tag:blogger.com,1999:blog-19640563310484915852024-03-13T20:11:27.297+01:00La plega de l'ArxiuTextos d'història i actualitat de l'Arxiu Provincial de l'Escola Pia de CatalunyaArxiu Provincial Escola Pia de Catalunyahttp://www.blogger.com/profile/16178003559003983373noreply@blogger.comBlogger201125tag:blogger.com,1999:blog-1964056331048491585.post-52031104074612062592024-03-12T15:57:00.000+01:002024-03-12T15:57:17.023+01:00"Orden de la Escuela de escribir y aritmética", o l'horari de les classes el primer terç del segle XIX<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; font-size: 14pt; line-height: 150%;">Avui us presentem un document molt concret: són les
indicacions que el Pare Provincial dona a un escolapi que s'ha de fer càrrec de
la classe d'escriure i aritmètica a Sabadell. Ens trobem a 1831 i, per bé que
la seu de la província escolàpia de Catalunya s'havia traslladat de Mataró a
Barcelona el 1819 (recordem que, després de molts intents, l'Escola Pia
aconseguí fundar al cap-i-casal el 1815, quan obrí Sant Antoni), en aquells
moments potser encara no s'havia el traspàs efectiu en la seva totalitat, ja que
el signant, Pedro de San Desiderio (Pere Ferrer Mauri), data la missiva el 29
d'agost des de la capital del Maresme. O, essent de Mataró, també seria
possible que hi estigués passant uns dies de descans o vacances.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; font-size: 14pt; line-height: 150%;">El fet, però, és que Ferrer envia la carta al Rector de
Sabadell (aleshores Tomàs Miret), perquè la faci arribar al mestre escollit per a les
lliçons d'escriure i matemàtiques (<i>cuentas</i>). És, senzillament, un horari
amb les explicacions de què fer a cada moment del dia, el que ens permet
conèixer, també, quina era la dinàmica de l'escola en aquells moments tan
concrets.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; font-size: 14pt; line-height: 150%;">Cal tenir en compte que el mètode escolapi havia
variat substancialment els darrers decennis a partir dels canvis exposats per
l'anomenat Mètode Uniforme i l'edició dels llibres del P. Francesc Ferrer.
Així, podríem destacar, per exemple, que s'inclogué la geometria en </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", "serif"; font-size: 14pt; line-height: 150%;">l’estudi de l’aritmètica (en trobar-se Ferrer a
Mataró, els problemes i exercicis versaven sobre l’anivellament de terres per
portar-hi aigua o com convertir terrenys de secà en regadiu); que s'introduí el
mètode epistolar, això és, aprendre bé a redactar cartes i el seu contingut; i
que per a l’ensenyament del catecisme a partir de preguntes i respostes es
disposaven els alumnes en dos grups de vint «en medio del tablado para tener
una especie de combate»; un combat eliminatori del que un alumne en surt
vencedor i els dos últims reben un llibre com a premi. <sup>(1)</sup> </span><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; font-size: 14pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", "serif"; font-size: 14pt; line-height: 150%;">També val a dir que
aconseguiren, justament a través de les gestions </span><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; font-size: 14pt; line-height: 150%;">a la Cort de Tomàs
Miret, aleshores procurador general de l'orde per Aragó i Catalunya, rebre
l’autorització per a imprimir llibres propis o reimprimir-ne d’existents que
necessitessin per a l’ensenyament; d'aquesta manera, no només aconseguien la
llibertat per procurar-se de llibres escolars, sinó també aconseguir un bon
servei de distribució i qualitat d’impressió. Una novetat més del P. Ferrer fou
que «introduí, segons tradició, la pissarra; anteriorment, els exercicis o
proves a les aules es feien sobre un cuir tibant amb uns cordills dintre d’un
quadre de fusta; el pare Ferrer començà l’ús del mineral pissarra, que és més
consistent; durant el Trienni Liberal, el govern de l’Estat va promoure
l’extracció d’aquest mineral per a ús de les escoles». <sup>(2)</sup> I encara,
a partir de la idea del cal·lígraf Torcuato Torío de la Riva, manà imprimir
paper pautat per a l’escriptura, una autèntica novetat.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", "serif"; font-size: 14pt; line-height: 150%;">A més a més, durant
el primer quart del segle XIX s’adaptaren de llibres d’altres províncies (o es
feren de bell nou) tractats d’ensenyament de llatí, poètica, història sagrada o
urbanitat, i es revisaren i s’editaren autors clàssics com Ciceró o Ovidi.
D’aquesta manera, es pot dir que cap a 1820 s'havia acomplert la renovació, que
es meresqué el reconeixement de l'Estat a partir del </span><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; font-size: 14pt; line-height: 150%;">Plan y Reglamento General de Escuelas de Primeras Letras (16 de febrer de
1825), ja que incloïa l'Escola Pia com una de les institucions més ben dotades
per a l’ensenyament i la classificava com de primera categoria, admetent-ne
llibres i mètodes per bé que, per a l’Escola Pia, suposava l'acceptació de la
intromissió estatal a partir d'inspeccions.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; font-size: 14pt; line-height: 150%;">En tot cas, el dia a dia de nens i mestres era més
simple i rutinari. Passem a transcriure el document:<o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKJ8wGTbvE5mSHaizrIIdCeHeRD9-MlHXc6vnWAU2j9tFpf-lXBfBMLVSYB4oJ2EP_FqYYekL6JZ1lFvbYshvffHBSR-cm5oyPDahadLfOeUzESMbwq0Z6prHKVQwXh_VYx8pkxf_Z_geQvPNA0Xv_RcXBge8Mz-biavwHJbo-FDVJ7w_AtL-ni0esmw52/s3306/doc00733420240311125909_002retall.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3306" data-original-width="2352" height="586" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKJ8wGTbvE5mSHaizrIIdCeHeRD9-MlHXc6vnWAU2j9tFpf-lXBfBMLVSYB4oJ2EP_FqYYekL6JZ1lFvbYshvffHBSR-cm5oyPDahadLfOeUzESMbwq0Z6prHKVQwXh_VYx8pkxf_Z_geQvPNA0Xv_RcXBge8Mz-biavwHJbo-FDVJ7w_AtL-ni0esmw52/w417-h586/doc00733420240311125909_002retall.jpg" width="417" /></a></div><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1laBumoJEExxsQ0_Rj0aLgE1LtXc5xX_HqkOU4PKl3OHxvP-H3ABssHsy2eSCs3996GUP8XaCH6fDU9lj7zs0ZnxmnR_vpHMfppYOBVs0DwqLn1aCTm_AoO8DhFbOyghZIiBDHp9ypDOSHM4ZxZQGcN-y6Mws4XCNdtUKzAVqA3WyWzA5JlosN6ENXpNw/s3332/doc00733420240311125909_003.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3332" data-original-width="2348" height="589" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1laBumoJEExxsQ0_Rj0aLgE1LtXc5xX_HqkOU4PKl3OHxvP-H3ABssHsy2eSCs3996GUP8XaCH6fDU9lj7zs0ZnxmnR_vpHMfppYOBVs0DwqLn1aCTm_AoO8DhFbOyghZIiBDHp9ypDOSHM4ZxZQGcN-y6Mws4XCNdtUKzAVqA3WyWzA5JlosN6ENXpNw/w415-h589/doc00733420240311125909_003.jpg" width="415" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">APEPC, 07-26 c. C-III-2, plica 1, n. 1.</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; font-size: 14pt; line-height: 150%;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; font-size: 14pt;">Orden de la Escuela de escribir y Aritmética</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 5.0pt; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; font-size: 14pt; line-height: 150%;">A las ocho y media: Revista de niños,
lección, misa, oratorio y doctrina cuando la haya.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 5.0pt; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; font-size: 14pt; line-height: 150%;">Ocho y tres cuartos: Leer todos, no así
como siguen, sino el que nombra el maestro, el cual tendrá delante la vista; el
que no sepa continuar, se arrodilla hasta concluida la lección. En medio de la
Escuela habrá un muchacho de los adelantados, el cual al equivocar, el que lee
dice solo <u>Error</u>. Entretanto el maestro corta las plumas, y
acercándose el fin el de la lección, algunos muchachos preparan los tinteros y
plumas.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 5.0pt; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; font-size: 14pt; line-height: 150%;">Nueve y media: Escribir todos. El maestro
sigue las mesas corrigiendo las planas, esto es, formando por su mano algunas
letras en las planas de los muchachos, de manera que cada día si puede ser
formen algunas letras en todos los cartapacios. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 5.0pt; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; font-size: 14pt; line-height: 150%;">A las diez: Se dará en la pizarra lección
de aritmética a esta o aquella clase mientras los otros continúan escribiendo.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 5.0pt; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; font-size: 14pt; line-height: 150%;">A las diez y media: Ejercicio de gramática
castellana, ortografía, etc.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 5.0pt; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; font-size: 14pt; line-height: 150%;">A las diez y tres cuartos: Doctrina
cristiana.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 5.0pt; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; font-size: 14pt; line-height: 150%;">El mismo orden por la tarde.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 5.0pt; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; font-size: 14pt; line-height: 150%;">En los sábados y vigilias de fiestas
insignes de la Iglesia, la explicación del misterio o festividad del día
siguiente se hará en la última media hora, dejando la explicación de gramática
castellana etc. Al dar el reloj las horas en punto, Alabar.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; font-size: 14pt; line-height: 150%;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; font-size: 14pt; line-height: 150%;">Suposem que aquesta manera d'ensenyar, amb més o menys
matisos, es donava a totes les escoles de la província i que prosseguí fins a
la supressió de l'orde a partir de les disposicions preses per la I Guerra
Carlina i decrets com la desamortització de Mendizábal o la supressió d'ordes
religioses.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; font-size: 14pt; line-height: 150%;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", "serif"; line-height: 150%;">(1) Florensa i
Parés, Joan. <i>El projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya
(1683-2003): una escola popular</i>. Barcelona: Societat d’Història de
l’Educació dels Països de Llengua Catalana: IEC, 2010, p. 215.</span><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", "serif"; line-height: 150%;">(2) Florensa i
Parés, Joan. <i>El projecte educatiu..., </i>p. 221.</span></p><span style="font-size: large;"></span><p></p><p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 24.0pt; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: "Garamond","serif"; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-family: Garamond; mso-fareast-font-family: Garamond;"><o:p></o:p></span></p>Arxiu Provincial Escola Pia de Catalunyahttp://www.blogger.com/profile/16178003559003983373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1964056331048491585.post-40208431881052944642023-12-20T12:07:00.004+01:002023-12-22T08:59:24.961+01:00La gira de les relíquies de Calassanç per Catalunya (1948)<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Ara fa 75 anys, el 1948, s'acomplia el tercer centenari de la mort de Josep Calassanç. L'efemèride era tan destacada que el papa Pius XII, el 13 d'agost, el proclamà sant patró de totes les escoles cristianes del món, i això donà el tret de sortida a les celebracions marcades en el calendari des de feia temps. L'Escola Pia espanyola volgué aprofitar aquell moment per fer-ne una exaltació religiosa pública i notòria i, d'aquesta manera, els superiors de totes les demarcacions (Castella, Bascònia, Aragó, València i Catalunya) acordaren passejar les relíquies de Calassanç per totes les cases de l'orde i els municipis amb una relació amb l'Escola Pia, com una manera de fomentar-ne la devoció.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Quan Calassanç morí el seu cos fou inhumat. Abans, però, se n'extragueren diversos òrgans i ossos i se'n guardaren objectes quotidians i peces de roba com a elements de veneració, talment com s'havia anat fent des de temps immemorials amb restes de sants, màrtirs i suposats elements relacionats amb la vida de Crist (la túnica, la vera creu, el sudari...) o de la Mare de Déu. Podem trobar tota mena de peces que, des de la nostra visió del segle XXI, poden resultar molt macabres, però que havien tingut la seva importància devocional: ossos, sang, parts d'òrgans interns, trossos de tela, sabates... fins i tot trobem els anomenats cossos incorruptes, això és, cossos de persones que per unes condicions particulars s'han assecat però conserven la pell i el pèl, podent-se reconèixer al difunt. Tots aquests objectes, les relíquies, eren posades en recipients pensats per a ser exposats o venerats de manera pública o particular, els reliquiaris, o fins i tot col·locats en altars d'esglésies i capelles per tal de ser consagrats.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBv01V40c2mDH7RPDoGl5XvxtYzStHQQhoSUwFikUQP-qgSSKHNEOUzmKwdKXrESUsq2qHfeDfIVFIgTLdJAHflvHMZv3Z9kzAM7-GOC2cvBz8susYSPo762U0KhLYPJFwTDhIXZvKhs8Xn1QEwxITww5bwj-ZAcGjNQ8bK0wzfaYgSBi7hlGwfny8wNl8/s4128/CEPC_00000011_01.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="4128" data-original-width="3096" height="393" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBv01V40c2mDH7RPDoGl5XvxtYzStHQQhoSUwFikUQP-qgSSKHNEOUzmKwdKXrESUsq2qHfeDfIVFIgTLdJAHflvHMZv3Z9kzAM7-GOC2cvBz8susYSPo762U0KhLYPJFwTDhIXZvKhs8Xn1QEwxITww5bwj-ZAcGjNQ8bK0wzfaYgSBi7hlGwfny8wNl8/w295-h393/CEPC_00000011_01.jpg" width="295" /></span></a></div><div style="text-align: center;"></div><span style="font-family: arial;"><br /></span><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjxDvA0Kx00yFRhh7_O_c16IK4QMdFcDe0uN4252n6Guw8MnwRgHdx-Z76AR9DEY9s6fjEU1qt9ihV4ag2pvSZmKCG2xgqyj-Fkub3xt3J_wZHwhqxPp_AbVRDrIRnyd4A01jj1Q_52j7I2kg3Tkzu6wkr3mNJkvKN_-Ajtngxhzleisw8y8cuz3vKB8AE/s2006/CEPC_00000503.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><img border="0" data-original-height="1561" data-original-width="2006" height="249" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjxDvA0Kx00yFRhh7_O_c16IK4QMdFcDe0uN4252n6Guw8MnwRgHdx-Z76AR9DEY9s6fjEU1qt9ihV4ag2pvSZmKCG2xgqyj-Fkub3xt3J_wZHwhqxPp_AbVRDrIRnyd4A01jj1Q_52j7I2kg3Tkzu6wkr3mNJkvKN_-Ajtngxhzleisw8y8cuz3vKB8AE/s320/CEPC_00000503.jpg" width="320" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Exemples de dos reliquiaris de Sant Josep Calassanç conservats a l'APEPC.</span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: arial;"><br /></span><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Pel cas de Josep Calassanç, les seves restes foren dipositades en uns vasos i tancats en una arqueta. Pràcticament un segle després de la seva mort, ocorreguda el 1648, i enmig del procés de beatificació, els escolapis retrobaren, amb sorpresa, aquests elements. Recuperaren ossos, teixits i fins i tot un vas que havia contingut sang, però també el fetge, un tros de cervell i aquells elements que els seus antecessors havien considerat com les parts més importants del cos del seu fundador: el cor i la llengua, símbol de la pietat i les lletres, l'amor i la paraula. Es bastí aleshores un reliquiari d'argent destinat a recollir les relíquies, a les que s'hi afegí el crani, recuperat en aquell moment de la tomba del sant. (1)</span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgwlFd7Od1LNKxxDBH5u-ZQcdSIK0EaZHyOyA31vx1_JRhACXEVMbWSRBzjZo8mQ6Q5ADTxi-9UVfTzTAkEran9CxPqMO0T8w774OyGJNeITjcsO0rvB4VSwP5dv6LY5gM5gQF762H3HMMUV-C9GBs-joERRToQH7TY0xqYRZ_mib1Q0wH1AaGd3oZJmFu1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><img alt="" data-original-height="2426" data-original-width="1349" height="557" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgwlFd7Od1LNKxxDBH5u-ZQcdSIK0EaZHyOyA31vx1_JRhACXEVMbWSRBzjZo8mQ6Q5ADTxi-9UVfTzTAkEran9CxPqMO0T8w774OyGJNeITjcsO0rvB4VSwP5dv6LY5gM5gQF762H3HMMUV-C9GBs-joERRToQH7TY0xqYRZ_mib1Q0wH1AaGd3oZJmFu1=w309-h557" width="309" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Reliquiari complet de Calassanç, amb el cor i la llengua a la part superior i el crani, fetge i un tros de cervell a la part inferior. Sant Pantaleó, Roma. Fotografia: Eduard Puigventós.</span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: arial;"><br /><br /></span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Relíquies i reliquiari quedaren dipositats a la casa general de Sant Pantaleó, a Roma, on encara estan exposats avui dia, juntament amb diversos objectes que havien estat de Josep Calassanç, de roba litúrgica a llibres, passant per la sotana, les ulleres, les sabates o fins i tot la crossa que l'ajudava a caminar els darrers anys de vida. Objectes que des d'aleshores s'han convertit en elements de pregària i devoció per part dels seus seguidors.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Retornem, però, a 1948. Es complia el tercer centenari de la mort de Calassanç i el segon de la seva beatificació (seria canonitzat el 1767) i es pensà en fer una ruta per tota la geografia espanyola amb les relíquies que hem esmentat. Havia de passar no només per les poblacions amb presència d'escolapis, sinó també d'escolàpies i llocs en relació amb la vida de Josep Calassanç. <span>Catalunya<span> fou </span></span><span style="text-align: justify; text-indent: 48px;"><span>primera i última parada de la gira, que fou multitudinària i durà gairebé sis mesos. L'esdeveniment comptà amb el suport de l'Església i de tot tipus d'autoritats, civils i militars, fins al punt que l'Armada espanyola oferí un vaixell que seria l'encarregat de dur i custodiar les relíquies des d'Itàlia i tornar-les en acabar la ruta.</span></span></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6UbdPNpkrm5nYsM7F1xWPqDf9X9i0scoMjQLCB5uvFmnB207cD0KISxEHL_K4Jhj11DOK4NHLrOPAGQ4M_yTjgK8AI3qNoErqOeWlppuKB2-5pPyuEO2vW1b3IkwnDc8c4XwfRGJistftBEuIL0qEJf-rubK3Z4QcEEIyAE2mwTDGMOtJiZk7Ml8o5uAg/s1227/11-07-11,%20caixa%203%20FM%200768.tif" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="1227" data-original-width="914" height="550" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6UbdPNpkrm5nYsM7F1xWPqDf9X9i0scoMjQLCB5uvFmnB207cD0KISxEHL_K4Jhj11DOK4NHLrOPAGQ4M_yTjgK8AI3qNoErqOeWlppuKB2-5pPyuEO2vW1b3IkwnDc8c4XwfRGJistftBEuIL0qEJf-rubK3Z4QcEEIyAE2mwTDGMOtJiZk7Ml8o5uAg/w409-h550/11-07-11,%20caixa%203%20FM%200768.tif" width="409" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Arribada de les relíquies a Barcelona, amb el vaixell Pizarro de l'Armada Espanyola. APEPC 11-07-11 c. 3</span></td></tr></tbody></table><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">La tarda del 24 de novembre el vaixell arribà a Barcelona. El diari <i>La </i><i>Vanguardia</i> publicà una crònica on ressaltava que "<i>al ser avistado el ‘Pizarro’ desde la Puerta de la Paz, la gran muchedumbre allí apiñada prorrumpió en entusiásticos y clamorosos aplausos y vitores a España, a San José de Calasanz y a las Escuelas Pías</i>”. (2) Acompanyades d'una processó i fins i tot de focs artificials, les relíquies foren conduïdes a la catedral, on es celebrà un tedèum. Els dies següents se succeïren pregàries col·lectives, rebuda d'autoritats, vetlles, mostres de fervor, misses solemnes i processons. Les escoles de Nostra Senyora, Sarrià, Balmes, el Calassanci i Sant Antoni acolliren també les relíquies, abans d'iniciar-se un recorregut de més d'un mes que sempre repetiria el mateix patró: manifestacions públiques de devoció popular, oracions, engalanament de carrers i edificis, misses multitudinàries, mostres de respecte, acompanyament per part d'autoritats civils i religioses i festes a les escoles. Tal com escriu Miquel Puig en un article recent, aparegut mentre escrivíem aquestes línies, "fou una celebració del tot irrepetible perquè també és irrepetible el marc político-social en el qual s'encabí. Feia tot just nou anys de l'acabament de la guerra civil espanyola que tanta marca havia deixat, en feia tres de la fi de la guerra mundial i dos que la comunitat internacional havia aïllat el règim franquista (amb algunes excepcions, com la del Vaticà). En aquest context, el govern espanyol s'associà a gratcient a aquelles celebracions i hi prestà una interessada cooperació que li permeté fer gala de l'espanyolitat del pedagog fundador, reforçar la vertebració d'Espanya a través de la religió i exterioritzar les esplèndides relacions que el règim mantenia amb l'Església catòlica. Franco acceptà la presidència honorària del Patronat Nacional del III Centenari, se li atorgà la medalla d'or del Centenari (i a la seva muller una joia amb relíquia del sant) i quan el cor i la llengua passaren per Madrid, feren estada, per unes hores, a la capella del palau del Pardo". (3)</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAP_53KnqOFEBAHdN73PYxZQj0EfzmRYlMrEPFWLvgCsIkIadz2l7y38hCNzrDJbFePLXBLVu74txpOH2mjGKMlFbIi-Fz_Rxr5yW-V2np8yE4fxmLUTH1MgLrNptZ4l26d8jBFN46MEVDGT-vvpW5YDS4Fipehe9g1OPYlnxoqf-zptkEx4FJDvUZ8gS9/s2673/11-07-11,%20caixa%203%20FM%200791.tif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="1715" data-original-width="2673" height="299" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAP_53KnqOFEBAHdN73PYxZQj0EfzmRYlMrEPFWLvgCsIkIadz2l7y38hCNzrDJbFePLXBLVu74txpOH2mjGKMlFbIi-Fz_Rxr5yW-V2np8yE4fxmLUTH1MgLrNptZ4l26d8jBFN46MEVDGT-vvpW5YDS4Fipehe9g1OPYlnxoqf-zptkEx4FJDvUZ8gS9/w467-h299/11-07-11,%20caixa%203%20FM%200791.tif" width="467" /></span></a></div><div><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidrLWgjBOONE77Z9GsCYR5cSok_OmkpXtd6wZ0CHfR_IE2LI91t9HpEhLwJxotaoZRGQNfD5DbBw6x0G7d2rm8Cdh5h54hypw3Fjlarahc9TytV1hi3OKqeGSrBaJfIS6Vp4Q7E_SzpZM6o0i_PNacyqFljgGiBKLz2hmYcKEdWx5ZOXEDEGEEvEr54t2b/s1722/11-07-11,%20caixa%203%20FM%200808.tif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1225" data-original-width="1722" height="334" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidrLWgjBOONE77Z9GsCYR5cSok_OmkpXtd6wZ0CHfR_IE2LI91t9HpEhLwJxotaoZRGQNfD5DbBw6x0G7d2rm8Cdh5h54hypw3Fjlarahc9TytV1hi3OKqeGSrBaJfIS6Vp4Q7E_SzpZM6o0i_PNacyqFljgGiBKLz2hmYcKEdWx5ZOXEDEGEEvEr54t2b/w470-h334/11-07-11,%20caixa%203%20FM%200808.tif" width="470" /></a> </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><br /></span><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPooYRjBVArzoYNUVHI9prjrvZSDoYCfpWqqGETty6aGdGxOmkZuB4NQMvEWORufyDqeg5kgWC0kWJmrRYfcdsZfUT_83Zg6Bu71iohvk4sQxAdh5OUXiBzOGMMYNYlBOJ9dp7Ug-qIazgze0_u8EKNYkuPRtX1bhqaHNgR6ERKep2j3tiJmH8qrtR39UM/s640/11-07-11,%20caixa%203%20FM%200795.tif" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><img border="0" data-original-height="425" data-original-width="640" height="312" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPooYRjBVArzoYNUVHI9prjrvZSDoYCfpWqqGETty6aGdGxOmkZuB4NQMvEWORufyDqeg5kgWC0kWJmrRYfcdsZfUT_83Zg6Bu71iohvk4sQxAdh5OUXiBzOGMMYNYlBOJ9dp7Ug-qIazgze0_u8EKNYkuPRtX1bhqaHNgR6ERKep2j3tiJmH8qrtR39UM/w469-h312/11-07-11,%20caixa%203%20FM%200795.tif" width="469" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: medium;">Diverses escenes del pas de les relíquies per Igualada. APEPC, 11-07-11 c. 3</span>.</span></td></tr></tbody></table></div><span style="font-family: arial;"><br /></span><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">A cada població era l'escola o les entitats que en formaven part (associacions d'ex alumnes, per exemple) qui organitzava, de manera menys fastuosa que al cap-i-casal però igualment molt digne, les celebracions. Sovint es comptava amb la col·laboració dels ajuntaments, que en alguns casos aprofitaren l'avinentesa per dedicar carrers a Calassanç (Alella, Granollers, Moià). Als actes religiosos pròpiament dits, s'hi sumaren també activitats festives destinades a grans i petits: es feren jocs infantils, concursos de poesia o dibuix, ballades de sardanes, conferències, àpats populars, repicades de campanes i cants.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">A Puigcerdà la crònica és força il·lustrativa de com es desenvolupà la jornada. Ressaltem-ne alguns paràgrafs del primer dia: "A las dos de la tarde el Colegio y sus calles adyacentes comenzaban a trasnformarse en hormiguero humano. Partió entonces un camión engalanado, con un buen grupo de muchachos del Colegio y un Padre a recibir las anheladas Relíquias en el término de Urtg Llevaba en el frontispicio un gran cartel heráldico, que rezaba: Regocíjate, Cerdaña, tu apóstol te visita [...]. Entramos en Puigcerdà con el Himno de Calasanz en el corazón y en los labios. Imponente era el aspecto de las multitudes de ambas CErdañas, apiñadas a mbos lados de la carretera. En el fondo, en medio, el Sr. Obispo revestido de pontifical, bajo palio, rodeado del clero español y francés y de un buen número de niños revestidos de blancas túnicas. Un silencio religioso acoge la llegada del camión-heraldo. Enseguida los otros coches. Por fin, en el último, el Corazón y la Lengua de nuestro Santo Padre. Cantan los niños, suena la música, lloran los ojos, rezan los corazones [...]. La comitiva avanza en procesión hacia la capilla del Colegio. Ésta reboza de fieles; la sacristía no admite nadie más; el coro es menester desalojarlo[...]. Todos quieren honrar al santo de los niños. Interminables hileras humanas entran y salen de la Capilla. Cada grupo tiene su turno y cada turno su orador sagrado. El Sr. Obispo habla a los obreros de las fábricas. A las 10 llegan los guardias de frontera, a las 11 los oficiales del Ejército. Y es menester echarles de la Iglesia a las 12 y media de la noche, porque todos se quedarían allí acompañando al Santo y oyendo pregonar, de boca del P. Poch, las grandezas divinamente humanas de N. S. P.". (4)</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2Ag6gLem2a7nA1DHl3Ei1XmQpm9NgaV98yBOQtnsbYmiK5pdhnr8K3eGOQF79kV5Efhf9rIWyhMHbKWM1nvwzP0X3CNq_PaFc_v-lxBv0wrLZehyphenhyphenuqBV02rZOXYgnLqHAc0mRoHe4xZkzCUohweAWBAjTt4rePioDnK9WNmcZ7ik4naH0CLFJ73lkHJr3/s2737/1702998968258.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="2737" data-original-width="1973" height="421" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2Ag6gLem2a7nA1DHl3Ei1XmQpm9NgaV98yBOQtnsbYmiK5pdhnr8K3eGOQF79kV5Efhf9rIWyhMHbKWM1nvwzP0X3CNq_PaFc_v-lxBv0wrLZehyphenhyphenuqBV02rZOXYgnLqHAc0mRoHe4xZkzCUohweAWBAjTt4rePioDnK9WNmcZ7ik4naH0CLFJ73lkHJr3/w304-h421/1702998968258.jpg" width="304" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial;">La processó, camí de l'escola. APEPC, 07-25 c. 1-2, crònica 1946-1949.</span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: arial;"><br /><span style="font-size: large;">A Mataró unes 3.000 persones esperaven poder veure les relíquies. Cants, l'himne espanyol interpretat per una banda de música i traques n'anunciaren l'arribada. Religiosos de totes les congregacions de la ciutat, corporació municipal, forces de seguretat i nens i nenes de les escoles participaren d'una lluïda processó i una missa solemne a l'església de Santa Anna. Després de benediccions i parlaments, s'inicià una ballada de sardanes i la vetlla pertinent al temple. L'endemà, la crònica parla d'una missa molt lluïda, d'un sermó especial per a l'ocasió, de la possibilitat d'adorar i fer petons a les relíquies i de càntics, abans d'acomiadar la comitiva, que les havia de dur cap a Arenys de Mar, següent parada de la ruta. (5)</span></span><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="text-indent: 48px;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Com hem vist en aquests dos exemples, l'esquema es reproduïa més o menys igual a tot arreu: una comitiva anava a cercar les relíquies abans d'entrar a la població, que eren rebudes amb una repicada de campanes i a vegades focs artificials. Aleshores eren conduïdes a l'església parroquial o bé a la de l'escola, amb nens i nenes de l'Escola Pia i d'altres col·legis esperant-les durant el recorregut, amb carrers ornamentats per a l'ocasió i gent de procedència diversa. Es cantava un tedèum i es feia un sermó que exalçava la tasca de sant Calassanç, i el cor i la llengua quedaven exposats per a la seva veneració pública, fins a l'endemà, que es feia missa solemne, hi havia comunió general, prèdica per a l'ocasió i generalment cap al migdia s'acomiadaven amb tota magnificència.</span></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfBR1yWLEwy5e9A3iUDgTeDzyfSLSDE0dKvpduG42P9cbkasq0RAZsopPz2Cyv9oHkSDeo8H3kYNu1mEd7XG_jCFgqvExIvZc71CvCjmVOHqdhApDxAN_EDdfqShDDLXjSDkqVDzitvUWCQfvRkXZ2v3EFfXhIzd13INtvluUXFGqlkwYve_rDYrwpwX6a/s1681/11-07-04,%20caixa%203,%20n.%207.05.tif" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><img border="0" data-original-height="1681" data-original-width="1230" height="474" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfBR1yWLEwy5e9A3iUDgTeDzyfSLSDE0dKvpduG42P9cbkasq0RAZsopPz2Cyv9oHkSDeo8H3kYNu1mEd7XG_jCFgqvExIvZc71CvCjmVOHqdhApDxAN_EDdfqShDDLXjSDkqVDzitvUWCQfvRkXZ2v3EFfXhIzd13INtvluUXFGqlkwYve_rDYrwpwX6a/w346-h474/11-07-04,%20caixa%203,%20n.%207.05.tif" width="346" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Les relíquies, a l'Escola Pia de Balmes. El P. Poch, a la dreta amb sota i un petit maletí, fou l'encarregat de custodiar les relíquies al llarg de tot el periple per Catalunya. APEPC, 11-07-04 c. 3 n. 7.05.</span></td></tr></tbody></table><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="line-height: 150%;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">En sortint de Barcelona, les relíquies passaren per Alella (3
de desembre), el Masnou, Mataró (dia 4), Arenys de Mar, Calella (5), Girona (6), Figueres, Olot (7), Ripoll, Puigcerdà (9-10), la Seu d’Urgell (11),
Organyà, Oliana, Ponts, Balaguer (12-14), Tàrrega (14), Igualada (15), Olesa de
Montserrat, Terrassa (16-17), Sabadell (18), Granollers (19), Caldes de Montbui
(20), Moià (21 desembre al 3 de gener), Sitges (3), i Vilanova i la Geltrú (4).
A Morella hi anirien més tard per evitar l’hivern més cru. Durant tot el recorregut el Pare Josep Poch, nomenat expressament pel general, Vicente Tomek, fou l'encarregat d'acompanyar les relíquies. N'escrigué una mena de dietari, incomplet, on apuntava algunes qüestions relatives als trajectes i les poblacions que els rebien.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; line-height: 150%;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlYrmrnkp_no32tDAxzWpERXlekuQHbVUUaXA8jCr-jJ3lViExEtXKvqxgIkkJdTnq5wFmpEV2lwluse7MpaiMNd_H0Nq8MCnWNYDNyRsZoXlU_bUDuad7tuWcRG8VCsTwyYZPTlED-3w-MWHDGO5_goZfQNiuiNkN0vFD3mRb-ApEVp2H42olA7hjjoq9/s2923/1702998952346.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><img border="0" data-original-height="2923" data-original-width="2126" height="411" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlYrmrnkp_no32tDAxzWpERXlekuQHbVUUaXA8jCr-jJ3lViExEtXKvqxgIkkJdTnq5wFmpEV2lwluse7MpaiMNd_H0Nq8MCnWNYDNyRsZoXlU_bUDuad7tuWcRG8VCsTwyYZPTlED-3w-MWHDGO5_goZfQNiuiNkN0vFD3mRb-ApEVp2H42olA7hjjoq9/w299-h411/1702998952346.jpg" width="299" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: medium;">Portada del diari <i>Gerunda</i>, que recull el pas de les relíquies de Calassanç per Girona</span>.</span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: arial; line-height: 150%;"><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></span><p></p><p style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="line-height: 150%;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">El 8 de gener
de 1949 les relíquies sortiren de Tarragona per dirigir-se cap a València, fent una parada a Tortosa; des d'allà continuaria el seu recorregut per les Espanyes. No seria fins quatre mesos més tard, ja de tornada de la gira
per les altres províncies, que el cor i la llengua de Calassanç passaren per Lleida (11 de maig) i farien també estada al monestir de Montserrat (12-14) abans de retornar a Barcelona, on
embarcaren de nou rumb a Itàlia. </span></span></p><p style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="line-height: 150%;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></span><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span>Arreu d'Espanya es produïren mostres
d'exaltació popular i religiosa, amb actes curulls de gent i de gran èxit. Però
segurament seria a Montserrat on es produiria un dels moments àlgids. Tal com
explica Miquel Puig, el dia 13 de maig hi hagué "una multitudinària
peregrinació de tots els col·legis escolapis de Catalunya i representacions
d'altres províncies escolàpies. Diuen que els assistents es comptaren per
milers, que es mobilitzaren més de cinquanta autocars, diverses expedicions de
tren, cremallera, funicular, cotxes particulars i grups que hi pujaren a peu. A
dos quarts d'onze, en una basílica plena a vessar, se celebrà la missa de
pontifical. L'escolania de Montserrat i els alumnes escolapis s'alternaren els
cants de la missa, sota la direcció del P. Miquel Altisent. a la tarda, a dos
quarts de cinc, nova processó amb les relíquies per la plaça, conformada per la
comunitat monacal, l'escolania, els cors d'alumnes i els representants de
l'Escola Pia. "</span><i>Un denso gentío se apretujaba abriendo amplio pasillo a
la solemne procesión que, tras recorrer el indicado trayecto, ha retornado a la
basílica entre jubiloso redoblar de campanas y fervorosa unción de los fieles</i><span>",
explicà un diari barceloní. El dissabte 14 les relíquies foren presents en la
missa cantada de dos quarts d'onze i després foren baixades a Barcelona". (6)</span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><o:p></o:p></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 36pt;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwxuNpAs48Vj2lE_P1CjsFH9PRAMDiE-6PbMSgJoa7DT_ERneZ-YGnYRkIdRFOKWbR94Dk2PGU4IUAaXxlxmfYkjqLPaDCpdRDT0eqhxqLMd_fAfhNMCXRsXse0P0vytrSFSfonSPN6Z2bvdWr3kG7xcegamai5-kTTW0XLdfOCKkTKTc1W-cK0MAmv04R/s1230/11-07-05,%20caixa%201,%20n.%204.02.tif" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="857" data-original-width="1230" height="372" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwxuNpAs48Vj2lE_P1CjsFH9PRAMDiE-6PbMSgJoa7DT_ERneZ-YGnYRkIdRFOKWbR94Dk2PGU4IUAaXxlxmfYkjqLPaDCpdRDT0eqhxqLMd_fAfhNMCXRsXse0P0vytrSFSfonSPN6Z2bvdWr3kG7xcegamai5-kTTW0XLdfOCKkTKTc1W-cK0MAmv04R/w534-h372/11-07-05,%20caixa%201,%20n.%204.02.tif" width="534" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Les relíquies, al seu pas per Caldes de Montbui. APEPC 11-07-05 c. 1 n. 4.02.</span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: arial; line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 36pt;"><br /></span><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjs5CsW2dYIj5xfBHeiZSecHbD-6-WSFzV5B6jwJ1KrOvV6TaFKPT4ZraLTFud0hcc8-nWIuoQ48r7lTXU1iHKD7X8YXXxoXHvGau48ZITZRPAPMEaln4s5MEqRIawxVop-dsiVggBtYlOJIPhL_quovP4-0Uwaf1WEcnDWVf-rpQF_Du3jWUfxVu40limA/s3622/1702998968246.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="2135" data-original-width="3622" height="363" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjs5CsW2dYIj5xfBHeiZSecHbD-6-WSFzV5B6jwJ1KrOvV6TaFKPT4ZraLTFud0hcc8-nWIuoQ48r7lTXU1iHKD7X8YXXxoXHvGau48ZITZRPAPMEaln4s5MEqRIawxVop-dsiVggBtYlOJIPhL_quovP4-0Uwaf1WEcnDWVf-rpQF_Du3jWUfxVu40limA/w613-h363/1702998968246.jpg" width="613" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Exemple de la crònica de Sabadell, que recull un cartell, un programa, explicacions i fotografies dels actes duts a terme per rebre les relíquies. APEPC, 07-26 c. C-I-2, crònica 1946-1949.</span></td></tr></tbody></table><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgknyZplQ2cWcxobxvZLCPGH1B0zGr1azNySEHQj36dpGzM0JKT6TjhJB0qL_mpG8Vvagy9NlDJ3T0FS6h2_qh_Oi5NR0AEmXWZ148l2UMTPKhq1EFaOiQj8TBwIBknrxV1eQzLAW9KWsy1rY1twZ4nyDw6H6BBLm_CoqQgcfg3uSbgYwh1khHaYRmf1PQK/s4385/Ephemerides%201949.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="3279" data-original-width="4385" height="445" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgknyZplQ2cWcxobxvZLCPGH1B0zGr1azNySEHQj36dpGzM0JKT6TjhJB0qL_mpG8Vvagy9NlDJ3T0FS6h2_qh_Oi5NR0AEmXWZ148l2UMTPKhq1EFaOiQj8TBwIBknrxV1eQzLAW9KWsy1rY1twZ4nyDw6H6BBLm_CoqQgcfg3uSbgYwh1khHaYRmf1PQK/w596-h445/Ephemerides%201949.jpg" width="596" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Mapa del recorregut de les relíquies per l'estat espanyol, 1948-1949, reproduït a<i> Ephemerides Calasanctianae</i> (1949)</span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: arial;"><br /></span><p style="text-align: left;"><span style="text-align: justify; text-indent: 36pt;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">La gira havia estat un èxit d'assistència, però acabà sent quelcom més que això: malgrat el marcat to patriòtic, profundament conservador i pregonament nacionalcatòlic, havia aconseguit unir gent de totes les tendències representades a dins de l'Escola Pia, reconstruir ponts i retornar dinàmiques que havien desaparegut a partir de la Guerra Civil i del primer franquisme. De fet, tal com indica Joan Florensa, «els religiosos escolapis
reviscolaren amb els esdeveniments de 1948. La preparació dels actes en cada
col·legi, buscant i movent els antics alumnes, els pares de família, grups
socials, trencà el ritme monòton que venia imperant des de 1939. Després del
pas de les relíquies, als col·legis es va viure d’una altra manera. S’havia
travessat el túnel, ara hi havia llum. Acaba aquí, doncs, un període».(7) </span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="text-align: justify; text-indent: 36pt;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Els següents anys començà a albirar-se certa esperança en l'esdevenir col·lectiu i especialment en la manera de fer de la institució, amb noves fornades de religiosos que anaven abandonant la retòrica guerracivilista per convertir-se alguns d'ells, fins i tot, en opositors al règim.</span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: large; text-align: justify; text-indent: 36pt;"><br /></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: large; text-align: justify; text-indent: 36pt;">---------------------------</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: large; text-align: justify; text-indent: 36pt;"><br /></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: medium; text-align: justify; text-indent: 36pt;">(1) Darrerament ha aparegut un article que explica l'autoria i cost d'aquest reliquiari, forjat per dos argenters diferents. Obertelli, Fabio. "Angelo Spinazzi, argentiere piacentino nella Roma
del settecento: el reliquiario del Beato Giuseppe
Calasanzio", a <i>Analecta Calasanctiana</i> 129 (2023), p. 211-253.</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: medium; text-align: justify; text-indent: 36pt;">(2) <i>La Vanguardia</i>, 26 de novembre de 1948.</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: medium; text-align: justify; text-indent: 36pt;">(3) Puig i Reixach, Miquel. "75 anys de la vinguda de les relíquies de Sant Calassanç", a <i>Catalaunia </i>543 (novembre-desembre 2023), p. 23.</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: medium; text-align: justify; text-indent: 36pt;">(4) APEPC, 07-25, c. 1-2, crònica de 1946 a 1949.</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: medium; text-align: justify; text-indent: 36pt;">(5) APEPC 07-19 c. 35, Crónica Escuelas Pías de Mataró 1946-1949.</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: medium; text-align: justify; text-indent: 36pt;">(6) Puig i Reixach, Miquel. </span><span style="font-size: large; text-align: justify; text-indent: 48px;">"75 anys de la vinguda de les relíquies...", p. 28.</span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: medium; text-align: justify; text-indent: 36pt;">(7) Florensa, Joan. <i>El projecte educatiu de l'Escola Pia de Catalunya (1683-2003): una escola popular</i>. Barcelona: Escola Pia de Catalunya - Institut d'Estudis Catalans, 2010, p. 542.</span></p>Arxiu Provincial Escola Pia de Catalunyahttp://www.blogger.com/profile/16178003559003983373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1964056331048491585.post-16845381639328740882023-10-05T16:17:00.001+02:002023-12-13T11:44:49.173+01:00350 anys de la primera oferta de fundació escolàpia a Barcelona<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Després de la fundació fallida de Guissona el 1638, encara en vida de Josep Calassanç, els escolapis no tornarien a casa nostra fins que es produí l'erecció de la casa de Moià (1683) i l'intent, el mateix any, de fundar a Tremp. Ara bé, un cop ja establerta al territori, la incipient Escola Pia catalana maldà per fundar a Barcelona, en creure-la una ciutat propícia per estar a la vora del poder i, al mateix temps, tenir via directa per a tirar endavant altres projectes o fundacions al rerepaís.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Tanmateix, aquesta fundació es faria esperar gairebé un segle i mig: no seria fins el 1815 que s'ocupà l'antic edifici dels antonians i que es donaren els primers passos a la ciutat comtal, tal com explica el P. Joan Florensa en <a href="http://laplega.escolapia.cat/2010/11/lescola-pia-de-barcelona-sant-antoni.html">una entrada d'aquest mateix blog</a>.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">La primera petició per fundar a Barcelona l'havia fet el <a href="http://laplega.escolapia.cat/2022/01/miscellania-passante.html">P. Agustí Passante</a> el 1694 tot i que fins arribar als acords de 1806, que permetrien l'establiment a Sant Antoni, els diversos intents havien acabat sempre en fracàs. Ara bé, el prolífic P. Josep Poch deixà un escrit sense datar anomenat <i>Un proyecto desconocido para fundación de Escolapios, en Barcelona</i>,</span><a href="#_ftn1" name="_ftnref1" style="text-align: left;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-size: 11pt; line-height: 115%;">[1]</span></span></span></span></a> <span style="font-family: arial; font-size: large;">on situa la primera oferta uns anys abans, fins i tot, de la fundació de Moià. Concretament, el 1673. Situem-nos.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Poch és deutor dels escrits de l'escolapi moianès Llogari Picanyol, qui fou arxiver, bibliotecari, historiador i fins i tot procurador general de l'orde. Sembla que aquest localitzà unes <i>Notizie storiche</i>, del P. Gian Carlo Caputi de Santa Bàrbara (1608-1681), també historiador de l'orde i biògraf de Calassanç, on s'hi explicava que essent Provincial de Sardenya el P. Onofrio Conti (1606-1686) , amic personal seu, aquest <<renunció al Provincialato de Cerdeña para sustraerse al aura popular de que gozaba en Cagliari y poblaciones limítrofes, etc. Era muy estimado del Virrey de Cerdeña, Duque de S. Germán y de su señora, la Duquesa,</span><a href="#_ftn1" name="_ftnref1" style="text-align: left;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-size: 11pt; line-height: 115%;">[2]</span></span></span></span></a><span style="font-family: Calibri, sans-serif;"><span style="font-size: 14.6667px;"> </span></span><span style="font-family: arial; font-size: medium;">quienes se oponían, ella sobre todo, a que saliese de Cerdeña, porque era su intención llevárselo consigo a Barcelona para establecer allí una fundación de nuestro Instituto, y ello con tanta mayor razón, en cuanto el Duque, su marido, iba destinado con igual cargo a Cataluña, donde actualmente (1673-1674) se encuentra. Dicho ofrecimiento le fue repetido muchas veces, lo mismo por la Duquesa que por el Duque, quienes le suplicaban se fuese con ellos y no perdiera semejante ocasión de fundar, con decirle que, en llegando a Barcelona, se habrían encargado ellos de llevar a feliz remate la primera fundación de España, a lo que los escolapios tenían derecho por ser su fundador español>>.</span><a href="https://www.blogger.com/u/2/blog/post/edit/1964056331048491585/1684538163932874088#_ftn1" name="_ftnref1" style="text-align: left;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: Calibri, "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px;">[3]</span></span></a></p><p style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvjgOJN4852ZqjVbwrsyTbcfLJKC0DDqU-W_3WenBCksfLpfK7IBqoA9dQZ7tjsJ0aoHzvW_x8TEKosljEAMtGkg7SKf3Ajvyh572Dopq78mymjspwNguV0knEDUlltr7TmCLLdxYw9HFMCUJ0k0V6Gx3bbMTqIWnwVXwX1UAWsfys-_O39J0xTze3eJIT/s1339/Conti,%20Onofrio.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1339" data-original-width="1064" height="423" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvjgOJN4852ZqjVbwrsyTbcfLJKC0DDqU-W_3WenBCksfLpfK7IBqoA9dQZ7tjsJ0aoHzvW_x8TEKosljEAMtGkg7SKf3Ajvyh572Dopq78mymjspwNguV0knEDUlltr7TmCLLdxYw9HFMCUJ0k0V6Gx3bbMTqIWnwVXwX1UAWsfys-_O39J0xTze3eJIT/w336-h423/Conti,%20Onofrio.jpg" width="336" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Onofrio Conti. Procedència: Vilà Palà, Claudi; Bandrés Rey, Luis María (coord). Diccionario enciclopédico escolapio, vol. II. Salamanca: Ediciones Calasancias, 1973, p. 166.</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Conti, però, els donà carbassa i s'excusà en la seva edat, 65 anys, i la manca d'energia, per formalitzar la fundació. Així que els ducs s'embarcaren cap a Barcelona mentre que Conti ho féu direcció a Nàpols, on hi arribà l'1 de gener de 1674. Allà hi trobà a Caputi, li explicà el cas, i aquest ho deixà per escrit. Es dóna la circumstància que tant un com l'altre havien conegut a Calassanç els darrers anys de la seva vida, li havien fet costat en els moments més durs de la persecució de la Inquisició i, de fet, Caputi fou el principal impulsor, juntament amb Vincenzo Berro, de la causa de beatificació del seu fundador.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Els escolapis de Sardenya no trigarien gaire, però, en interessar-se per la Península Ibèrica: el 1677 un grup de religiosos presidit per l'aleshores provincial, el P. Luigi Cavada, es desplaçaren a Barbastre per formalitzar una fundació que no tingué èxit però de la qual en sortí una derivada interessant: quan els sards es trobaven a Barcelona, disposats a embarcar de nou cap a la seva illa, es creuaren amb mossèn Jaume Boixó, prevere de Moià, qui els oferí fundar a la seva població.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></p><div><!--[if !supportFootnotes]-->
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<div id="ftn1">
<p class="MsoFootnoteText"><span style="font-family: arial;"><a href="https://www.blogger.com/u/2/blog/post/edit/1964056331048491585/1684538163932874088#_ftnref1" name="_ftn1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-size: 10pt; line-height: 15.3333px;">[1]</span></span></span></a> APEPC, Fons P. Poch, 10-31-4 n. 35.<span style="font-size: medium; text-align: justify;"> </span></span></p><p class="MsoFootnoteText"><span style="font-family: arial;"><a href="https://www.blogger.com/u/2/blog/post/edit/1964056331048491585/1684538163932874088#_ftnref1" name="_ftn1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-size: 10pt; line-height: 15.3333px;">[2]</span></span></span></a> Es refereix a Francesco de Tuttavila y del Tufo, duca di San Germano e di Sassone (1608-1679), i a la seva esposa Catalina de Cárdenas y Colón de Portugal, comtessa de la Puebla del Maestre.<span style="font-size: medium; text-align: justify;"> </span></span></p><p class="MsoFootnoteText"><span style="font-family: arial;"><a href="#_ftnref1" name="_ftn1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-size: 10pt; line-height: 115%;">[</span></span></span></a></span><a href="#_ftnref1" name="_ftn1" style="font-family: arial;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-size: 10pt; line-height: 115%;">3]</span></span></span></a><span style="font-family: arial;"> Poch ho
copia de </span><span style="font-family: arial; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: small-caps; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;">Picanyol</span><span style="font-family: arial;">, Llogari. </span><i style="font-family: arial;">L’eco dei nostri centenari (1648-1748-1948)</i><span style="font-family: arial;">,
núm. 8, Roma: 1947, p. 32.</span></p></div></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></p>Arxiu Provincial Escola Pia de Catalunyahttp://www.blogger.com/profile/16178003559003983373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1964056331048491585.post-73350891134585606612023-07-03T12:30:00.001+02:002023-07-03T13:21:44.696+02:00Hipòlit Lázaro i Higueras visità els escolapis de Cuba<p><span style="font-size: medium;">L'entrada número 200 del blog la dediquem a la reivindicació de la importància de les cases de l'Escola Pia de Catalunya a Cuba com a focus cultural i artístic destacat i com a espai de trobada entre catalans i cubans.</span></p><p><span style="font-size: medium;">Avui us presentem una fotografia on el protagonista principal és Hipòlit Lázaro. <span style="white-space-collapse: preserve;">Lázaro va ser un destacat tenor català de la primera meitat del segle XX: eren notables i únics els seus aguts sostinguts. Havia nascut a la vila de Gràcia (avui un barri de Barcelona) el 1887 i morí a la ciutat de Barcelona el 1974. Des de petit es distingí per la seva bona veu i cantà en el cor infantil L'Oreneta. Va rebre les primeres lliçons musicals participant a l’església del Sagrat Cor de Jesús de Barcelona. Debutà el 1905 en el Teatre Principal d’Olot. </span></span></p><span id="docs-internal-guid-d07992e9-7fff-38b4-f6d4-230df050d7cb"><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 12pt; margin-top: 12pt;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;">Entre 1909 i 1911 es veié obligat a fer el servei militar i l’enviaren al Marroc en guerra: a la caserna entretenia els companys amb cançons. Tot i així, va fer curtes estades a Barcelona. La presentació oficial i pública va ser en el teatre Novedades de Barcelona el 1910 amb </span><span style="font-style: italic; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;">La Favorita</span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;"> de Donizetti.</span></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 12pt; margin-top: 12pt;"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;"><span style="font-size: medium;">Passà llargues temporades a Itàlia on, a més de moltes actuacions en diverses ciutats, perfeccionà la tècnica vocal. El compositor Pietro Mascagni es convertí en el seu promotor i mecenes fent-lo intervenir en les seves obres.</span></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 12pt; margin-top: 12pt;"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;"><span style="font-size: medium;">Viatjà i actuà a Egipte, Regne Unit, Argentina, Río de Janeiro, Montevideo, Mèxic i Estats Units d’Amèrica del Nord.</span></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 12pt; margin-top: 12pt;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;">Debutà al Liceu barcelonès el 1914 amb </span><span style="font-style: italic; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;">Rigoletto</span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;"> i al Teatre Reial de Madrid el 1922 amb </span><span style="font-style: italic; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;">Aida</span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;">. La seva repercussió a Espanya va originar la creació dos grups: un d’afeccionats a Hipòlit Lázaro a Barcelona i un altre a Madrid en favor del seu contrincant, Miguel Fleta.</span></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 12pt; margin-top: 12pt;"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;"><span style="font-size: medium;">El 1917 anà a Cuba. Es casà a Santiago de Cuba amb la cubana Juanita Almeida, filla d’un ric empresari de l’illa.</span></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 12pt; margin-top: 12pt;"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;"><span style="font-size: medium;">Durant els anys de la II República actuà diverses vegades a Catalunya i durant els de guerra civil la CNT el contractà per actuar per pobles del Principat. Per algun motiu, però, qui fou president del govern republicà a partir de 1937, Juan Negrín, li retirà el passaport. </span></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 12pt; margin-top: 12pt;"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;"><span style="font-size: medium;">Acabat el conflicte, invertí a Cuba i allà es retirà el 1950 quan es jubilà dels escenaris, tot i que passava llargues temporades a casa nostra. Però la revolució castrista se li quedà tots els béns i, amb les mans a la butxaca, tornà a Barcelona on va viure amb dificultats econòmiques, fent classes de música. Els amics l’ajudaren.</span></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 12pt; margin-top: 12pt;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;">És alliçonador com el propi Hipòlit descriu el dolorós moment de quedar sense res:</span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;"> </span><span style="background-color: white; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;">«</span><span style="background-color: white; font-style: italic; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;">En efecto, mi esposa decide ir sola ese año </span><span style="background-color: white; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;">[1959]</span><span style="background-color: white; font-style: italic; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;"> a Cuba y al regreso de su viaje me entero de que Fidel Castro se ha quedado con todas mis posesiones, despojándome de todo cuanto me costó ganar con tanto sacrificio y después de toda una vida para hallarme respaldado en mi vejez. Me informan de que ya nada tengo y que debo empezar de nuevo para ganarme mi sustento diario a mis 72 años, con los que ya cuento. Parece que los artistas, en general, tenemos fama de despilfarrar un dinero que hemos ganado a lo largo de nuestra vida; en cuanto a mi puedo decir que, en efecto, gané mucho dinero, pero no fácilmente sino a costa de sacrificios y aunque mis amigos saben que he sido generoso, no lo despilfarré jamás, sino que lo iba empleando para mi y los míos en unas fincas que allí tenía. El gobierno de aquel país me ha desposeído de mis propiedades sin indemnización alguna. Volveré a empezar, aún a mis años. Los que me conocen dicen que admiran en mí tanto al artista como al hombre de carácter; trataré de no defraudarlos</span><span style="background-color: white; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;">».</span></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 12pt; margin-top: 12pt;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinlLMYGngonQvj661l7dCJ8Hvk5SoKTMGoOCezPDIoFWPJhu5gCGhettxgnvvdLGihvrRXWTeWSSohhYBnPX55uaj0oACNFLoYVl55ERHLpEiClMJpKyAsbMbY__ZqD0j16KCg9C8eSwmWl4hLGHyzbPHywPrfAvVfS08FFHNM8-i796Ute1iUd8shKdXg/s2141/11-07-80%20c.%207%20n.%201259_01.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1337" data-original-width="2141" height="353" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinlLMYGngonQvj661l7dCJ8Hvk5SoKTMGoOCezPDIoFWPJhu5gCGhettxgnvvdLGihvrRXWTeWSSohhYBnPX55uaj0oACNFLoYVl55ERHLpEiClMJpKyAsbMbY__ZqD0j16KCg9C8eSwmWl4hLGHyzbPHywPrfAvVfS08FFHNM8-i796Ute1iUd8shKdXg/w564-h353/11-07-80%20c.%207%20n.%201259_01.jpg" width="564" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Hipòlit Lázaro visità els escolapis de Cojímar el 1917. APEPC, 11-07-80, c. 7 n. 1259.</td></tr></tbody></table><span style="font-size: 12pt; text-align: justify; white-space-collapse: preserve;"><br /></span><p></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 12pt; margin-top: 12pt;"><span style="text-align: justify; white-space-collapse: preserve;"><span style="font-size: medium;">La fotografía amb què il·lustrem aquest article creiem que és de 1917 perquè és l’any en que coincidiren a Cuba els escolapis que hi surten: Pere Mestres, Joan Puig, Modest Roca, Prudenci Soler i Jaume Alobet. Les columnes del fons creiem que són les de Cojímar. Hipòlit Lázaro està dret, a l’esquerra, sol. De fet, coincideix la data, 1917, amb la del seu debut a Cuba com a tenor i amb la del casament.</span></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 12pt; margin-top: 12pt;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 12pt; margin-top: 12pt;"><span style="white-space-collapse: preserve;"><span style="font-size: medium;"> Joan Florensa i Parés</span></span></p><br /></span>Arxiu Provincial Escola Pia de Catalunyahttp://www.blogger.com/profile/16178003559003983373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1964056331048491585.post-18069691967763979462023-05-24T15:41:00.003+02:002023-05-25T08:26:34.812+02:00Alumnes de l'Escola Pia Santa Anna en la construcció de l'Argentina<p style="text-align: left;"><span><span style="font-family: arial; font-size: large;">Després de l'entrada parlant de com l'escolapi <a href="http://laplega.escolapia.cat/2022/12/el-paper-de-lescolapi-antoni-mirats-en.html" target="_blank">Antoni Mirats</a> fou un dels impulsors de la primera Escola Pia a l'Argentina, recuperem avui quatre noms d'antics alumnes escolapis que tingueren un paper clau en el procés d'emancipació d'aquest país sud-americà al segle XIX.</span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">L'Argentina s'independitzà d'Espanya el 1810, després d'un llarg procés que s'havia iniciat amb la invasió anglesa de 1806 i que havia demostrat a la classe dirigent del país, organitzada en juntes i grups militars, que era possible governar-se per si sols, sense les ingerències de la metròpoli; una metròpoli debilitada per l'ocupació napoleònica de la Península, amb una administració dèbil i un contingent armat menor i incapaç de defensar el territori. Entre els combatents als anglesos, primer, i a les tropes reialistes, després, hi hagué uns quants catalans, que formaren els anomenats <i>Miñones </i>o <i>Migueletes</i>, cossos francs inspirats en el conegut cos paramilitar català dels Miquelets, milicians antiborbònics durant la Guerra de Successió. Fins i tot el famós general Bartolomé Mitre recordà sempre la valentia i força d'aquells homes, on hi feia sobresortir els noms de Felip Sentenach i Gerard Esteve i Llach.</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Entre els membres d'aquest cos armat hi trobem dos antics alumnes del col·legi Santa Anna de Mataró, Domènec Matheu i Joan Larrea, c</span><span style="font-family: arial; font-size: large;">onvertits en dos dels principals artífexs de la independència de l'aleshores Río de la Plata.</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: arial;">Joan Larrea (o Larreu) i Espeso havia nascut a Balaguer el 1782, tot i que de jove s'havia establert a Mataró. Estudià al col·legi Santa Anna, on a banda dels estudis tradicionals en gramàtica o retòrica (ens apareix als exàmens de 1793 en aquesta darrera disciplina) també hi aprengué nàutica. L'any 1800, amb son germà Ramon, també alumne escolapi (el seu nom figura en els exàmens de 1798), s'establiren a Buenos Aires, on muntaren un negoci de vins i licors. Comercià, des d'allà, amb Paraguai, Xile i el Perú. El 1806 havia estat nomenat membre del reial consolat de comerç de Buenos Aires i esdevingué, també, fundador del batalló de voluntaris catalans que combaté als anglesos aquell any, exercint de capità de la segona companyia.</span></span></p><p style="text-align: left;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0Q7BwI4jR7sbYIHTDlYBemCafajWM15OZeWrcfUqLpu1BeeC3P-L3vqr-rvwtZUSTva6VITdWzTBiM6LfD7iV4JGAJ84v_AY7rZGSnE7yVlpfYFC4LvSmVy8mm4O0nxaYvAYJrZ1tGgMSFavra5jYi9c2a-C1-mr9VEANh8Xof1Vtnddt8vZVMf7wXw/s551/Mi%C3%B1ones-oficial-Liniers1807.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="551" data-original-width="238" height="577" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0Q7BwI4jR7sbYIHTDlYBemCafajWM15OZeWrcfUqLpu1BeeC3P-L3vqr-rvwtZUSTva6VITdWzTBiM6LfD7iV4JGAJ84v_AY7rZGSnE7yVlpfYFC4LvSmVy8mm4O0nxaYvAYJrZ1tGgMSFavra5jYi9c2a-C1-mr9VEANh8Xof1Vtnddt8vZVMf7wXw/w249-h577/Mi%C3%B1ones-oficial-Liniers1807.png" width="249" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un oficial dels Minyons de Catalunya. Font: Viquipèdia.</td></tr></tbody></table><br /><br /><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span>Nomenat síndic reial del consolat i encarregat de la vigilància costanera de la capital, Larrea féu un pas endavant quan en el conegut com Cabildo Abierto del 22 de maig de 1810 es destituí el virrei i acceptà formar part del primer govern provisional de l'Argentina com a secretari de finances. Empresonat pels seus oponents, el 1813 seria escollit membre electe de l'Assemblea General Constituent de 1813, de la qual n'esdevingué president. Signà les principals lleis progressistes del país com a màxima autoritat, impulsà una esquadra pròpia, contribuí al manteniment de l'exèrcit, donà obres a la Biblioteca Nacional i fou nomenat altra vegada responsable de finances i duanes. Tanmateix, </span>el 1815 els seus béns foren confiscats i ell expatriat. Fou cònsol argentí a França, d'on no en retornà fins el 1822. Reprengué les activitats comercials amb son germà Ramon però els negocis no li anaren bé i acabà suïcidant-se el 1847.</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj6g7eox5UTLCCKH7MtxaOqkhbl2DIhooZeI3v9c9T5TtZDazVLSX4_A6oNfF8kV_51M0jbusn5ULWKBy4fb0PkDzIgnVraAR6xjIvAUPXOYtF4PrAa86xIhp9QlHjd3FSyrCJ_2pE0gJ5qZRqk9oAw8uK1_nQYefoVBt0r2vywmnpJFHbbHjVYxCdO1Q" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="481" data-original-width="357" height="406" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj6g7eox5UTLCCKH7MtxaOqkhbl2DIhooZeI3v9c9T5TtZDazVLSX4_A6oNfF8kV_51M0jbusn5ULWKBy4fb0PkDzIgnVraAR6xjIvAUPXOYtF4PrAa86xIhp9QlHjd3FSyrCJ_2pE0gJ5qZRqk9oAw8uK1_nQYefoVBt0r2vywmnpJFHbbHjVYxCdO1Q=w301-h406" width="301" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Joan Larrea o Larreu. Procedència: Viquipèdia. Original al Museu Històric Nacional de l'Argentina.</td></tr></tbody></table><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /><br /></span><div><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span>Per la seva banda, Domènec Matheu i Xicola havia nascut a Mataró el 1765. No l'hem trobat en els migrats llistats d'alumnes que tenim de Santa Anna, extrets dels exàmens públics, tot i que Claudi Vilà indica que tant ell com els seus germans Miquel, Francesc, Joan Pau i Jaume hi estudiaren. Dedicat al comerç marítim, com la resta de la família (que ja tenia negocis a Cadis), el 1793 es traslladà a l'Argentina com a consignatari de vaixells i hi feu fortuna. Igual que Larrea, esdevingué cap </span>d'un dels cossos de minyons que combateren als anglesos el 1806, i de 1804 a 1814 fou comandant de la caserna número 8 de la capital. Votà a favor del cessament del virrei en el Cabildo Abierto de 1810 i fou escollit membre de la Junta de Mayo que proclamà la independència d'Espanya. Proporcionà diners al nou estat i fou l'encarregat de reorganitzar l'exèrcit al mateix temps que preparar una expedició miltiar contra les forces espanyoles a l'Alt Perú. </span></div><div><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;"><span style="font-family: arial;">Redactor de l'únic document de la Junta, de caràcter democràtic, fou nomenat director de la Fàbrica d'Armes el 1811 al mateix temps que li foren consignades tasques en l'administració dels béns i propietats embargats a ciutadans espanyols, en duanes i loteria. Li fou concedit el títol de ciutadà americà de l'estat de les províncies de Río de la Plata, el de comissari general de vestuaris i el d'oficial de les forces populars de Buenos Aires. Retirat de tots els seus càrrecs a partir de 1817, per una salut precària, morí el 1831.</span></span></div><div><span style="font-family: arial;"><p style="font-family: "Times New Roman"; font-size: medium;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: large; margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgQsV1jbwHb1gk7VgC_5V3SH9rV70HSZ_Jbki8vPirNVMoMVgjqR2OOsG7uB3CfeZUFynxxWIeGIJPAJ_YzPCpcDgXj5F3oAg6Ez6bW6AageEpoEzb16QDrm1n1uv4YgFzCyQ2VkgEcO0N0ZKOoEd0oOmTFuz3NP1WTGrNhw39paShr9esw55RhQDVU-g" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="529" data-original-width="409" height="395" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgQsV1jbwHb1gk7VgC_5V3SH9rV70HSZ_Jbki8vPirNVMoMVgjqR2OOsG7uB3CfeZUFynxxWIeGIJPAJ_YzPCpcDgXj5F3oAg6Ez6bW6AageEpoEzb16QDrm1n1uv4YgFzCyQ2VkgEcO0N0ZKOoEd0oOmTFuz3NP1WTGrNhw39paShr9esw55RhQDVU-g=w306-h395" width="306" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Domènec Matheu</td></tr></tbody></table></span><p></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">El compositor de l'himne del nounat estat argentí és Blai Parera i Morat. Nascut circumstancialment a Múrcia el 1776, de ben petit la família es traslladà a Mataró, d'on era originària, on entrà a estudiar a Santa Anna i formà part de la seva capella de música. Emigrat a Amèrica el 1793, es guanyava la vida com organista a les esglésies i també com a mestre de piano i concertista, a Montevideo i, a partir de 1803, a Buenos Aires. </span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">De la mateixa manera que Larrea i Matheu, fou voluntari contra les invasions angleses de 1806, si bé no tingué un paper rellevant com els altres dos. Ara bé, se li reservà l'honor de musicar l'himne argentí entre 1813 i 1814, amb lletra del poeta Vicente López Planes. </span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Retornat a la Península el 1818, passà per Cadis, Madrid i Barcelona, abans d'establir-se novament a Mataró el 1830, on exercia d'interventor de Correus. En aquesta ciutat morí el 1840.</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiuzHPrL7BLq0xiFwrQHbWBeLNCqiinNOc9afCwil7RCA6Gixldf6Zd9kBf3NSQ9wl2ZsbKOSlysQMPCzUp3NGxTkYN0D62KQivb2g3GGqor9adAJKT98O2kUX4dsaNrAEuosbwg0bjfwzEQQbACJpMvjhyRn5JzPB0VhcXcw834q7jX1Cj3rjjeoym4A" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="1051" data-original-width="800" height="377" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiuzHPrL7BLq0xiFwrQHbWBeLNCqiinNOc9afCwil7RCA6Gixldf6Zd9kBf3NSQ9wl2ZsbKOSlysQMPCzUp3NGxTkYN0D62KQivb2g3GGqor9adAJKT98O2kUX4dsaNrAEuosbwg0bjfwzEQQbACJpMvjhyRn5JzPB0VhcXcw834q7jX1Cj3rjjeoym4A=w287-h377" width="287" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Blai Parera. Procedència: Viquipèdia</td></tr></tbody></table><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /><br /></span><p></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Un darrer estudiant de Santa Anna il·lustre per a l'Argentina fou Joan Antoni Toll i Bernadet, coronel de Marina i ajudant de Guillermo Brown, primer almirall de l'armada argentina. Nascut a Sant Andreu de Llavaneres el 1790, de ben jove fou enviat a Montevideo, passant a Buenos Aires el 1811, poc després de la proclamació d'independència.</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Durant el setge de Montevideo de 1813 provocà la sublevació del vaixell espanyol Mercurio, que passà aleshores a formar part de les forces argentines. A partir d'aleshores es dedicà a navegar per l'Atlàntic sud per deixar les costes lliures de bucs reialistes, i fou el capità del primer vaixell argentí que aconseguí navegar a alta mar i enarborar la bandera del nou estat, amb un viatge fins a la Índia per aconseguir provisions.</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Anys més tard participà també en la Guerra contra el Brasil i a la Guerra Grande contra Uruguai, Brasil, França i el Regne Unit. Morí el 1864.</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg1jODeSjnZuMe-XwzwtVjaXk6i_GJpMhrZTeMyolOxDoX-U_VCCdz1m_n9Z4NuttBnwYZzW5691tIKJS04WcZhtlufdfEPsEr2yMNQGJsCVXVsRX8KByiaJqg3RSZklx9v68re0oKmVvQgTiF8po3_gH8QLBv5DEkN-vZouSFUhTFzAx0Y5W1ynEo8Rg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="320" data-original-width="293" height="370" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg1jODeSjnZuMe-XwzwtVjaXk6i_GJpMhrZTeMyolOxDoX-U_VCCdz1m_n9Z4NuttBnwYZzW5691tIKJS04WcZhtlufdfEPsEr2yMNQGJsCVXVsRX8KByiaJqg3RSZklx9v68re0oKmVvQgTiF8po3_gH8QLBv5DEkN-vZouSFUhTFzAx0Y5W1ynEo8Rg=w339-h370" width="339" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Joan Antoni Toll i Bernadet. Procedència: Naucher.blogspot.com. Bitácola de cultura marítima <naucher.blogspot.com/2017/11/capitan-antonio-toll-y-bernardet-1790.html></td></tr></tbody></table><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /><br /></span><p></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Tots quatre personatges són reconeguts a l'Argentina, on tenen monuments, poblacions, pintures i fins i tot emissions de segells dedicades.</span></p><p style="text-align: left;"><br /></p><p style="text-align: left;"><br /></p><p></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><b><u>Fonts i bibliografia: </u></b></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: arial;">- </span><span style="font-family: arial;">APEPC 07-19 c. 69 n. 6. Plec de documents de l'Associació d'Antics Alumnes</span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">- APEPC, Col·lecció d'exàmens.</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">- Bernades, Josep Maria. <i>Els catalans a les Índies (1493-1830): Buròcrates-Clergues-Professions liberals I</i>. Barcelona: Comissió Amèrica i Catalunya i Generalitat de Catalunya, 1992.</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">- Castells, Víctor. <i>Catalans d'Amèrica per la Independència</i>. Barcelona: Pòrtic, 1986.</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><span>- </span>«En el pueblo catalán de Mataró nacieron tres argentinos ilustres», a <i>El Hogar</i> (Buenos Aires), 19/12/1947.</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">- Puigventós López, Eduard; Solé i Sabaté, Josep Maria. «Catalans en els processos d'independència americans», a <i>Els catalans a les guerres del món</i>. Barcelona: Ara Llibres, 2014, p. 97-115.</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: arial;">- Puigventós López, Eduard. </span><span style="font-family: arial;">«</span><span style="font-family: arial;">Catalans en l'emancipació de l'Amèrica Llatina</span><span style="font-family: arial;">»</span><span style="font-family: arial;">, a <i>Sàpiens </i>n. 146 (setembre 2014), p. 26-33.</span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">- Vázquez Rivarola, Horacio Guillermo. <i>Los Tercios Españoles en la Defensa de Buenos Aires (1807-2007): Crónicas de su Gesta Heroica</i>. Vigo: Grupo de Comunicación Galicia en el Mundo, 2008.</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">- Vilà Palà, Claudi. <i>Escuelas Pías de Mataró: su historial pedagógico</i>. Salamanca: Calatrava, 1972.</span></p><p><br /></p></div>Arxiu Provincial Escola Pia de Catalunyahttp://www.blogger.com/profile/16178003559003983373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1964056331048491585.post-18193633862920415942023-02-08T11:01:00.002+01:002023-02-09T12:38:53.840+01:00La peça, un espai en els col·legis escolapis<p> </p><p id="docs-internal-guid-9c91ce4c-7fff-8a9f-0eec-ac8ad4ab2aa4" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Aquesta paraula no figura en el vocabulari escolar actual. Queda, però, en el record dels antics alumnes de secundària de les nostres escoles. A primària no hi havia peça.</span></span></p><p id="docs-internal-guid-9c91ce4c-7fff-8a9f-0eec-ac8ad4ab2aa4" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> </span></span></p><p style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Què era la peça? Era l’aula gran on s’ajuntaven diferents grups d’alumnes. Per exemple, si a primer de batxillerat hi havia dos grups (A i B) que per a les classes se separaven, per a estudiar, xerrades del professor, o altres qüestions, es reunien en una mateixa sala, coneguda com </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration-skip-ink: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">la peça</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">. Si hi havia una sola línia, aleshores a la peça s’hi ajuntaven tots els alumnes, de primer a quart. En alguns col·legis la peça es podia dividir amb unes portes plegables per aprofitar més l’espai.</span></span></p><p style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> </span></span></p><p style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"></span></span></p><span style="font-size: large;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGvvQgqMwjaKK8R-ZRVtMouLp2hlpfg2EcmkXmXYXRH5L-OkNj5ziQ5pJrBGqeAbQ6ofXJneEBzAMqYR8Wux7IFRMhiKEvyJ_yJBrbtl5pWQrS7dNLvR-3hRfs0hcLIXGarqg2MrbX5X_05uwOILGuTOeXS3_2Ujl_DKgFjhbeYuIGRlB77zM9CrX65w/s2326/11-07-05,%20caixa%202,%20n.%2035.12.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1670" data-original-width="2326" height="414" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGvvQgqMwjaKK8R-ZRVtMouLp2hlpfg2EcmkXmXYXRH5L-OkNj5ziQ5pJrBGqeAbQ6ofXJneEBzAMqYR8Wux7IFRMhiKEvyJ_yJBrbtl5pWQrS7dNLvR-3hRfs0hcLIXGarqg2MrbX5X_05uwOILGuTOeXS3_2Ujl_DKgFjhbeYuIGRlB77zM9CrX65w/w576-h414/11-07-05,%20caixa%202,%20n.%2035.12.tif" width="576" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "Times New Roman";">Escola Pia de Caldes de Montbui. Peça de 1r i 2n de Batxillerat, curs 1969-1970. Vegi's, al mig, les portes de separació per convertir-la en dues aules. Pr</span><span style="font-family: "Times New Roman";">ocedència: APEPC, 11-07-05, c. 2 n. 35.12</span></td></tr></tbody></table> </span></span><p></p><p style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Els grups d’alumnes que es reunien en una peça formaven una secció i el religiós o laic responsable n’era el seccionista. Durant les hores de secció a la peça el seccionista podia atendre els alumnes de manera més personal, orientar-los, ajudar-los. Les xerrades que feia el seccionista a última hora eren de formació religiosa, social, personal: en alguns moments la Província donà temes per a les xerrades; el Mètode Uniforme (1798) ja n’assenyalà una llista per cada dia de la setmana. Els alumnes es dedicaven a estudiar i fer els deures escolars. Era lloc de convivència, de manera especial en els col·legis petits en què només hi havia una peça.</span></span></p><p style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> </span></span></p><p style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">La Llei general d’Educació de 1970 creà la figura del tutor per a secundària. Així, la figura del seccionista perdia personalitat. D’altra banda, la manca de religiosos obligà a nomenar com a laics com a seccionistes i d’aquesta manera les hores de secció passaren a tenir la mateixa consideració que les hores de classe (en temps i sou). La peça tenia, doncs, els dies comptats: va acabar per desaparèixer i els alumnes entraren directament a les classes; l’estudi i els deures, a partir d’aleshores, s’havien de fer a casa.</span></span></p><p style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> </span></span></p><p style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Quan es creà la peça? Fins a mitjans del segle XIX, els alumnes de secundària només anaven a escola les hores de classe: les hores de més que s’hi quedaven estaven destinades a activitats religioses o per sentir les xerrades de final de jornada. Tanmateix, quan es varen anar perdent les subvencions municipals com a conseqüència de les desamortitzacions de béns municipals, els escolapis es veieren obligats a demanar una aportació econòmica a les famílies. No es cobrava per les hores de classe sinó per les hores extres: fou el moment en què a primària es crearen els recomanats o vigilats i s’allargà una hora al matí i una altra a la tarda <a href="http://laplega.escolapia.cat/2021/12/150-anys-de-la-regularitzacio-dels.html">[1]</a>. Era totalment voluntari, tots tenien el mateix ensenyament, però n’hi havia que feien els deures escolars o les anomenades matèries d’adorn (música, dibuix) a l’escola en hores extra. A secundària també es crearen els recomanats o vigilats, que tenien les classes gratuïtes però pagaven per unes hores de més que dedicaven a estudis i a fer els deures escolars o matèries d’adorn. </span></span></p><p style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> </span></span></p><p style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Crec que no fou fins després de la Guerra Civil, el 1939, que es començà a pagar sense aquesta distinció d’hores de classes i extres: tots igual, tot desapareixent els recomanats i vigilats (amb alguna excepció).</span></span></p><p style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> </span></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: right;"><span style="font-size: medium;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> </span></span></p><p style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> <span style="font-size: large;"> <span> </span></span></span><span style="font-size: large;">Joan Florensa i Parés</span></span></span></p><p style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: large;"> </span></span></span></p><p style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: large;"> </span></span></span></p><p style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">[1] Vegi's l'article <a href="http://laplega.escolapia.cat/2021/12/150-anys-de-la-regularitzacio-dels.html">150 anys de la regularització del anomenats alumnes vigilats o recomanats</a> [20/12/2021] </span></span></p>Arxiu Provincial Escola Pia de Catalunyahttp://www.blogger.com/profile/16178003559003983373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1964056331048491585.post-24700688958455547632023-01-13T10:43:00.005+01:002023-01-13T10:43:35.820+01:00Consideracions sobre els quaderns de cal·ligrafia<p><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; text-align: justify;">Article
aparegut, amb algunes petites variants, a </span><i style="font-family: "Times New Roman", "serif"; text-align: justify;">Catalaunia </i><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; text-align: justify;">núm. 537
(novembre-desembre de 2022, p. 40-44)</span></span></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: right;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif";"><o:p><span style="font-size: large;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";">El 18 de juny de 1637
sant Josep Calassanç escrivia al rector de la Dochesca a Nàpols, el pare
Giovanni Battista (carta 2742): </span><span style="color: #20365e; font-family: "Times New Roman", "serif";">«</span><i><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";">Quella è una scuola [la scuola di scrivere
et abbaco] la più principale di tutti, fuori la prima di grammatica, e ricerca
un soggetto che insieme coll’insegnare lo scrivere et abbaco, impari anco il
Santo timor d’Iddio, percioché da quella scuola se ne vanno al secolo ad
imparare alcuna arte, et importa assaissimo che vadino insegnati nel santo
timor di Dio</span></i><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";">.</span><span style="color: #20365e; font-family: "Times New Roman", "serif";">»</span><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"> (Traducció: Aquesta [l'escola d'escriure i àbac] és l’escola més principal
de totes, a part de la primera de gramàtica, i precisa d’un mestre que,
juntament amb l'ensenyament de l'escriure i l'àbac, ensenyi també el sant temor
de Déu, perquè d'aquella escola vagin al món del treball a aprendre algun
ofici, i és molt important que siguin ben ensenyats en el sant temor de Déu)<a href="file:///C:/Users/eduard.puigventos/Downloads/Quaderns%20de%20calki%C2%B7ligrafia.docx#_edn1" name="_ednref1" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif"; line-height: 115%;">[i]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>.</span></span><span style="font-family: "Times New Roman", "serif";"><span style="font-size: large;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";">Calassanç, doncs, lliga
l’escriure amb l’àbac –o aritmètica pràctica–, conjunt que és bàsic per a
tothom i que ell incorporà a les primeres lletres. La bona cal·ligrafia donava
nom i prestigi a un comptable. Recalca també Calassanç que aquesta classe era
la més important per a l’Escola Pia, perquè per a la majoria del alumnes era l’última,
després de la qual entraven en el món laboral: no pretenia formar llatinistes,
sinó bons artesans.</span><span style="font-family: "Times New Roman", "serif";"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><span style="font-size: large;">Calassanç graduà les
primers lletres en tres nivells: llegir, escriure i aritmètica. La classe
d’escriure era, doncs, un graó important en el currículum escolar. En moltes
escoles, pel reduït nombre d’alumnes, la classe d’escriure s’ajuntava amb la
d’àbac amb un mateix mestre. La cal·ligrafia era una part de la classe
d’escriure perquè també havien d’aprendre a redactar.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><o:p><span style="font-size: large;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif";"><span style="font-size: large;">Escolapis cal·lígrafs catalans<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><span style="font-size: large;">Aquesta és la tradició
que arribà a Catalunya i, de fet, a Moià aquesta va ser la classe predilecta. S’ensenyava
cal·ligrafia als novicis, tant la pràctica com la didàctica de l’assignatura:
d’aquesta manera, tots els mestres tenien bons coneixements de la matèria. Com
passa en tot, uns eren més hàbils que altres i per això trobem escolapis que
excel·liren en la cal·ligrafia i altres que no tant. A vegades coincideix amb
l’aptitud pel dibuix: un bon cal·lígraf és un bon dibuixant, o a la inversa.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><span style="font-size: large;">Per diverses fonts sabem
el nom d’escolapis que destacaren com a cal·lígrafs. El pare Francisco Vesga n’enumera
alguns de catalans (VESGA 1917, p. 4-6). El primer de la llista és el pare
Gaspar de las Peñas (Peralta de Navarra, 1648 – Moià, 1706), un dels primers
mestres de Moià, igual que el pare Felip de Matteis. Un avantatjat deixeble del
primer va ser el pare Josep Font. Moià, doncs, inicià el caminar docent amb uns
mestres notables.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><span style="font-size: large;">A través de les
consuetes hem conegut escolapis catalans que es dedicaren a l’ensenyament de la
cal·ligrafia: Jaume Comella, Francesc Plana, Joaquim Cruells, Lluís Honer,
Martí Verdaguer, Andreu Navarro, Tomàs Casas, Miquel Carner, Pau Bové, Felip
Pla, Francesc Urpí, Andreu Tuyet o Francesc Ferrer (FLORENSA 2010, p. 81-92). I
Vesga encara en cita d’altres com a cal·lígrafs rellevants: Jacint Feliu (p.14),
Valentí Vilà (p. 20) o Valentí Soler, del qual enumera vint pintures en
col·legis i altres llocs (p. 27). Al final del seu text encara hi afegeix una
llista sense més explicació on apareixen els següents catalans: els germans
Agustí i Calassanç Casanovas, Joaquim Corominas, Josep Concabella, Salvador
Marcó, Salvador Coch, Leandre Cuixart, Ramon Piera, Ignasi Gras, Lluís Vilar,
Lluís Falguera, Josep Bové, Antoni Parera i Josep Soler Biel (p. 30). Picanyol
(1966, p. 230) aporta encara uns noms més: Narcís Cuixart, Miquel Perxachs i
Francesc Albareda, a banda dels coneguts Francesc Ferrer i Jacint Feliu. A
aquesta llarga llista hi podríem afegir escolapis que hem conegut, com Josep
Gironès, Rafael Biosca, Antoni Dou i d’altres dels que en parlarem en les
pàgines següents. Tot plegat, doncs, una bona relació d’escolapis dedicats a la
cal·ligrafia, a la bellesa en l’escriure.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><o:p><span style="font-size: large;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><span style="font-size: large;">Metodologia <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i
estris necessaris<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><span style="font-size: large;">La tasca del mestre
d’escriure era feixuga. Preparar el material portava moltes hores. Cada mestre
havia de pautar els fulls que estaven en blanc, és a dir, fer-hi les ratlles
per escriure-hi. Fer-ne una pot ser fàcil però fer-ne cada dia quaranta o més
és ben pesat i feixuc. El frare caputxí fra Luis de Olot explica com pautar els
fulls en un tractat força conegut (1766, p. 99-101).</span><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhNMnDtxd5T6hWaI3TNWRhwFLPr_ct-pxCT4GW4QY8pf1z1IMJvPpw128vEeomqASVdbNHP7NJLFKHCYFYwSvyq-ngTHbImJzHOJNVksN_E54DSaa6EPm_jqLcsk7R-L6qR5n4frOHtZhyaKMgV_aB7FAH_ShnmQxrZZQ5m14L_EIrpidp55l1a6FxknQ" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="898" data-original-width="612" height="460" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhNMnDtxd5T6hWaI3TNWRhwFLPr_ct-pxCT4GW4QY8pf1z1IMJvPpw128vEeomqASVdbNHP7NJLFKHCYFYwSvyq-ngTHbImJzHOJNVksN_E54DSaa6EPm_jqLcsk7R-L6qR5n4frOHtZhyaKMgV_aB7FAH_ShnmQxrZZQ5m14L_EIrpidp55l1a6FxknQ=w315-h460" width="315" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Frontispici del tractat de Fra Luis de Olot. Font: Viquipèdia</td></tr></tbody></table><br /><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif";">A finals del segle XVIII
un impressor de Barcelona s’arriscà a imprimir fulls pautats: va tenir èxit i
els mestres ho agraïren (TORÍO). Cada mestre s’havia de fer una col·lecció de mostres
graduada de lletra perquè els alumnes les copiessin. A vegades eren l’herència
d’un company</span><span style="font-family: "Times New Roman", "serif";"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><span style="font-size: large;">A la tasca de pautar els
fulls i confeccionar les mostres s’hi afegia que el mestre havia de tallar les
plomes segons els tipus de lletra i preparar la tinta. Fra Luis de Olot parla
en el seu tractat d’aquestes qüestions (1766, p. 92-96 i 101-103). En molts
casos, els mestres se servien dels alumnes més avantatjats que, a més
d’escriure, havien après aquestes altres dues tècniques indispensables per
valer-se ells sols.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><span style="font-size: large;">Cal tenir present que a
l’aula d’escriure era necessari i indispensable que hi haguessin taules o
pupitres, mentre que per a les altres acostumava a haver-hi bancs.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><span style="font-size: large;">El sistema que se seguia
per ensenyar a escriure era la còpia de làmines o per mostres. El mestre donava
a cada alumne un full per escriure-hi i una làmina per copiar. Hi havia unes
normes o regles per escriure correctament cada tipus de lletra. Uns mestres
donaven més importància a les regles, altres a la còpia.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><span style="font-size: large;">Mossèn Baldiri Reixac (1703-1781),
rector i mestre de l’escola d’Ollers (Vilademuls, Alt Empordà), detallava tant
el material necessari per escriure –paper, ploma, tinta, taula–, com les
condicions que ha de tenir cada un d’aquest elements (REIXAC, 1749, p. 107-112)
i publicava a continuació unes mostres. La mosta que comença “Mon amat fill...”
és del tipus de lletra que trobem més generalitzada en els manuscrits escolapis
de l’època. Defensava Reixac que els minyons comencessin a escriure al mateix
temps que a llegir, punt en què es distanciava de la tradició escolàpia.
Coincidia, emperò, en què s’havia d’ensenyar amb unes regles i amb mostres. Fra
Luis de Olot, per contra, s’inclinava per les regles (1766, p. 56).<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif";"><span style="font-size: large;">La tradició escolàpia s’aferma<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";">La primera normativa que
coneixem dels escolapis catalans és el <i>Mètode Uniforme</i><span style="mso-bidi-font-style: italic;">,</span> aprovat en el capítol provincial de
1798, que diu sobre l’escriure: </span><span style="color: #20365e; font-family: "Times New Roman", "serif";">«</span><i><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";">Para que el Maestro de Escribir pueda
serlo con fruto, no basta que haga un carácter de letra hermosa y gallarda; es
preciso que esté perito en las reglas, que hay en esta Arte y que no debe
variar por su capricho; y según ellas debe formar las muestras. Debe
enseñarlas también a sus Discípulos, para evitar con eso la prodigiosa
variedad de caracteres, invención de nuevas letras e olvido de las antiguas …
De las dos maneras que se siguen para enseñar de escribir, uno por reglas, otro
con muestras, sería bueno formar uno, que abrazase las dos, esto es: por reglas
y con muestras trabajadas según ellas y se abrazaría también la utilidad de
cada una de ellas</span></i><span style="color: #20365e; font-family: "Times New Roman", "serif";">»</span><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"> (FLORENSA 2010, p, 81). El que fins aquell moment era només una pràctica,
ara es convertia en unes disposició oficial. Coincidí que aquell mateix any el
pedagog i cal·lígraf Torcuato Torío de la Riva publicà un llibre en el que
defensava, com el <i>Mètode Uniforme</i>, que s’ensenyés amb regles i mostres.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";">El P. Francesc Ferrer revolucionà
a l’Escola Pia el món de les primers lletres. A més dels llibres i nous mètodes
d’aritmètica pràctica publicà el 1817 el <i>Tratado de caligrafía o arte de
escribir para uso de los discípulos de las Escuelas Pías de Cataluña</i>, en
què proposava i defensava que s’ensenyés a escriure segons regles i còpies de
mostres ben fetes. Tanmateix, no coneixem mostres impreses de lletres
publicades per ell. El sistema d’ensenyar amb regles i mostres sembla que a
principis del segle XIX era un criteri generalitzat entre els experts.</span><span style="font-family: "Times New Roman", "serif";"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><span style="font-size: large;">El pare Jacint Feliu,
durant els anys que per causa de la guerra napoleònica es refugià a Mallorca,
publicà una sèrie de làmines amb lletra bastarda o espanyola, la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Colección de muestras de letra bastarda para
uso de las Escuelas Pías de Cataluña</i>. Aquest tipus de lletra no el trobem
en manuscrits escolapis catalans, ni d’alumnes, ni de religiosos, i per això
dubtem que fos el tipus que més comunament s’ensenyés.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><o:p><span style="font-size: large;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";">Imprimir les mostres: primers passos</span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif";"><o:p></o:p></span></b></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><span style="font-size: large;">El
pare provincial després del turbulent període napoleònic, Pelegrí Martí, treballà
per reorganitzar la Província i adaptar-la als nous temps, protagonitzats per
les Corts de Cadis i la Constitució de 1812, que obrien escletxes al sistema i
suprimien antics privilegis, com el permís que s’havia de demanar a la Universitat
de Cervera per publicar llibres de text. Envià el 1814 a Madrid, com a
procurador de la Província, al pare Tomàs Miret: entre els encàrrecs que
portava en cartera hi havia el d’aconseguir el permís per a la publicació de
llibres de text escolars: calia aprofitar la caiguda de privilegis que ho
havien impedit anteriorment. En la llista que entregà a Nicolás Sierra, jutge
d’impremtes, no hi figura, però, cap col·lecció de mostres de cal·ligrafia
(FLORENSA 2010, p. 219). Els mestres d’escriure continuaren, doncs, fent-se les
mostres manuscrites, tallant plomes i fent tinta.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><span style="font-size: large;">Els
moments difícils del Trienni Liberal (1821-1824) i de la desamortització
(1835-1845) comportaren una disminució del nombre de religiosos i obligà a
replegar-se. Les disposicions que a partir de 1845 anà publicant el Govern obligaren
a modificar l’organització de tots els col·legis, transformant les primeres
lletres en la primària i l’establiment d’un batxillerat ben diferent del de llatí.
La classe d’escriure va desaparèixer i aquesta matèria quedà com una més dintre
de la primària. No hi hauria un mestre d’escriure, sinó que cada mestre havia
d’ensenyar a escriure.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><span style="font-size: large;">El
conegut com a Sexenni Democràtic (1868-1872) tornà a frenar qualsevol iniciativa
i posà l'accent en la pròpia defensa per sobreviure.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><span style="font-size: large;">No
fou fins a les dues últimes dècades del segle <span style="font-variant: small-caps;">xix
</span>que l’Escola Pia intentà organitzar la primària, tant l‘elemental (de 6
a 10 anys) com la superior (de 10 a 14 anys). Es començaren a publicar llibres
adaptats als infants, ben graduats i amb molta qualitat.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><span style="font-size: large;">En
aquell moment la cal·ligrafia es convertí en una matèria transversal en
l’ensenyament primari. Si des del segle <span style="font-variant: small-caps;">xviii</span>
s’ensenyava la lletra bastarda, a finals del <span style="font-variant: small-caps;">xix</span>
semblà que no era una lletra adaptada a les exigències del moment i en especial
als llibres de comptabilitat. El pare Joaquim Corominas i Pla (1836-1913)
inicià a Sabadell l’ensenyament als alumnes de la lletra anglesa, més àgil i
ràpida que la bastarda; per a capçaleres i títols adoptà el tipus conegut com
lletra <i style="mso-bidi-font-style: normal;">redondilla</i> (FLORENSA 2010, p,
710). Corrien nous temps i l’imperi anglès es convertia en l’amo i senyor de
tot el món: el seu model de lletra s’ìmposà. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><span style="font-size: large;">Paral·lelament,
el pare Jaume Torres i Segura (1851-1917) i el pare Tomàs Garí-Montllor (1869-1930)
projectaren una reforma de la primària superior amb uns estudis elementals de
comerç. La cal·ligrafia ocupava un lloc destacat i per això el pare Torres publicà
el material corresponent: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cuaderno de
escritura inglesa</i> (1878), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cuaderno de
escritura: Inglés gráfico</i> (1898) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Novísimo
método de escritura </i>(s/d)<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>(VESGA,
p. 22). No coneixem cap exemplar d’aquests impresos. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><span style="font-size: large;">Entre
els mestres escolapis de cal·ligrafia hi havia inquietud i buscaven i
intentaven oferir els millors mitjans perquè tots els alumnes sortissin de les
seves aules ben preparats. El pare Carles Perelló (1879-1922) començà la seva
vida escolar a Morella i el 1904 hi publicà un parell d’articles sobre
l’escriure (GARCIA, 2014, p. 77-80). Creia insuficient la còpia de models en
quaderns, perquè després l’alumne es desentenia fàcilment d’ells i escrivia
malament. Només calia comprovar una pàgina d’un quadern de cal·ligrafia i un
dictat de la llibreta: moltes vegades –deia el pare Perelló– només l’autor és capaç
de llegir-lo. Perelló parlava del sistema de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">D. Appletton y Compañía,</i> però no detallava més. La visió del pare Perelló
és de bon mestre; s’ha d’ensenyar i formar per demà, per després de l’escola.
Com a bon cal·lígraf ens deixà alguna mostra de qualitat (GARCIA, 2014, p. 25) A
Tàrrega és recordat com a bon pintor i mestre de pintors: s’han fet algunes
exposicions amb pintures seves.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><o:p><span style="font-size: large;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><span style="font-size: large;">Els quaderns de cal·ligrafia
d’SPICA<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><span style="font-size: large;">Dintre
de les publicacions per a primària i comerç que l’Escola Pia de Catalunya havia
iniciat a finals del segle <span style="font-variant: small-caps;">xix</span>, decidí
incloure-hi unes mostres de cal·ligrafia que varen aparèixer amb el títol <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cuadernos graduados de caligrafía comercilal
(CGCC) </i>(Editorial Roma, Manen Vilamana)<i style="mso-bidi-font-style: normal;">.
</i>Gràcies a la donació de la família Canet-Capeta tenim la col·lecció completa
que el seu pare, en Jaume Canet Casanovas, havia fet servir quan era alumne del
col·legi Calassanci del carrer Ample. El número 1, a la portada, hi porta
manuscrita la data d’octubre de 1930. És probable que el curs 1930-1931 es
comencessin a usar a les escoles aquells quaderns. Els altres exemplars que
coneixem són de dates posteriors. Porten el logotip d’SPICA, llibreria que
radicava en el mateix col·legi.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><span style="font-size: large;">Els
CGCC foren una sèrie numerada de set quaderns de 5’5 x 11’5 cm. de 16 pàgines
amb unes cobertes de paper blau. Les dues primeres pàgines eren unes senzilles
normes per escriure bé: seguia la tradició d’ajuntar normes i còpia de mostres.
Cada pàgina o mostra consistia en unes paraules a la part superior amb un dibuix
il·lustratiu: l’alumne havia de repetir la paraula a sota entre les dues línies
marcades. Les paraules de la primera pàgina del número 1 eren sempre en
minúscules: <i>mano mama, imán, avión camino</i>. El dibuix servia perquè molts
alumnes desconeixien el significat de paraules castellanes i així ho aprenien.
Escriure sabent-ne el significat.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";">A
la portada hi consta com a autor l’escolapi Adjutori Grau i Valldaura
(1894-1955)</span><span style="color: #20365e; font-family: "Times New Roman", "serif";">. </span><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";">Després dels estudis als escolapis de la seva vila
natal, Moià, aprengué l’ofici de ferrer seguint la tradició familiar: en va ser
un bon oficial. Deixà mostres de ferro forjat en alguns col·legis però la
guerra de 1936-1939 les va fer desaparèixer. Professà el 1918 a l’Escola Pia i
va ser ordenat sacerdot el 1923. Va fer algunes exposicions de pintura i
projectà i forjà una imatge de sant Josep Calassanç de petit format que es
generalitzà: en conservem a l’APEPC el motlle que va fer en el taller de casa
seva.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><span style="font-size: large;">A
partir de 1939 canvia la presentació del CGCC i s’hi introduïren modificacions,
però es va mantenir substancialment la mateixa estructura. La portada és
diferent i els fulls de la coberta varien de color segons el número, mantenint
el mateix disseny. S’eliminen totes les explicacions. En el títol, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">caligrafía</i> es converteix en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">escritura</i>. Les paraules a copiar són ara
en la p. 1 del número 1: <i>ñ, ramo, armario, marina, araña, vara, a</i>. No
consta ni l’editorial ni la impremta. Sí que en els dos casos hi ha el logotip
SPICA. No hi figura el nom de l’autor però el pare Joan Camp i Viñas havia dit
algunes vegades ser-ne l’autor: verificaria tal vegada les modificacions
indicades. Se’n feren moltíssimes edicions o tirades.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";">El provincial Joan
Trenchs decidí, l'any 1964, la supressió d'SPICA (FLORENSA, 2022, p. 21). El
pare Rafael Marimon, director de l’entitat, anà liquidant els estocs del
material i cancel·lant els compromisos amb alguns col·legis o amb els
proveïdors. (APEPC; 02-10 / caixa 4, 1963, n. 67). Els <i>Cuadernos graduados de
escritura comercial</i>, únic material propi que editava SPICA, ja havien
caigut en desús, perquè s'ensenyava a escriure en un altre tipus de lletra, no
l'anglesa; regnava el bolígraf, element incompatible amb la lletra anglesa. La
màquina d’escriure també li havia guanyat terreny.</span><span style="font-family: "Times New Roman", "serif";"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA4c3bnziRqKBm_Oc-ktoJcYm2SLc_b98sYq8m3eQS3I32Q8PXkAddlYKhbh31NYf1YzAHvpCefgMT9U-c_QRS0dFlwJygJpvJlQs57DeeP4vVM4_XAUaW5OMy6CXuAyDnAfVs0gv-CT_ZeaHaGfBzLIyjZHzm_U_mDqho07g6iNPdXb1o_y2z7BZzUA/s3344/CGCC,%201.B.tif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2561" data-original-width="3344" height="319" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA4c3bnziRqKBm_Oc-ktoJcYm2SLc_b98sYq8m3eQS3I32Q8PXkAddlYKhbh31NYf1YzAHvpCefgMT9U-c_QRS0dFlwJygJpvJlQs57DeeP4vVM4_XAUaW5OMy6CXuAyDnAfVs0gv-CT_ZeaHaGfBzLIyjZHzm_U_mDqho07g6iNPdXb1o_y2z7BZzUA/w416-h319/CGCC,%201.B.tif" width="416" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk6HhsjTQ0mxcgmL0xIBAZXTK-z69b4dURjchLhOsCJe6U2mkQnB5qE877LCYaFKbww-XlMWcgvk2N89QXVi7ILeBmP0za6yztDt4BL6cjKsQe1-NnJyrGkYHQ2RKzJIbkfFQP94X3bezHS6kOdDHz3luvtQs07vK2ijulffLq2CzmD6ziwz4dFcCvvA/s3400/CGEC,%201-A.tif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2372" data-original-width="3400" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk6HhsjTQ0mxcgmL0xIBAZXTK-z69b4dURjchLhOsCJe6U2mkQnB5qE877LCYaFKbww-XlMWcgvk2N89QXVi7ILeBmP0za6yztDt4BL6cjKsQe1-NnJyrGkYHQ2RKzJIbkfFQP94X3bezHS6kOdDHz3luvtQs07vK2ijulffLq2CzmD6ziwz4dFcCvvA/w413-h288/CGEC,%201-A.tif" width="413" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpxkjyPfQTfuqIpLcu9wT_k_LASdHJtRW-8Z6cNuQcxTJRiR7555YnCCBlotC3Towb4zZ9zRkGTblPtKOMLyReuYm31JWek1GthAqaFAfE1vSoPEYkuiZNQo4e-IWnw_-8CUBaHONr2iPYPjfmSUAuy0684H2HHbC8RkUfwHs8-uThOp9PHqNvb07WLQ/s3400/CGEC,%201-V.tif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2383" data-original-width="3400" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpxkjyPfQTfuqIpLcu9wT_k_LASdHJtRW-8Z6cNuQcxTJRiR7555YnCCBlotC3Towb4zZ9zRkGTblPtKOMLyReuYm31JWek1GthAqaFAfE1vSoPEYkuiZNQo4e-IWnw_-8CUBaHONr2iPYPjfmSUAuy0684H2HHbC8RkUfwHs8-uThOp9PHqNvb07WLQ/w415-h290/CGEC,%201-V.tif" width="415" /></a></div><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4F5oyDe2DehuL9YIE3IfJ2gXNUrGVobRiw9TWEg12b-32LURQZLphQQIUnNKn4mthqf0Af1P9JAVUymuubnqFAp2CjdRyAhyzKTEwWB7A380ejuCz9hA0ih_xkrV-s7CQsxKzx3bhJefuCBh9RZaYV5cWUh0LSmhjT8GTdJqtmIqU7EfSTIs-7c8qsw/s3355/CGCC,%201.A.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2427" data-original-width="3355" height="303" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4F5oyDe2DehuL9YIE3IfJ2gXNUrGVobRiw9TWEg12b-32LURQZLphQQIUnNKn4mthqf0Af1P9JAVUymuubnqFAp2CjdRyAhyzKTEwWB7A380ejuCz9hA0ih_xkrV-s7CQsxKzx3bhJefuCBh9RZaYV5cWUh0LSmhjT8GTdJqtmIqU7EfSTIs-7c8qsw/w420-h303/CGCC,%201.A.tif" width="420" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Diferents mostres dels quaderns de cal·ligrafia. Font: APEPC.</td></tr></tbody></table><br /><span style="color: black; font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><span style="font-size: large;">L'any següent, el 1965, fou
elegit com a provincial el pare Francesc Llenas i, tot i els dubtes que tenia
sobre la <i>Compañía Bibliográfica Española</i>,
s’hi posà en contacte i els proposà el 23 de març del mateix 1965 que publiquessin
els CGEC i els hi adjuntà una col·lecció. Aquella ho acceptà en carta d’1
d'abril de 1965: deien haver-ho parlat amb el pare Delegat General, que ho acceptava.
Els quaderns s’inclourien en la col·lecció de <i>Textos EP</i>, amb el logotip d' SPICA i el nom de l'autor, Adjutori
Grau. Tanmateix, el 15 de juliol següent la CBE comunicà al pare provincial que
els seus mitjans habituals d’impressió no permetien la qualitat dels números
editats a Barcelona. Havien intentat millorar-ho, acudint a altres impressors, però
el preu era més elevat; esperaven que podrien sortir a 3 pessetes cada exemplar.
Enviaren al pare Llenas una col·lecció com a mostra del que feien. El
provincial català ho acceptà i els indicà en carta del 26 de juliol de 1965 que
la CBE ho comuniqués directament als col·legis ja que SPICA havia plegat i
tancat portes (APEPC: 03-10, Llenas 1965, n. 328, 515 i 516).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><span style="font-size: large;">Les relacions entre
l’Escola Pia i la CBE s’anaren refredant de manera que els provincials
espanyols, el 1967, decidiren donar per acabades les relacions comercials amb
la CBE. No es parlà més dels <i>Cuadernios
graduados de escritura comercial</i>, ni del mètode escolapi de cal·ligrafia.
Una metodologia que, d’altra banda, ha fet una enorme reculada els darrers anys
en l’escolaritat dels alumnes.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><o:p><span style="font-size: large;"> </span></o:p></span></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: right;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif";"><span style="font-size: large;">Joan
Florensa Parés<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><o:p><span style="font-size: large;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><span style="font-size: large;">Bibliografia:<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif";">- </span><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; font-variant: small-caps;">García
López</span><span style="font-family: "Times New Roman", "serif";">,
Xavier. P. </span><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">Carles Perelló</span><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"> : (1879-1922). Tàrrega : Ajuntament de
Tàrrega, 2014</span>.<span style="font-family: "Times New Roman", "serif";"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><span style="font-size: large;">- <span style="font-variant: small-caps;">Feliu</span>, Jacint. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Colección de muestras de letra bastarda para uso de las Escuelas Pías
de Cataluña</i> (Palma de Mallorca, 1813).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><span style="font-size: large;">- <span style="font-variant: small-caps;">Ferrer</span>, Francesc. <i>Tratado de
caligrafía o arte de escribir para uso de los discípulos de las Escuelas Pías
de Cataluña</i> (Barcelona: Miguel y Tomás Gaspar, 1817).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";">- <span style="font-variant: small-caps;">Florensa Parés</span>, Joan. </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";">El
projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya (1683-2003): una escola popular</span></i><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";">, Barcelona, Societat d’Història de l’Educació
dels Països de Llengua Catalana: IEC, 2010.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif";">- </span><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; font-variant: small-caps;">Florensa Parés</span><span style="font-family: "Times New Roman", "serif";">, Joan. «</span><span style="font-family: "Times New Roman", "serif";">L'Escola Pia de
Catalunya entre impremtes i els Textos EP», a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Catalaunia</i>, núm. 534, (maig-juny 2022), p. 21-25</span>.<span style="font-family: "Times New Roman", "serif";"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";">- <span style="font-variant: small-caps;">de Olot</span>, Luis. </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="background: white; color: #202122; font-family: "Times New Roman", "serif";">Tratado del origen y
arte de escribir bien: ilustrado con veinte y cinco lamines</span></i><span style="background: white; color: #202122; font-family: "Times New Roman", "serif";">. Girona: Gerona : Imprenta de Narciso Oliva</span>, 1766.<span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";">- <span style="font-variant: small-caps;">Picanyol i Pla</span>, Llogari. </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif";">Sesenta años de fecunda labor cultural y pedagógica
en los colegios de escolapios de Cataluña</span></i><span style="font-family: "Times New Roman", "serif";">. Sabadell: Centro Sabadellense
Amigos de las Escuelas Pías, 1966</span>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif";">- <span style="font-variant: small-caps;">Reixac</span>, Baldiri. Instruccions per la
ensenyança de minyons. Girona: Antoni Oliva, 1749.</span><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";">- <span style="font-variant: small-caps;">Torío de la Riva</span>, Torcuato. </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif";">Arte de escribir por reglas y con muestras segun la
doctrina de los mejores autores antiguos y modernos, estrangeros y nacionales :
acompañado de unos princípios de aritmética, gramática y ortografia castellana,
urbanidad y varios sistemas para la formacion y enseñanza de los principales caractéres
que se usan en Europa</span></i><span style="font-family: "Times New Roman", "serif";">.
Madrid: Imprenta de la viuda de Don Joaquin Ibarra, 1802.</span><span style="font-family: "Times New Roman", "serif";"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="color: black; font-family: "Times New Roman", "serif";">- <span style="font-variant: small-caps;">Vesga Gutiérrez</span>, Francisco. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Calígrafos escolapios</i>. Madrid: Revista
Calasancia, 1917.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><span style="font-family: "Times New Roman", "serif";"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; line-height: 115%;"><o:p><span style="font-size: large;"> </span></o:p></span></p>
<div style="mso-element: endnote-list;"><!--[if !supportEndnotes]--><br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<div id="edn1" style="mso-element: endnote;">
<p class="MsoEndnoteText" style="text-align: justify;"><a href="file:///C:/Users/eduard.puigventos/Downloads/Quaderns%20de%20calki%C2%B7ligrafia.docx#_ednref1" name="_edn1" style="mso-endnote-id: edn1;" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif";"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; line-height: 115%;">[i]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif";"> Podem trobar les cartes de Josep
Calassanç a scripta.scolopi.net.<o:p></o:p></span></p>
</div>
</div>Arxiu Provincial Escola Pia de Catalunyahttp://www.blogger.com/profile/16178003559003983373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1964056331048491585.post-91608312630339076132022-12-15T15:54:00.011+01:002022-12-15T15:54:59.179+01:00El paper de l'escolapi Antoni Mirats en la fundació de Buenos Aires (1892-1899)<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El primer col·legi escolapi a
l’Argentina fou al carrer Tacuarí de Buenos Aires, fundat pel P. Ramón Cabeza
el 1870, potser influenciat per l’experiència de diversos escolapis vinguts de
la Península Ibèrica uns quants anys abans, durant el procés d’exclaustració de
1835 a 1845, alguns dels quals s’havien quedat a viure, com a laics, al país.
L’èxit fou gran i ben aviat obririen una sucursal pels alumnes interns.
Tanmateix, l’experiència durà poc i se sap del cert que el 1882 ja no
funcionava. Una altra fundació a Tucuman tampoc havia tingut èxit i semblava
que l’orde hauria d’esperar-se força temps a intentar novament el seu
establiment al país sud-americà.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tanmateix, un sacerdot porteny,
José Apolinario de las Casas, feu tot el possible perquè els escolapis es
fessin càrrec d’una escola que volia obrir a la seva parròquia. Així, el 1891 es
feu càrrec de la petició la Vicaria espanyola, per comissió personal del vicari
Manuel Peña, qui envià quatre religiosos (tres d’ells incardinats la província
de València i un depenent directament de la Vicaria) que s’establiren a Buenos
Aires i cercaren un espai on poder obrir comunitat i col·legi. Aquest era molt
petit pels 45 alumnes que de seguida s’hi apuntaren (havia de ser dins la
jurisdicció de la parròquia del Socorro que dirigia l’esmentat de las Casas) i
el capellà tampoc podia oferir una gran suma de diners, de manera que estaven
molt estancats. Tot canvià, però, amb l’arribada de l’escolapi català Antoni
Mirats Monsonís.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #111111; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Nascut a Montgai (la Noguera) el 4 de
gener de 1848, Mirats havia entrat a l'Escola Pia el 1865 a Balaguer i estudià
a Moià. Carlí convençut, quan esclatà la Tercera guerra carlina abandonà el
col·legi d’Igualada i s’uní a les forces del pretendent Carles VII, arribant a
ser tinent coronel del seu exèrcit. Acabat el conflicte, s’exilià a França, on el
bisbe de Perpinyà l’absolgué de possibles censures i pogué incorporar-se de nou
a l'Orde el 1876. Exercí a Barcelona, Vilanova i Mataró, fins que fou nomenat rector
de Buenos Aires, càrrec que desenvolupà fins que l'Argentina s’adjudicà a la
província d'Aragó. Fou escollit aleshores vicari provincial (1897-1899), retornant
tot seguit a Catalunya. Fou elegit provincial (1899-1909), essent el principal
promotor dels viatges a l'estranger dels religiosos i de la fundació d’una casa
a Lovaina (Bèlgica) amb la finalitat d'acollir-los. Durant el seu provincialat
es fundaren Caldes de Montbui i l’Havana, però es tancaren Valls i Palma de
Mallorca. Es retirà més tard a Vilanova fins que en 1919 fou nomenat Vicari
General espanyol. En 1924 va renunciar al càrrec per la seva salut precària i
es retirà a Sarrià, on morí el 27 d’octubre de 1928, als 80 anys.</span><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Retornem, però, a l’Argentina. Qui
havia estat el responsable de la fundació, José Doñate, fou nomenat Visitador
General el 1892 i enviat a Xile, i es nomenà rector a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Mirats (qui també exercia de mestre de
francès i d’aritmètica). Aquest prengué possessió del càrrec el 7 d’octubre i
pràcticament només tingué temps a presidir els exàmens de final de curs (hem de
pensar que les vacances d’estiu, a l’hemisferi sud, són, en termes generals, de
desembre a febrer). Per aquelles dates el col·legi es traslladà de l’emplaçament
original del carrer Suipacha a Santa Fe, se li concedí la incorporació al
sistema nacional d’Educació i assolí ja la xifra de 110 alumnes. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Però l’espai era encara un
obstacle perquè cada cop hi havia més alumnes i perquè, com explica el P.Poch,
les condicions higièniques tampoc eren les exigibles per a una escola. Segons relata
Juan Langan al <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diccionario Enciclopédico
Escolapio</i>, vol. I (Madrid: ICCE, 1990, p. 351), el bisbat oferí aleshores
un solar molt cèntric a l’Escola Pia, que la germana María Montarcé havia cedit
a l’Església sempre i quan fos per a un orde religiós que es dediqués a
l’ensenyament. Per indicacions de la senyora Montarcé, la propietat li retornà
perquè pogués cedir-la directament als escolapis, sense intercessió episcopal, amb
les dues úniques condicions que <span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">«</span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">la comunidad
edificará en el lugar un colegio y después de su muerte los escolapios
celebraran anualmente un oficio de difuntos [...]. La escritura de donación se
extendió a favor del P. Antonio Mirats, porque el instituto carecía de
personalidad jurídica; pero el colegio no se edificó</span><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"> [...]».<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Mirats aconseguí, tanmateix, que el
matrimoni format per Juan Manuel Villarino i Gertrudis Casalín els cedissin, el
1895, una illa de cases sencera, en un lloc encara per edificar però relativament
a la vora del cèntric carrer Rivadavia. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>«</span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">La donación imponía el deber de empezar poco menos que
perentoriamente la construcción del futuro colegio; la comunidad carecía de los
fondos necesarios. Hubo pues que lanzarse a buscar el dinero [...]. El P.
Mirats, hombre social y hábil en ganarse la voluntad de las personas, se lanzó
a la calle y consiguió algún dinero en donación con el que iniciar la
construcción del magno proyecto. Consiguió además del Congreso nacional la suma
de 500 pesos mensuales por el año 1896. También la Municipalidad contribuyó a
la construcción del colegio exonerando a la comunidad de los impuestos que por ordenanza
legal le correspondían</span><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">». I és que el que es proposà no fou un
col·legi petit, ans al contrari, un de ben gran, amb espai per a la comunitat,
internat i església, pensat per a ser construït en quatre fases. En una carta
enviada a la religiosa Júlia Serra, explicava que era necessari un edifici gran
per a poder subsistir en una ciutat amb tanta competència com Buenos Aires, fet
que requeria, llastimosament, una gran suma de diners.<a href="file:///Z:/eduard.puigventos/Articles%20la%20Plega/El%20paper%20de%20l'escolapi%20Antoni%20Mirats%20en%20la%20fundaci%C3%B3%20de%20Buenos%20Aires.docx#_ftn1" name="_ftnref1" style="mso-footnote-id: ftn1;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></a> <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">En aquesta mateixa carta, Mirats
escrivia que «</span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">solo Dios sabe las
dificultades que he tenido que vencer para conseguir establecernos en esta
Capital. Hoy, bien que a costa de mi salud, tenemos Colegio acreditado, gracias
a Dios; y estamos en camino de levantar un edificio, que será el mayor y creo
que el mejor de los Colegios de Buenos Aires</span><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">». Les obres s’acabaren durant el
rectorat del P. Dionisio Fierro, amb moltes dificultats econòmiques i grans
privacions, però sens dubte Mirats tingué un paper clau perquè poguessin
tirar-se endavant. Les primeres classes tingueren lloc el 19 de març de l’any
1900. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Des d’un primer moment s’hi cursà tota
la primària completa (de primer a sisè) i la secundària s’anà incorporant
gradualment de 1893 a 1900. A ple funcionament acollia entre 1.300 i 1.400
alumnes, dels quals uns 200 eren interns.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjB59JAmqJftZQOs14yPa8eSeU8IYmAB5WH52-SaNiJhrDqlDs8DCjZn2BRlSqDFm0e5PJnB8uiFXPKZu0Go7jHIljW7_eak3j4aFLnyBytijCICYxW6zPZRu15gkLSUfDoGEe2n2nxND3QBTK_uIjWYpaH3LV3uwgpKYMSczlpyEIQDl-fvrqzjknkyg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="536" data-original-width="691" height="414" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjB59JAmqJftZQOs14yPa8eSeU8IYmAB5WH52-SaNiJhrDqlDs8DCjZn2BRlSqDFm0e5PJnB8uiFXPKZu0Go7jHIljW7_eak3j4aFLnyBytijCICYxW6zPZRu15gkLSUfDoGEe2n2nxND3QBTK_uIjWYpaH3LV3uwgpKYMSczlpyEIQDl-fvrqzjknkyg=w532-h414" width="532" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El col·legi de Buenos Aires (anomenat després Calasanz), en una imatge antiga.<br />Font:</td></tr></tbody></table></span>www.escolapios21.org/wp-content/uploads/2019/08/Colegio-Calasanz-Buenos-Aires.pdf</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr></tbody></table><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El 1897, però, s’esdevingué un gran
canvi. Escriu el P. Poch que «<span lang="ES">muy adelantada
debía estar la construcción del inmueble escolar cuyas proporciones habían
impresionado al mismo Pontífice y halagüeña y pronta y numerosa debió ser la
aportación en metálico que obtuvo de los hacendados de la Argentina, cuando
para todos los Colegios de Argentina y Chile llegó el momento de una tal vez
inesperada decisión: con fecha de 7 de junio de 1897 se declararon unidas a la
Provincia de Aragón todas las casas Escolapias de ambas repúblicas por medio de
un oficio que fue comunicado al M. R. P. Provincial de Aragón</span>». Una
reorganització que també propicià que la casa de Panamà passés a Catalunya; i
que, en canvi, l’anomenada Generalidad de América només tingués domini directe
sobre Santurce (Puerto Rico).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">De retruc, Mirats fou nomenat Vicari General
de les dues repúbliques, responsable per tant de les cases de Buenos Aires i
Córdoba a l’Argentina; i Copiapó, Concepción i Santiago a Xile<a href="file:///Z:/eduard.puigventos/Articles%20la%20Plega/El%20paper%20de%20l'escolapi%20Antoni%20Mirats%20en%20la%20fundaci%C3%B3%20de%20Buenos%20Aires.docx#_ftn2" name="_ftnref2" style="mso-footnote-id: ftn2;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[2]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>. </span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">«[...] En calidad de Vicario Provincial y Visitador
recorrió todos los colegios colocados bajo su inmediata y delegada jurisdicción</span><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">», explica
el Pare Poch, posant les bases per a la seva consolidació i oferint tot el
suport necessari com a representant de l’orde perquè poguessin tirar endavant<a href="file:///Z:/eduard.puigventos/Articles%20la%20Plega/El%20paper%20de%20l'escolapi%20Antoni%20Mirats%20en%20la%20fundaci%C3%B3%20de%20Buenos%20Aires.docx#_ftn3" name="_ftnref3" style="mso-footnote-id: ftn3;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[3]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>. I,
segons també Poch, aconseguí un emprèstit de la Congregació de Bisbes i
Regulars, el 1898, per tal de poder acabar les obres del col·legi de Buenos
Aires; i la benedicció i suport del cardenal Rampolla, que actuava en
representació del Papa, del qual en conservem la còpia d’una carta enviada a
Mirats que recuperà el P. Llogari Picanyol de Roma estant.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Quan Mirats retornà a Catalunya, a
inicis de 1899, havia deixat un llegat que seria recordat pels escolapis
argentins durant molt de temps. I potser aquesta experiència a Amèrica seria el
detonant perquè, pocs mesos després, fos escollit Provincial català.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Fonts i
bibliografia<o:p></o:p></span></u></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-variant: small-caps;">-
Arxiu Provincial de l’Escola Pia de Catalunya <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-variant: small-caps;">- f</span>ons Antoni Mirats (08
F0473).<span style="font-variant: small-caps;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt; text-align: justify; text-indent: .2pt;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">-
Fons Pare Poch, <span style="color: #111111; mso-bidi-font-weight: bold;">10-31.4
núm. 161, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El P. Antonio Mirats y la
fundación del Colegio de Buenos Aires</i>.</span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-variant: small-caps;">-
Cardona</span>, Antonio. <span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">«</span>Mirats Monsonís, Antoni<span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">»</span>, a Vilà Palà, Claudi; Bandrés
Rey, Luis [coord]. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diccionario
Enciclopédico Escolapio</i>, vol. II. Salamanca: Ediciones Calasancias, 1983,
p. 376.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-variant: small-caps;">-
Langan</span>, Juan. <span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">«</span>Buenos Aires<span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">»</span>, a Bandrés Rey, Luis [coord]. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diccionario Enciclopédico Escolapio</i>,
vol. I. Madrid: ICCE, 1990, p. 351.<o:p></o:p></p>
<div style="mso-element: footnote-list;"><!--[if !supportFootnotes]--><br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<div id="ftn1" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText" style="margin-bottom: 10.0pt; text-align: justify;"><a href="file:///Z:/eduard.puigventos/Articles%20la%20Plega/El%20paper%20de%20l'escolapi%20Antoni%20Mirats%20en%20la%20fundaci%C3%B3%20de%20Buenos%20Aires.docx#_ftnref1" name="_ftn1" style="mso-footnote-id: ftn1;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>
APEPC, Fons Antoni Mirats (08 F0473), c. 5810, carta a Júlia Serra, 12
d’octubre de 1898. La religiosa li havia preguntat, en una missiva precedent,
si fora bo per a la seva institució establir-se a la capital argentina. Mirats
li contestava que un any enrere havia enviat un dels escolapis que tornaven a
Espanya a veure a la seva superiora general, Àngels Bofarull, per manifestar-li
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">«</span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">las dificultades que tendría para ustedes
una fundación en esta capital. Hay aquí muchas religiosas dedicadas a la
enseñanza. Para prosperar en esta gran Ciudad es menester levantar un gran colegio
o edificio, que es como decir, es necesario disponer de un buen capital. Sin esto
no se llama la atención, y apenas si se hace nada. Comunidades de Religiosas
hay que, a pesar de su preparación y competencia para la enseñanza, viven en la
mayor estrechez</span><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">»</span>.<o:p></o:p></p>
</div>
<div id="ftn2" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText" style="margin-bottom: 10.0pt;"><a href="file:///Z:/eduard.puigventos/Articles%20la%20Plega/El%20paper%20de%20l'escolapi%20Antoni%20Mirats%20en%20la%20fundaci%C3%B3%20de%20Buenos%20Aires.docx#_ftnref2" name="_ftn2" style="mso-footnote-id: ftn2;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[2]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"> Nomenà
com a rector de Concepción l’escolapi igualadí Leandre Cuixart; i de Córdoba a
Joan Collell, de Sant Cristòfol de les Fonts (la Garrotxa). <o:p></o:p></span></p>
</div>
<div id="ftn3" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText" style="margin-bottom: 10.0pt; text-align: justify;"><a href="file:///Z:/eduard.puigventos/Articles%20la%20Plega/El%20paper%20de%20l'escolapi%20Antoni%20Mirats%20en%20la%20fundaci%C3%B3%20de%20Buenos%20Aires.docx#_ftnref3" name="_ftn3" style="mso-footnote-id: ftn3;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[3]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"> En
l’obituari de Mirats aparegut a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Frailes y
Monjas</i> (desconeixem número, data i lloc d’edició d’aquest diari) es
manifesta l’abnegació de Mirats per tal de poder tirar endavant el col·legi de
Buenos Aires i es dediquen unes quantes línies justament a ressenyar que la
bona feina que executà li valgué per als càrrecs desenvolupats a posteriori. «</span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El acierto de sus gestiones y el éxito de sus empresas
granjeáronle de tal suerte la confianza de sus Superiores que fue nombrado Vicario
Provincial de los colegios de Argentina y Chile, cargo que simultaneó algún
tiempo con el de Rector de Buenos Aires, y en él se condujo de tal guisa que
visitó dos veces los Colegios de su jurisdicción con tan amplias facultades
como si fuera Vicario General, hasta para cambiar Rectores y fomentando y
alentando con tal ardor la marcha y el entusiasmo escolapios, que tuvo el consuelo,
antes de finir su cargo, de ver la vida escolapia floreciente, la observancia
vigorosa y empezadas las obras, en la capital del Plata, del grandioso colegio
que había de ser en aquellas latitudes como la universidad de la piedad y las
letras Calasancias</span><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">».</span><o:p></o:p></p>
</div>
</div>Arxiu Provincial Escola Pia de Catalunyahttp://www.blogger.com/profile/16178003559003983373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1964056331048491585.post-35963855574894355422022-10-06T08:21:00.007+02:002022-10-06T09:02:07.674+02:00Davant d’un català en el claustre colonial de l’Escola Pia de Guanabacoa<p><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Entre les moltes
fotografies que conservem dels escolapis a Cuba en l’APEPC m’ha cridat
l’atenció aquesta que reproduïm. Un grup d’alumnes grans, molt ben vestits, en
el claustre colonial de l’Escola Pia de Guanabacoa. No sabem identificar cap
dels alumnes ni l’escolapi que els acompanya. Observem que l’alumne assegut
primer a l’esquerra vesteix pantalons de golf i el del seu costat porta
polaines. Alguns llueixen un mocador a la butxaca petita de la jaqueta. La
datem a la dècada dels anys vint del segle passat.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; line-height: 115%;"><span style="font-size: medium;">Però la novetat que més
ens ha curiositat és la figura d’un pagès català sobre unes roques, a la dreta.
Anys després aquesta estàtua va desaparèixer: no hi figura vint anys després.</span><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEij8HqSmcN3ki_jWj8gwqbX0C581iqKf7r1AAuw4DEH_oTEwgJHRQBDbybtqVgdTnIej3k3O7WE2Qs6dUXR8xfe9w2m92H8UOLAK7r0s_YuoRFC-8TQkWpb2rZXZFHstJ7zwKAzXFixy92MnL4CB8gd7bw5xCKf8p4B-b0fF2XMkAG37gzuYnNiZORWdA/s3238/11-07-80%20%C3%A0lbum%203%20n.%20239.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2458" data-original-width="3238" height="376" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEij8HqSmcN3ki_jWj8gwqbX0C581iqKf7r1AAuw4DEH_oTEwgJHRQBDbybtqVgdTnIej3k3O7WE2Qs6dUXR8xfe9w2m92H8UOLAK7r0s_YuoRFC-8TQkWpb2rZXZFHstJ7zwKAzXFixy92MnL4CB8gd7bw5xCKf8p4B-b0fF2XMkAG37gzuYnNiZORWdA/w494-h376/11-07-80%20%C3%A0lbum%203%20n.%20239.jpg" width="494" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La fotografia a què fa referència l'article. A la dreta podem veure la figura del pagès o pastor català, amb la barretina característica. Procedència: APEPC, 11-07-80, àlbum 3 núm. 239</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; line-height: 115%;"><span style="font-size: medium;">¿Què representa,
aquesta figura? Els escolapis residents a Cuba foren, des de la fundació el
1856, catalans. No és estrany, doncs, que en un lloc tan característic de
l’antic convent franciscà els escolapis hi col·loquessin la figura d’un català.
Però el fet d’escollir un pastor anònim ens suggereix unes reflexions que ens
poden explicar el per què de la presència d’un pagès català en el claustre de
Guanabacoa.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; line-height: 115%;"><span style="font-size: medium;">El 1892 Josep Torras i
Bages havia publicat <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La tradició catalana,</i>
en què defensava la família, la propietat i la fe catòlica com a fonament i
principis d’una nació catalana. Considerava com a model de país l’Edat Mitjana,
especialment l’etapa gòtica, amb uns valors que la pagesia conservava davant de
la degradació del món industrial.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; line-height: 115%;"><span style="font-size: medium;">Pocs anys després, a
Barcelona, el 1896, es representava per primera vegada <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Terra Baixa</i> d’Àngel Guimerà. Manelic, el protagonista, es va fer
molt popular i se li erigiren monuments en algunes poblacions. Tot i que
normalment aquest personatge llegendari es representa amb un bastó, i aquí no
veiem que en porti, ens el recorda.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; line-height: 115%;"><span style="font-size: medium;">Manelic representa,
segons Guimerà, els valors de la terra catalana: té cura de les ovelles; encarna
l’esperit autèntic de la terra de sinceritat i honradesa contra tota corrupció;
lluita contra un món difícil i dur. Tot quadra amb la tasca que els escolapis
catalans estaven portant a terme en els col·legis de Cuba, dels que el de
Guanabacoa n’era el centre.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; line-height: 115%;"><span style="font-size: medium;">Aquells escolapis
lluitaven per transformar Cuba, fer dels seus ciutadans persones lliures,
treballadors, honrades, fidels a les arrels. Eren molt catalans, però formaven
cubans.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; line-height: 115%;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; line-height: 115%;"><span style="font-size: medium;">Joan Florensa i Parés</span><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></p>Arxiu Provincial Escola Pia de Catalunyahttp://www.blogger.com/profile/16178003559003983373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1964056331048491585.post-25596628149138537172022-09-02T13:09:00.005+02:002022-09-02T13:10:10.495+02:00L’Acadèmia Mercantil de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">No
conservem cap fons amb documentació de l’Acadèmia Mercantil que funcionà a
l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona a partir de 1940. Disposem només de
documents que es troben en altres fons. Creiem, però, que disposà d’una
secretaria pròpia, que s’ha perdut. Tampoc hem trobat cap document relacionat
amb l’Escola d’Alts Estudis Mercantils, tot i que sabem que hi matriculava
alumnes. Molta documentació són fullets sense data, cosa que no ens permet
situar-los cronològicament.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Pensem,
però, que va ser una experiència interessant que paga la pena recordar i
deixar-ne constància per si amb el temps algú pot ampliar aquesta breu i
incompleta història.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt;">El
primer d’abril de 1939 oficialment acabà la guerra civil iniciada el juliol de
1936. Els vencedors volien implantar un nou règim i reprimiren tot l’anterior. Com
refer el país? Els anys de servei militar s’allargaren, molts joves havien mort
al front de batalla, part de la intel·lectualitat anterior s’havia vist
obligada a marxar a l’exili. Els estudis s’havien fet amb moltes irregularitats:
molts nois i joves no havien anat a escola des d’abans de la guerra. Alguns
títols emesos per la Generalitat no eren reconeguts pel nou règim.</span><span style="font-size: 12pt;"> </span><span style="font-size: 12pt;">Mancava de tot.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El
pare Joaquim Tous tornà de França a principis de 1939 i es va fer càrrec de refer
la vida del seu col·legi de Sant Antoni de Barcelona, del que n’era rector.
L’edifici es trobava en pèssimes condicions, perquè havia estat saquejat,
incendiat i malmès. Es proposà un ventall ben ampli d`ensenyaments que obrissin
moltes portes als alumnes. A més dels tradicionals parvulari, primària i
batxillerat, pensà en oferir una formació professional en les branques
industrial i mercantil. Quedem-nos en aquesta última, la mercantil.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">L’Escola
Pia tenia una llarga tradició de l’ensenyament que últimament es coneixia com a
estudis de comerç i que les dècades primeres del segle XX havia adquirit un
fort prestigi. El comerç dels escolapis no donava títol oficial, perquè era una
ampliació de la primària superior; tot i així, el pare Tous en feu una aposta
decidida i amplià els estudis tot impartint peritatge i professorat mercantils
com a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de Barcelona. Com que per entrar en
aquesta escola calia tenir dotze anys i els alumnes acabaven la primària
elemental amb deu anys, introduí dos cursos preparatoris.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El
pare Tous pensà en aquells nois o joves que havien deixat ja l’escola però
desitjaven ampliar els seus coneixements i ascendir en la situació social. A
més de les classes del comerç, diguem-ne normal, en horari diürn, creà una
escola nocturna que batejà com Acadèmia Mercantil (AM): així, aquells alumnes
no anaven a escola, cosa que podria ser motiu de burla dels companys: no anaven
a col·legi, sinó a una Acadèmia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">La
AM oferia un bon ventall de possibilitats: uns cursos de cultura general,
algunes matèries pròpies de l’administració empresarial i els cursos de
peritatge i professorat mercantil que es podien fer en règim oficial o lliure. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Els que optaven per intentar aconseguir un
títol oficial anaven a examinar-se a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de
Barcelona. L’horari de la AM va se sempre nocturn, de 7 a 10 del vespre, amb
algunes variants segons els anys.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Durant
el curs 1939-1940 s’anaren anunciant aquests estudis, que s’iniciaren el curs
següent 1940-1941.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt;">Segons
els </span><i style="font-size: 12pt;">Anales de 1940</i><span style="font-size: 12pt;"> (p. 2) en el
primer curs d’existència hi havia a la AM un total de 250 alumnes. El 1942-1943
el primer curs de preparació mercantil comptava amb 51 alumnes, nombre igual
que en el segon curs de preparació; els de peritatge eren 33 (</span><i style="font-size: 12pt;">Anales 1943</i><span style="font-size: 12pt;">). El curs 1946-1946 els
alumnes de peritatge ja eren 51 i el 1954-1955 arribaren a 120.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Un
fullet sense data, però imprès durant el rectorat del pare Joaquim<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Tous (1939-1949), diu que la AM imparteix
cursos de cultura general i classes especials a més dels estudis comercials; que
es fan exàmens els mesos de gener, abril, juny i octubre i al final es dona un
certificat dels estudis cursats; i que per als que es vulguin examinar a
l’Escola d’Alts Estudis Mercantils, se’ls tramiten les matrícules. Les matèries
de les classes de cultura general eren: perfeccionament de la lectura,
ortografia, correspondència comercial, aritmètica, càlcul, tenidoria de
llibres, documentació mercantil, pràctica d’escriptori, classificació i arxiu.
Les classes especials consistien en mecanografia, taquigrafia, dibuix i els idiomes
anglès, francès, italià i alemany. Per als estudis pròpiament mercantils se
seguien els programes de l’Escola d’Alts Estudis Mercantils, tot i que també s’oferia
la possibilitat d’un ensenyament personalitzat si algú el requeria.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">En
els <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Anales</i> de 1946-1949 hi ha un
quadre,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que reproduïm, i que resumeix
tots els ensenyaments que s’impartien a l’escola. I és que després de deu anys
de la represa que seguí a la destrucció de la guerra civil, trobem una escola
ben organitzada i que ofereix un ventall ampli de possibilitats formatives. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhrcqrKRDKaux5K_gQ7JR-9Lfb8NVl-iT1x2j8HL-EdCM6K0D07br8zHnJZADNGUB35vhcC8rCqIH4DQr88SIEbmpo-5yGEVpZCtl2ny6ULl3aO3hGZgijaAw2EPneFGkYb_YQiSzpzgREi9v0CNJvx-XR1MCPqd2LvQfv78OkvQgwLV8WC4vM-Xs74nQ" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="962" data-original-width="886" height="612" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhrcqrKRDKaux5K_gQ7JR-9Lfb8NVl-iT1x2j8HL-EdCM6K0D07br8zHnJZADNGUB35vhcC8rCqIH4DQr88SIEbmpo-5yGEVpZCtl2ny6ULl3aO3hGZgijaAw2EPneFGkYb_YQiSzpzgREi9v0CNJvx-XR1MCPqd2LvQfv78OkvQgwLV8WC4vM-Xs74nQ=w564-h612" width="564" /></a></div><br /><span style="font-size: 12pt;">Podríem
dir que aquest era el projecte del pare Joaquim Tous sobre el seu col·legi. De
manera esquemàtica ens exposa el seu ideari i projecte educatiu.</span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt;">L’ensenyament
lliure funcionava sense cap permís, ja que una persona qualsevol podia estudiar
i presentar-se a exàmens en un centre acreditat. De totes maneres, el 1949 el
provincial Julià Centelles demanà que el rector de la Universitat de Barcelona
(que en aquella època era el representant i delegat del Ministerio de Educación
per tot el districte universitari de Barcelona) </span><span style="font-size: 12pt;"> </span><span style="font-size: 12pt;">autoritzés la </span><i style="font-size: 12pt;">Academia Mercantil de las Escuelas Pías</i><span style="font-size: 12pt;"> per impartir els
ensenyaments de comerç, cosa que va obtenir. La petició es repetí per al curs
1950-1951, fet que li permetia fins i tot donar un diploma acreditatiu.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Aquell
1949 el pare Tous havia cessat de rector de Sant Antoni i havia passat al de
Nostra Senyora amb el mateix càrrec. El nou rector de Sant Antoni era el pare
Jaume Roca i devia voler anar legalitzant el que tenia entre mans.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El
fet que sigui el provincial i no el rector de Sant Antoni qui fa la petició i
que en el nom de l’entitat no hi figuri Sant Antoni ens fa sospitar que es pretenia
quelcom més que aprovar uns ensenyaments i un centre. Pensem que es volia que
la AM aglutinés, regulés i controlés tot l’ensenyament del comerç que es feia
en els col·legis escolapis. Recordem que en la majoria de col·legis es feia
comerç com a primària superior, és a dir, de 10 a 14 anys, per als alumnes<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que no passaven a batxillerat, però que cada
centre organitzava els cursos de comerç com volia i segons les seves
possibilitats. En aquest sentit, l’AM podia assenyalar currículums. Sabem, per
exemple, que uns professors de l’AM anaren a Igualada a finals de curs per
examinar els alumnes; un fet semblant coneixem de Caldes de Montbui (FLORENSA,
2009, p.81). La AM validava, doncs, els estudis de comerç i donava un diploma. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt;">El
1953 el Ministerio de Educación dividí el batxillerat en elemental (quatre
cursos) i superior (dos cursos) i cada grup donava un títol. Les famílies majoritàriament
s’inclinaren perquè els seus fills cursessin els quatre cursos de batxillerat
elemental i no el comerç. Els col·legis d’Olot (1958), Puigcerdà (1961), Igualada
(1963), Tàrrega (1964), Granollers (1964), Vilanova i la Geltrú (1964) i
Balaguer (1965) es convertiren en centres reconeguts elementals i oferiren aquest
grau de batxillerat amb exàmens en el propi centre. L’interès pel comerç,
doncs, anà decaient. Els col·legis de Morella, Moià, Caldes de Montbui i Sitges
foren declarats entre 1965 i 1967 col·legis lliures adoptats (CLA) per impartir
el batxillerat elemental i el Calassanci de Barcelona es convertia en filial
d’institut. Aquests col·legis, amb una sola línia des del parvulari, no podien
doblar-se en la secundària: calia escollir entre batxillerat i comerç, i
s’inclinaren per allò que la societat demanava. La resta de col·legis ja
impartien el batxillerat com a reconeguts, excepte el de Calella, que per tenir
a la població un institut laboral i poc nombre d’habitants no entrava en cap de
les possibilitats anteriors.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Val
a dir que l’AM també va incloure, a partir de 1957, els tres primers cursos de
batxillerat en horari nocturn, i per això se’n diu a vegades Acadèmia Nocturna.
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El
curs 1974-1975 s’acabà d’implantar l’últim curs de l’Educació General Bàsica
(EGB) i s’acabà el batxillerat elemental. La Llei General d’Educació de 1970
del ministre José Luis Villar Palasí oferia, després de la EGB, o bé batxillerat
unificat i polivalent (BUP) o bé formació professional (FP). Amb aquests
darrers canvis, doncs, el tradicional ensenyament de comerç dels escolapis
havia desaparegut del tot i no encaixava en el nou sistema.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Calia
replantejar-se què fer per seguir endavant, però resulta que l’AM no ho va fer,
sinó que senzillament tancà portes i abaixà persianes. Tampoc s’hi pensà a
nivell de la congregació provincial, que fixà els nivells que cada centre podia
impartir. A Mataró, el senyor Eugeni Romeu amb el rector pare Salvador Dalmau,
iniciaren un projecte segons la llei de 1970 (FLORENSA, 2012, p. 219-224) que
reeixí. Oferia quelcom diferent als antics estudis de comerç, adaptats als nous
temps i necessitats: classes impartides per personalitats d’empreses de Mataró;
possibilitat de pràctiques en fàbriques, oficines i despatxos; i inclusió de la
informàtica quan aquesta es començà a popularitzar. Fou una aposta decidida per
allò que després acabaria sent la Formació Professional.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Joan
Florensa i Parés<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Directors de l’AM<a href="file:///Z:/eduard.puigventos/Articles%20la%20Plega/Acad%C3%A8mia%20Mercantil.docx#_ftn1" name="_ftnref1" style="mso-footnote-id: ftn1;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[1]</span></b></span><!--[endif]--></span></span></a>:<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Joaquim
Tous 1940-1949<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Joan
Camp: 1952-1955<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Hilari
Alcaraz: 1955-1958<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Ramon
Melé: 1946-1947 i 1958<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Josep
Solà i Carol: 1957- 1961.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Josep
Pelegrí amb Jaume Pallarolas: 1971-1972.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><o:p><br /></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Bibliografia i fonts<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">ANALES de la Escuela Pía de San Antonio de
Barcelona.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">CASTELLS, Gabriel
(2006): <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Escola Pia d’Igualada: Assaig
històric (1732-2002)</i>. Igualada: Escola Pia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Diccionario enciclopédico escolapio</span></i><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"> (DENES). Vol. I. Madrid: ICCE, 1988.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">FLORENSA, Joan
(2009): <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cent anys de l’Escola Pia a
Caldes de Montbui (1909-2009): història d’un servei</i>. Caldes de Montbui:
Escola Pia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">FLORENSA, Joan
(2012): <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Escola Pia, 275 anys a Mataró.</i>
Mataró: Escola Pia Santa Anna.<o:p></o:p></span></p>
<div style="mso-element: footnote-list;"><!--[if !supportFootnotes]--><br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<div id="ftn1" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText"><a href="file:///Z:/eduard.puigventos/Articles%20la%20Plega/Acad%C3%A8mia%20Mercantil.docx#_ftnref1" name="_ftn1" style="mso-footnote-id: ftn1;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></a> Som
conscients que aquesta relació és incompleta i potser conté algun solapament
pel que fa a les dates. Ha estat elaborada a partir de la documentació que
tenim que, com hem anunciat a l’inici, és molt fragmentada, però tanmateix ens
permet fer una primera aproximació als directors de l’Acadèmia.<o:p></o:p></p>
</div>
</div>Arxiu Provincial Escola Pia de Catalunyahttp://www.blogger.com/profile/16178003559003983373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1964056331048491585.post-40769113752605350322022-07-12T12:42:00.004+02:002022-07-12T12:42:47.379+02:00Cinquanta anys de trobades familiars a Pineta<p style="text-align: center;">Article escrit per Marian Federico, aparegut originalment a <i>Lligams. Revista de l'Escola de Pares de l'Escola Pia de Catalunya</i>, núm. 133 (maig-juny de 2022)</p><p><br /></p><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Enguany, aquest
estiu, es compleixen els 50 anys de les Trobades de Famílies a la casa de la
Vall de Pineta, al Pirineu aragonès. Just l’estiu de l’any 1972 es va produir
la 1ª trobada de Famílies a Pineta, novetat promoguda pels PP. escolapis Josep
M. Balcells i Marian Federico. Van comptar amb la apreciable col·laboració del
matrimoni Andreu Vallvé i M. Teresa Cordomí, amb una certa experiència en
aquest camp, encara inèdit en el nostre país.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span lang="ES" style="font-family: Arial, "sans-serif"; font-size: 12pt;">El mes d’agost de
l’any 72 es reuniren unes quantes famílies, pares i fills (i algun avi) per
passar uns dies a la Vall de Pineta a la casa “P. Jordi Turull” que l’Escola Pia
havia habilitat, feia uns anys, com a casa de colònies per als seus alumnes.
Allà s’improvisaren les primeres tandes de vacances familiars on pares i fills
gaudiren de la naturalesa durant un parell de setmanes. La novetat va atreure
famílies diverses, d’entrada desconegudes entre sí la majoria, de Barcelona,
Mataró, Terrassa, Sabadell, Granollers, i altres indrets, relacionades la major
part amb l’Escola Pia</span><span style="font-family: Arial, "sans-serif"; font-size: 12pt;">, famílies moltes d’elles nombroses; només cal dir, com a
anècdota, que entre quatre famílies, els primers anys, sumaven quaranta
persones.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">L’èxit dels
primers anys fou espectacular, tant que ja l’any 1975 es va produir el
desdoblament dels assistents per la gran demanda, promovent dos torns de
famílies durant el mes d’agost. I més endavant van ser tres els torns. Cosa que
durà molt anys, fins que la pandèmia ha estat un llast que ha trencat la
normalitat mantinguda fins ara. No obstant, moltes famílies encara continuen
gaudint d’uns dies a Pineta, en els torns acostumats.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_Gj7JbJ3iM2kN0-55xYbQtIqm07JwskUhowWa_Dt1Fad5bLkiL4vj4FDfBPwa2D6nLm8-2Xws_du7FRG6DbYqv9v1RTOYrx2uixVQfqIfaTNcP0mLvadtEbADBNkszkQHwHcR6_jcT3UfMw94Ws_G6s2VtnmiTjFoFV5uF5Vyu19WsAsXzOqs4BdWAQ/s4733/11-07-10,%20caixa%201,%20n.%2012.01.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="4733" data-original-width="3400" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_Gj7JbJ3iM2kN0-55xYbQtIqm07JwskUhowWa_Dt1Fad5bLkiL4vj4FDfBPwa2D6nLm8-2Xws_du7FRG6DbYqv9v1RTOYrx2uixVQfqIfaTNcP0mLvadtEbADBNkszkQHwHcR6_jcT3UfMw94Ws_G6s2VtnmiTjFoFV5uF5Vyu19WsAsXzOqs4BdWAQ/w306-h426/11-07-10,%20caixa%201,%20n.%2012.01.tif" width="306" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un nen davant el cartell que anunciava l'arribada a la casa de Pineta, que es veu al fins, als anys 60. Fons: APEPC</td></tr></tbody></table><span style="text-align: center;"> </span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, "sans-serif"; font-size: 12pt; text-align: left;">Els escolapis han
estat, de sempre, els animadors de cada grup de famílies que han gaudit de Pineta,
cosa que ha creat fortes amistats que van més enllà de les convivències de
l’estiu. La influència de les convivències ha resultat més que beneficiosa per
a moltes de les famílies participants. Pineta no sols ha sigut per a moltes
famílies esbarjo d’estiu sinó també far, ajuda i referència per il·luminar
moltes situacions i oportunitats de la vida quotidiana.</span></p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span style="font-family: Arial, "sans-serif"; font-size: 12pt;">Tot aquest
bagatge i sobretot l’esperit que ha animat sempre Pineta no hagués estat
possible sense la col·laboració i l’empenta que hi van posar els estimats i
recordats Andreu Vallvé i la seva esposa M. Teresa Cordomí. El P. Balcells ho
va definir amb tota precisió quan en el funeral de l’Andreu ens va dir: “Ha
mort un patriarca”. Veritablement, l’Andreu va ser el patriarca que ens va
il·luminar el camí i en va fer viure el valor i la força de la família amb el
seus ensenyaments i la seva vivència saturada d’amor, d’alegria i d’entrega als
fills i a tots aquells que se’ls hi acostaven.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span style="font-family: Arial, "sans-serif"; font-size: 12pt;">Benaurats Andreu
i Ma. Teresa, pioners i forjadors de tot el que hem viscut durant tots aquests
anys, gràcies pel vostre guiatge i les vostres orientacions en la vida familiar
de cada dia, il·lusionada i fortament estimada, malgrat les deficiències i les
contradiccions de la nostra feblesa i la nostra inconstància.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Pineta Familiar
seguirà endavant tenint tan bons fars que il·luminen el camí.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHklI2V9O52jYVPpZFGAvhdzEE8XW9WWMdPf_HXUuYo3_2-Z3Qac0VdPe1rszuVMiG2VkZIMECOBygA8krYG8M1wlg4Vw2mvujZKp-XErMpKBHyX2qxkuX99240vxzo_x8LqaeaezxiURiYOaRPMm9mlz3PsdvgaWHSKYoJ1-yXTp-IRPz7Tgotu69yg/s1607/0065.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1051" data-original-width="1607" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHklI2V9O52jYVPpZFGAvhdzEE8XW9WWMdPf_HXUuYo3_2-Z3Qac0VdPe1rszuVMiG2VkZIMECOBygA8krYG8M1wlg4Vw2mvujZKp-XErMpKBHyX2qxkuX99240vxzo_x8LqaeaezxiURiYOaRPMm9mlz3PsdvgaWHSKYoJ1-yXTp-IRPz7Tgotu69yg/w457-h298/0065.JPG" width="457" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un grup de famílies a la casa de Pineta, a finals dels anys 70. Fons: APEPC</td></tr></tbody></table><br /><p></p>Arxiu Provincial Escola Pia de Catalunyahttp://www.blogger.com/profile/16178003559003983373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1964056331048491585.post-20028346392279891902022-06-27T13:30:00.001+02:002022-06-30T11:56:47.164+02:00L’educació sexual a l’aula: les primeres experiències a l’Escola Pia, ara fa cinquanta anys<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Un dels temes que de tant en tant apareix
als mitjans de comunicació, especialment quan surten a la llum casos de
violació i agressió sexual per part de menors o de nois molt joves, és el de
l’educació sexual, de la necessitat que la gent jove tingui una bona formació
en aquest àmbit per tal de prevenir actituds de masclisme, poder i violència,
evitar que reprodueixin escenes que hagin pogut veure a la pornografia i que no
es normalitzin pràctiques humiliants vers les dones. Tanmateix, l’àmbit de
l’educació sexual va molt més enllà: es cerca que els adolescents i joves
prenguin consciència del seu cos, que se n’adonin de quan una relació és sana o
no ho és, dels perills d’algunes pràctiques o dels tipus de sexualitat, entre
d’altres. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Però si avui en dia l’enfocament de
l’educació sexual a les escoles és encara un tema no resolt i a més a més genera
de tant en tant alguna polèmica (campanyes de grups integristes en contra,
idoneïtat del contingut de llibres de text, material a les biblioteques
escolars, qüestions plantejades a les aules...), imaginem-nos el context d’ara
fa cinquanta o seixanta anys, encara en plena dictadura franquista i amb una
moral imperant força tancada i recalcitrant. Començava, això sí, a haver-hi escletxes,
alenades d’aire fresc en aquest ambient enterbolit i demandes i necessitats que
afloraven i que, tard o d’hora, haurien de veure’s abordades i tractades. La
societat canviava, i l’escola era (i continua sent) probablement un dels màxims
exponents del canvi.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Sempre que hi ha una revolució, de
qualsevol caire (social, política, econòmica, cultural) hi ha el dubte de si ha
causat un trencament per si sola i ha arrossegat la societat amb ella o bé si,
al contrari, ha tingut lloc perquè ja hi havia un ambient propici i un entorn
disposat a acceptar-ne, almenys parcialment, els postulats i continguts. Si en
un moment determinat, per tant, l’ensenyament es planteja un element tant
revolucionari sobre si cal una educació sexual per als i les estudiants, és que
certament era una temàtica que començava a emergir i que calia posar-hi fil a
l’agulla. Tanmateix, en aquest cas calia partir pràcticament de zero, atès que
era un dels principals tabús col·lectius del moment.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">L’Escola Pia fou, probablement, una
de les pioneres en tractar l’educació sexual a les aules, almenys en l’àmbit de
l’escola cristiana. En aquest sentit, és especialment deutora de la figura del
filòsof escolapi Octavi Fullat – de qui ara fa uns mesos n’hem rebut la
biblioteca a l’APEPC–, qui ja als anys 60 i 70 del segle XX parlava no només d’educació
sexual sinó, en termes més actuals, d’educació sexo-afectiva. Quin impacte que
deuria ser sentir o llegir un religiós, sacerdot, parlar d’aquests termes! El
1968 ja publicà <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sexualidad: carne y amor</i>
(Barcelona: Nova Terra); i el 1969, en català, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La domesticació del sexe</i> (Barcelona: Editorial Andorra). I
especialment destacada és també la seva aportació a la interpretació del cos des
de la pedagogia, en articles i ponències, uns anys més tard.<a href="file:///Z:/eduard.puigventos/Articles%20la%20Plega/L'educaci%C3%B3%20sexual%20a%20l'aula.docx#_ftn1" name="_ftnref1" style="mso-footnote-id: ftn1;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span face=""Calibri","sans-serif"" style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>
Fa més de cinquanta anys Fullat escriuria, a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Libro de la Vida Sexual</i> (Barcelona: Ediciones Danae, 1968, p.
269), que </span><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">«</span><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">las lamentaciones de nada sirven; preparar, en cambio, a los hijos para
vivir en la sociedad, es lo único positivo que puede y debe realizarse. Se acabó
el puritanismo nacido en la época victoriana y nos toca vivir sin modales
hipócritas, aunque no faltan todavía educadores religiosos que fundan toda su
educación sexual en invectivas al placer y en advertencias morales dirigidas
casi exclusivamente al “sexto mandamiento” con lo que logran introducir,
durante unos años, a sus educandos en una moral “victoriana” de la que después
éstos se desprenderán jocosamente o tal vez rabiosamente; y entonces, ¿con qué
quedaran para comprender y regir su vida sexual? [...] Preparar para el amor es
preparar para la vida, para el desarrollo completo del ser humano</span><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">».<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaJMhPlGU2LIdx-WkKz6GoHA8cEhmjkN0O7M-jqIx6jdHkkDSinxWJUz7fxMyWvBsuHMklwmwtcKctX1QM1U6t9cRBG5UX9ttKpfkKqZpbLCVdufJb-pZ5VuCDgQdYYA8zOgJ0y4mCkH7tAG9G8F9_5ksbQHkwHVCVEoh7p5BiwWDpb7ReAPRxaH1aJA/s1810/20220621124947771_0002.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1810" data-original-width="1293" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaJMhPlGU2LIdx-WkKz6GoHA8cEhmjkN0O7M-jqIx6jdHkkDSinxWJUz7fxMyWvBsuHMklwmwtcKctX1QM1U6t9cRBG5UX9ttKpfkKqZpbLCVdufJb-pZ5VuCDgQdYYA8zOgJ0y4mCkH7tAG9G8F9_5ksbQHkwHVCVEoh7p5BiwWDpb7ReAPRxaH1aJA/w305-h426/20220621124947771_0002.jpg" width="305" /></a></div><br /><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt;">A les
escoles també s’intentava aplicar, en certa manera, el que comentava Fullat. A
Caldes de Montbui, de fet, quan el curs 1972-1973 el P. Joan Florensa,
recollint les inquietuds d’unes mestres, es plantejà que calia interpel·lar a
tota la comunitat educativa sobre educació i sexualitat, el seu primer referent
fou l’Octavi Fullat, per passar després a crear un equip de mestres que es
formessin i preparessin el material necessari per a poder dur-ho a terme. La
seva experiència quedà recollida en el número 38 de la revista </span><i style="font-size: 12pt;">Comunidad educativa</i><span style="font-size: 12pt;">, publicada per
l’Instituto Calasanz de Ciencias de la Educación, de març de 1974. Des de la
nostra perspectiva el contingut és, probablement, limitat i poc atrevit, fins i
tot arcaic i centrat essencialment en la procreació; però, en canvi, hem
d’entendre que eren les primeres passes que es feien en aquest sentit i que suposaven
un canvi de paradigma molt important respecte al desert que hi havia en aquest
àmbit fins aleshores i als apriorismes adquirits. El propi Florensa indicava
que “el tabú de antaño se abre camino por la luz”: era un repte “con el
evidente riesgo que supone lo desconocido”.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Que
era una qüestió difícil de plantejar i treballar queda reflectit quan diu que el
primer que va fer el grup de professors encarregats de tirar endavant el
projecte va ser buscar assessorament i material: en aquest darrer cas, van
haver d’anar a buscar bibliografia a l’Institut Genus de Barcelona, però es
trobaren que l’únic material didàctic disponible era una publicació de la
Central Catequética Salesiana que consideraren teòrica, reiterativa i tímida; o
bé una col·lecció que només es podia trobar a la botiga La Tenda de Barcelona,
de lloguer, que combinava dibuixos, diapositives i fulletons, que sí que
realment parlava amb propietat sobre genitals i el procés de fecundació. La
majoria d’aquests materials més avançats didàcticament i pedagògica provenien de
països del centre i nord d’Europa. Alhora, els mestres van realitzar un curset
al Col·legi de Metges de Barcelona, organitzat pel Centre d'Orientació Escolar Médico/Psicològica, la Càtedra de Psiquiatria de la Facultat de Medicina i el mateix Institut Genus, per tal de rebre una formació
més sòlida i, sobretot, per estar preparats per encarar obertament la temàtica.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxsmhdDjSrNfpXgt8jH0i_dUS_5bzPErfGb0I_adNRLnk7mUJcknh4bfmb8-QXUp5b_SqcUVmyHqycTu3YMAZP6_NfwfPFMgHa1FaY4Vt_jBfSw1bZYMCtCTBGgWLSaJKAxecFngQ8OOYnIf9GSowoTHawQrzrhjBqxHV8fgOuIkDRgwRfYHKr77BkZg/s2881/1655812973643.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2833" data-original-width="2881" height="464" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxsmhdDjSrNfpXgt8jH0i_dUS_5bzPErfGb0I_adNRLnk7mUJcknh4bfmb8-QXUp5b_SqcUVmyHqycTu3YMAZP6_NfwfPFMgHa1FaY4Vt_jBfSw1bZYMCtCTBGgWLSaJKAxecFngQ8OOYnIf9GSowoTHawQrzrhjBqxHV8fgOuIkDRgwRfYHKr77BkZg/w472-h464/1655812973643.jpg" width="472" /></a></div><br /><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt;">El
plantejament de partida és fàcil d’entendre: cal fer bé la tasca des de l’escola
perquè si no els nanos ho acaben aprenent al carrer i en altres ambients,
segurament malament i amb mancances. Es volien dir les coses pel seu nom,
ensenyar òrgans sexuals sense fer escarafalls i paral·lelament treballar també
els continguts amb els pares, a qui es farien tres conferències: una específica
d’anatomia; una d’òrgans sexuals i fecundació; i una tercera pròpiament
d’educació sexual. A més a més, veurien tot el material que s’utilitzaria amb
els seus fills i els proposarien que ho comentessin a casa. «Las actitudes de
los padres fueron varias; la mayoría dominados por el temor. No nos sorprendió.
Convencidos o no, aceptaron la experiencia» (p. 9).</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">El
temari era adaptat a cada curs i es centrava, com hem dit, en la reproducció:
com es formen els nens, per on neixen, diferències entre sexes... però amb
alguns apunts que, avui dia, són totalment antiquats: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">maneras de vestir y arreglarse; costumbres, aficiones, juegos; relación
chico-chica y problemas que plantea (psicología del otro sexo); desviaciones de
la sexualidad; qué sentido tiene la familia</i>... Tot amanit amb els clàssics
sinònims de les llavors, les plantes o els insectes per explicar el coit i la
fecundació i embolcallat amb la idea de la responsabilitat, la parella i la
família, però amb una mirada àmplia que volia assentar una base.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Dins
de la mateixa revista, però, les posicions no són totes iguals: un dels
articles, signat per Emiliano Herrero, per exemple, afirma que els models són
molt importants en la gènesi de la sexualitat de l’infant, i que «un padre
débil creará un rol desvitalizado y poco viril. </span><span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Una madre enérgica, autoritaria, será fuente de
conflictos cuando pretenda crear un ambiente afectivo y cariñoso. En esta
inversión de papeles paternos, dentro de nuestra cultura se crea un conflicto,
pues el niño necesita de unos modelos-tipo, bien claros y definidos. Sin ello,
el desarrollo de la personalidad futura aparecerá de un vacío que será la causa
de futuros conflictos afectivos y sexuales y de desviaciones homo y heterosexuales</span><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">» (p. 14). Una posició que sortosament bona part de la societat ha ja
superat.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Hem
avançat molt i cal anar més enllà, justament en un moment en què gènere, rol,
sexe i altres conceptes estan més qüestionats que mai i on noves i diverses
formes de sexualitat, feminitat i masculinitat apareixen, trenquen esquemes, transformen
i interactuen amb el nostre present. Una temàtica que porta seixanta anys en
discussió i que ha anat evolucionant al mateix ritme que ho ha fet la nostra
societat.</span><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<div style="mso-element: footnote-list;"><br /></div><div style="mso-element: footnote-list;"><br /></div><div style="mso-element: footnote-list;"><br /></div><div style="mso-element: footnote-list;"><!--[if !supportFootnotes]--><br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<div id="ftn1" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><a href="file:///Z:/eduard.puigventos/Articles%20la%20Plega/L'educaci%C3%B3%20sexual%20a%20l'aula.docx#_ftnref1" name="_ftn1" style="mso-footnote-id: ftn1;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span face=""Calibri","sans-serif"" style="font-size: 10pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span style="mso-ascii-font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-font-family: Calibri; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"> </span>Segons
el professor Jordi Planella i Ribera a «El cos en els discursos pedagògics: de
la presència/absència a la queer pedagogy» (<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="border: 1pt none windowtext; color: #231f20; mso-border-alt: none windowtext 0cm; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; padding: 0cm;">Revista
Catalana de Pedagogia</span></i><span style="border: 1pt none windowtext; color: #231f20; mso-border-alt: none windowtext 0cm; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; padding: 0cm;">, vol. 4. Societat Catalana de Pedagogia,
2005, p. 170-171), «e<span style="letter-spacing: -0.75pt;">s fa difícil de
concretar quins són els primers autors del nostre país que des de la pedagogia
s’interessen per estudiar el cos. Ara bé, és un fet que un dels investigadors
clau ha estat Octavi Fullat, autor força més avançat que la resta de teòrics de
l’educació en el tema que ens ocupa. Els seus treballs encetaren una línia her</span>menèutica
de les posicions, perspectives i negacions que la pedagogia ha emprat <span style="letter-spacing: -0.75pt;">en relació amb els cossos dels educands. Cal
situar, doncs, almenys pel que fa a la pedagogia a Espanya, els treballs de
Fullat com el punt d’arrencada d’aquest gir de </span>la pedagogia vers la
corporeïtat».</span><span style="color: black; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><o:p></o:p></span></p>
</div>
</div>Arxiu Provincial Escola Pia de Catalunyahttp://www.blogger.com/profile/16178003559003983373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1964056331048491585.post-19309536725390453112022-06-02T09:42:00.002+02:002022-06-02T10:09:17.327+02:00Exàmens a Puigcerdà el 1767<p><br /></p><span id="docs-internal-guid-3cd642c4-7fff-2a1a-83b1-5f3c7a55d251"><p dir="ltr" style="line-height: 1.8; margin-bottom: 0pt; margin-left: -7.08661pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">A través de l’Aniol Noguera ens ha arribat un fullet amb el títol </span><span style="font-family: Arial; font-size: 12pt; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Academia de letras humanas, que sacan a luz los discípulos de las Escuelas Pías de Puigcerdà baxo la dirección del P. Jayme de S. Juan Evangelista, profesor de humanidad de ellas. Se presentará al público en la plaza de su mismo colegio, para el día 24 de junio à las quatro de la tarde, año 1767 </span><span style="font-family: Arial; font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">(Barcelona: por Juan Nadal, impresor, calle de Santa Ana. 23 p.; 19 cm. Molt bon estat).</span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.8; margin-bottom: 0pt; margin-left: -7.08661pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.8; margin-bottom: 0pt; margin-left: -7.08661pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJW1A9KkJBieBQw30egumZKJs-LK44MhW1XbAtinGxYxKPB6zQQ8iNpD_LLV0SYAVegTByeSRPk8JZJOUbq7RsVKt-u26mtbWBiOMvO3hwvFSJfOf6QW_wyoamNOzUnOjNKi2NQGKzZ3TNYAqJDJ0lIV7pZ1gTkomFw87bS7ES2FyOKmSvT-9z_JMFcQ/s2232/ACADEMIA-PUIGCERDA.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2232" data-original-width="1730" height="523" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJW1A9KkJBieBQw30egumZKJs-LK44MhW1XbAtinGxYxKPB6zQQ8iNpD_LLV0SYAVegTByeSRPk8JZJOUbq7RsVKt-u26mtbWBiOMvO3hwvFSJfOf6QW_wyoamNOzUnOjNKi2NQGKzZ3TNYAqJDJ0lIV7pZ1gTkomFw87bS7ES2FyOKmSvT-9z_JMFcQ/w405-h523/ACADEMIA-PUIGCERDA.jpg" width="405" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Portada de l'examen públic de Puigcerdà de 1767. APEPC.</td></tr></tbody></table><span style="font-family: Arial; font-size: 12pt; white-space: pre-wrap;"><br /></span><p></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.8; margin-bottom: 0pt; margin-left: -7.08661pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 12pt; white-space: pre-wrap;">En aquell moment, doncs, el director de l’Acadèmia era el pare Jaume Andreu de Sant Joan Evangelista (Mataró 1735 - Moià 1791). Ingressà al noviciat de l’Escola Pia de Moià el 1752 i residí a Puigcerdà en dues etapes, 1761-1762 i 1765-1769. Exercí càrrecs a la Província, com el de mestre de novicis.</span></p><br /><p dir="ltr" style="line-height: 1.8; margin-bottom: 0pt; margin-left: -7.08661pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">En la presentació o </span><span style="font-family: Arial; font-size: 12pt; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Prólogo de este Quadernillo</span><span style="font-family: Arial; font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> s’indica que el motiu de celebrar-se actes semblants és per una banda estimular els alumnes a l’estudi i per altra fer visible l’esforç de professors i mestres en tot el procés educatiu. No era el primer any en que se celebraven aquells exàmens públics, ja que en la pàgina 8 és diu que s’havien celebrat també l’any anterior. Tanmateix, no sabem si s’imprimiren. I no només a Puigcerdà, si no que a la majoria de les nostres escoles es duia a terme aquest tipus de posada en escena, de visibilització pública de la tasca educativa realitzada durant tot el curs, de lluïment d’alumnes i mestres. A vegades amb la interpretació de peces musicals o de lírica; de dissertacions més o menys elaborades per part dels professors o dels estudiants; i d’altres únicament amb exercicis pràctics de memòria i recitació.</span></p><br /><p dir="ltr" style="line-height: 1.8; margin-bottom: 0pt; margin-left: -7.08661pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">En els exàmens de 1767 a Puigcerdà hi participaren 21 alumnes de l’aula de gramàtica o secundària, 3 dels quals eren col·legials o interns. Dos reben el tractament de Don. Començà l’acte amb una declaració de què és la Gramàtica que recità el col·legial Antonio Illa. A continuació diversos alumnes repetiren i explicaren les epístoles de Sant Pau, escrits de Lluís Vives, les selectes sagrades i les profanes de M. Rollin i les epístoles de Ciceró. Contestaren preguntes sobre gramàtica i comentaren algun vers. Bona part del fullet l’ocupa el desenvolupament de </span><span style="font-family: Arial; font-size: 12pt; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Fundamento y origen de la Mytología.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> Per tancar l’acte, un alumne recità una poesia.</span></p><br /><p dir="ltr" style="line-height: 1.8; margin-bottom: 0pt; margin-left: -7.08661pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">L’acte s’anuncià que tindria lloc </span><span style="font-family: Arial; font-size: 12pt; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">en la plaza de su mismo colegio. </span><span style="font-family: Arial; font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Però hom podia preveure mal temps i per això al final s’adverteix que si no es pot celebrar el dia indicat, tindria lloc el dia següent i si en aquest tampoc podia celebrar-se, no hi hauria més ajornaments</span><span style="font-family: Arial; font-size: 12pt; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">.</span></p><br /><p dir="ltr" style="line-height: 1.8; margin-bottom: 0pt; margin-left: -7.08661pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Aquests actes ens il·lustren dels contingits de l’ensenyament del segle XVIII. En aquest cas, veiem que els textos llatins usats corresponen molt poc a clàssics romans: només s’esmenta a Ciceró; tampoc sembla que s’expliquin altres matèries com història, geografia, o matemàtiques com es feia en altres escoles.</span></p><br /><p dir="ltr" style="line-height: 1.8; margin-bottom: 0pt; margin-left: -7.08661pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Per a nosaltres aquest fullet té una importància especial perquè són els segons exàmens impresos més antics que conservem dels nostres col·legis catalans. Tot i la seva simplicitat són un primer pas: el pare Jaume Andreu obrí un camí.</span></p><br /><br /><p dir="ltr" style="line-height: 1.8; margin-bottom: 0pt; margin-left: -7.08661pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> Joan Florensa i Parés</span></p></span><p> </p>Arxiu Provincial Escola Pia de Catalunyahttp://www.blogger.com/profile/16178003559003983373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1964056331048491585.post-32625466052549573862022-05-09T13:16:00.005+02:002022-05-09T13:16:59.588+02:00La pissarra<div><span id="docs-internal-guid-84ca46c8-7fff-2a49-6098-4abf5f8bc0c9"><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Tots sabem prou bé què és una pissarra. A classe com alumnes o mestres hem utilitzat la pissarra mural i ens anava molt bé: era una eina insubstituïble. Avui s’ha substituït per la pissarra interactiva. </span></span></div><div><span><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span></div><div><span id="docs-internal-guid-524b30d8-7fff-5038-405b-e3423a3711c1"><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Repassem algunes dades històriques. En la primera edició del </span><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Diccionario de la lengua castellana </span><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">editat per la Real Academia Española entre 1726 i 1739, la paraula pissarra només té l’accepció de pedra-mineral.</span></span></div><div><span><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span></div><div><span id="docs-internal-guid-6a3b73bc-7fff-6bc9-5a9f-419521119894"><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">La pissarra personal era usada a Europa almenys des del final de l’edat mitjana. És ben coneguda la pintura que representa el frare Luca Pacioli, de Nàpols, del segle XV, escrivint sobre una pissarra.</span></span></div><div><span><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span></div><div><span><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi850cXMFJEVwNkzh7Gn3TB6PwljHwgw8qs-truOomiwilGARrdB4Vj8yhcgbsHuGxUHsGjfAfIfSZ0idVV1PBCGeg3vXqy7w6ZYldYS-a6fSqN-1ePuLJdgfdwr6ASV7Un6gDVO8qa13GX27VfrRuCFvWL4O3DJgx6DIz0Ssf3F2fC5x2zN2xnUQpqzQ" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="1000" data-original-width="1200" height="355" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi850cXMFJEVwNkzh7Gn3TB6PwljHwgw8qs-truOomiwilGARrdB4Vj8yhcgbsHuGxUHsGjfAfIfSZ0idVV1PBCGeg3vXqy7w6ZYldYS-a6fSqN-1ePuLJdgfdwr6ASV7Un6gDVO8qa13GX27VfrRuCFvWL4O3DJgx6DIz0Ssf3F2fC5x2zN2xnUQpqzQ=w426-h355" width="426" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Luca Pacioli demostrant un dels teoremes d'Euclides (Jacopo de'Barbari, 1495). Font: Viquipèdia</td></tr></tbody></table><br /><br /></span></span></div><div><span id="docs-internal-guid-3807b8f5-7fff-8618-ab42-c73f150f941d"><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Aquesta pissarra personal era de pedra d’aquest mineral, emmarcada en un rectangle de fusta. S’hi escrivia amb guix o amb un pissarrí. Per esborrar, un drap millor humitejat. Els nois de la meva infància no érem tant primmirats, una escopinada i la mànega feien el mateix servei.</span></span></div><div><span><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span></div><div><span id="docs-internal-guid-ad40064c-7fff-a552-4d53-ceda4ab0d3d6"><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">El mineral pissarra era car en alguns països perquè no n’hi havia o no s’explotaven les pedreres. Per això a Espanya, per exemple, no figurava entre el material escolar: la pissarra s’importava especialment de França i era cara. Però també era car el paper i per això calia buscar altres materials per a esborranys de cal·ligrafia, d’aritmètica, de llengua.</span></span></div><div><span><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span></div><div><span id="docs-internal-guid-8481217e-7fff-bd62-c899-9805aa57455a"><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Durant el segle XVIII i principis del XIX, a les aules escolàpies, per a esborranys els alumnes utilitzaven un cuir tensat amb un cordill dintre d’un marc quadrat de fusta. S’hi escrivia amb guix o </span><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">yesomate</span><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">. Alguns alumnes d’aquells que sempre busquen gresca, amb un ganivet tallaven sigil·losament el cordill tensor del veí: queia el cuir i ja tenim la gresca muntada.</span></span></div><div><span><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span></div><div><span id="docs-internal-guid-54248028-7fff-da17-5a96-7257e7e80d9c"><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Una de les accions del govern del Trienni liberal per millorar l’ensenyament va ser promocionar les pissarres personals. Com que la roca-pissarra s’havia d’importar sobretot de França, el cost era excessiu. Per això el govern es dirigí el 18 de juny de 1821 als ajuntaments de tota la península demanant que informessin de les pedreres de pissarra que hi havia en el seu terme municipal. (</span><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Diario de Barcelona</span><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">. 1 agost 1821, p. 100-101; Sáenz-Rico, 1973, p. 90) Després es podrien explotar i confeccionar les pissarres per als alumnes, com així va ser. A partir d’aquí la pissarra personal es popularitzà i beneficià a molts infants.</span></span></div><div><span><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span></div><div><span id="docs-internal-guid-1871ade7-7fff-f749-d121-c46402dad516"><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Sempre hi ha qui té bones idees, les explota i tothom se’n beneficia. S’explica que a Edimburg el professor James Pillans (1778-1864) penjà a la paret una pissarra petita d’un alumne i es convertí en la primera pissarra mural; després s’amplià i pintà directament a la paret. Per això es considera a James Pillans com l’inventor de la pissarra mural. (Bentham, 1815, p. 28, nota 47) Podem datar, doncs, segons aquesta explicació el naixement de la pissarra mural entre 1800, o molt poc abans, i 1815.</span></span></div><div><span><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span></div><div><span id="docs-internal-guid-73b62e47-7fff-13c0-5f7a-5f0211a6ec53"><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">En els exàmens celebrats a l’Escola Pia de Mataró el 1804 i en els de 1815 consta que els alumnes resolien exercicis d’aritmètica sobre l’</span><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">encerado</span><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> i hi escrivien amb yesomate, és a dir guix. Entenem per </span><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">encerado</span><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> la pissarra mural, que en aquest cas devia ser portàtil perquè els exàmens tenen lloc a l’església. Fou el pare Francesc Ferrer i Tolrà (destinat a Mataró entre 1797-1815), expert mestre d’aritmètica i gran pedagog, qui n’introduí l’ús a l’aula d’aritmètica a partir, com hem dit, de 1804.</span></span></div><div><span><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span></div><div><span id="docs-internal-guid-77cba5b3-7fff-2edd-3d27-d18c0fb1ac0b"><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Que a Mataró s’usés una pissarra en una data tan propera a la invenció que s’atribueix a James Pillans ens fa pensar que la pissarra mural o </span><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">encerado</span><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> ja existia a les escoles en data anterior, però no en tenim proves concloents.</span></span></div><div><span><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span></div><div><span id="docs-internal-guid-647e0159-7fff-4954-da4e-e9a71d8d81bf"><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">En tot cas, la pissarra mural estava pintada a la paret o sobre una superfície plana i llisa. Originàriament va ser de color negre; després es pintà d’un verd fosc, perquè perjudicava menys a la vista.</span></span></div><div><span><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span></div><div><span id="docs-internal-guid-6059d2c8-7fff-63b7-461c-e4d2d8e7c4b9"><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">N’hem vist de tots els tipus, mesures i gustos. No era una eina exclusiva de les aules, sinó que s’usaven sobre un trípode per a conferències o sales de juntes, per posar uns exemples. S‘hi escrivia amb un guix: recordem les barretes de guix que havíem utilitzat; i, per eliminar l’escrit, s’utilitzava un esborrador, que podia ser un senzill drap, millor humitejat, o una peça més elaborada de les que n’hem conegut alguns exemplars diferents.</span></span></div><div><span><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span></div><div><span><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span>Joan Florensa i Parés</span><br /></span></span></div><div><span><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span></div><div><span><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCwdR8o6so8vYtq1HMPtTxu3kwvdIZNKC2sTZV2vPdYwp5efpIO0B2EXGhrfnQej6keEtROzUIEmxUFuUDVW1nVrdP5ROAO-NAhdhZMVKRPOOJE84-gQzm68LDjCmMEIf0esGvy1WHBB_iJMYdanJFCTX_7mmgR5rpUzItWV9I5qvdZ1eN7kJbs16UyQ/s1252/11-07-11,%20%20caixa%203%20FM%200259.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="890" data-original-width="1252" height="385" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCwdR8o6so8vYtq1HMPtTxu3kwvdIZNKC2sTZV2vPdYwp5efpIO0B2EXGhrfnQej6keEtROzUIEmxUFuUDVW1nVrdP5ROAO-NAhdhZMVKRPOOJE84-gQzm68LDjCmMEIf0esGvy1WHBB_iJMYdanJFCTX_7mmgR5rpUzItWV9I5qvdZ1eN7kJbs16UyQ/w543-h385/11-07-11,%20%20caixa%203%20FM%200259.tif" width="543" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial;">Alumnes de Moià, el 1944. La pissarra es veu clarament a l'esquerra de la imatge. Procedència: APEPC, 11-07-11, capsa 3</span></td></tr></tbody></table><br /></span></div><div><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt; text-align: justify; white-space: pre-wrap;"><br /></span></div><div><span id="docs-internal-guid-6093d5c0-7fff-71ed-e25e-ddb7b36b6bb5"><span style="font-family: Arial; font-size: 16pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-weight: 700; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Bibliografia</span><span style="font-family: Arial; font-size: 16pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">:</span></span></div><div><span><span style="font-family: Arial; font-size: 16pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span></div><div><span><span style="font-family: Arial; font-size: 16pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">- </span></span><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Bentham, Jeremy (1815): </span><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Chrestomathia.</span></div><div><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></div><div><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">- </span><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Florensa i Parés, Joan (2012): </span><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Escola Pia, 275 anys a Mataró.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> Escola Pia de Santa Anna.</span></div><div><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></div><div><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">- </span><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Picanyol, Llogari (1968): </span><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Sesenta años de fecunda labor cultural y pedagógica en los colegios escolapios de Cataluña.(1786-1836)</span><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">. Sabadell (Biblioteca Sabadellum; 1) [Sobre el pare Ferrer, p. 47, 146 i 225].</span></div><div><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></div><div><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">- </span><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Puig i Reixach, Miquel: “Francesc Ferrer i Tolrà”, en </span><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Diccionario biográfico español</span><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">.</span></div><div><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></div><div><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">- </span><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Sáenz-Rico Urbina, Alfredo (1973): </span><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">La educación general en Cataluña durante el Trienio Constitucional (1820-1823)</span><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">, Barcelona, Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Barcelona.</span></div><div><span id="docs-internal-guid-b3010936-7fff-e128-2f38-a59885ce4cd5"><p dir="ltr" style="background-color: white; line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-left: -28.346456692913378pt; margin-top: 6pt; padding: 0pt 0pt 1pt 0pt; text-align: justify;"><span style="background-color: transparent; font-family: Arial; font-size: 16pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-weight: 700; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">B</span></p></span></div>Arxiu Provincial Escola Pia de Catalunyahttp://www.blogger.com/profile/16178003559003983373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1964056331048491585.post-63762615893934741022022-04-21T17:14:00.005+02:002022-04-21T17:14:48.228+02:00El Tercer Orde de l'Escola Pia a Catalunya<p> </p><p class="font8" style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "Garamond","serif";">La història de l’Escola Pia és molt
llarga i àmplia. Al llarg dels seus quatre-cents i escaig anys d’existència moltes
persones s’han sentit lligades al seu ideari, projecte o manera de fer i n’hi
ha hagut moltes que s’han plantejat, en algun moment, formar part de l’orde.
Però aquest és un pas que no tothom pot o està disposat a fer, ja que implica
moltes renúncies personals i un compromís molt gran. És per això que,
històricament, molts ordes i congregacions, masculines i femenines, han
explorat la possibilitat de cercar una via intermitja, o sia, oferir la
possibilitat de mantenir-se com a laic i dur una vida fora de la institució
però al mateix temps poder seguir-ne l’espiritualitat i, en la mesura del
possible, la regla, sense haver de fer cap mena de vot. Quan els interessats
s’uneixen per tal de posar-ho en pràctica, sota l’empara de l’orde o
congregació a la qual són afins, se’ls anomena <i style="mso-bidi-font-style: normal;">terciaris</i>, ja que formarien part del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">tercer orde secular</i>, nom que pren aquest tipus d’associació piadosa
(per bé que trobem, també, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">tercers ordes
regulars</i>, constituïts formalment com instituts religiosos).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Segons
el dret canònic, es defineixen els tercers ordes (seculars) com </span><span style="color: #202122; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">«associacions els membres</span><span style="color: #202122; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 10.5pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"> de les quals comparteixen
l'esperit d'alguns instituts religiosos i que a la seva vida secular porten una
vida apostòlica, a la cerca de la perfecció cristiana i sota la direcció del
mateix institut». És una pràctica ben antiga i arrelada, proposada ja al segle <span style="font-variant: small-caps;">xiii</span> per part dels franciscans per
acollir a aquells que, no volent deixar la seva vida, també volien seguir els
preceptes marcats per Sant Francesc d’Assís.<o:p></o:p></span></p>
<p class="font8" style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "Garamond","serif";">L’Escola Pia ha intentat, en alguns
moments de la seva història, la creació d’un Tercer Orde escolapi, tal com es
recull en un text inèdit de 1974 que hem localitzat entre la documentació que
deixà l’escolapi català Adolf García-Duran, traspassat l’any passat a Campo
Salentina (Itàlia), a partir d’un encàrrec que li feu el Pare Claudi Vilà,
aleshores director de l’Institut Calassanç de Ciències de l’Educació (ICCE)<a href="file:///Z:/eduard.puigventos/Articles%20la%20Plega/Tercer%20Orde.docx#_ftn1" name="_ftnref1" style="mso-footnote-id: ftn1;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>.
García-Duran explica que:<o:p></o:p></span></p>
<p class="font8" style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 35.45pt; margin-right: 35.35pt; margin-top: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "Garamond","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">«</span><span lang="ES" style="font-family: "Garamond","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">la
rama seglar de la Escuela Pía surge en tiempos muy posteriores (1887) al
Fundador y –poco sentida por la Orden– no llega a alcanzar nunca la
importancia, vitalidad y extensión que le corresponderían. Nace por iniciativa
del canónigo florentino Giuseppe M. Merendini, quien, ante la progresiva
necesidad de fomentar los ideales cristianos entre los educadores, escribe en
24-VI-1887 al P. General Mauro Ricci (v<a href="file:///Z:/eduard.puigventos/Articles%20la%20Plega/Tercer%20Orde.docx#_ftn2" name="_ftnref2" style="mso-footnote-id: ftn2;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES" style="font-family: "Garamond","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">[2]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>.),
proponiéndole la fundación de una tercera orden. El P. General responde
entusiasta y trabaja tan bien que en 14-XII-1887 por Decreto del Cardenal
Vicario de Roma se funda en S. Pantaleón el primer Pio Sodalicio, que viene
enriquecido por León XIII en 20-XII-1887 con numerosas indulgencias. Pronto se
extiende la Tercera Orden a Florencia y a diversas Provincias de la Orden. Es
de notar la Hermandad de Panamá existente ya en 1896. Su vida con todo es
efímera y el peso en la Orden inconsistente. En ocasión del III Centenario
Calasancio (1948) se intenta resucitar, y tras una circular (15-III-1949) del
P. General V. Tomek, se tiene una reunión en Zaragoza (12-X-1949) sometiéndose
a revisión los Estatutos. Encargado oficial de les restauración en España es el
P. Jesús Gómez. Único resultado tangible es la afiliación de una asociación de
maestros ya existente en el colegio de Gandía. En el IV Centenario del
Nacimiento del Santo (1956-57) se intenta de nuevo la restauración, siendo
encargado esta vez el P. Rafael Pérez. Este consigue la fundación de
Hermandades en casi todas las casas de la Provincia de Vasconia, empezando por
Pamplona (30-IX-1957).</span><span style="font-family: "Garamond","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="font8" style="line-height: 150%; margin-bottom: 24.0pt; margin-left: 35.45pt; margin-right: 35.45pt; margin-top: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><span lang="ES" style="font-family: "Garamond","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Los Estatutos, compuestos
por el mismo Carn. Merendini definen así el fin de la Tercera Orden:
“Participar, viviendo en el siglo, en la Obra del S. Fundador de las Escuelas
Pías, sirviéndose de la escuela y de la instrucción para infundir en las alma a
la santa Madre Iglesia católica”. El hábito consiste en un escapulario negro con
la Virgen de las Escuelas Pías delante y S. José de Calasanz en la espalda. Y
un cíngulo».<a href="file:///Z:/eduard.puigventos/Articles%20la%20Plega/Tercer%20Orde.docx#_ftn3" name="_ftnref3" style="mso-footnote-id: ftn3;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES" style="font-family: "Garamond","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">[3]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><o:p></o:p></span></p>
<p class="font8" style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "Garamond","serif";">En els fons que conservem a l’Arxiu
Provincial de l’Escola Pia de Catalunya trobem també algunes referències als
intents de creació del Tercer Orde a casa nostra, entre elles els estatuts de
1887 adaptats el 1949,<a href="file:///Z:/eduard.puigventos/Articles%20la%20Plega/Tercer%20Orde.docx#_ftn4" name="_ftnref4" style="mso-footnote-id: ftn4;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">[4]</span></span><!--[endif]--></span></span></a> que
indicava García-Duran, i una còpia de l’ordre de restitució del mateix per part
del Pare General, Vicenç Tomek.<a href="file:///Z:/eduard.puigventos/Articles%20la%20Plega/Tercer%20Orde.docx#_ftn5" name="_ftnref5" style="mso-footnote-id: ftn5;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">[5]</span></span><!--[endif]--></span></span></a> Crida
l’atenció que no tothom podia formar-ne part: l’article <span style="font-variant: small-caps;">iv</span> indica que en podien ser-ne membres els i les mestres de
qualsevol escola; els directors i treballadors d’escoles superiors i instituts
d’ensenyament; empleats del govern o del municipi que tinguin a veure amb l’ensenyament;
autors de textos escolars; pares de família; antics alumnes; universitaris i
alumnes d’escoles de mestres; i finalment «cuantos por amor de Dios o de la
pobre juventud estén dispuestos a ejercitarse en alguna de las obras pías,
particularmente recomendadas a los Terciarios». I s’explicita també que hi hauria
un any de noviciat abans de l’admissió; que es seguiria un ritual concret; que
s’haurien de seguir una sèrie de festes de precepte; què passava quan moria un
terciari; qüestions d’administració i obediència... Probablement aquesta
concreció té a veure amb peticions fetes per membres de la pròpia jerarquia
escolàpia, com del Provincial de València, Jesús Gómez, que reclamava, el
febrer de 1949, què havia de fer per implantar el Tercer Orde i en base a quin
reglament.<a href="file:///Z:/eduard.puigventos/Articles%20la%20Plega/Tercer%20Orde.docx#_ftn6" name="_ftnref6" style="mso-footnote-id: ftn6;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">[6]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>
Potser per aquest motiu seria nomenat responsable primer de la seva
implantació.<o:p></o:p></span></p><p class="font8" style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd3a0oQKaSnNmKoBUzULPVttIjN8YNo1U3KpqzuCQfk3qkceXhMysBt4QGooegl__0zhHcUhjGdsqIPtvMpNm_6ZhxUFzBK4cedMbu4fENv9BTZAuJXdZvV714yMDdQ-0m1imUA7DDFyiPrugzG8NVYhxj3GqpADS3ghD8BGkW_7L8EDunU_-af6l_cA/s3036/02-21%20c.%201%20n%C3%BAm.%2017%20(Mauro%20Ricci)_Ingr%C3%A9s%20Tercer%20Orde%20EP.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2150" data-original-width="3036" height="361" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd3a0oQKaSnNmKoBUzULPVttIjN8YNo1U3KpqzuCQfk3qkceXhMysBt4QGooegl__0zhHcUhjGdsqIPtvMpNm_6ZhxUFzBK4cedMbu4fENv9BTZAuJXdZvV714yMDdQ-0m1imUA7DDFyiPrugzG8NVYhxj3GqpADS3ghD8BGkW_7L8EDunU_-af6l_cA/w509-h361/02-21%20c.%201%20n%C3%BAm.%2017%20(Mauro%20Ricci)_Ingr%C3%A9s%20Tercer%20Orde%20EP.jpg" width="509" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cèdula d'admissió al Tercer Orde de l'Escola Pia (1890-1899). APEPC, 02-21 c. 1 Circulars dels Generals: Ricci, Mauro (1890-1899), núm. 17</td></tr></tbody></table><br /></p><p class="font8" style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Garamond, "serif";">El P. Julià Centelles, provincial de 1949
a 1955, tractà el tema en una circular adreçada als rectors de totes les
comunitats de Catalunya el febrer de 1950. Anunciava que, fent cas a l’ordre de
restitució del Tercer Orde aprovada pel General i adduint que <i>lejos el pensar que sea eso ajeno a nuestra
manera de ser</i>, quedava formalment establerta a totes les escoles de la
Província i indicava que calia nomenar un religiós responsable que se’n fes
càrrec, perquè fomentés l’ingrés de mestres i membres de la família escolàpia
de cada lloc. Tindria un objectiu clar: per una banda, «</span><span lang="ES" style="font-family: Garamond, "serif";">hacer participantes
de la vida religiosa y de las gracias que disfrutan los religiosos a aquellas
personas que no se hallan en condiciones de emitir votos y vivir en Comunidad</span><span style="font-family: Garamond, "serif";">»; i, de l’altra, «</span><span lang="ES" style="font-family: Garamond, "serif";">cooperar en la
cristiana educación de la niñez, según el espíritu de S. José de Calasanz</span><span style="font-family: Garamond, "serif";">».<a href="file:///Z:/eduard.puigventos/Articles%20la%20Plega/Tercer%20Orde.docx#_ftn7" name="_ftnref7" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">[7]</span></span></span></a>
Tanmateix, no tenim constància que aquest Tercer Orde escolapi reeixís a cap de
les escoles del moment.</span></p>
<p class="font8" style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "Garamond","serif";">La seva existència, però, es remunta,
com hem vist, a finals del segle <span style="font-variant: small-caps;">xix, </span>quan
sembla ser que sí que funcionà en alguna escola. Conservem un interessant quadern
del P. Enric Centelles amb escrits personals d’aspectes de la història del
col·legi de Morella, on justament fa referència a la “VOT [Venerable Orden
Tercera] de S. José de Calasanz”.<span class="MsoFootnoteReference"> <a href="file:///Z:/eduard.puigventos/Articles%20la%20Plega/Tercer%20Orde.docx#_ftn8" name="_ftnref8" style="mso-footnote-id: ftn8;" title=""><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">[8]</span></span><!--[endif]--></span></a></span> Durant
el rectorat del P. Pius Galtés, el 1896, es fundà aquest grup, «</span><span lang="ES" style="font-family: "Garamond","serif"; mso-ansi-language: ES;">consiguiendo
reunir un crecido número de señoras piadosas, deseosas de mayor perfección</span><span style="font-family: "Garamond","serif";">». Es basaven en les constitucions del
grup sorgit a Panamà el 1892 i comptaven amb el P. Ramon Roger de delegat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="font8" style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 35.45pt; margin-right: 35.35pt; margin-top: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "Garamond","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">«</span><span lang="ES" style="font-family: "Garamond","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Todos
los domingos terceros de cada mes tenían comunión y conferencia espiritual por
las tardes. La primera Presidenta elegida fue la virtuosísima Sra. Doña Emilia
Sanjuan […]. Celebraban con solemnidad la Tarde Sacra, el día de Viernes Santo,
con la explicación de las siete palabras, alternando con música sacra y motetes
adecuados. La VOT duró hasta el año 1936 […]</span><span style="font-family: "Garamond","serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">»<o:p></o:p></span></p>
<p class="font8" style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "Garamond","serif";">A Cuba també hi havia una potent “Venerable
Orden Tercera de los Dolores”, de la que en conservem diversos programes
d’actes des de finals dels anys 20 i fins als anys 50 del segle <span style="font-variant: small-caps;">xx</span>.<a href="file:///Z:/eduard.puigventos/Articles%20la%20Plega/Tercer%20Orde.docx#_ftn9" name="_ftnref9" style="mso-footnote-id: ftn9;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">[9]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><o:p></o:p></span></p>
<div style="text-align: left;"><span style="font-family: Garamond, "serif"; line-height: 115%;">Malgrat tots els intents i
la diversitat d’èpoques, ambients i context, doncs, el que la documentació i la
memòria oral ens indiquen és que, a diferència d’altres ordes i congregacions,
el tercer orde escolapi no ha arribat a funcionar mai a Catalunya. </span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: Garamond, "serif"; line-height: 115%;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: Garamond, "serif"; line-height: 115%;"><br /></span></div><div style="mso-element: footnote-list;"><!--[if !supportFootnotes]-->
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<div id="ftn1" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText" style="margin-bottom: 10.0pt; text-align: justify;"><a href="file:///Z:/eduard.puigventos/Articles%20la%20Plega/Tercer%20Orde.docx#_ftnref1" name="_ftn1" style="mso-footnote-id: ftn1;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Garamond","serif"; vertical-align: baseline;"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Garamond","serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX; vertical-align: baseline;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span style="font-family: "Garamond","serif"; vertical-align: baseline;"> APEPC </span><span style="color: #111111; font-family: "Garamond","serif"; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold; vertical-align: baseline;">08-F0038, Fons Adolf García-Durán,
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tercera Orden de las Escuelas Pías.</i></span><span style="font-family: "Garamond","serif"; vertical-align: baseline;"><o:p></o:p></span></p>
</div>
<div id="ftn2" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText" style="margin-bottom: 10.0pt; text-align: justify;"><a href="file:///Z:/eduard.puigventos/Articles%20la%20Plega/Tercer%20Orde.docx#_ftnref2" name="_ftn2" style="mso-footnote-id: ftn2;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Garamond","serif"; vertical-align: baseline;"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Garamond","serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX; vertical-align: baseline;">[2]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span style="font-family: "Garamond","serif"; vertical-align: baseline;"> </span><span style="font-family: "Garamond","serif"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; vertical-align: baseline;">Archivio Generale delle Scuole Pie</span><span style="font-family: "Garamond","serif"; vertical-align: baseline;">, Registre General 249, segons es
dedueix d’una nota manuscrita.<o:p></o:p></span></p>
</div>
<div id="ftn3" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText" style="margin-bottom: 10.0pt; text-align: justify;"><a href="file:///Z:/eduard.puigventos/Articles%20la%20Plega/Tercer%20Orde.docx#_ftnref3" name="_ftn3" style="mso-footnote-id: ftn3;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Garamond","serif"; vertical-align: baseline;"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Garamond","serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX; vertical-align: baseline;">[3]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span style="font-family: "Garamond","serif"; vertical-align: baseline;"> En una nota
manuscrita, transcriu la promesa que feien en entrar: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Prometto di mantenere per tutta la vita il proposito di promuovere ed
aiutare, eni modi che mi sarano [?], la cristiana educazione della gioventù,
secundo lo spiritu e le regole delle Scuole Pie.</i></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><o:p></o:p></i></p>
</div>
<div id="ftn4" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText" style="margin-bottom: 10.0pt; text-align: justify;"><a href="file:///Z:/eduard.puigventos/Articles%20la%20Plega/Tercer%20Orde.docx#_ftnref4" name="_ftn4" style="mso-footnote-id: ftn4;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">[4]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Garamond","serif"; vertical-align: baseline;">Regla de la VOT de las Escuelas Pías de España. </span></i><span style="font-family: "Garamond","serif"; vertical-align: baseline;">APEPC 02-20 c. 4
(Circulars dels Provincials), P. Julià Centelles, 1950, núm. 26. També a 07-19
c. 84 núm. 4; a 07-10 c. 7 núm. 25; i a 03-10 76/1949.</span><o:p></o:p></p>
</div>
<div id="ftn5" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText" style="margin-bottom: 10.0pt; text-align: justify;"><a href="file:///Z:/eduard.puigventos/Articles%20la%20Plega/Tercer%20Orde.docx#_ftnref5" name="_ftn5" style="mso-footnote-id: ftn5;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">[5]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Garamond","serif"; vertical-align: baseline;">Litterae Circulares de restaurando Tertio Ordine
Scholarum Piarum in Hispania</span></i><span style="font-family: "Garamond","serif"; vertical-align: baseline;">. APEPC 03-10 núm. 14/1949.</span><o:p></o:p></p>
</div>
<div id="ftn6" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText" style="margin-bottom: 10.0pt; text-align: justify;"><a href="file:///Z:/eduard.puigventos/Articles%20la%20Plega/Tercer%20Orde.docx#_ftnref6" name="_ftn6" style="mso-footnote-id: ftn6;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">[6]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>
<span style="font-family: "Garamond","serif"; vertical-align: baseline;">«</span><span lang="ES" style="font-family: "Garamond","serif"; mso-ansi-language: ES; vertical-align: baseline;">Urge saber y disponer el reglamento de Orden Tercera Secular, que
desconozco, y aprovechar el momento actual propicio a la implantación en esta
Tercera Orden Secular, entre el Magisterio. Aunque el Rituale Calasanctianum
señales ritos de Vestición y Profesión en la Tercera Orden, no se dispone de un
reglamento auténtico, que yo sepa. El reglamento y constituciones, pues, si
obran en la Curia General deberían ser enviados, sin perder esta coyuntura de
fervor del Magisterio nacional, después del paso de Corazón y Lengua del Santo
Padre por España</span><span style="font-family: "Garamond","serif"; vertical-align: baseline;">». APEPC 03-10, 04/1949.<o:p></o:p></span></p>
</div>
<div id="ftn7" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText" style="margin-bottom: 10.0pt;"><a href="file:///Z:/eduard.puigventos/Articles%20la%20Plega/Tercer%20Orde.docx#_ftnref7" name="_ftn7" style="mso-footnote-id: ftn7;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">[7]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>
<span style="font-family: "Garamond","serif"; vertical-align: baseline;">APEPC
03-10 04/1950.</span><o:p></o:p></p>
</div>
<div id="ftn8" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText" style="margin-bottom: 10.0pt; text-align: justify;"><a href="file:///Z:/eduard.puigventos/Articles%20la%20Plega/Tercer%20Orde.docx#_ftnref8" name="_ftn8" style="mso-footnote-id: ftn8;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">[8]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Garamond","serif"; vertical-align: baseline;">Manuscrits del P. Enric Centelles sobre història del
Col·legi de Morella (1896-1947).</span></i><span style="font-family: "Garamond","serif"; vertical-align: baseline;"> APEPC 07-09, c. 8, núm. 2.</span><o:p></o:p></p>
</div>
<div id="ftn9" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText" style="margin-bottom: 10.0pt; text-align: justify;"><a href="file:///Z:/eduard.puigventos/Articles%20la%20Plega/Tercer%20Orde.docx#_ftnref9" name="_ftn9" style="mso-footnote-id: ftn9;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">[9]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>
<span style="font-family: "Garamond","serif"; vertical-align: baseline;">APEPC</span>
<span style="font-family: "Garamond","serif"; vertical-align: baseline;">07-84.04.03.11
c. 2 núm. 38. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Venerable Tercera Orden y Asociación
de la Virgen de los Dolores.</i></span><o:p></o:p></p>
</div>
</div>Arxiu Provincial Escola Pia de Catalunyahttp://www.blogger.com/profile/16178003559003983373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1964056331048491585.post-59520707248719330862022-03-08T08:26:00.004+01:002022-03-08T08:26:31.656+01:00Els frares dominics i la naixent Escola Pia a casa nostra<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 14.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">A la
Biblioteca de l’Arxiu Provincial de l’Escola Pia tenim un fullet que ens il·lustra
sobre la nostra història més antiga. Porta el següent títol: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La fuente del Parayso, oración panegyrica
para el glorioso Padre, Maestro, y Principe de la Theologia S. Thomás de
Aquino. Dixola el M. R. P. Agustín de Santo Tomás de Aquino de los Clerigos
Regulares Pobres de la Madre de Dios de la Escuela Pia, Rector del Colegio de
Moyá, en la Santa Iglesia de S. Catalina Virgen, y Martyr, de la Sagrada Orden
de Predicadores, de la Ciudad de Barcelona, á los 8 de Março, segundo dia de
las Fiestas, que le consagró su muy Illustre, y Docta Academia, en el año de
1684. Con licencia</i> (Barcelona: Imprenta de Rafael Figueró, á los
Algodoneros, 1684).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 14.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">No hi ha cap
dubte que l’autor del sermó és el pare Agustí Passante (Trepazi 1653 - Pozzuoli
1732), de qui <a href="http://laplega.escolapia.cat/2022/01/miscellania-passante.html" target="_blank">vàrem parlar-ne fa poc en aquest mateix blog</a>. Passante es formà al
costat de l’escolapi Angelo Morelli (alumne de Tommaso Campanella i de Galileu)
i d’Alfonso Borelli, prestigiós científic acollit a la casa de l’Escola Pia de
Sant Pantaleó, a Roma. El cas és que Passante arribà a la Península el 1679 per
reforçar el grup que intentava la fundació a Barbastre. Fracassat aquest intent,
però, es va moure per Benavarri, Madrid i Saragossa buscant una població on assentar
l’orde. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 14.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, "sans-serif"; line-height: 150%;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="font-size: 12pt; margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhJBWmYSAvZ404r2Kzln08ZkVVBuBRTvP5aFScBIXGtrx9n9743l1utZljT9amouG_-6--HUDUXsMgAMQXV5_sxxFBIKOpkCulNUFcmyZLXLqMHcShFKfusjVGTXFqkXdUCdT1P6kWf5YjgkRoUZxTzeqWLXLuvNF2soLfogYzpr61eBM87sxrxGukQPw" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="297" data-original-width="256" height="314" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhJBWmYSAvZ404r2Kzln08ZkVVBuBRTvP5aFScBIXGtrx9n9743l1utZljT9amouG_-6--HUDUXsMgAMQXV5_sxxFBIKOpkCulNUFcmyZLXLqMHcShFKfusjVGTXFqkXdUCdT1P6kWf5YjgkRoUZxTzeqWLXLuvNF2soLfogYzpr61eBM87sxrxGukQPw=w271-h314" width="271" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El P. Agustí Passante</td></tr></tbody></table><br />Quan es
presentà la possibilitat de fundar a Moià se li encarregà fer tots els tràmits
davant del virrei de Catalunya i a Madrid, tasca que complí satisfactòriament,
de manera que el 15 de setembre de 1683 es beneí la casa i capella de la
primera fundació de l’Escola Pia a la Península. Tot seguit, el pare Passante
s’incorporà a la nova comunitat.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 14.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Passante era
intel·ligent, afable, amb do de gents: es guanyava fàcilment les persones. Per
a la fundació de Moià tractà amb el virrei de Catalunya, Alexandre II de
Bournonville, i a Madrid, entre d’altres, amb el nunci apostòlic Savo Milini,
a qui dedicà el 1683 la publicació de tres panegírics. Durant la fam de 1687 a
Moià i el seu entorn ordenà a la comunitat que sempre tinguessin la porta
oberta per atendre els necessitats que s’hi acostessin. No sabem ni el<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>moment ni a través de qui aconseguí una bona
relació amb els dominics del convent de Santa Caterina de Barcelona, tot i que suposem
que l’hi introduí mossèn Jaume Boixó durant les gestions per a la fundació de
l’Escola Pia a Moià.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 14.0pt; text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjPNgji6fRXR2qiHdH57NYNKZ894srapCLMYIW54OyfRLYUGnDYcrEJwmrsp6xbadsdAKiOnQ4qJ4Z0lra-91fs-QUiZZZrzpG0rQmKWRtH6k3-Wdq9bbpOLOWmY-GUgJY6Fryge6p2vqZ-BL7Q5gfnqRQ0F9qoWYQCwh2YZluQB6ZnHLuteuPISLQzmw=s606" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="606" data-original-width="481" height="413" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjPNgji6fRXR2qiHdH57NYNKZ894srapCLMYIW54OyfRLYUGnDYcrEJwmrsp6xbadsdAKiOnQ4qJ4Z0lra-91fs-QUiZZZrzpG0rQmKWRtH6k3-Wdq9bbpOLOWmY-GUgJY6Fryge6p2vqZ-BL7Q5gfnqRQ0F9qoWYQCwh2YZluQB6ZnHLuteuPISLQzmw=w328-h413" width="328" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Alexandre II de Bournonville</td></tr></tbody></table><span style="font-family: Arial, "sans-serif"; font-size: 12pt;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 14.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, "sans-serif"; font-size: 12pt;">Tenim
constància que entre els frares dominics i els escolapis les relacions sempre
foren molt cordials. Josep Calassanç va ser familiar del bisbe dominic de
Barbastre Felipe de Urriés, tractà amb els dominics del convent de Sant Jaume
de Tremp i després a Roma freqüentà el convent de la Minerva on conegué Tommaso
Campanella, a qui convidà a passar uns dies a la casa escolàpia de Frascati. Els
dominics acceptaren de bon grat el naixement de l’orde que fundà Calassanç a
partir de l’escola que obrí el 1597 a Roma. A Catalunya continuaren aquestes
bones relacions i els dominics feren sempre costat als escolapis en les seves
reivindicacions. No sorprèn, doncs, la sintonia entre els religiosos de Santa
Caterina i el pare Passante.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 14.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Al segle
XVII els dominics gaudien de gran prestigi i poder, que feia que dominessin la
Inquisició i fins i tot tenien un religiós com a confessor del rei. Hi havia també
frares dominics a totes les universitats i, pel cas de Barcelona, el convent de
Santa Caterina era justament el símbol d’aquest poder i prestigi.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 14.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Santa
Caterina acollia, també, l’Acadèmia de Sant Tomàs d’Aquino, una entitat
existent a la ciutat durant els segles XVI i XVII. L’havia iniciat el virrei de
Catalunya Francesc de Borja (1539-1543) per fomentar la devoció al sant, per fer-lo
conèixer millor, i es mantingué activa fins que l’any 1700 l’Acadèmia del
Desconfiats l’absorbí; una acadèmia que fou suprimida per Felip V per haver-se
mostrat partidària de l’arxiduc Carles en la Guerra de Successió. Assumí les
seves funcions, des de 1729, la Reial Acadèmia de Bones Lletres.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 14.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEieC7P6DYM8tl5V1CAzK-GDgkAY8dK5j1u53tWJy9cM2Q_PaLGKlt69UEv20FtPnEfIGU5eS5oS8xEi6bbIcdCnTqQX5xvGkpYuJLZQFXk16vtegc_g7UNNsNNUHTv5homcWX-7i2-UdbVbffeQychh2xiP14z5LXdaqLgsoY4j_3tWGoGKUbcRrSFXXw" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="482" data-original-width="300" height="455" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEieC7P6DYM8tl5V1CAzK-GDgkAY8dK5j1u53tWJy9cM2Q_PaLGKlt69UEv20FtPnEfIGU5eS5oS8xEi6bbIcdCnTqQX5xvGkpYuJLZQFXk16vtegc_g7UNNsNNUHTv5homcWX-7i2-UdbVbffeQychh2xiP14z5LXdaqLgsoY4j_3tWGoGKUbcRrSFXXw=w283-h455" width="283" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Dibuix del claustre del convent de Santa Caterina, desaparegut després de la crema de convents del juliol de 1835. Font: monestirs.cat</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: 12pt;">El
primer reconeixement de l’Acadèmia de Sant Tomàs d’Aquino per part de
l’Església és del juny de 1586 pel papa Sixte V, i en rebé la confirmació per Pau
V el 1617. En formaven part els frares dominics, professors i alumnes de la
universitat de Barcelona i altres personatges locals. Donaven molt relleu a la
celebració del dia del seu Sant Patró, el 7 de març, amb actes religiosos,
acadèmics i literaris.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 14.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El
fet que demanessin el sermó del segon dia de la festa patronal de l’any 1684 al
pare Agustí Passante era el reconeixement a aquella comunitat que s’havia
fundat tot just el setembre anterior a Moià. El censor del bisbat, el doctor
Luciano Marsal, mestre en arts, descriu l’escolapi com una persona de qui “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">la erudición es muy selecta, la elocución
muy acertada, la travazón ingeniosa y todo muy ajustado</i>” (p. [2] de la
aprovació).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 14.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Els
frares dominics de Barcelona reconeixien, doncs, l’Escola Pia com a present a
Catalunya.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 14.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Un
altre punt a tenir en compte en el fullet és el nom de l’impressor. Rafael
Figueró Jové (1660-1751) era el fill d’una nissaga d’impressors procedents de
El Figueró (el seu origen els portà el cognom) establerta a Barcelona el 1647.
Es manifestaren sempre partidaris dels Àustries. Amb privilegi reial publicà la
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Gazeta de Barcelona,</i> que durant el
setge de 1713-1714 convertí en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Gazeta de
Barcelona – Diario del sitio. </i>Felip V li retirà el privilegi reial, però
pogueren continuar amb la impremta.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 14.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Com
a conclusió d’aquests breus anotacions, val a dir que l’Escola Pia entrà a casa
nostra de la mà de persones i entitats que després es posicionarien contra
Felip V, fet que la condicionà posteriorment ja que a partir de la derrota a la
Guerra de Successió es trobà sense aquells puntals que l´havien ajudat a
establir-se aquí. Això també ens permet comprendre les dificultats en què es
trobaren per mantenir un tarannà català, de compromís amb el país i la seva
gent.<o:p></o:p></span></p>Arxiu Provincial Escola Pia de Catalunyahttp://www.blogger.com/profile/16178003559003983373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1964056331048491585.post-7735571235992050452022-02-18T13:53:00.000+01:002022-02-18T13:53:09.720+01:00Quan l'Escola Pia de Sarrià es convertí en Escola Popular de Guerra<p><br /></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Garamond, "serif"; line-height: 115%;"><span style="font-size: large;">Fa
poques setmanes es presentava el llibre dels catedràtics d’història Josep Maria
Solé i Sabaté i Joan Villarroya <i>L’Escola
Popular de Guerra de la Generalitat de Catalunya (actuació i trajectòria dels
oficials durant la Guerra Civil i el franquisme)</i>. Un escola per on hi
passaren més de 1.800 alumnes, que conformarien la base de direcció sobre la
que es bastiria l’Exèrcit Popular de la República. Aquesta monografia és una
recerca exhaustiva, d’anys de durada, que ocupa un buit historiogràfic, ja que
l’escola no havia estat mai estudiada fins a dia d’avui. Estructura,
organització, professorat, plans d’estudi... Però no només això, sinó que també
dedica una part important de les seves pàgines a explicar les vicissituds d’alguns
dels seus membres, la majoria represaliats pel règim franquista i exiliats, al
mateix temps que detalla tots els noms dels que passaren per les diverses
promocions, el grau assolit i els que moriren al camp de batalla.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjPima0W3sO9IagjbzO0ddfpIZocAK3sXyBaPXfDaueLT9ONFOzje62dUWdo8ghWZCcvq7-JWxVZEZbQzk5QIu2Ol-SYKIF7zhSIqqIk3FfHTaYUcU1NEKa3sqAS5-Ve7_AEzh8WcHHizNmCjoa0ss-CM_b2EJQqMIqm56XHwAigi2t-vKKB0GNsblWfw=s467" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="467" data-original-width="300" height="474" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjPima0W3sO9IagjbzO0ddfpIZocAK3sXyBaPXfDaueLT9ONFOzje62dUWdo8ghWZCcvq7-JWxVZEZbQzk5QIu2Ol-SYKIF7zhSIqqIk3FfHTaYUcU1NEKa3sqAS5-Ve7_AEzh8WcHHizNmCjoa0ss-CM_b2EJQqMIqm56XHwAigi2t-vKKB0GNsblWfw=w305-h474" width="305" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Coberta del llibre. Els soldats estan formant al pati de l'escola, amb la seva característica porxada al fons</td></tr></tbody></table><span style="font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Garamond, "serif"; line-height: 115%;"><span style="font-size: large;">Quan
el juliol del 1936 una part de l’exèrcit espanyol es revoltà contra la
legalitat vigent, les unitats militars que quedaren en territori sota control
de la República quedaren, <i>de facto</i>,
desfetes. El protagonisme en la lluita contra els rebels se cedí a partits
polítics i sindicats, a grups de voluntaris i a milícies organitzades en un
temps rècord que a Catalunya, sota l’empara del flamant Comitè Central de
Milícies Antifeixistes (CCMA), s’encarregaren de l’ordre públic i dels aspectes
militars.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Garamond, "serif"; line-height: 115%;"><span style="font-size: large;">De
seguida es veié, però, que amb l’embranzida inicial i la bona voluntat no n’hi
hauria prou; calia donar una formació als milicians i crear un cos de direcció
que tingués criteri a l’hora de prendre decisions. Enginyers, artillers,
comandants de tropa, intendència... calia gent competent que obeís a la lògica
militar i no a l’empenta revolucionària. El mateix Joan Garcia Oliver, un dels
líders de la Federació Anarquista Ibèrica i cap del CCMA, tingué clara aquesta
idea: sense formació ni direcció no es podria guanyar la guerra, tenint en
compte que davant hi tenien un exèrcit ben preparat, organitzat jeràrquicament
i que comptava amb el reforç i l’ajuda de dues de les grans potències del
moment, la Itàlia feixista i l’Alemanya nazi. Les primeres experiències al
front d’Aragó i la fallida expedició per conquerir Mallorca n’eren un exemple
fefaent.</span><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEih1iArjDBwzVuN6NQqGtO4YhEU7lpxJc22C2buA-RXckVp7SdE28G9lYe4HYF0L3D6Vfmot9Hn8rsSXIcD0dkRv-_li8DYr89NPn9zzvPaEGmutev9jfR7BeQOWPQOIAaAjjhlE8tC0X5NTcBWDriSC75CgXlmJiS4UphsmvSUnPwCFhgepgtfbOtoDQ=s1300" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="867" data-original-width="1300" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEih1iArjDBwzVuN6NQqGtO4YhEU7lpxJc22C2buA-RXckVp7SdE28G9lYe4HYF0L3D6Vfmot9Hn8rsSXIcD0dkRv-_li8DYr89NPn9zzvPaEGmutev9jfR7BeQOWPQOIAaAjjhlE8tC0X5NTcBWDriSC75CgXlmJiS4UphsmvSUnPwCFhgepgtfbOtoDQ=w541-h360" width="541" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Joan Garcia Oliver, promotor de l'Escola Popular de Guerra, visità la seu de la mateixa en tant que ministre de Justícia del Govern de la República (novembre 1936-maig 1937). La fotografia, en data indeterminada, està presa a l'escala d'accés a l'Escola Pia de Sarrià. Autor desconegut. Procedència: probablement consell de guerra del capità Vallescà (cedida pels autors del llibre)</td></tr></tbody></table><span style="font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Garamond, "serif"; line-height: 115%;"><span style="font-size: large;">Tanmateix,
l’antimilitarisme de la societat catalana de l’època era un fet i la notícia de
la creació d’una escola destinada a la instrucció d’oficials militars no seria
ben acollida, d’entrada. D’aquí també els eufemismes d’anomenar-los <i>instructors</i>, per exemple; o que
finalment l’escola prengués el nom de <i>popular</i>.
Només una part del catalanisme més combatiu veieren amb bons ulls el
desenvolupament d’un ens destinat a la creació del que es pensava que seria la
gènesi d’un exèrcit català, i no seria fins al cap d’unes setmanes que s’hi
sumarien també altres tendències del republicanisme, l’anarquisme o el
comunisme.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Garamond, "serif"; line-height: 115%;"><span style="font-size: large;">L’Escola
Popular de Guerra fou creada, doncs, per decret de la Generalitat de Catalunya
el 26 d’agost de 1936, encara en un moment d’eufòria revolucionària. La seva
primera seu fou el col·legi de Nostra Senyora de Gràcia, dels Germans de la
Doctrina Cristiana de Joan Baptista de la Salle (a l’actual plaça Nord de
Barcelona), però ben aviat s’adonaren que era un espai insuficient per al
nombre d’alumnes a acollir, cent vint-i-tres només en la primera de les sis
promocions que en sortiren, i l’activitat a desenvolupar (pràctiques,
desfilades, equitació...). De manera que a mitjan del mes de setembre l’escola
es traslladà al que seria el seu emplaçament definitiu, l’Escola Pia de Sarrià,
que el 1936 era l’edifici situat a més alçada de tota la ciutat de Barcelona.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Garamond, "serif"; line-height: 115%;">La
comunitat escolàpia n’havia fugit i l’escola havia estat confiscada per un
comitè de la CNT, inicialment per destinar-la a una residència de nens.
Tanmateix, com hem dit, des de mitjan del mes de setembre que acollí l’Escola
Popular de Guerra. Tal com escriuen Solé i Sabaté i Villarroya, </span><span style="font-family: Garamond, "serif"; line-height: 115%;">«</span><span style="font-family: Garamond, "serif"; line-height: 115%;">s’adaptaren les aules per acollir els nous alumnes militars
i fins al final del conflicte fou estatge de l’Escola de Guerra, primer de la
Generalitat i a partir del 4 de maig de 1937 la seu de l’Escola Popular de
Guerra, núm. 1, ja sota la direcció completa del Govern de la República [...].
A la planta baixa hi havia les aules, la sala d’actes i una sala per a
oficials. La sala d’actes estava presidida per un plafó de Sant Josep de
Calassanç que mai no sofrí cap desperfecte. Aquesta entrada, creuant tota la
planta baixa de l’edifici, dona a un pati interior [...]. Aleshores era de
terra i és on es realitzaven gairebé tots els actes conjunts de formació dels
futurs oficials. A la banda dreta, mirant la muntanya, el límit de tot el
recinte, s’accedia al rentador i el que se’n deia el galliner. A la part del
bosc de la serra de Collserola que l’Escola tenia dins les instal·lacions s’hi
feren unes trinxeres. A l’esquerra exterior de l’edifici hi havia tres patis
graonats, d’aproximadament uns 50 x 30 metres cada un. Aprofitant el marcat
desnivell, hi ha un grandiós soterrani on s’hi instal·laren menjadors, més
petits que quan hi havia els escolars interns dels escolapis, on hi havia hagut
un sortidor d’aigua. A la planta superior hi havia dependències administratives
i també aules. A la plata més superior, la munió de finestres existents eren
antigament habitacions individuals per als interns que tingueren també de forma
aleatòria aquest ús per a l’Escola Popular de Guerra [...]</span><span style="font-family: Garamond, "serif"; line-height: 115%;">»</span></span><span style="font-family: Garamond, "serif"; line-height: 115%;"><span style="font-size: large;">. A l’entrada, una tanca metàl·lica que fou modificada on s’hi
afegí el lema “Escuela Popular de Instructores de Guerra”. Era el lloc ideal
per a aquella instal·lació: ample, espaiós, amb exteriors i proper a la ciutat
però sense estar-hi plenament integrat. </span><span style="font-size: medium;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgsZOyNKtC5vG6WlwvRincqI-UXQSxxAKBkm6fZ2veURH5gks0v8BI-9VelDfr5txIteCtKxf8xLQAGMCRgd-WXNdxRb_8ykpAq_RHLqc1gKVbFcxnW5JjoZm_zuB0sva8Xk3WytlmXAJQr0APF8hzc7Rgxl082-EElnQm4NqNkSeFVtqogdEmx8IdJMw=s2913" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2913" data-original-width="1938" height="482" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgsZOyNKtC5vG6WlwvRincqI-UXQSxxAKBkm6fZ2veURH5gks0v8BI-9VelDfr5txIteCtKxf8xLQAGMCRgd-WXNdxRb_8ykpAq_RHLqc1gKVbFcxnW5JjoZm_zuB0sva8Xk3WytlmXAJQr0APF8hzc7Rgxl082-EElnQm4NqNkSeFVtqogdEmx8IdJMw=w321-h482" width="321" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Portada del Suplement gràfic de <i>La Vanguardia</i>, de 27 de gener de 1937, en què es veu un soldat i la torre de la façana de l'Escola Pia de Sarrià. Les pàgines interiors estan també dedicades a les activitats de l'Escola Popular de Guerra.</td></tr></tbody></table><span style="font-family: Garamond, "serif"; line-height: 115%;"><br /></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Garamond, "serif"; line-height: 115%;"><span style="font-size: large;">Malgrat
el nombre d’oficials que hi passaren (entre ells l’escolapi Ramon Mestre Mestre,
ja quan l’escola passà a ser controlada pel govern republicà i no el català)<a href="file:///Z:/eduard.puigventos/Articles%20la%20Plega/L'Escola%20Popular%20de%20Guerra%20a%20Sarri%C3%A02.docx#_ftn1" name="_ftnref1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: Garamond, "serif"; line-height: 115%;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>, els
Fets de Maig (que té un capítol dedicat al llibre), les pràctiques realitzades
i l’ocupació franquista de la ciutat, l’edifici quedà en prou bon estat de
conservació a la fi de la contesa bèl·lica, en part gràcies a què diversos fons
i mobles foren traslladats a llocs més segurs. De fet, serien les tropes
feixistes les que, en el breu interval de temps en què s’hi establiren,
causarien més destrosses: defecacions, brutícia, crema de mobiliari i trencadissa
diversa.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Garamond, "serif"; line-height: 115%;"><span style="font-size: large;">Un
estudi inèdit i molt complet que val la pena de ser tingut en compte i on l’Escola
Pia, indirectament, hi té protagonisme a partir de la utilització d’un dels
seus edificis.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Garamond, "serif"; line-height: 115%;"><o:p><span style="font-size: large;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><u><span style="font-family: Garamond, "serif"; line-height: 115%;"><span style="font-size: large;">Per
a saber-ne més:<o:p></o:p></span></span></u></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Garamond, "serif"; font-variant: small-caps; line-height: 115%;">- Puig i Reixach</span><span style="font-family: Garamond, "serif"; line-height: 115%;">,
Miquel. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Escola Pia de Sarrià
(1894-1995). Història i crònica d’una escola religiosa a la Catalunya contemporània</i>.
Barcelona: Escola Pia de Sarrià, 1998, p. 406-409.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Garamond, "serif"; font-variant: small-caps; line-height: 115%;">- Solé i Sabaté</span><span style="font-family: Garamond, "serif"; line-height: 115%;">,
Josep Maria; <span style="font-variant: small-caps;">Villarroya i Font</span>,
Joan. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Escola Popular de Guerra de la
Generalitat de Catalunya (actuació i trajectòria dels oficials durant la Guerra
Civil i el franquisme)</i>. Barcelona: Centre d’Història Contemporània de
Catalunya i Generalitat de Catalunya, 2021.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Garamond, "serif"; line-height: 115%;"><span style="font-size: large;">-
Reportatges sobre el llibre a TV3: <a href="https://www.ccma.cat/324/la-desconeguda-historia-de-lescola-de-guerra-de-la-generalitat/noticia/3137114/">https://www.ccma.cat/324/la-desconeguda-historia-de-lescola-de-guerra-de-la-generalitat/noticia/3137114/</a><o:p></o:p></span></span></p>
<div style="mso-element: footnote-list;"><!--[if !supportFootnotes]--><br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<div id="ftn1" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText"><a href="file:///Z:/eduard.puigventos/Articles%20la%20Plega/L'Escola%20Popular%20de%20Guerra%20a%20Sarri%C3%A02.docx#_ftnref1" name="_ftn1" style="mso-footnote-id: ftn1;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Garamond","serif";"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Garamond","serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span style="font-family: "Garamond","serif";"> Ramon Mestre i Mestre (</span><span style="color: #111111; font-family: "Garamond","serif"; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">CAT APEPC: 08 F0402.16, caixa 5810</span>)<span style="font-family: "Garamond","serif";"><o:p></o:p></span></p>
</div>
</div>Arxiu Provincial Escola Pia de Catalunyahttp://www.blogger.com/profile/16178003559003983373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1964056331048491585.post-40574375732621892172022-01-21T10:20:00.002+01:002022-01-21T10:20:13.250+01:00Miscel·lània Passante<p> </p><p class="MsoNormal" style="tab-stops: 137.5pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">A la Biblioteca de l’Arxiu Provincial tenim
una miscel·lània relligada en pergamí, de 19 x 15 cm., que qualifiquem amb el
cognom de l’escolapi Agustí Passante de Sant Tomàs d’Aquino (Trepuzzi, Lecce,
1653 - Pozzuoli 1722), religiós prou conegut perquè va ser el fundador de
l’Escola Pia de Moià i, per tant, de la primera casa de l’orde a casa nostra.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 137.5pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">No entraré ara en l’estudi d’aquests fullets,
sinó que únicament em limitaré a enumerar-ne el contingut, descrivint-ne cada
part. Es tracta de tres blocs impresos separadament. El primer i més voluminós
s’encapçala amb una pàgina que diu:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; tab-stops: 137.5pt; text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Panegyricos
del Padre Agustín de Santo Tomás de Aquino, clérigo regular de los pobres de la
Madre de Dios de la Escuela Pía, de la provincia de Otrento del Reyno de
Nápoles, dedicados al eminentísimo y reverendísimo señor<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>don Savo Milini,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>arzobispo de Cesarea, Nuncio, y Colector
general de los Reynos de las Españas.</span></i><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">
Sácalos a luz don Próspero Blas Sandalaro. Con licencia, en Lisboa. Año 1682.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 137.5pt; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj8CH809UXOYTiLXhorF7o8-WsEZaKWLzn6VFtJjWeQFzXeNur_eRxxyv-PG92YRMM62kI2hoyJZfSpBvwmHB05skuMnP8njz9jkma9rbUxH4UqqUpUeYJurnocpEAvq4xGRkjWbRw8RGctmpHbxP_8Gi1Dk6TkZF7VwJ_o8pV3goXw1QiakgTG81AaCQ=s3999" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3999" data-original-width="2952" height="460" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj8CH809UXOYTiLXhorF7o8-WsEZaKWLzn6VFtJjWeQFzXeNur_eRxxyv-PG92YRMM62kI2hoyJZfSpBvwmHB05skuMnP8njz9jkma9rbUxH4UqqUpUeYJurnocpEAvq4xGRkjWbRw8RGctmpHbxP_8Gi1Dk6TkZF7VwJ_o8pV3goXw1QiakgTG81AaCQ=w339-h460" width="339" /></a></div><span style="font-size: 12pt;"><p class="MsoNormal" style="tab-stops: 137.5pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; text-align: left;">Tot seguit venen uns sermons, abans dels
quals, tanmateix, hi ha unes pàgines inicials impreses i no numerades. Es tracta
de dues dedicatòries, la primera dedicada al </span><i style="font-size: 12pt; text-align: left;">Em.mo y Rev.mo Señor</i><span style="font-size: 12pt; text-align: left;"> </span><span style="font-size: 12pt; text-align: left;"> </span><span style="font-size: 12pt; text-align: left;">[Nunci]. Per Agustín de Santo Tomás de Aquino.
[8 p.]. I una segona dirigida </span><i style="font-size: 12pt; text-align: left;">Al
Reverendísimo Padre Carlos Iuan de Iesús, General de los Clérigos Regulares de
la Madre de Dios de la Escuela Pía. </i><span style="font-size: 12pt; text-align: left;"> </span><span style="font-size: 12pt; text-align: left;">Per
Próspero Sandalaro. [2 p.]</span></p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 137.5pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Savo Milini era el Nunci apostòlic amb qui el
pare Passante tractà per a obtenir la llicència de fundar la casa a Moià. No
depenia pas d’ell, però de ben segur que pressionà perquè el monarca Carles II
la signés i per això calia que el confessor reial s’hi impliqués. Gràcies a
aquestes i altres pressions, el cas és que s’aconseguí el permís reial l’1 de
juliol de 1683. La dedicatòria, doncs, queda ben justificada.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 137.5pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Sorprèn, en canvi, que la destinada al pare
General de l’Orde no la signi Passante, sinó Próspero Blas Sandalaro,
personatge que no ens és conegut: suposem que era un sacerdot de Otranto o
Lecce, com Passante, que es trobava a Madrid, localitat des d’on signa la
dedicatòria, i que des d’allà ajudà al seu compatriota en les gestions davant
la cort espanyola. També tindria connexions amb Lisboa, que és on envià els
sermons per imprimir-se.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="tab-stops: 137.5pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGQqwpUz1EfXFb6F6nzlYDSziSGpe3Z0Fy14EcHwQb8YlnTOXMez4gk4erh8qALcPVfq3nRa3K2YB8euRBhdY3TT59ynMJ7uWqagSzbinqnTH5RSBaxJkpnIxszBW3-mi1ZdsB3gzTkkIp/" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="297" data-original-width="256" height="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGQqwpUz1EfXFb6F6nzlYDSziSGpe3Z0Fy14EcHwQb8YlnTOXMez4gk4erh8qALcPVfq3nRa3K2YB8euRBhdY3TT59ynMJ7uWqagSzbinqnTH5RSBaxJkpnIxszBW3-mi1ZdsB3gzTkkIp/w237-h275/image.png" width="237" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Agustí Passante</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: 12pt;">A aquestes dues dedicatòries les segueixen
dues breus composicions poètiques d’escolapis napolitans que acompanyaven
Passante en l’experiència expansiva de l’orde: un es confessa company d’estudis
seu i l’altre un alumne. Porten els títols de:</span></span></p>
<p class="MsoListParagraph" style="mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: 137.5pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Para el panegyrico del Santísimo Sacramento.
Soneto.</span></i><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"> Per <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Marino </i>[Spina] <i style="mso-bidi-font-style: normal;">de San
Francisco, condiscípulo del autor.</i> [1 p.]. I <i style="mso-bidi-font-style: normal;">In P. August. a D. Thoma Aquinate. Epigramma</i>. Per <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Patris Ioannis</i> [Zamboni] <i style="mso-bidi-font-style: normal;">a Sanctis Petro & Paulo, Auctoris in
Philosophicis discipuli.</i> [1 p.]<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 137.5pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 137.5pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">A continuació hi ha els quatre panegírics o
sermons de Passante, amb numeració seguida de pàgines, tot i que sense
indicació ni d’impremta, ni cap data, ni lloc on es predicaren. Són:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: 137.5pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> - </span></span></span><!--[endif]--><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">La necesidad, grandeza, oposiciones y
victorias de la Educación. Panegyrico predicado en el día de Todos los Santos y
Domínica quinta después de la Epifanía.</span></i><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">
(P. 1-27)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> - </span></span></span><!--[endif]--><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">La idea del verdadero pastor, para el
Patriarca San Joseph, que se celebró su fiesta en el segundo Domingo después de
la Pascua</span></i><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">. (P. 28-48). Per altres fonts sabem
que aquest sermó el predicà a la parròquia de Santa Maria de Moià el 15 d’abril
de 1682 per donar a conèixer els escolapis als feligresos de la vila. Va ser a
petició de mossèn Jaume Boixó, sacerdot de la comunitat de preveres de la
parròquia, benefactor de l’orde.</span></p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%; text-indent: -17.85pt;">--<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"> </span></span><i style="text-indent: -17.85pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">La medicina saludable. Oración predicada en el
día primer Domingo de Adviento, y del Apóstol San Andrés. (</span></i><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%; text-indent: -17.85pt;">P. 49-73)</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><o:p> -</o:p></span></i><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%; text-indent: -18pt;"><span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"> </span></span><i style="text-indent: -18pt;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">La sacramentada Gerusalén, panegyrico para el
Ssmo. Sacramento de la Eucharistía. Predicado en el domingo de quinquagésima. (</span></i><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%; text-indent: -18pt;">P. 74-98)</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt;">A
la miscel·lània encara s’hi afegeixen dos fullets mes. El primer no és original
de Passante, sinó que en fou el traductor: és interessant perquè a la pàgina 3
hi ha un gravat de Pere Abadal que representa el venerable pare Josep
Calassanç, copiant-ne un d’Oliverio, de Roma. És sens dubte la primera
representació del futur sant a casa nostra. L’escut de l’Escola Pia que s’hi
veu el reproduírem en el segell de l’Arxiu Provincial. Porta per títol:</span></p>
<p class="MsoListParagraph" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Oración fvnebre en las honres del Ven. Siervo
de Dios P. Ioseph de la Madre de Dios Fundador de los Clérigos Regulares Pobres
de la Madre de Dios de las Escuelas Pías y 1. Patriarca de Aragón. Díjola en
Roma en la Iglesia de S. Pantaleón en donde està depositado su Venerable
Cuerpo, el Reverendísimo P. Fr. Iacinto de S. Vincenzo Carmelita descalzo
Definidor de la Provincia Roamana. Tradúcela el P. Agustín de S. Tomás de
Aquino Rector de la Escuela Pía de Moyá. Dedícala a la muy Ilustre Villa de
Peralta de Sal y del Honor, Cabeza de la Baronia del Honor. En Varsovia por
Pedro Elcyt Impresor de su Mag. 1649, y nuevamente en Moyá por Pedro Abadal</span></i><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">. Año MC.LXXXIV. 1 gravat; 29 p.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEghzOFfCNorohFa8z4FPZtMKo9Tw_ih4ydyF7CouTUl7LkulZPCpl5L-T3FBDYaOSh6MZd6daYHqPuXVzv4KItNSvQIMSgnkASeAvDziK4kumSTcuiRc6hRBrOCuUrqIJQRbfQd_F22H-4nmSZ17BqTnd0lRT42iXU87m36xxijn73N6Ra418n3uzubtw=s817" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="817" data-original-width="572" height="464" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEghzOFfCNorohFa8z4FPZtMKo9Tw_ih4ydyF7CouTUl7LkulZPCpl5L-T3FBDYaOSh6MZd6daYHqPuXVzv4KItNSvQIMSgnkASeAvDziK4kumSTcuiRc6hRBrOCuUrqIJQRbfQd_F22H-4nmSZ17BqTnd0lRT42iXU87m36xxijn73N6Ra418n3uzubtw=w324-h464" width="324" /></a></div><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">A
aquest el segueix un sermó predicat a Barcelona, com indica el títol, a
l’Acadèmia de Sant Tomàs d’Aquino, el 1682.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">La fuente del Parayso, oración panegyrica para el glorioso Padre, Maestro,
y Principe de la Theologia S. Thomás de Aquino. Dixola el M. R. P. Agustín de
Santo Tomás de Aquino de los Clérigos Regulares Pobres de la Madre de Dios de
la Escuela Pia, Rector del Colegio de Moyá, en la Santa Iglesia de S. Catalina
Virgen, y Martyr, de la Sagrada Orden de Predicadores, de la Ciudad de
Barcelona, á los 8 de Março, segundo dia de las Fiestas, que le consagró su muy
Illustre, y Docta Academia, en el año de 1684. Con licencia.</span></i><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"> En Barcelona, en la Imprenta de Rafael Figueró, á los Algodoneros. Año
1684; 40 p.</span><i><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"> </span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Tots
aquests sermons tenien com objectiu fer conèixer l’Escola Pia que aquell grupet
d’escolapis napolitans volia implantar a Catalunya. El pare Agustí Passante
n’era la veu, que ressonà per diversos temples. Era propaganda, però feta amb
qualitat i uns objectius ben definits per exposar qui eren els escolapis. </span><span style="font-size: 12pt;">Són
unes composicions ben elaborades i amb moltes cites que indiquen la cultura que
tenia. Marquen una distància amb el saber que comunament tenien els mestres
d’aquí.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Els
temes escollits veiem que també es refereixen a la missió dels escolapis: educació,
acompanyament com va fer sant Josep amb l’infant Jesús, el seguiment o imitació
de Crist, l’eucaristia i la vida del fundador de l’orde Josep Calassanç.
Presentava tot un programa de l’educació que volien impartir en les aules
escolàpies.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Joan Florensa Parés</span></p>Arxiu Provincial Escola Pia de Catalunyahttp://www.blogger.com/profile/16178003559003983373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1964056331048491585.post-16409122850377917462021-12-20T12:45:00.001+01:002021-12-20T12:45:07.898+01:00150 anys de la regularització dels anomenats alumnes vigilats o recomanats: una solució a una etapa amb molts problemes econòmics i una legislació canviant<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="ca" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Aquest proper 2022 farà cent
cinquanta anys d’un fet força transcendental per a l’Escola Pia catalana, que
marcà un abans i un després en la concepció pròpia de la Institució i de la
seva missió. Un fet a priori menor que, tanmateix, trobem a l’arrel del model
que s’aniria consolidant els decennis posteriors: l’aprovació d’un pagament per
a les tasques educatives que l’Escola Pia oferia i que féu aparèixer per
primera vegada una diferenciació entre l’alumnat. Concretament, entre els <i style="mso-bidi-font-style: normal;">gratuïts </i>o<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> externs</i>, o sigui, aquells que continuaven rebent l’educació sense
cost, i els anomenats <i style="mso-bidi-font-style: normal;">vigilats </i>o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">recomanats</i>, els que es quedaven unes
hores de més a l’escola a canvi d’un pagament monetari. Anem a pams, però,
perquè tot plegat és fruit d’un procés més o menys llarg on les condicions
pactades amb municipis i governs canviaren i els escolapis es trobaren amb uns
ingressos força magres que féu que cerquessin solucions.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjtqlZ7waBvabDzHCkhnWMMG59hzeQMgFJTvMGiZ8ULpi_450ItIlsLjbm-PFxOW_SyEJkcZk8B8Dn9MJyOre2Aogxlg5XS58vhIV3PFNMjJC84i0J9Li2OYoTYbQ0y7Pzl3G-FntQIXKTBQbetwpjJLeAw_bTKDR4XjN5Hv_rHRxLdMLHb5N5SYkIiyw=s2330" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2330" data-original-width="1653" height="604" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjtqlZ7waBvabDzHCkhnWMMG59hzeQMgFJTvMGiZ8ULpi_450ItIlsLjbm-PFxOW_SyEJkcZk8B8Dn9MJyOre2Aogxlg5XS58vhIV3PFNMjJC84i0J9Li2OYoTYbQ0y7Pzl3G-FntQIXKTBQbetwpjJLeAw_bTKDR4XjN5Hv_rHRxLdMLHb5N5SYkIiyw=w429-h604" width="429" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Col·legi de Sant Antoni, inici de segle XX. Sortida dels alumnes recomanats. APEPC.</td></tr></tbody></table><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="ca" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Situem-nos a 1872. Quatre anys
enrere, la reina Isabel II havia estat foragitada del país i, al <i style="mso-bidi-font-style: normal;">pronunciamiento </i>del general Topete del
18 de setembre de 1868, s’hi havien sumat diversos militars de rang (Serrano,
Prim) que, amb les juntes revolucionàries sorgides a diversos punts del
territori, havien donat pas a un nou període que a posteriori hem conegut com
el Sexenni Democràtic, on s’hi intercalaren períodes d’inestabilitat i
provisionalitat amb la temptativa d’una monarquia de caire liberal encapçalada
per Amadeu I de Savoia, la proclamació de la República (unitària i federal) i
dos cops d’estat que havien buidat el sistema de tot contingut democràtic i
social. Entremig, s’havia produït la fundació de l’Associació Internacional de
Treballadors, l’esclat de la Tercera Guerra Carlina, de la Guerra dels Deu Anys
a Cuba i l’aixecament cantonalista al País Valencià, Múrcia i Andalusia. Un
període, per tant, d’ebullició política i social i de marcada inestabilitat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt;">L’Escola Pia hagué d’adaptar-se no
només al marc general canviant, sinó també als canvis específics marcats per la
nova legislació. Un decret del 12 d’octubre de 1868, per exemple, declarava
extingides totes les congregacions fundades després de 1837, inclosos els
escolapis (que, amb el recurs de protesta presentat el dia 19, aconseguiren que
se’ls respectés). Un altre fixava que tots els mestres havien de tenir títol
(i, per tant, amb els estudis propis escolapis no n’hi havia prou). I encara,
un tercer decret, de gener de 1869, facultava a ajuntaments i diputacions a
fundar establiments d’ensenyament sempre que volguessin i els poguessin
mantenir. Però els liberals reconeixien que l’Escola Pia sempre havia estat “en
armonía con el espíritu de la época” i que, per tant, no seria atacada. De fet,
excepte a Terrassa, tots els ajuntaments aprovaren i defensaren els col·legis
escolapis.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="ca" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><o:p>E</o:p></span><span style="font-size: 12pt;">l primer conflicte seriós en aquest
període sorgí el desembre de 1869: una nova llei obligava als funcionaris a
jurar la Constitució; els escolapis, com a mestres d’institucions públiques,
també havien de fer-ho, però s’hi negaren adduint que era antireligiosa.
Explica Joan Florensa a </span><i style="font-size: 12pt;">El projecte
educatiu de l’Escola Pia de Catalunya (1683-2003): una escola popular</i><span style="font-size: 12pt;">
(Barcelona: Societat d’Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana -
IEC, 2010, p. 303) que «en els municipis dels quals tenim informació, es produí
un conflicte entre les dues entitats. A Mataró i Calella els ajuntaments
anul·laren els acords amb els escolapis i buscaren mestres laics i aules noves;
els escolapis, però, no varen perdre els alumnes sinó que continuaren igual.
Els escolapis de Sabadell es negaren a jurar i en conseqüència l’Ajuntament els
retirà la paga del primer ensenyament. A Olot tampoc no juraren i l’Ajuntament
els instà a fer-ho una vegada i una altra sense aconseguir el jurament però
sense aplicar-los tampoc les sancions que la llei preveia. Les relacions
amigables de tots aquests anys que regnaren a Balaguer entre l’Ajuntament i els
escolapis ens fa pensar que no es va fer cas de la llei».</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt;">Els anys següents hi hagué també alguns conflictes perjudicials per a la
institució. L’estiu del 1870 l’Ajuntament republicà féu marxar els escolapis de
Reus. A Sabadell, la mala maror portà al consistori a retirar la subvenció a
l’Escola Pia i rescindir-ne els acords, el maig de 1873: l’escola fou
convertida en caserna i l’església en presó i trigarien uns mesos a
recuperar-les. A Moià, per la seva banda, l’estiu del 1873 s’ordenà als
religiosos i novicis abandonar el col·legi, que es féu servir com a
fortificació davant l’amenaça carlina.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><a name="_3b03jlyqm1u8"></a><span style="font-size: 12pt;">Un altre moment destacat fou amb la Tercera Guerra Carlina,
iniciada el maig de 1872. A Igualada els escolapis abandonaren el col·legi el
1874 i es traslladaren a l’interior de la ciutat, impartint les classes a la
casa Jové; Puigcerdà quedà un temps aïllada i, si bé les classes no s’aturaren,
sí que no pogueren examinar-se alumnes ni mantenir una correspondència amb les
autoritats acadèmiques.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; text-align: justify;"><a name="_aat00iut98it"></a><span lang="ca" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">No hi hagué, per tant, una persecució de la Institució ni el
tancament generalitzat de col·legis, per bé que sí que alguns conflictes,
sobretot de caire polític, obligaren a fer canvis o a abandonar temporalment
algunes comunitats. Tot i així, en l’àmbit econòmic sí que hi hagué
repercussions serioses, que se sumaven a les conseqüències que s’arrossegaven
de la desamortització de Madoz de 1855.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; text-align: justify;"><a name="_vqqrsxory9pu"></a><span lang="ca" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">I és que si bé la desamortització de Mendizábal de 1835 no
afectà a l’Escola Pia, al contrari, en fou beneficiària (els col·legis de Reus
i Terrassa es feren aprofitant antics convents de franciscans o framenors; a
Igualada un dels agustins; a Vilanova el solar d’un antic convent caputxí), la de
Madoz fou molt diferent. Reprengué algunes vendes que amb l’anterior no
s’havien pogut fer i estengué l’abast de la mateixa desamortització als béns de
les institucions dedicades a l’ensenyament i també als béns comunals dels
ajuntaments. Per tant, aquest fet, segons Florensa (2010, 285) «privà els
escolapis del capital que havien anat creant al llarg de dos segles per
assegurar-se la sustentació, i els ajuntaments en algun cas perderen els propis
de què se servien per pagar els mestres escolapis». <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; text-align: justify;"><a name="_4xgnmfk4qv44"></a><span lang="ca" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Quedaren privats de peces de vinya i bosc susceptibles de ser
arrendades, de censos per valors diversos, de camps de blat i oliveres… Però la
derivada econòmica a escala municipal fou encara pitjor, ja que la
desamortització, en prendre als ajuntaments terres i béns comunals (com per
exemple molins, com passà a Balaguer), dels quals podien extreure’n un benefici,
buidà les arques municipals i deixà els consistoris sense marge econòmic per
complir amb els acords presos amb l’Escola Pia; una situació que s’anà
agreujant amb els anys i que s’ajuntà amb l’ofensiva legislativa que hem
comentat que succeí durant el Sexenni. Tanmateix, la pròpia tasca desenvolupada
per l’Escola Pia; la pressió dels ajuntaments; i les dificultats de l’Estat per
al finançament de l’educació propiciaren que, el 1876, Alfons XII aprovés una
llei que deia que «teniendo en cuenta el fin piadoso y altamente humanitario a
que se hallan destinados, se declaran exceptuados de la venta por el Estado
ordenada en la ley de 1º de Mayo de 1855, los bienes y rentas que posee hoy en
propiedad el instituto de las Escuelas Pías, y los que pueda corresponderle a
virtud de sentencia dada a su favor en reclamaciones judiciales que tenga
pendientes o que pueda intentar ejercitando acciones o derechos que le
correspondan en la actualidad» (Florensa, 2010, 290).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; text-align: justify;"><a name="_r1dlnv2aqyt0"></a><span lang="ca" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Tot i així, el cas és que els ajuntaments anaven quedant-se
sense recursos i les escoles, que en molts casos en depenien exclusivament, no
tenien prou fons per tirar endavant. Els religiosos no cobraven però òbviament
necessitaven una manutenció, ja fos monetària, en espècies o en forma d’horts i
camps d’on extreure’n aliments o arrendaments; una manutenció que la
desamortització havia estroncat i que la legislació havia dificultat. D’aquí
que ja a inicis dels anys 60 ja es comencés a cobrar una petita quantitat als
alumnes en algun centre, com Balaguer. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; text-align: justify;"><span lang="ca" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Davant d’aquesta
situació, que empitjorava amb els anys, es produïa un greu dilema: com aconseguir
garantir que l’educació fos gratuïta i popular, tal com manaven les
Constitucions de l’orde, allò que havia estat la raó de ser de l’Escola Pia des
del mateix moment de la seva fundació, amb la presa de mesures que asseguressin,
al mateix temps, la subsistència de les escoles i comunitats? Què calia fer? <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; text-align: justify;"><a name="_iwcppy9p5n0"></a><span lang="ca" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La solució vingué per oferir quelcom més enllà de l'horari
escolar. Les escoles permetien que els alumnes poguessin quedar-se un temps
després de les classes de matí i tarda per fer els deures, estudiar, o ampliar
formació amb altres matèries, a canvi d’uns diners. Aquests alumnes prengueren
el nom de vigilats o recomanats. Empesos per la necessitat i la inestabilitat
en tots els àmbits, gairebé totes les escoles adoptaren aquesta pràctica, fins
al punt que la Província no tingué més remei que regularitzar-la en el Capítol
de 1872. Des de Roma els donaren suport i la Santa Seu ho acceptà. Aquest procediment,
impensable només uns anys abans, es convertí, doncs, en un dels principals
sosteniments de les escoles.<span style="background: yellow; mso-highlight: yellow;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; text-align: justify;"><a name="_tw0si4oa589i"></a><span lang="ca" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Però aquesta circumstància va fer que, allà on hi havia força
alumnes, es produís una divisió entre recomanats i externs, que «de fet va ser
la divisió entre la classe dels rics i la dels pobres. Aquesta classificació no
volguda ni pensada, en un principi danyà la fama tradicional de l’Escola Pia;
més d’un alumne dels externs o pobres se sentí discriminat, marginat o
menystingut. A Sant Antoni la separació va ser fins i tot de locals: els
recomanats anaven a l’edifici del carrer Sant Antoni amb la ronda de Sant Pau,
mentre que els externs tenien les aules als edificis del carrer Sant Antoni amb
Ronda Sant Antoni [...]. Els uns i els altres no es veien mai» (Florensa, 2010,
309). Aquesta diferenciació es donava, per tant, als col·legis més grans; als
més petits la diversitat quedava esmorteïda en quedar tots inclosos a la
mateixa aula.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; text-align: justify;"><a name="_ox8wnjf96y3e"></a><span lang="ca" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">L’enginy va fer que aviat es duguessin a terme altres
iniciatives per obtenir diners extra, com oferir mitja pensió (Balaguer en fou
pionera el curs 1867-1868); tenir una distribuïdora pròpia de llibres i
material escolar per treure’n un petit rèdit de la venda; o llogar habitacions
buides de religiosos o aules no emprades com a petits magatzems.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; text-align: justify;"><a name="_38lvvlck17jz"></a><span lang="ca" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El cas és que el suport econòmic dels ajuntaments era cada
vegada més escàs; les relacions amb l’Estat, cada cop més complicades; la
legislació, més restrictiva; i les despeses, tanmateix, cada vegada més
elevades. De manera que aquest model acabà per implementar-se arreu de manera
permanent i, amb els decennis, la desaparició de les aules de gratuïts fou un
fet i el pagament per a rebre l’educació quelcom habitual, tot i mantenir-se un
seguit d’excepcions per garantir que diverses capes de la població poguessin
tenir-hi sempre accés. Una extinció lenta però constant, imparable, del model
fundacional d’escola, en què les administracions, essencialment els municipis, brindaven
un local i la manutenció dels religiosos a canvi d’oferir una educació
completa, formal, gratuïta i popular per a tots els nanos del poble o ciutat.
Un model que amb la implantació de l’estat liberal i l’enfortiment de l’administració
havia anat desfent-se i caient en desús, per bé que trigaria molts anys a
desaparèixer del tot.<o:p></o:p></span></p>Arxiu Provincial Escola Pia de Catalunyahttp://www.blogger.com/profile/16178003559003983373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1964056331048491585.post-32016374391149310212021-11-25T10:02:00.000+01:002021-11-25T10:02:30.941+01:00L'Afer Rimblas<p style="text-align: justify;"> <span> </span><span> </span><span style="font-size: medium;"><span style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">Fa uns mesos, a l’article sobre </span><a href="http://laplega.escolapia.cat/2021/05/laportacio-escolapia-larqueologia-del.html" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">l’aportació escolàpia a l’arqueologia del país</a><span style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">, anomenàrem l’escolapi Pere Rimblas Piferrer com un dels impulsors dels
estudis de paleontologia a Sabadell i per les descobertes que feu a partir del
seguiment de les obres de la línia de ferrocarril que, ara fa una mica més de cent anys, s’estaven
fent en aquella població. Avui, però, tocarem una vessant ben diferent del
personatge, descoberta arran d’una consulta que ens arribà aquest estiu i que
propicià que analitzéssim tot allò que d’ell conservem a l’arxiu.</span></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQA9Yv9nheJ4CosABi0NONr8V6pRaZ1JZWBzLGnSdd8-4vv3G3MQ7BhQPoEXHY8tZW4dPCnyHGfT6FQ-CM_NupKoIc7G2N5cQxqKbnGOAXGE38lnntvNFlRg5bpXUDeF5YQkw9LGL9dPBz/s528/P.+Pere+Rimblas+amb+obrers+ferrocarril%252C+troballes+paelontol%25C3%25B2giques.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="388" data-original-width="528" height="374" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQA9Yv9nheJ4CosABi0NONr8V6pRaZ1JZWBzLGnSdd8-4vv3G3MQ7BhQPoEXHY8tZW4dPCnyHGfT6FQ-CM_NupKoIc7G2N5cQxqKbnGOAXGE38lnntvNFlRg5bpXUDeF5YQkw9LGL9dPBz/w510-h374/P.+Pere+Rimblas+amb+obrers+ferrocarril%252C+troballes+paelontol%25C3%25B2giques.jpg" width="510" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><span face="Ubuntu, sans-serif" style="background-color: white; color: #424242; font-style: italic;">Pere Rimblas amb uns obrers del ferrocarril a Sabadell i una troballa paleontològica.</span><br style="background-color: white; color: #424242; font-style: italic;" /><span face="Ubuntu, sans-serif" style="background-color: white; color: #424242; font-style: italic;">Font: </span><span face="Ubuntu, sans-serif" style="background-color: white; color: #424242; font-style: italic; font-variant-caps: small-caps; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify;">Celià i Gelabert</span><span face="Ubuntu, sans-serif" style="background-color: white; color: #424242; font-style: italic; text-align: justify;">, Laura. </span><i style="background-color: white; color: #424242; text-align: justify;">Gestió del Patrimoni Paleontològic Català (s XIX‐XXI). Aproximació històrica a partir de l’anàlisi de col∙leccions.</i></span></td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-size: medium;"><span style="text-indent: 35.4pt;">El cas és que el Pare Rimblas, després del seu pas per diverses escoles,
el 1933 es dirigí als seus superiors per demanar poder gaudir d’un temps de
repòs perquè se sentia fatigat mentalment i física, però li fou rebutjat
perquè, segons creien, no tenia una conducta moral adequada. I és que Rimblas
feia del que comunament anomenem “curandero” (a la documentació apareix eufemísticament
que practicava la </span><i style="text-indent: 35.4pt;">medicina popular</i><span style="text-indent: 35.4pt;">), rebent
molta gent tant al col·legi on era com en una consulta que tenia llogada; i,
entre la clientela, hi havia moltes dones, cosa que estava molt mal vista en
aquells moments.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-size: medium;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-size: medium;">Els superiors aprofitaren l’avinentesa per advertir-lo que deixés aquesta
ocupació o que seria sancionat, però ell no volgué malgrat aquesta possibilitat.
Per intentar apaivagar la tensió cada cop més gran entre el religiós i la Cúria,
fou enviat a Vilanova però, pel que es desprèn, el setembre de 1934 marxà sense
dir res i faltant a les seves obligacions. A més, se l’acusà d’haver-se endut
llibres, fòssils i altres. Per això fou acusat d’apostasia i excomunicat. Tot i
així, seguí concelebrant misses, fet que va en contra del dret canònic. Rimblas
buscà empara a Roma, adreçant-se en dues ocasions al Pare General, però no
n’obtingué resposta.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-size: medium;">Dolgut, decidí anar-se’n a Barcelona, on exercí de curandero i continuà
fent misses tot i no tenir-ne la capacitat. Allà l’enxampà l’esclat de la Guerra
Civil. Sentint-se amenaçat, com la gran majoria de religiosos del país en
aquells moments, i sense comptar amb el suport dels escolapis, es posà en
contacte amb el Pare General dels Frares Menors Franciscans (OFM) i amb el P.
Pacedo, secretari de la Congregació de Religiosos, que li recomanaren fugir a
França. Fora ja de Catalunya, anà a Roma, on vivia de fer misses a convents,
però quan podien adonar-se que era escolapi i, per tant, demanar-ne
referències, aleshores canviava. No passà mai per Sant Pantaleó, la casa general de l'Escola Pia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-size: medium;">Finalment anà a parar a Marsella on, amb la identitat falsa de Pere
Ribalta, amagà les sancions que hi havia en contra seu i es féu passar com un
de tants sacerdots que fugien de la persecució a Espanya. Així, aconseguí ser
nomenat mossèn auxiliar de la parròquia de Sant Josep i rebre uns diners amb
els quals pagava uns deutes, segons es desprèn d’un dels documents. Tenia molt
bona consideració per part del mossèn principal i del bisbat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-size: medium;">Tanmateix, el març de 1941 l’Escola Pia s’assabentà d’on era i el
Provincial, Manel Bordàs, escriví al bisbe per explicar-li que era un apòstata,
que estava excomunicat i sancionat i que, per tant, no podia dir missa. Malgrat
la defensa del rector de Sant Josep (que implorava a Bordàs que n’anul·lés les
sancions per evitar que morís de gana en no tenir ocupació), com que Rimblas,
davant el bisbe, reconegué la seva identitat real i que havia estat excomunicat
(tot i no estar d’acord amb la sanció), aquest no tingué més remei que
cessar-lo de les seves funcions. Rimblas demanà aleshores la seva
regularització, però Bordàs li retragué la seva actuació i li recomanà que
demanés l'exclaustració a Roma. El bisbe li digué que l’acceptava i que
la demanés per tres anys; passat aquest temps, es comprometia a readmetre’l com
a capellà al bisbat i que seria aleshores quan hauria de decidir si continuar a
l’orde o bé secularitzar-se.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-size: medium;">No sabem què passà a partir d’aquell moment, ja que se li perd el rastre
documental. No ens torna a aparèixer entre la documentació fins al 1952, quan
en una comunicació entre el Pare General (Vicenç Tomek) i el Provincial (Julià
Centelles), es comenta, entre d’altres, que l’afer Rimblas havia quedat tancat
per part del P. Bordàs i que “nosaltres” (o sia, la institució) no havien de
fer-ne res. Sembla que Rimblas havia demanat, de Marsella estant, poder oficiar
alguna missa en relació amb els escolapis, o bé que havia fet algun gest per retornar a l’orde;
en aquest cas, diuen que ha de presentar els papers del seu bisbe conforme pot
celebrar-les. Rimblas morí a Marsella anys més tard sense haver-se reconciliat
amb l’Escola Pia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-size: medium;">I encara una mica més: els fets exposats permeten desmentir una de les
històries que corren, encara avui dia, entre els cercles escolapis. El P. Joan Florensa
recorda que s’explicava que, quan esclatà la guerra, un grup d’anarquistes
baixava per la Ronda Sant Antoni de Barcelona, des de la Plaça Universitat, i
que en arribar al carrer Sant Antoni giraren a l’esquerra per entrar cap al Raval.
Es deia que el P. Rimblas, que la rumorologia situava entre els membres de la
comunitat de Sant Antoni, estava en aquell moment al menjador de la comunitat (aleshores
a sobre les arcades de l’església) i que, atemorit per aquell grup, tragué una
pistola (no era estrany que alguns escolapis en tinguessin) i els disparà. Aquest,
es deia, fou el motiu que provocà l’assalt a l’escola. Tanmateix, ara sabem que,
si bé el juliol de 1936 el P. Rimblas era a Barcelona, no mantenia, almenys
formalment, cap relació amb l’Escola Pia, i per tant no se li pot atribuir
aquest fet.</span><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-size: medium;"><u>Fonts documentals:</u></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: medium;">APEPC, Fons Pere Rimblas (</span><span style="color: #111111; text-align: left;"><span style="font-size: medium;">08-F0582, caixa 5820) i Fons del Secretari Provincial (03/10).</span></span></span></p>Arxiu Provincial Escola Pia de Catalunyahttp://www.blogger.com/profile/16178003559003983373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1964056331048491585.post-47771490080351659832021-10-21T10:21:00.000+02:002021-10-21T10:21:28.266+02:00La República Cristiana en la Educación de la Juventud, o els exàmens de Balaguer de 1774<p><span style="font-family: arial;"><span style="text-align: justify;">El concepte d'examen tal com l'entenem avui dia no s'estendrà fins aproximadament la meitat del segle XIX. Fins aleshores, allò que anomenem <i>exàmens </i>eren més aviat una</span><span style="text-align: justify;"> exhibició pública que es
preparava a final de curs, oberta a tothom –on es convidava especialment a les autoritats del
municipi o de la regió–, on els alumnes demostraven allò que havien après durant tot l'any. S'editava un programa on sovint s'anunciava quins alumnes hi prendrien part i què farien: recitar un text clàssic, reflexionar sobre un concepte filosòfic o teològic, aplicar normativa gramatical... a vegades amb la interpretació de peces musicals a l'inici o als interludis. És un
hàbit que els escolapis copiaren dels jesuïtes i que els donava cert prestigi.</span></span></p><p><span style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-family: arial;">En aquell moment, l’escola
s’organitzava en tres grups -petits, mitjans i grans-, on els grans repetien, ensenyaven i col·laboraven amb els petits i mitjans, i on s’exigia que
cada grup estigués format en uns coneixements concrets de gramàtica,
aritmètica, cultura religiosa, retòrica i altres. Per tant, aplicaven la idea de les escoles
graduades, malgrat que aquest concepte no sorgís com a tal fins a les
reformes educatives de finals del segle XIX o ben entrat ja el s. XX. Els estudiants practicaven
exercicis, dictats, traduccions, fragments d’obres literàries, conceptes en
mapes... i quan arribava el moment ho exposaven. </span></span></p><p><span style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-family: arial;">En
molts casos, aquests documents impresos a mode de publicitat es tracta de la única font d’informació que tenim per conèixer
alumnes que van passar per les escoles o bé els programes escolars pròpiament dits, fet que fa que siguin molt destacats des d'un punt de vista de la investigació.</span></span></p><p><span style="font-family: arial;"><span style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">Un concepte que es repeteix en molts d'ells i que crida l'atenció, almenys des de l'òptica d'avui dia, és el de <i>república cristiana</i> aplicada a l'educació. I ens hem fixat en un dels exàmens que conservem a l'APEPC, en concret de l'Escola Pia de Balaguer, de l'any 1774. </span></span><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">En aquest moment cal tenir en compte que quan es parla de República no es fa en termes polítics, sinó amb la concepció clàssica de </span><i style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">res
pública</i><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">, que associaríem més aviat a la definició de ciutadania. Dit d'una altra manera: l'Escola Pia tenia com a missió - i així ho vol remarcar en aquestes demostracions públiques- formar bons cristians que siguin útils, com diuen en una de les línies, a l'Església, a l'Estat i a la Pàtria.</span></p><p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5_54F3CbIiP1L-wxB2_eR1VLC6ZxU81HYYge7xIyq9jaeac8OLQ4alGYT8hzzJashmXN-THMBUtLZ51VKLOF-Qqld2ekDiaIvIDK5BvUxLfImwZp0reLxziJ5IrYU4JX3-kgYiiouASzT/s545/BALAGUER+1774+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="545" data-original-width="421" height="465" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5_54F3CbIiP1L-wxB2_eR1VLC6ZxU81HYYge7xIyq9jaeac8OLQ4alGYT8hzzJashmXN-THMBUtLZ51VKLOF-Qqld2ekDiaIvIDK5BvUxLfImwZp0reLxziJ5IrYU4JX3-kgYiiouASzT/w359-h465/BALAGUER+1774+01.jpg" width="359" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Portada de l'examen públic de l'Escola Pia de Balaguer, que tingué lloc els dies 23 i 24 de maig de 1774. Font: APEPC</td></tr></tbody></table><br /></p><p><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: 47.2px;">En una concepció també clàssica, els escolapis d'aleshores pensen que si no formen als nanos, aquests cauran en totes les temptacions que tenen al seu voltant. "Son los hombres en su niñez tiernas plantas de la República, que convierten en su jugo, y substancia el humor, que chupan de la madre común, que les alimenta. Y como sea innata la inclinación al vicio, crecen en ellos las siniestras costumbres, sino precave el daño a la Educación Piadosa. No hay duda que los que son ahora niños, han de servir algun tiempo a la República, en cuyo honor nacieron [...]". </span></p><p><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: 47.2px;">I per això es donaven les gràcies a si mateixos, perquè la seva Institució i els seus religiosos s'esforçaven per "procurar el bien de la República Christiana en la Educación de la Juventud".</span></p><p><span style="font-family: arial; text-align: justify; text-indent: 47.2px;"><br /></span></p>Arxiu Provincial Escola Pia de Catalunyahttp://www.blogger.com/profile/16178003559003983373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1964056331048491585.post-49374333660127643672021-10-06T12:24:00.002+02:002021-10-06T12:24:19.375+02:00Josep Calassanç i l'afer del monestir d'Alguaire (1584)<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Després pel seu pas per l’Estudi
General de Lleida i haver rebut els oficis menor i la llicència de diaca, el 17
de desembre de 1583 Josep Calassanç havia estat ordenat sacerdot al
palau-castell de Sanaüja (la Segarra), de la mà de l’aleshores bisbe d’Urgell,
fra Hug Ambròs de Montcada. Quedaven molt pocs dies per Nadal, de manera que se
n’entornà al seu poble, Peralta de la Sal, on celebrà la seva primera missa i
passà les festes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Tanmateix, calia buscar-se una
ocupació i ben aviat se n’anà a Barbastre i es presentà al seu bisbe, el dominic
Felipe de Urriés; el bisbat de Barbastre era encara jove (s’havia creat el
1571), i el bisbe necessitava gent de confiança per a la seva correcta
administració. Urriés confià en aquell jove sacerdot (aleshores Calassanç tenia
25 anys) i sabem que ja el 10 de febrer estava al seu servei. El bisbe el
designà com un dels seus <i style="mso-bidi-font-style: normal;">familiars</i>,
és a dir, un dels capellans que l’acompanyaven tant a casa com en les visites
per tal de tenir-ho tot a punt i donar-li un cop de mà en les seves tasques
habituals, d’una manera discreta i atenta. Ens consta que el 10 de febrer ja
era amb fra Urriés per la participació de Calassanç com a testimoni en un afer
una mica pelut que els obligà a desplaçar-se a Alguaire (Segrià) per mirar de
solucionar-lo: ja us avancem, però, que no acabà massa bé.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El cas és que les religioses de la
congregació de les Hospitalàries de Sant Joan de Jerusalem establertes en aquella
població tenien un conflicte obert amb el gran prior de l’Orde a Catalunya per
l’aplicació d’algunes disposicions del Concili de Trento (1545-1563),
principalment per la implantació de la clausura. Moltes de les monges eren de
família noble i, tot i fer vida al convent, tenien casa particular i serventes,
i no volien haver de quedar recloses sense possibilitat de sortir ni rebre les
atencions que fins aleshores havien tingut.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2K3hVMAhqV3BboonRw7up9-MNAIHPCg4igfHm6-B5TMeJavxw7oeC6XWdH65tf7B7HO60sjLeeHJgDNt4vr3zI8RD0bP1y37TCkFBukTCRVuZIe2RHof-qqUGFw7CGhQb5ahHmpw6FqS3/s923/Convent+d%2527Alguaire.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="617" data-original-width="923" height="338" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2K3hVMAhqV3BboonRw7up9-MNAIHPCg4igfHm6-B5TMeJavxw7oeC6XWdH65tf7B7HO60sjLeeHJgDNt4vr3zI8RD0bP1y37TCkFBukTCRVuZIe2RHof-qqUGFw7CGhQb5ahHmpw6FqS3/w505-h338/Convent+d%2527Alguaire.png" width="505" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Il·lustració on es mostra el convent de les hospitalàries d'Alguaire, situat al turó que havia acollit el castell, per sobre del municipi. Font: monestirs.cat<br /><br /><br /></td></tr></tbody></table><span style="font-size: 12pt;">El 1568, el papa Pius V havia ordenat
als hospitalers, seguint, doncs, disposicions del Concili, establir la clausura
més estricta als seus convents, fent especial esment al d’Alguaire; però això
no es complí. Ni tampoc el 1576, quan hi hagué un canvi en la direcció i fou
escollida priora Jerònima Montgai, ja que era del bàndol partidari de no
imposar la clausura i continuar com fins aleshores. Aquest fet propicià que
tant el prior de l’orde com fins i tot el mateix monarca intervinguessin per
mirar de fer complir els decrets.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Finalment
Montgai fou destituïda i empresonada al mateix monestir, acusada
d’irregularitats en l’administració del mateix, de falta d’observança i de
complicitat amb bandolers, a qui suposadament amagava al convent; i es féu una
nova votació en al qual fou escollida priora Anna Desvalls, d’una família important
de Lleida, que estava disposada a acatar la clausura estricta. Però Montgai
apel·là al nunci papal i sembla que aconseguí recuperar el seu càrrec, davant
la contrarietat de Desvalls, i el monestir quedà dividit en dos bàndols.</span><span style="font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"> <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Com que la situació s’allargava amb
recursos i apel·lacions, Felip II manà a de Urriés que dictés sentència: aquest
s’hi personà el 10 de febrer de 1584, amb Josep Calassanç i Jerónimo Agustín
com a testimonis. El nom de Calassanç torna a aparèixer en la sentència
interlocutòria del 24 de març següent, al costat del reverend Pere de Eras, en
la qual sembla que es donava la raó a Montgai. Tanmateix, segons explica
l’escriptor Sebastià Bennassar, «com que les autoritats reials van témer un
esclat de violència, el prior de Sant Joan va actuar i a finals del 1584 va fer
assaltar el monestir per una colla de bandolers que acabaren per foragitar la
priora Montgai. Però, segurament, la mort casual i gairebé simultània de les
dues priores va evitar els enfrontaments entre els bàndols».</span><span style="font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"> <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Com a acompanyant del bisbe, doncs,
Calassanç no només participava de la tasca litúrgica o pastoral, sinó també
dels afers jurídics, alguns dels quals conflictius com el que acabem d’explicar.
De fet, aquells anys, de Urriés havia hagut de fer front a problemàtiques
diverses, com per exemple la recuperació de drets que antigament havien estat
del bisbat, però que en desaparèixer (el 1149) havien passat a Jaca, Pamplona o
Osca; o bé d’atribucions amb els canonges. Calia obtenir victòries en aquests
àmbits per tal de reafirmar la seva autoritat, i Calassanç n’era, doncs,
testimoni.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Més informació a:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">-
<span style="font-variant: small-caps;">Bennassar i Llobera</span>, Sebastià. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">501 crims que has de conèixer abans de morir</i>.
Barcelona: Ara Llibres, 2011.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">-
<span style="font-variant: small-caps;">Florensa</span>, Joan. </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Josep
Calassanç i Gastó. Mestre d’escola</span></i><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">. Barcelona: Escola Pia de Catalunya, 2017.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">- <span style="font-variant: small-caps;">Poch</span>,
Josep. . «José de Calasanz, hijo de Peralta de la Sal (1556-1648)», dins <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Argensola. Revista de Ciencias Sociales del
Instituto de Estudios Altoaragoneses</i> núm. 28. Osca: Instituto de Estudios
Altoaragoneses, 1956 (p. 327-356)<o:p></o:p></span></p>Arxiu Provincial Escola Pia de Catalunyahttp://www.blogger.com/profile/16178003559003983373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1964056331048491585.post-46108665228638755912021-09-14T14:07:00.002+02:002021-09-15T16:40:31.743+02:00No va ser factible la fundació de l’Escola Pia a Talarn<div style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Arial; text-align: justify; white-space: pre-wrap;">Dos segles després, a Talarn continuava viu el record de mossèn Josep Calassanç, dels anys que exercí com a oficial eclesiàstic de Tremp (1588-1591), quan havia pujat més d’una vegada a la població, on intimà amb algunes famílies, com la dels Gassol. </span></span></div><div style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Arial; text-align: justify; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_XrMks5c82UsRYZL-fjdThzzJHFa5n-vzJ-ltMzBRZsEpEfOKTyUklv_ozkLwMSE5giwZLCNJmClkdbaar50l_ADXhokY7vxlK3Gu6CH5oGjXR0rqSRxqCRhiPPYW9IhoyB4y0XiWBH7n/s2048/Lleida_-_Vista_del_pueblo_de_Talarn.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1362" data-original-width="2048" height="344" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_XrMks5c82UsRYZL-fjdThzzJHFa5n-vzJ-ltMzBRZsEpEfOKTyUklv_ozkLwMSE5giwZLCNJmClkdbaar50l_ADXhokY7vxlK3Gu6CH5oGjXR0rqSRxqCRhiPPYW9IhoyB4y0XiWBH7n/w517-h344/Lleida_-_Vista_del_pueblo_de_Talarn.jpg" width="517" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imatge de Talarn. Autor: Héctor Blanco de Frutos. Procedència: Viquipèdia.</td></tr></tbody></table><br /><div style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><br /></div><div style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">A finals del segle XVIII Talarn era cap de corregiment i pensà que podria tenir un col·legi de l’Escola Pia com el que hi havia a Oliana, Balaguer (alguns fills de Talarn hi anaven a estudiar) o Puigcerdà. </span></span></div><div style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">El XVIII és el segle de la Il·lustració o de les llums. Calia, doncs, atendre l’educació de la mainada. Foren uns anys de notable creixement demogràfic en tot el corregiment, que estava format per 268 pobles: comptava el 1787 amb 29.959 habitants. Només Talarn tenia, aquell any, 58 nois d’entre 7 i 16 anys: xifres que feien possible un bon col·legi.</span></span></div><div style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Però la vila només podia pagar 500 rals anuals al mestre, quantitat insuficient pel projecte. Tot i això, el 29 d’octubre de 1790 l’Ajuntament i el rector de la parròquia es dirigiren al rei demanant la fundació d’un col·legi de l’Escola Pia. Per al manteniment del centre, creien que s’hi podrien aplicar alguns dels béns desamortitzats als jesuïtes com es feia en altres llocs. </span></span></div><div style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Carles IV s’informà a través del Tribunal de la Comptadoria, major de comptes i general de Propis i Arbitris del Regne, de la capacitat econòmica del municipi de Talarn i el primer d’abril de 1791 responia negativament a la petició.</span></span></div><div style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Un nou element entrà en joc: l’herència d’Antoni de Sabater i de Campderrós. Aquest fill de Talarn testà el 17 de gener de 1740 davant el notari Antoni Vilaró. Nomenava hereu universal al seu fill, Francesc Antoni de Sabater i de Prior, i deixava una considerable quantitat per a la fundació d’un col·legi de l’Escola Pia a la vila. Francesc Antoni atorgà testament el 20 de febrer de 1764 i s’obrí el 3 d’octubre de 1777. El bisbe d’Urgell nomenà marmessors el 26 de juny de 1787 les persones d’Antoni Raurés, rector de la parròquia; Pere de Ferrer i Berenguer, doctor en lleis; i Josep Viles, rector de Llimiana.</span></span></div><div style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Mossèn Raurés estava ben assabentat de l’anterior petició de l’Ajuntament perquè l’havia signat. Reuní el 18 d’abril de 1791 els altres dos marmessors i els proposà ajuntar la quantitat assignada a col·legi escolapi per l’herència de Sabater a la del municipi: tots d’acord. Així, doncs, marmessors i Ajuntament es proposaren fer front comú per tal d’aconseguir la fundació del col·legi, que sempre s’exigí que fos dels pares escolapis. Un grup de prohoms locals que també havien pensat que calia un col·legi a Talarn, ara s’uniren a l’Ajuntament i als marmessors.</span></span></div><div style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">El 6 de maig de 1791 l’Ajuntament va respondre a la negativa reial anterior indicant que ara comptava, doncs, amb l’herència de Sabater, com justificaven amb document adjunt dels marmessors. També el bisbe d’Urgell, Josep de Boltas, avalà el projecte en escrit des de Llimiana del 27 de setembre de 1791.</span></span></div><div style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">L’informe de Pedro Manuel Sáenz Pedroso, procurador general, del 17 de maig de 1792 no fou gens favorable perquè segons ell «</span><span style="font-family: Arial; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">esta solicitud es contraria a la condición cuarenta y cinco del quinto género de Millones, en la que por cuanto el crecido y desproporcionado número de Religiosos y Monasterios, especialmente de Mendicantes, es causa de que se relaje la disciplina monacal, la debida decencia del instituto, y se debiliten las fuerzas del Estado, el Reino pidió a su Majestad mandase que ni el Consejo, ni las Ciudades y Villas de estos Reinos diesen licencia para nuevas fundaciones de Monasterios por cualquier causa o razón que se solicitase; reservándose en la condición ochenta y siete al Reino junto en Cortes la dispensa de estas condiciones. En virtud de ello no puede el Procurador general en cumplimiento de su oficio prestar su consentimiento para esta fundación…</span><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">». Un gerro d’aigua freda per a Talarn.</span></span></div><div style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">El Supremo Consejo no va ser tant radical en la resposta a l’Ajuntament. Va dir que en la documentació rebuda no es parlava de l’edifici. El 7 de desembre de 1792, l’Ajuntament explicava com es construiria i amb quin mitjans.</span></span></div><div style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Passà un temps però semblava, ara sí, que tot anava per bon camí i per això l’Ajuntament delegà mossèn Raurés per traslladar-se a Mataró i acordar les bases de fundació amb el provincial Ildefons Ferrer. Els acords se signaren el 4 de febrer de 1799 davant del notari de Mataró Francesc Boronat.</span></span></div><div style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">El Supremo Consejo demanà més informes tant a l’Ajuntament com a d’altres entitats oficials per documentar-se bé. Tot en regla: la Fiscalia, el 7 d’agost de 1800, passà la consulta al monarca. Carles IV contestà el 6 de març de 1801 que no acceptava la fundació d’un col·legi dirigit per membres d’un orde religiós; deia que es fundés amb mestres seglars. </span><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">La negativa no arribà a Talarn fins després del febrer de 1804... Calia esperar una nova oportunitat.</span></span></div><div style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Veient que no era possible la fundació d'un col·legi escolapi, parròquia, marmessors i bisbat decidiren destinar les rendes de la pretesa fundaciò a una causa pia que tenia la primera i a obres de conservació o petites despeses del temple.</span></span></div><div style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">En els anys de la Guerra del Francès no es podia pensar en fundacions. Però tot just Ferran VII tornà a Espanya, el 1814, l'Ajuntament, amb data del 13 d’octubre de 1815, repetí una vegada més la seva petició recordant tot el procés seguit fins a aquell moment. Així, el fiscal, el 16 de gener de 1817, preguntà a l’Ajuntament si s’havien complert les resolucions del 26 de març de 1801, és a dir, fundar un col·legi amb mestres laics tot usant les rendes de la fundació de Sabater. El municipi contestà el 25 de febrer que no s’havia pogut realitzar perquè els marmessors ho condicionaven a què el dirigissin els pares escolapis i que ara precisament aquella dotació s’havia dedicat a altres finalitats. </span></span><span style="font-family: Arial; font-size: large; white-space: pre-wrap;">Tanmateix, es reuniren parròquia i marmessors i acordaren destinar novament l'herència Sabater al col·legi, acords que el bisbe d’Urgell ratificà el 8 de juny de 1820.</span></div><div style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: large; white-space: pre-wrap;"><br /></span></div><div style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Quan tot s’encarrilava positivament, el Trienni Liberal (1821-1823) ho encallà. En els anys anteriors l’Escola Pia havia obert tres cases: Barcelona (1815), Sabadell (1818) i Calella (1819). Però Talarn anava esperant.</span></span></div><div style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">L’Ajuntament mantenia les seves aspiracions de comptar amb un col·legi escolapi i per això el 12 setembre de 1825 dirigí una nova instància al monarca, recordant tots els passos donats. I així, després d’anades i vingudes d’informes i documentació, Ferran VII, el 18 d’agost de 1829, determinà que «</span><span style="font-family: Arial; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">concedemos permiso al Ayuntamiento de la Villa de Talarn para establecer en ella un Colegio de Escolapía para la educación de la juventud...</span><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">». Faltava, però, acabar de lligar caps.<br /></span><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Des de l’Ajuntament de Talarn no confiaven gaire en el provincial de Catalunya, Francesc Solà, i per això escriviren al pare Vicari general el 12 d’octubre de 1829 per executar l’orde del rei segons els acords signats amb l’Escola Pia a Mataró. Pocs dies després, el Vicari Joaquín Esteve constatava que les fundacions eren competència de les províncies, s’alegrava de la concessió i deia comunicar-ho tot seguit al pare Solà recomanant-li que ho atengués.</span></span></div><div style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span></div><div style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbqVin-u9Fc3j33CG-Ztdqdonu5Sb1kk044XBOt2aeE8ERgtQZFXMVXO-v6T133n4DnGM2nfuEeYmqOTeyfJv-wBAXzsYLS0G_mI-ETjMOU-U-uES6epJniZ2NCrbQdDXcYXgCpFUS6NpI/s2048/DSC_0262+%25282%2529.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1645" height="435" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbqVin-u9Fc3j33CG-Ztdqdonu5Sb1kk044XBOt2aeE8ERgtQZFXMVXO-v6T133n4DnGM2nfuEeYmqOTeyfJv-wBAXzsYLS0G_mI-ETjMOU-U-uES6epJniZ2NCrbQdDXcYXgCpFUS6NpI/w349-h435/DSC_0262+%25282%2529.JPG" width="349" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ferran VII autoritzà la fundació de l'Escola Pia a Talarn. APEPC, 07-00, c. 1, Talarn.</td></tr></tbody></table><br /></span></div><div style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Però el pare Solà no tenia pressa i com que hi havia capítol provincial l’any següent, el 1830, callà sobre Talarn, deixant-ho per al nou provincial. Durant les sessions del capítol, celebrat a Igualada, es presentà Josep Camalot, comissionat per l’Ajuntament de Talarn, demanant que enviessin un religiós per concretar sobre el terreny les condicions de la casa i l’església. El capítol designà el nou provincial Pere Ferrer per a la visita. </span><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">En aquesta, el pare Ferrer «</span><span style="font-family: Arial; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">se informó de la casa, y la halló capaz para habitación decente de 7 u 9 religiosos, para escuelas, debiéndose servir de Iglesia de un oratorio pequeño contiguo a la misma casa. La Villa prometió a dicho Padre que aquella costearía habilitar y alojar la casa que debía servir de colegio, las escuelas, oratorio y habitaciones de los religiosos de todo lo necesario, dando además mantenimiento para dos meses como consta de los papeles que se entregaron al Reverendísimo Padre Vicario General.</span><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">» El 6 del mateix abril signaren un nou protocol que s’afegí al signat a Mataró, puntualitzant algunes coses. </span></span></div><div style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">La congregació provincial examinà aquests acords dubtant que les bases anteriors encara fossin vàlides després de la negativa del primer moment; considerava insuficients les rendes i espais com el de l’església i assenyalà alguns punts a modificar.</span></span></div><div style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">A Talarn estaven impacients perquè estaven a punt de perdre un nou curs. Insistien i el pare Vicari Lorenzo Ramo, el 6 de novembre de 1830, els comunicà que ja havia enviat al pare provincial les anotacions que li havien fet els seus assistents i autoritzava la fundació. Dos anys després el pare Ramo era nomenat bisbe d’Osca i el substituí el pare Francesc Solà, l’antic provincial de Catalunya, que no semblava gaire disposat a fundar a Talarn. La mort de Ferran VII el setembre de 1832 acabà de complicar la situació amb els deu anys de supressió dels ordes religiosos (1835-1845). Talarn havia d’esperar altra vegada. </span></span></div><div style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Després del decenni de supressió l’Escola Pia no estava en condicions d’assumir noves fundacions. El 1851, però, l’Ajuntament de Talarn comissionà el sacerdot Domingo Casajuncosa perquè s`’entrevistés amb el pare comissari apostòlic Jacint Feliu a Saragossa i tractés el tema de la fundació. El pare Feliu indicà en carta a l’Ajuntament que els temps no eren pas òptims per a fundar i que la situació havia canviat, de manera que havien d'iniciar novament les gestions davant del govern, en un estat que cada vegada més anava assumint les competències en ensenyament. De fet, hi havia aleshores una nova organització acadèmica amb la primària i el batxillerat que obligaven a replantejar-se del tot el què volien a Talarn. Ho resumia en aquestes paraules: «</span><span style="font-family: Arial; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">la gran variación de tiempo y circunstancias y diferencias de las enseñanzas, ya por su naturaleza misma, ya también por su mayor extensión</span><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">». La dotació econòmica també era un aspecte a revisar per la devaluació de la moneda. L’Ajuntament intentà millorar la dotació demanant a la Santa Seu aplicar al col·legi la marmassoneria de Pons que produïa cinc unces anuals. Les rendes fixes eren un bé per avui, però un problema per demà.</span></span></div><div style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Ajuntament i marmessors continuaven decidits en el seu projecte i immediatament seguiren els passos que el pare Feliu els havia indicat, tal com li comunicaren en carta el primer de març de 1852. Domingo Comajuncosa es traslladà a Madrid per gestionar la tramitació de l’expedient en els Ministeris i contractà un gestor que vigilés com anava l’assumpte. L’11 de febrer de 1855 s'aprovava la fundació del col·legi de l'Escola Pia a Talarn i el 13 de maig es publicava a la </span><span style="font-family: Arial; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Gaceta</span><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">. </span></span></div><div style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span></div><div style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbeKNdXlVDg54-C896V-lzkbTJPK3G23v8F5sWOUwyc067gOPg8wTdMF1UnDbQo4UGfeEXe8cRrEFkHWLBnfweSZntCPQzh2QuDmu_OVU3R1FLpgHiXRX2bdqcmgvoMlIJdM_vox4mNlBD/s2048/DSC_0261+%25282%2529.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1501" height="417" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbeKNdXlVDg54-C896V-lzkbTJPK3G23v8F5sWOUwyc067gOPg8wTdMF1UnDbQo4UGfeEXe8cRrEFkHWLBnfweSZntCPQzh2QuDmu_OVU3R1FLpgHiXRX2bdqcmgvoMlIJdM_vox4mNlBD/w306-h417/DSC_0261+%25282%2529.JPG" width="306" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Escrit de Comajuncosa dirigit al Comissari Apostòlic de l'Escola Pia a Espanya, datat del 5 de juliol de 1858, per reafirmar l'interès de l'Ajuntament de Talarn en acollir una escola. APEPC, 07-00, c. 1, Talarn.</td></tr></tbody></table><br /></span></div><div style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">L’alegria durà poc perquè el 3 de maig el govern havia decretat una nova desamortització, la de Pascual Madoz, que afectava tots els béns de l’Escola Pia excepte la casa, església, escola i hort annex a la casa. L’Escola Pia presentà recurs i salvà alguna de les coses que tenia; molt poc. Com quedaven, en aquestes circumstàncies, els béns de les marmessories que havien de mantenir el col·legi? Una pregunta que de moment no tenia resposta. </span></span></div><span id="docs-internal-guid-0653a59c-7fff-74c9-b9b0-09a3055dfc34"><span style="font-size: medium;"><br /></span><p style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: medium;">Passaven els mesos sense notícies. L’Ajuntament demanà el 27 de març de 1859 al pare Jacint Feliu si podia esbrinar alguna cosa i aquest ho encarregà al seu procurador a Madrid. Aquest trobà l’expedient sepultat entre milers de papers esperant un informe del governador de Lleida. El pare Feliu recomanà a l’alcalde que personalment anés a Lleida a veure què passava, cosa que va fer: li contestaren que no havien rebut cap demanda d'informe sobre el tema. Més anades i vingudes d’escrits i de documents.</span></span></p><span style="font-size: medium;"><br /></span><p style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: medium;">Mentrestant, el 1851 la Junta d’Instrucció havia proposat a l’Ajuntament obrir a la vila una escola de primària. S’acceptà.</span></span></p><span style="font-size: medium;"><br /></span><p style="line-height: 1.38; margin-bottom: 10pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: medium;">El 30 d’octubre de 1867 des del consistori escriviren al pare provincial de l’Escola Pia dc Catalunya, Gaietà Renom, per preguntar-li si mantenien el propòsit de fundar a Talarn. A primers del novembre següent el pare Renom els comunicava que els escolapis renunciaven a fundar col·legi a Talarn. Així s’acabava un procés de més de setanta anys.</span></span></p><p style="line-height: 1.38; margin-bottom: 10pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: medium;">En acabar aquesta exposició podem preguntar-nos per què no es fundà aquell col·legi. No podem pas dubtar de l’interès i l’esforç de l’Ajuntament, del rector de la parròquia i dels marmessors. Quasi tres generacions de talarnesos ho intentaren, sense èxit.</span></span></p><p style="line-height: 1.38; margin-bottom: 10pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: medium;">No es veu en cap moment un autèntic interès per part de l’Escola Pia de Catalunya. A final del XVIII ho acceptaven perquè era l’única manera d’expansionar-se. Però durant el segle XIX la província optà per fundar en poblacions que iniciaven la industrialització. Els acords sempre es signaven amb els ajuntaments, que en el nostre cas depenien al seu torn d’uns marmessors. En els documents de Talarn es parla normalment de la gramàtica i de la retòrica, no de l'aritmètica, que era l’aula preferent per als escolapis catalans. Són detalls que, sumats, portaven a no interessar-se per una fundació.</span></span></p><p style="line-height: 1.38; margin-bottom: 10pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: medium;">L’Estat tampoc manifestà el mínim interès en dotar d’un bon centre educatiu a Talarn. Els il·lustrats prioritzaren la ideologia sobre l’educació: o mestres laics o no hi havia escola. En tot moment la burocràcia retardà les decisions, igual que la desconfiança de Madrid del que desconeixien.</span></span></p><p style="line-height: 1.38; margin-bottom: 10pt; margin-top: 0pt; text-align: left;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></span></p><p style="line-height: 1.38; margin-bottom: 10pt; margin-top: 0pt; text-align: left;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: medium;">Joan Florensa i Parés</span></span></p><p style="line-height: 1.38; margin-bottom: 10pt; margin-top: 0pt; text-align: left;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></span></p><p style="line-height: 1.38; margin-bottom: 10pt; margin-top: 0pt; text-align: left;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: medium;">Més informació a: </span></span></p><p style="line-height: 1.38; margin-bottom: 10pt; margin-top: 0pt; text-align: left;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: medium;">- Florensa i Parés, Joan. </span></span>«<span style="font-family: Arial; font-size: large; white-space: pre-wrap;">Las largas gestiones para la fundación frustrada de la Escuela Pía en Talarn</span>»<span style="font-family: Arial; font-size: large; white-space: pre-wrap;">, dins <a href="https://scolopi.org/wp-content/uploads/2021/08/Volume-ARCHIVUM-n.-90.pdf" target="_blank"><i>Archivum Scholarum Piarum</i> (Roma), núm. 90</a>, p. 187-236.</span></p><p style="line-height: 1.38; margin-bottom: 10pt; margin-top: 0pt; text-align: left;"><span style="font-family: Arial; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: medium;">- Florensa i Parés, Joan; Noguera Clofent, Aniol. <i>Les arrels de l'Escola Pia al Pallars. Josep Calassanç, oficial de Tremp</i>. Tremp: Garsineu, 2019, p. 277-290.</span></span></p><div><span style="font-family: Arial; font-size: 18pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></div></span>Arxiu Provincial Escola Pia de Catalunyahttp://www.blogger.com/profile/16178003559003983373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1964056331048491585.post-3572287957868653252021-08-30T09:55:00.000+02:002021-08-30T09:55:58.767+02:00Pèrdua d'una part de les pintures de l'església de Claverol<p> <span style="font-size: 12pt; text-align: justify;">Josep
Calassanç, fundador de l’Escola Pia, fou rector de Claverol (Conca de Dalt, Pallars
Jussà) entre 1588 i 1591. Un temps curt però intens, en què deixà petjada fins
al punt que els seus habitants celebren la Festa Major cada any per la data de
Sant Josep de Calassanç, el 25 d’agost. I és que si bé se sabia que el sant, de
Roma estant, havia donat les rendes que obtenia del càrrec de plebà d’Hortoneda
i rector de Claverol per a l’establiment d’una causa pia que servís per proveir
de blat a les famílies més necessitades de la contrada, la troballa recent de
les llibretes de la causa pia, a l’Arxiu Diocesà d’Urgell, ens permeten tenir
una cronologia més detallada del seu establiment i, sobretot, del seu
compliment: de fet, aquesta documentació ens ha permès saber que durant pràcticament
cent anys la voluntat de Calassanç no fou complerta.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">No ens
desviem, però, del tema que hem anunciat amb el títol. El cas és que els
escolapis, admiradors de la trajectòria del seu fundador en terres catalanes,
han tingut sempre un vincle especial amb Claverol, que es veié reforçat el 1973,
quan el bisbat cedí a l’Escola Pia l’antiga rectoria, que es troba a redós de l’església
de Sant Cristòfol, tancant la vila closa. Restaurada i convertida en casa de
colònies, des d’aleshores grups de joves i també religiosos han tingut Claverol
com un dels seus referents d’oci, lleure i reflexió.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinkRgM52xZhdglrybo4Pi1FbMwrTwDuRZVcgShhKoZFEPESVIC_jQk5CLhe8lUP_fhGygUJffpOq2kW6T4rkHn86D9-VUb-eX3Yb-0_KV1mvbPdEfr_CUC8LMbsLfoNFvrF-MPGnsER-zw/s2048/DSCN1720_sel.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="332" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinkRgM52xZhdglrybo4Pi1FbMwrTwDuRZVcgShhKoZFEPESVIC_jQk5CLhe8lUP_fhGygUJffpOq2kW6T4rkHn86D9-VUb-eX3Yb-0_KV1mvbPdEfr_CUC8LMbsLfoNFvrF-MPGnsER-zw/w444-h332/DSCN1720_sel.jpg" width="444" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotografia de la Festa Major de Claverol de 2019, al pati de la rectoria, avui dia casa de colònies. Es veu el campanar de Sant Cristòfol al darrera. Fotografia d'Aniol Noguera. Fons: APEPC</td></tr></tbody></table><span style="font-size: 12pt;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt;">Si bé de l’església
se’n cuida el bisbat d’Urgell, el cert és que els escolapis han tingut també la
voluntat de preservar-la i dinamitzar-la, no només per Festa Major, sinó també
en diverses celebracions que puguin fer-s’hi al llarg de l’any, sabedors que d’aquesta
manera mantenen, també, un lligam amb qui n’havia estat rector a finals del
segle XVI, Calassanç. Però el seu estat de conservació no ha estat sempre bo, i
darrerament des de la Institució i des de l’Arxiu hem fet algunes passes per
avisar, especialment, de l’augment de la humitat i l’existència de vies d’aigua
de l’exterior que han malmès considerablement les pintures de les capelles
laterals; unes pintures de tipus popular que podem datar dels segles XVII i
XVIII, aproximadament.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Són escenes
de la Passió de Crist, amb els seus executors caracteritzats de turcs -l’enemic
del moment-, en comptes de romans. Però també n’hi ha de la vida de la Mare de
Déu i d’altres de tipus ornamental. Exemplars possiblement força excepcionals
en aquest entorn, que tot i no ser d’una gran tècnica i qualitat, valdria molt
la pena conservar en ser representatius d’una època i d’una religiositat
popular.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6swDevojucvTp_xSu2t3mHi4yjzSxR-6hcxQ-E6_L_aTA6OHEpuNlABwOYjfXQFx5BGr2zlQQC4ELDmto5c3fLVoTKFzkzp_uqNnIvJlhaBTdfcudBI1LkhncErSrJQnebRfo6Y4e_GLF/s2048/IMG_0071+%25281%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1530" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6swDevojucvTp_xSu2t3mHi4yjzSxR-6hcxQ-E6_L_aTA6OHEpuNlABwOYjfXQFx5BGr2zlQQC4ELDmto5c3fLVoTKFzkzp_uqNnIvJlhaBTdfcudBI1LkhncErSrJQnebRfo6Y4e_GLF/s320/IMG_0071+%25281%2529.jpg" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA_mbY0jHyDIJ7ft8Tg213VA8SNIM5pT985mCYESvGpB2HrcnN9jlhxVEuqXbMQZzpOBWQ6BGVxMv38ZX5rpVgPossYtOmvxccfyNSbAHOvqdjvQRvinnmwMrUZ_166iXI6OIVt4Zpyixf/s2048/IMG_0075+%25281%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1530" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA_mbY0jHyDIJ7ft8Tg213VA8SNIM5pT985mCYESvGpB2HrcnN9jlhxVEuqXbMQZzpOBWQ6BGVxMv38ZX5rpVgPossYtOmvxccfyNSbAHOvqdjvQRvinnmwMrUZ_166iXI6OIVt4Zpyixf/s320/IMG_0075+%25281%2529.jpg" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggynkg_NB8NLPs3uLkBVgUFV_hXDPuu5OKBWorF9WeJiRKaTRFXBvLjkbj2LWVxAbx6BwKPb4Kuub27u3LIGDTBJc3489Bk-z7YUDuHl6SMel0ZDuOKTUweuCoVPF8qSwJ5w13weMx99jO/s2048/IMG_0079.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1530" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggynkg_NB8NLPs3uLkBVgUFV_hXDPuu5OKBWorF9WeJiRKaTRFXBvLjkbj2LWVxAbx6BwKPb4Kuub27u3LIGDTBJc3489Bk-z7YUDuHl6SMel0ZDuOKTUweuCoVPF8qSwJ5w13weMx99jO/s320/IMG_0079.jpg" /></a></div><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLNnBtWAEC-fwW0zsTffPugzYFt3kWr1LdVMUsrbWR0DqNkVHkM5keydFaNfuatrMXttcJci9Yogcbf3nHSHecrpa2RNuojSz1NE8Zx1Hj6Lf0khL6dTzJH1nDQtx6l1u6O0NTEAmxOukS/s2048/IMG_20200714_210531.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1150" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLNnBtWAEC-fwW0zsTffPugzYFt3kWr1LdVMUsrbWR0DqNkVHkM5keydFaNfuatrMXttcJci9Yogcbf3nHSHecrpa2RNuojSz1NE8Zx1Hj6Lf0khL6dTzJH1nDQtx6l1u6O0NTEAmxOukS/s320/IMG_20200714_210531.jpg" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotografies: Aniol Noguera i Eduard Puigventós. Fons APEPC.</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Si bé el
crit d’alerta adreçat al rector de Claverol, al bisbat d’Urgell, al municipi i
a la Generalitat ha tingut efecte i s’ha engegat un procés de reforma de l’església,
el cert és que desgraciadament ha arribat massa tard, i una part de les pintures
ha caigut. A la capella de la marededéu de la Serra és on es noten més els
efectes de la humitat: fa un parell d’anys va començar a caure una part de l’arrebossat,
i darrerament n’ha caigut un tram més. El seu estat fa presagiar que aviat
acabarà de caure el que en queda, perdent-se, per sempre, les escenes que hi
havia.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxrAltIdhP8v4aKyC3FqUzkPNTpJwHngfE9M0LSxmRclv8_FUZkp12vW8q6KMoHepXxbRV9itAvEKjQEiMI2yaAZgQ1GoH71JoEOu1pyllZR2l79tIOKFtr5C1k6tunbS3hIT2_7IYx-Md/s2048/IMG_0077+%25281%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1530" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxrAltIdhP8v4aKyC3FqUzkPNTpJwHngfE9M0LSxmRclv8_FUZkp12vW8q6KMoHepXxbRV9itAvEKjQEiMI2yaAZgQ1GoH71JoEOu1pyllZR2l79tIOKFtr5C1k6tunbS3hIT2_7IYx-Md/s320/IMG_0077+%25281%2529.jpg" /></a></div><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOdEfLyscvMYldFkb3urzFrs_b2cS5ks6SN_kvD-aXjf6kxYLqMvd27nUMR88ZBRhygTzr-IIBirecW5NbxVruaM2_Tv4qh9HMW4SzliLb5Y8WD5WEf1avPG7RrQX8ZVa2x8pX6vwhdohA/s1600/WhatsApp+Image+2021-07-15+at+13.22.14.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOdEfLyscvMYldFkb3urzFrs_b2cS5ks6SN_kvD-aXjf6kxYLqMvd27nUMR88ZBRhygTzr-IIBirecW5NbxVruaM2_Tv4qh9HMW4SzliLb5Y8WD5WEf1avPG7RrQX8ZVa2x8pX6vwhdohA/s320/WhatsApp+Image+2021-07-15+at+13.22.14.jpeg" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotografies: Aniol Noguera. Fons APEPC.</td></tr></tbody></table><span style="font-size: 12pt;"><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt;"><br /></span></p></span><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt;">Tanmateix,
no tot són males notícies. Aquest estiu, un grup de joves voluntaris vinculats
a l’Escola Pia ha localitzat i recuperat part de l’antic hort del rector,
aquell que segurament havia conegut Josep Calassanç. Tres feixes de diversa
mida, amb un petit dipòsit i un sistema de rec, que acabaran d’adequar en
futures campanyes i que ens permetrà recuperar una part més de la història del
municipi i enfortir, alhora, el vincle entre l’Escola Pia i Claverol.</span></p><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIPKJSHxj0roe6ko1eAJfaLf6dcVSct6bBSZGvGzqYMk5EKnLoN1s698aGSgqAd8ew0uTnJllF1FHbdD3Tzkg-xx1raLQgcWXjtmzHVALZb5sv43gyH60I85mlJs-1M8KoXGpHXouS8KVt/s1600/WhatsApp+Image+2021-07-15+at+13.22.44.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIPKJSHxj0roe6ko1eAJfaLf6dcVSct6bBSZGvGzqYMk5EKnLoN1s698aGSgqAd8ew0uTnJllF1FHbdD3Tzkg-xx1raLQgcWXjtmzHVALZb5sv43gyH60I85mlJs-1M8KoXGpHXouS8KVt/s320/WhatsApp+Image+2021-07-15+at+13.22.44.jpeg" width="320" /></a></div><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilFzx7Cz6fQHOzA65QHWtuzuwY_UdhRsmeOM629vtwsvMAijlejqVC236h64rWdN3PL5TzTwfKL34mFJrwN46PyiHen-DDCzOrB31f7AEwyr1zALn2kH4_gM5zeKug8MPCktw8gGL96M-o/s1600/WhatsApp+Image+2021-07-15+at+13.22.50.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilFzx7Cz6fQHOzA65QHWtuzuwY_UdhRsmeOM629vtwsvMAijlejqVC236h64rWdN3PL5TzTwfKL34mFJrwN46PyiHen-DDCzOrB31f7AEwyr1zALn2kH4_gM5zeKug8MPCktw8gGL96M-o/s320/WhatsApp+Image+2021-07-15+at+13.22.50.jpeg" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'hort del Rector. Fotografies: Aniol Noguera</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: 12pt;"><br /></span><p></p>Arxiu Provincial Escola Pia de Catalunyahttp://www.blogger.com/profile/16178003559003983373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1964056331048491585.post-48267606528613091522021-07-20T12:23:00.001+02:002021-07-21T13:25:04.255+02:00El cotxe de les escoles dels suburbis de Sabadell<p style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: 12pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">A mitjans
dels anys 50, a la sala d’actes de l’Escola Pia de Sabadell (aleshores, sobre
el vestíbul de l’entrada), atapeïda amb la flor i nata dels prohoms de la
ciutat, el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sabadell, Antoni Llonch,
dissertà en una conferència sobre la penosa i injusta situació dels suburbis de
la ciutat: aportà moltes dades amb números que indicaven la desigualtat social
en una mateixa ciutat. Insistí especialment en la manca d’escoles en els
suburbis i en la no escolarització de bona part dels nens i nenes que hi vivien.
Va ser una crida a remoure consciències. Calia fer alguna cosa i tothom s’hi
havia de sentir implicat.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 12pt;">Suposo que
el pare rector de l’Escola Pia, Salvador Dalmau i Castel, prèviament havia
mogut molts fils. Ja hi havia acords concrets i la conferència era per fer
públic un projecte pactat, tot buscant més adhesions. I és que l’Ajuntament, el
Gremi de Fabricants i la Caixa d’Estalvis de Sabadell s’havien compromès a
construir i mantenir escoles per a nois i per a noies en cadascun dels barris,
mentre que l’Escola Pia es comprometia a portar-ne la direcció pedagògica.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 12pt;">A cada barri
s’hi construí una escola per a nens i una altra per a nenes, amb un número
d’aules segons la població. L’Escola Pia assumí la direcció de les escoles de
nois dels barris de Torre Romeu, Merinals, Can Puigjaner i Ca n’Oriac. El
Germans Maristes es responsabilitzaren d’una altra escola; i les de noies se
les repartiren entre les congregacions femenines que tenien col·legi a la
ciutat. El setembre de 1959 s’obriren totes les aules i començà el curs.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 12pt;">Deu anys
després, el 1969, el Gremi de Fabricants, que atenia el manteniment econòmic de
les escoles, les traspassà a l’Estat i es convertiren en escoles públiques. Fou
l’escolapi Domingo Colet i Rovira qui s’encarregà de la direcció pedagògica de
les escoles assumides pels escolapis i, al mateix temps, feia de coordinador de
totes les escoles amb el Gremi. La seva dedicació va ser total i admirable.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 12pt;">Per a poder traslladar-se
d’una escola a l’altra, el Gremi de Fabricants li donà un cotxe ja bastant
atrotinat, que captava les mirades dels transeünts pel seu aspecte, soroll i
moviments imprevisibles. A Sabadell es va fer cèlebre i tothom, en veure’l,
s’apartava perquè no se sabia cap on aniria.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoQnojyl4NzqvPHV_xaX7pweW90tFgKMi8VdFCiPIYTB0FcbIhpWfbR3qOBF-HdIPBhoK9ZzKJfe69XxWA4ExnW6uarQweVIpMRNFa8ySLKHLhuHdY_5jRestoHcPDw1-x2JqrRiFUcvjK/s1208/IMG_20210720_0001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="819" data-original-width="1208" height="327" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoQnojyl4NzqvPHV_xaX7pweW90tFgKMi8VdFCiPIYTB0FcbIhpWfbR3qOBF-HdIPBhoK9ZzKJfe69XxWA4ExnW6uarQweVIpMRNFa8ySLKHLhuHdY_5jRestoHcPDw1-x2JqrRiFUcvjK/w483-h327/IMG_20210720_0001.jpg" width="483" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El P. Colet, amb el seu conegut cotxe. Fons: APEPC 11.00.11, c. 28 núm. 8</td></tr></tbody></table><span style="font-size: 12pt;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt;">El pare
Domingo i el seu cotxe feren un bon servei a la ciutat de Sabadell i per això ens
plau reproduir-ne aquesta fotografia feta amb motiu d’una visita del pare Ramon
Segalés (a la dreta).</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: 12pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: 12pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Joan
Florensa i Parés<o:p></o:p></span></p>Arxiu Provincial Escola Pia de Catalunyahttp://www.blogger.com/profile/16178003559003983373noreply@blogger.com0