Visions personals de la vida escolàpia al Senegal

A finals d’aquest darrer mes de setembre vam rebre un ingrés de documentació que amplia continguts d’un fons personal actiu, aquells en què el productor continua generant documentació. Es tracta del fons de l’escolapi Manel Sales, que durant vint-i-cinc anys va estar destinat al Senegal, a la regió de la Casamance, al sud del país, on l’Escola Pia de Catalunya havia establert la seva primera casa el 1963. Consisteix en un interessant material d'interès per a la història de l’Escola Pia al Senegal, però també de les relacions entre Catalunya i el Senegal. 


Vista general del donatiu
Visió general del donatiu

L’any 1980 en Manel va ser destinat al Senegal amb 27 anys, a la població d'Oussouye. Des d'allà prengué el costum d'enviar un escrit a casa gairebé cada setmana. Totes aquelles cartes foren guardades amb cura per la seva mare i sortosament ens han arribat completes. Una carta cada setmana durant tants anys (cartes manuscrites, naturalment) ocupen un bon espai. El material encara no ha estat tractat ja que, com dèiem al començament, l'ingrés és recent. 

Les cartes expliquen molts detalls de la vida del dia a dia del Manel i la seva família, però també de la comunitat escolàpia senegalesa, essencialment anècdotes i fets quotidians que normalment s’obliden o en queda només un record difuminat. Però també parlen d'esdeveniments importants de la història de l'Escola Pia de Catalunya al Senegal. És l’interès que habitualment tenen els epistolaris: informen tant de temes personals i relatius a persones properes com d’afers i esdeveniments del seu entorn proper. En aquest cas, testimonien la vida d'un escolapi al Senegal però també una visió personal l'evolució de la presència escolàpia catalana en aquell país de l'Àfrica Occidental durant el darrer terç del segle XX i inicis del present. 

La consulta d’aquesta documentació, però, no és possible ara per ara sense el permís del productor, ja que són documents directament afectats per la legislació de protecció de dades.  


La capsa amb les cartes tal com ha arribat

Complementen aquestes cartes un dossier que recopila publicacions, altres cartes i escrits i retalls de premsa al voltant de les activitats escolàpies al Senegal durant els temps en que el donador hi treballà i per tant hi estava directament implicat. 

La donació es completa amb uns objectes de característiques molt diferents. En primer lloc, dues taules de fusta amb inscripcions en àrab, utilitzades a les escoles coràniques, sobre les que s’escrivia amb tinta sures de l’Alcorà o parts d'elles per aprendre-les de memòria. Una d'elles porta inscrita la data de 1980.  Procedeixen també del Senegal, probablement dels entorns on es trobava la comunitat escolàpia a la Casamance. Les taules eren utilitzades a la manera de les antigues pissarretes de sobretaula escolars, però en aquest cas en comptes de guix s’utilitzava tinta que posteriorment s’esborrava amb un drap humit o simplement amb aigua per tornar-les a utilitzar.   

Les dues taules escolars coràniques

En segon lloc, una col·lecció completa de litografies originals que el pintor Pere Pruna va realitzar per a una edició especial dels Evangelis publicada el 1961 per l'editorial Barna amb textos dels monjos de l’Abadia de Montserrat. Un dels exemplars està signat per l’artista, amb una dedicatòria manuscrita al pare del Manel Sales, Josep Sales, que fou impressor i col·laborador de Pruna. La col·lecció té un origen familiar. 


Sant Sopar, dedicat al pare del Manel Sales i signat per Pere Pruna


Oriol Casanovas. 

Comentaris