dilluns, 15 de març de 2010

L’Escola Pia de Vilanova i la Geltrú

Diverses vegades l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú havia demanat l’establiment d’un col•legi escolapi. La petició s’intensificà quan l’Estat determinà que només es crearien centres oficials de batxillerat en les capitals de província: Vilanova en quedava exclosa. Un col•legi escolapi podia suplir i dotar la població d’un centre escolar com es demanava a mitjans del segle XIX, és a dir amb un bon ensenyament de matèries científiques. El 1857 s’iniciaren, doncs, gestions les quals acabaren el 6 de març de 1863 amb la signatura de la concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia. Per manca de personal no es pogué realitzar l’obertura del col•legi.

El 1866 morí a L’Havana el marquès de Marianao, Salvador Samà, el qual llegà en testament «la cantidad de treinta mil pesos fuertes para la instalación de un colegio de PP. Escolapios en Vilanova i la Geltrú, su patria». Es reobriren les converses, però la revolució de 1868 paralitzà novament les negociacions. El 1876 l’ajuntament insistí en executar els acords anteriors i en portar a compliment el testament del senyor Samà. Finalment, aconseguits tots els permisos necessaris, el 18 d’agost de 1876 el pare provincial de l’Escola Pia Josep Draper posava la seva signatura en el conveni amb el qual es fundaria el col•legi a Vilanova. El 13 d’agost de 1877 el mateix provincial es personà amb el pare Eduard Llanas —que hi quedà com a rector— a la ciutat per poder començar aquell curs l’activitat escolar com així es va fer el 22 del mes següent. L’escola i la comunitat s’establiren provisionalment a l’antiga escola Ventosa.

El 23 d’agost de 1877 es posà la primera pedra del nou edifici a aixecar amb el llegat Samà segons els plànols de l’arquitecte Jeroni Granell i Mundet. El 23 de setembre de 1879 s’inaugurà la nova planta al costat de la Rambla Samà i allí començà el nou curs escolar. Per falta d’espai, primer, i després per les disposicions del senyor Samà, només es donà el batxillerat. Els escolapis volien també la primària i afegiren un cos d’edifici a l’ala dreta, a la part de la Rambla. La primària es pogué començar el curs 1884-1885. No s’hi construí església per voluntat expressa del pare Josep Draper; només s’hi habilità una capella per als alumnes, que també ha servit per als fidels.

L’edifici era ampli, còmode. Algunes dependències (rebedor, menjador) oferien un ambient elegant. S’hi afegí (1880) a la part nord un gimnàs obert i a la part alta s’hi construí (1884) un observatori meteorològic i a partir de 1886 es feren les observacions sistemàticament a cura del pare Antoni Mirats, entrant a la xarxa estatal.

Per a l’ensenyament es dotà el col•legi de bon i nombrós material didàctic, especialment de museu d’història natural. Els escolapis varen estar sempre a l’aguait del avenços científics del moment; no sols per a l’escola sinó que n’oferien primeres mostres a la població, com en l’electricitat o de gas, màquina d’escriure, de projecció, de cinema.
El batxillerat s’impartí fins el 1933, moment en el qual l’ajuntament s’apropià de l’edifici i expulsà els escolapis. Aquests tornaren a les escoles Ventosa on donaren únicament la primària i sota la titularitat de la Mútua Escolar de Pares Manuel de Cabanyes. El 1936 també tingueren d’abandonar aquesta casa.

El 1939 els escolapis recuperaren l’edifici Samà i tornaren a impartir batxillerat lliure fins que el 1964 aconseguiren ser declarat col•legi reconegut elemental i l’any següent reconegut superior. Amb la llei d’educació de 1970, s’implantà l’educació general bàsica fins al catorze anys i per al batxillerat es creà la cooperativa de pares Enric Cristòfol Ricart, la qual va ser mixta la qual radicava en el mateix edifici dels escolapis; funcionà fins el 1989.
Seguint les línies de la reforma educativa, el curs 1992-1993 es començà a impartir l'educació infantil i primària, el 1995-1996 l'educació secundària obligatòria (ESO) i en el 1997-1998 s’inicien els batxillerats tecnològic i científic. En el curs 2004-2005 s’hi afegeix el batxillerat humanístic social de nova implantació. A partir del curs 2007-2008 s’implanta progressivament la LOE. El centre és concertat.

L’internat que havia nascut amb el col•legi, es tancà el 1961, perquè els temps havien canviat. Els alumnes interns publicaren el 1900 la revista La ploma manuscrita en ciclostil i de la qual no en sortiren gaires números: tenia un caràcter humorístic i va ser la primera revista escolar del col•legi.
El 1908 el pare Lluís Fàbregas fundà la Associació Calassància, en que s’agrupaven alumnes i antics alumnes. Era una entitat eminentment cultural i similar a l’Acadèmia Calassància de Barcelona. La revista El Calasancio de 1908 a 1912 deixà constància de la vida, preocupacions i nivell d’aquesta associació.
Als patis del col•legi s’han format generacions de jugadors d’hoquei patins, l’esport rei de la ciutat. També en el bàsquet han participat bon nombre d’alumnes. A l’abril de 1965 se celebraren conjuntament a Vilanova i la Geltrú i a Sitges els IV Jocs Esportius Escolapis de
Catalunya.
Esdeveniments importants han estat la canonització el 1933 de l’escolapi napolità Pompili M. Pirrotti, l’arribada de les relíquies de sant Josep Calassanç a la ciutat el gener de 1949 i el centenari de la fundació del col•legi (1977).

La personalitat del pare Eduard Llanas marcà l’inici de l’escola de Vilanova i la Geltrú. No sols pel caire que impregnà al col•legi, sinó sobretot perquè s’implicà en la vida local, participant en l’Ateneu, la Biblioteca Víctor Balaguer, l’arriba del ferrocarril a la ciutat, etc. i per les aportacions arqueològiques d’Olèrdola i de les vies romanes del Garraf i del Penedès. Aquestes activitats li meresqueren entrar a la Reial Acadèmia de Bones Lletres i ser cridat a Barcelona per a les cèlebres conferències que li donaren nom a tot Catalunya com a portaveu contra l’integrisme.
L'Ajuntament atorgà el 30 d’agost de 2002 amb motiu de celebrar-se els 125 anys de la fundació del col•legi la Medalla de la Ciutat a l'Escola Pia. Durant el curs següent se succeïren els actes festius, el principal dels quals tingué lloc el 27 de novembre de 2003.

Bibliografia:
- Catalaunia (Barcelona 25 març 1978), núm. 201 dedicat a l’Escola Pia de Vilanova i la Geltrú.
- «Concordias entre los ayuntamientos y la Escuela Pía en Catalunya». En Archivum Scholarum Piarum (Roma 2000), núm. 47. Per a les concòrdies de Vilanova i la Geltrú, vegeu pàgs. 196-203. I en: http://epc.escolapia.cat/NR/rdonlyres/FC1EABDA-1245-474E-A011-D82019A34F64/115676/ConcordiasAyuntamientosEP.pdf
- FLORENSA I PARÉS, Joan: «Col•legi Samà de Vilanova i la Geltrú: primer decenni de vida acadèmica (1877-1887)». En Full informatiu, Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana. Actes de les VI Jornades d’Història de l’Educació als Països Catalans. Tarragona, 1980, núm. 5-6, pàgs. 59-63
- GARCIA I SEGARRA, Maria Providència: L’educació a Vilanova i la Geltrú durant la segona meitat del segle XIX. Tesi doctoral. Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1992.
- GARCÍA I SEGARRA, Maria Providència: Eduard Llanas i Jubero (1843-1904). Vilanova i la Geltrú: Ajuntament, 2002 (Retrats; 22).
- VIRELLA I BLODA, Albert: Evolució històrica de l'ensenyament a Vilanova i la Geltrú i la fundació de l'Escola Pia. Vilanova i la Geltrú: El Cap i la Nansa, 2001.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada