dimarts, 23 de febrer de 2010

La salvaguarda del patrimoni cultural a Moià durant la guerra civil

Estevanell i Riera, Joan. Vida quotidiana i salvació del patrimoni a la reraguarda : Dietari de Joan Estevanell, Moià, 1936-1940. Edició a cura de Jaume Clarà i Arisa. Estudis introductoris de Jaume Clarà i Josep Font i Sentias. Barcelona: Museu d’Història de Catalunya, 2010
Joan Estevanell va ser el formador del Museu de Moià que fou organitzat amb motiu de la salvació del patrimoni local durant la guerra civil. El museu s’allotjà a la casa natal de Rafel Casanova i en ell hi anà reunint i salvant totes les peces artístiques que poder mentre durava el conflicte. Després de la guerra el càrrec li fou respectat i pogué continuar amb la tasca d’organitzar el Museu. Les noves autoritats no tan sols no el varen desplaçar del càrrec sinó que a més el varen nomenar fill predilecte de la vila el novembre del mateix any 1939. Durant aquest temps en Joan Estevanell va escriure un diari en el que es descobreix la tasca diària de salvaguarda del patrimoni local, conjuntament amb els fets quotidians del dia a dia de la vila en temps de guerra i dels primers mesos de la postguerra: les destrosses dels primers dies de la revolta, l’escassetat de queviures, els comentaris dels veïns, l’arribada de notícies dels esdeveniments de la guerra, el pas dels refugiats, el canvi de règim... El dietari  transcrit comença el febrer de 1936 i finalitza el febrer de 1940.
L’edició del diari ha estat realitzada per Jaume Clarà, que a més signa dos capítols més dedicats al perfil biogràfic d’Estevanell i al transcurs de la guerra civil a Moià. Complementa aquesta obra un article de Josep Font Sentias sobre la salvaguarda del patrimoni cultural català en aquest període. Aquesta tasca va ser realitzada en moltes poblacions gràcies de persones com Estevanell que, tant per iniciativa pròpia o per encàrrec de les autoritats però sovint amb pocs mitjans o totalment en solitari, prengueren consciència de la necessitat de salvació del patrimoni i de la transcendència que aquest gest tindria per a uns temps futurs. Aquestes iniciatives sovint no han estat prou valorades pels historiadors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada