dilluns, 8 de febrer de 2010

Biografia de Manuel Carrasco i Formiguera.


BENET, JOSEP. Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat. ; A cura de Josep Poca i Gaya. Epíleg de Rosa Maria Carrasco i Azemar. Barcelona: Edicions 62, 2009 (Biografies i memòries, 66)

Relat dels darrers mesos de vida del polític democristià català més important de la República. Fou afusellat el 9 d’abril de 1938 a Burgos mesos després de ser detingut el març de 1937 per les forces navals franquistes quan es dirigia en vaixell des de Saint-Jean-de-Luz a Bilbao. El seu afusellament fou ordenat personalment pel mateix general Franco, fet que testimonia les característiques ideològiques del règim que va encapçalar. Manuel Carrasco i Formiguera no era un “rojo”, era un polític profundament catòlic. Durant la seva activitat política a les Corts republicanes va defensar l’Església i les ordres religioses dels atacs que va rebre per part dels sectors polítics d'esquerra, -l'Escola Pia de Catalunya i els Jesuïtes li van agraïr especialment aquest esforç amb un pergamí que tenia emmarcat al seu despatx-, i el seu partit, Unió Democràtica de Catalunya, no es va sumar al front d’esquerres que es va presentar a les eleccions de febrer de 1936. Conegut doncs per seva defensa dels drets dels religiosos, especialment dels jesuïtes,  va patir la persecució en els primers moments de la guerra per grups anarquistes de la FAI i altres grups extremistes  i es va veure obligat a fugir i intentar cercar refugi a Euskadi. Tot i la seva coneguda defensa dels religiosos,  fou empresonat i més tard afusellat per ordre personal de Franco, malgrat que aquest es presentava com a defensor de la croada catolicista,  tan sols per la seva ideologia catalanista. Pel govern feixista revoltat, era més reprobable la seva defensa de l’autonomia catalana, era un “separatista“, malgrat no defensar cap de les ideologies d’esquerres contra les que es va aixecar el cop d’estat del 18 de juliol de 1936. Ser catalanista , per a la ideologia reaccionària i dretana que representava el nou règim, era el pitjor crim que es podia cometre,  pitjor que ser comunista i per a ells no hi havia possibilitat de perdó. Molts altres catalans defensors del catolicisme se’n varen adonar ben aviat. Aquesta publicació representa la darrera aportació de Josep Benet (Cervera 1920-Barcelona 2008) a la història de Catalunya. L'historiador havia promès a la filla de Carrasco escriure un llibre sobre el seu pare i ja l'any 1944 va començar a recollir infomació. Aquest material elaborat durant dècades va restar inèdit a la mort de Benet i va ser gràcies a la seva vidua que Josep Poca  va accedir als originals i ha editat un text que Josep Benet va deixar pràcticament acabat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada