agàpito (ed.). Escoltisme, autoformació i ciutadania activa : un balanç de cara al futur. Lleida, Barcelona: Pagès editors ; Institut d’Estudis Catalans, 2009. (Guimet, 126)

El volum aplega els textos sorgits en el simposi organitzat per  l’Institut d’Estudis Catalans sobre el passat i el futur de l’escoltisme als Països Catalans. Trobem articles d’Albert Balcells, sobre els orígens i evolució de l’escoltisme a Catalunya durant el franquisme i de Salomó Marquès per a la seva evolució a partir de 1975. A continuació es poden llegir les ponències de Miquel March, sobre l’escoltisme a les Balears i de José Ignacio Cruz Orozco pel cas històric valencià. Seguidament es dona pas als capítols dedicats a l’exposició de l’actualitat i els reptes de futur de l’escoltisme amb la participació dels assistents al seminari. Interessant aportació tant des del punt de vista històric com el de comprensió del paper educatiu dels escoltes en la societat d’avui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada