dimecres, 29 de juny de 2016

Uns ferrers de tall a la Caldes del segle XIX. El fons Cal Pacardu

A l’arxiu també conservem fons documentals no produïts per l’Escola Pia. Són fons que han ingressat per donació dels seus productors o propietaris, els quals en la majoria dels casos han tingut o mantenen encara alguna relació amb l’Escola Pia i per això han decidit confiar en l’Arxiu Provincial per a la seva conservació

Cal Pacardu / Wikimedia Commons
Recentment ha ingressat a l’arxiu el fons Cal Pacardu, originari de la casa coneguda amb aquest nom situada al carrer Bellit de Caldes de Montbui, on fou descobert en el transcurs d’unes obres de restauració. És un antic casal, datat el 1735 en la llinda d’entrada. El donador del fons és el propietari de l’immoble, antic alumne de l’Escola Pia de Vilanova i la Geltrú i resident des de fa molts anys a Caldes de Montui. És un fons petit, consta tan sols d’un lligall de documents, una cinquantena de llibres escolars de finals del segle XVIII i XIX i una desena d’obres de teatre català d’inicis del XX, però té força unitat ja que pel seu contingut i recorregut cronològic permet construir l’activitat d’una família de ferrers de tall entre mitjans i finals del segle XIX. Els llibres completen la informació dels documents, informant de l’educació que reberen alguns dels seus membres.  


Fons de llibres / APEPC
Els llibres els hem catalogat al Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic i per tant ja estan localitzables. Deu d’ells són nous al catàleg i per tant fins aquest moment només els tenim nosaltres. Foren emprats per diversos membres de la família, fet constatat pels noms escrits als preliminars de quasi bé tots els llibres. Els primers que apareixen entre els llibres editats entre el segle XVIII i XIX són Joan i Pau Viaplana, foren enviats a estudiar a l’Escola Pia de Moià, ho sabem perquè al menys en Joan ho apunta als preliminars d’alguns d’ells, i en un a més afegeix que és ferrer. Aquest fet denota que la família tenia una bona posició en poder enviar a estudiar un dels fills fora del poble. El nom de Viaplana ens refereix directament al Mas Viaplana, conegut casal i família de llarga permanència a la vila. També hi ha altres noms: Josep Roura (1831), Josep Viaplana i Poch (1836), Josep Poch Rius (1848), Francesca Poch, i Antonia Roura (1886). L’herència d'aquesta família pervingué per les pubilles, per això al segle XIX s’anàren succeït els cognoms Viaplana, Poch i Roura.


Llibreta de censos 1828 / APEPC
Pel que fa als documents manuscrits, que com hem dit conformen un lligall, resulten ser una agrupació documental amb una cronologia entre 1828 i 1886 que, amb discontinuïtats temporals, està tota relacionada amb el mateixos productors, propietaris d’una ferreria de tall situada a la mateixa casa del carrer Bellit, com a mínim fins a finals del segle XIX:  Pau Viaplana hi apareix de nou amb el seu germà Joan Viaplana i el seu cunyat Pau Roura.
Pau Viaplana s'encarrega de la ferreria (1851)
 Entre els documents apareixen llibretes de deutes, on podem veure amb detall els encàrrecs que realitzaven per a veïns del poble i de viles del voltant; el compromís de Pau Viaplana per fer-se càrrec de la ferreria (1851), els tractes amb el propietari d'un bosc, amb la participació d'un carboner, per a l'obtenció de fusta i carbó per al funcionament de la ferreria (1857 i1858),  preus i tipus de ganivets que arribaren a realitzar per a carnissers, pagesos, etc.  


Encàrrec de ganivets / APEPC
És també de destacar, tot i la seva senzillesa, un encàrrec de ganivets que es realitza retallant els models en fulls de paper amb anotacions sobre les seves característiques. Trobem també una relació dels treballs de reparació, el 1855, del seu molí esmolador, situat a la riera de Caldes de Montbui. Enric Moreu-Rey a La Rodalia de Caldes de Montbui, cita l’existència d’aquest Molí de Can Pacardu. Els documents estan tots redactats en català, els conceptes estan ben ordenats i amb una lletra força clara. Els darrers documents són rebuts de contribució que continuen situant el carrer Bellit com a lloc de la ferreria amb els mateixos propietaris. El darrer document és concloent: El 24 de gener de 1874 el rector de Caldes escriu un rebut per les misses per l’ànima de Pau Roura, el soci de Viaplana.  

Es un fons amb d’una temàtica no gaire habitual al nostre arxiu, però que creiem que molt interessant per a la història de Caldes de Montbui i la seva àrea, de la menestralia catalana a començaments de la industrialització i també pot tenir potencialitat didàctica, de cara al treball amb documents d’arxiu per a alumnes sobretot de secundària.

Nota de preus per feina realitzada, 1864 / APEPC

Encàrrec de ganivets / APEPC

Signatura: 10-030 / 5490, 5491 i 5492
Títol: Can Pacardu. Caldes de Montbui.
Dates extremes: 1798-1874
Nivell de descripció: Fons
Volum i suport: 1 lligall, 52 llibres. Paper i pergamí
Nom del(s) productor(s) Viaplana, Pau ; Roura, Pau ; Viaplana, Joan, i altres
Increments:  no es preveuen


Oriol Casanovas












dimarts, 14 de juny de 2016

Un nou escrit original de Sant Josep Calassanç : la visita pastoral Sede Vacante 1587


El 29 de març d’aquest any de 2016 hem descobert a l’Arxiu Diocesà d’Urgell un nou
escrit de sant Josep Calassanç. Situem-nos en aquell temps.

A causa de la llarga espera del nomenament d’un nou bisbe d’Urgell després de la mort d’Hug Ambròs de Montcada, els canoneges de la Seu en la sessió del 12 d’octubre de 1587 determinaren girar visita a tot el bisbat i es distribuïren els arxiprestats. Al doctor Rafael Gomis se li assignaren els de Tremp, Balaguer, Guissona, Agramunt, Sanaüja, Oliana i Ponts. S’emportà a Calassanç com acompanyant i secretari. Gomis va fer la visita entre els dies 26 d’octubre i 16 de novembre de 1587. Per a les visites a Oliana i a Ponts es va servir d’un altre secretari, la qual cosa ens fa pensar que Calassanç no l’acompanyà a Oliana i a Ponts. Les actes escrites per Calassanç es donaven fins per perdudes o extraviades. Ara, però, hem localitzat les actes de la visita als arxiprestats de Tremp, Balaguer, Guissona, Agramunt i Sanaüja. Aquest plec estava amb les altres actes de visita de 1587, però com que no estan signades, ningú havia identificat l’autor per la lletra. El manuscrit que ara hem descobert, és un plec de 30 pàgines en format foli, com un plec de paper de barba clàssic.

Primera pàgina del manuscrit. / Arxiu Diocessà d'Urgell

Les actes escrites per Calassanç ocupen 22 pàgines, des de la segona endavant, sense pàgines en blanc. A les pàgines 1, 25, 27, 29 i 30 hi  ha algunes anotacions de Calassanç. A la pàgina 25 es transcriu una carta que signa  Cap de Vila i seguida d’una anotació de Rafael Gomis. És tot en llengua catalana, excepte paraules llatines que segons el costum de l’època s’usaven.

El document no està signat, ni el nom de Calassanç hi figura enlloc. De totes maneres no dubtem de l’autoria per l’estil inconfusible de la lletra i per un signe que hi trobem algunes vegades i que ell acostumava posar en les còpies de les cartes en el llibre copiador i en les actes dels capítols dels canonges. És com una rúbrica sense posar-hi el nom. A més de les parròquies arxiprestals (Tremp, Balaguer, Guissona, Agramunt, Sanaüja), visitaren altres parròquies, entre elles la de Peralta de la Sal. En cada lloc visiten el temple parroquial, les capelles de la població i el cementiri. Indiquen les deficiències que hi troben i obliguen sota penes reparar-ho en un temps limitat. De cada altar s’indica a quin sant o invocació està dedicat sense fer-ne una descripció i els beneficis que hi ha amb el nom del sacerdot que els serveix. Especial atenció es té sempre del sagrari. Per aquestes actes podem saber el nom de cada un dels sacerdots que hi havia a cada parròquia i l’ofici i benefici que tenia. Només en el cas de la visita a Peralta de la Sal, trobem una exhortació de tipus moral sobre els costums dels fidels. S’exigeix acabar amb les blasfèmies i mal parlar de la gent.

Creiem que aquest document és una bona aportació per a la biografia de Calassanç, però al mateix temps ofereix bones i noves dades per a la historia local dels pobles visitats, per a la del bisbat d’Urgell i per a la de Catalunya en general.
Joan Florensa
Aniol Noguera

Signatura atribuïda a Calassanç en aquest manuscrit
Signatura de Calassanç en el llibre copiador 
de cartes dels capítols dels Canonges