Entre les col·leccions que tenim en l’APEPC n’hi ha una d’estampes escolàpies: Josep Calassanç, Mare de Déu de l’Escola Pia, Paula Montalt, sants, beats i venerables escolapis.
La classificació és segons la relació anterior i les de Calassanç, que són les més nombroses, es classifiquen segons si són una reproducció d’obres d’art (sobretot les de les pintures de Segrelles); una imatge sola; amb nen; amb l’aparició de la Mare de Déu; escrivint les constitucions; sèries, etc. Ordenar i classificar tot aquest material va ser una de les aportacions del P. Josep M. Bosch.
Ocupen en total trenta-dos àlbums, cadascun dels quals té uns fulls de plàstic amb bosses, de manera que es poden veure les dues cares de l’estampa, ja que algunes porten un text al revers. Les estampes estan soltes, no s’han enganxat amb res.
D’on venen, però, tantes estampes?
Quan el 1982 vaig arribar a l’Arxiu, hi vaig trobar una gran caixa plena d’estampes, programes, invitacions, retalls de premsa, etc. Vaig fer una tria i així començà la col·lecció d’estampes escolàpies. Al llarg dels següents anys molts religiosos me n’han fet arribar d’altres, que han passat a formar part de la col·lecció. El P. Farràs anava traient estampes dels llibres que hi havia a Alella: va ser un bon proveïdor.
A banda, alguns diumenges al matí anava al mercat de llibres de Sant Antoni i si hi trobava alguna peça interessant, la comprava. La més destacada va ser una estampa amb el bust de Calassanç i al voltant un calat molt bonic i ben conservat, impresa a París. Em va costar dues mil pessetes, però valia la pena. De mica en mica anava creixent la col·lecció.
Estampa de Calassanç, impresa per L. Turgis e Hijos de París
A més de les estampes escolàpies, el P. Farràs en va trobar moltíssimes més: n’omplírem vàries caixes de sabates. Però… què fer amb tantes estampes no escolàpies? Fer-ne col·leccions o vendre-les? Vaig optar per la segona opció.
Algun dijous anava al mercat de l’avinguda de la Catedral, on hi vaig descobrir una bona font. Va ser una senyora ja gran que rere un petit taulell venia estampes. Mentre jo anava seleccionant estampes de Calassanç del munt que tenia sobre el taulell, ella inicià conversa per descobrir el meu objectiu de recerca. M’informà que allà hi portava molt poques estampes, que la botiga i magatzem el tenia en un principal al passeig de Gràcia, entre Aragó i València, pujant a l’esquerra: obria cada dia. Hi vaig passar moltes vegades i férem xerrades.
M’explicà que de molt petita havia començat a col·leccionar estampes, que guardava a casa. Es casà, va tenir fills i un d’ells va ser un dels sacerdots del bisbat de Barcelona que anà a ajudar a Amèrica llatina. Aquest li retreia que podria vendre’s les estampes i amb els beneficis ajudar a una obra social. Ho acceptà, però no les va voler vendre totes en bloc, sinó al detall, ja que així potser en treuria més benefici. Tot anava al tercer món.
Vaig ser durant un temps un client força habitual d’aquella botigueta. Li venia un plec d’estampes de les que m’havia fet arribar el P. Farràs; al mateix temps, ella em treia les estampes escolàpies que havia trobat, jo n’eliminava les que creia repetides o no eren escolàpies i les hi comprava. Procurava no gastar més del que havia cobrat. D’aquesta manera, la nostra col·lecció s’enriquí considerablement sense tenir despeses. Va ser un canvi d’estampa per estampa.
Arribà un moment en que aquella bona senyora no trobava més estampes escolàpies dintre de la seva col·lecció i jo no en tenia més per vendre: s’acabaren aquelles bones relacions. Però, tot i així, la col·lecció no està pas tancada: continuem rebent algunes donacions i acceptarem totes les que ens arribin.
La col·lecció es podria digitalitzar i fer-ne un inventari: ara, però, a l’APEPC tenim altres prioritats, excepte que sortís un voluntari que s’oferís a fer-ho.
Joan Florensa i Parés
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada