divendres, 29 de gener de 2016

Grec clàssic per a l'escola

Guadalupe Golobardes acaba de publicar el Diccionari grec clàssic - català (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2015). En el pròleg afirma: “Tot el contingut de l’obra del P. Balagué està inclosa en el present Diccionari”. L’autora per a compondre el seu diccionari es basa en el de l’escolapi Miquel Balagué i Salvia (Bellvís 1910 - Béjar 1999). El primer va néixer amb un caràcter netament escolar, el d’ara va quelcom més enllà. L’escolapi havia publicat el Diccionario griego - español en la Compañía Bibliográfica Española en edicions dels anys 1945, 1948, 1953, 1955, 1958, 1960, 1963, 1971, dintre de la col·lecció Textos EP.


El pròleg de la primera edició està signat pel pare José Olea Montes, en aquell moment Vicari general de l’Escola Pia espanyola, en el qual explica com sorgí la idea de fer aquest diccionari i l’encàrrec que va fer personalment al pare Balagué, professor de grec i de sagrada escriptura a la casa d’estudis de teologia d’Albelda de Iregua. Aquesta gènesi del llibre no es reprodueix en les següents edicions; el mateix pare Olea exposa el contingut sense més explicació. Golobardes es basa en l’obra del pare Balagué, el tradueix al català i el posa al dia.
El pare Balagué no es limità a fer el diccionari, sinó que també redactà una gramàtica en dos volums: Lengua griega que publicà dintre de la col·lecció Textos EP (Compañía Bibliográfica Española, 1954). Col·laborà amb l’editorial Bosch de Barcelona en la Col·lección Textos Clásicos. Era una publicació dirigida als alumnes de batxillerat i hi publicà les obres: El Agipto, Ilíada, Las tres Filípicas, Las tres Olintiacas, Odisea, Prometeo, Anábasis, Ciropedia, Critón, Edipo Rey i Por la Corona; hi afegí l’evangeli de Lluc.  Aquesta col·lecció n’imitava una d’italiana, que al pare Balagué li servia d’orientació. A Albelda de Iregua vaig llegir en els anys 1949-1952 obres de Plató d’aquesta col·lecció italiana que em deixava el pare Balagué.
Miquel Balagué i Salvia (1910-1999) / APEPC
Alhora de confeccionar el diccionari el pare Balagué se serví dels joves escolapis que estaven estudiant la llengua grega i la teologia a Albelda de Iregua. Entre els diversos col·laboradors un s’hi afeccionà decididament: Enric Serraïma i Cirici (Barcelona 1927 - Mèxic 2012). Quan anys després va ser professor de la Universidad Pontificia de Mèxic i ensenyà grec, publicà Gramática griega  (Mèxic: Universidad Pontificia de México, amb tres edicions 1994, 2000 i 2003 (Apoyos Didácticos UPM; 6).

L’estudi de la llengua grega no era pas una novetat a l’Escola Pia, sense que fos en cap moment una prioritat. Limitant-nos únicament a Catalunya, sabem que el primer escolapi que l’ensenyà aquesta llengua i el va promocionar en l’Escola Pia de Sant Antoni va ser el pare Ramon Ribera Mont (Castelló d’Empúries 1781 - Barcelona 1846). A més de l’ensenyament a les aules amb els alumnes de les humanitats, obrí una acadèmia pública.
En el segle XX els pares Josep Maria Tous i Farell (Barcelona 1889 - Mataró 1956) l Albert Bertomeu i Font (Barcelona 1887 - 1936) juntament amb el pare Balagué col·laboraren en la traducció de llibres de la bíblia que publicà la Fundació Bíblica Catalana.
Altres escolapis dels que conservem manuscrita alguna traducció d’obres gregues són Antoni Cardona i Carreras (Terrassa 1901 - 1972) (en APEPC: 08-03 / caixa 29, n. 2) i Manuel Viladés i Margarit (Igualada 1895-1981) (en APEPC: 08-03 / caixa 40, n. 21).


Joan Florensa i Parés




divendres, 15 de gener de 2016

Instruccions per començar el nou curs (1939)

El document que presentem a continuació es testimoni dels primers moments de represa de l'activitat escolar a Catalunya i en concret a Barcelona el 1939, immediatament finalitzada la guerra civil. Es tracta d'una carta del rector de la Universitat de Barcelona i delegat del Ministeri d'Educació Nacional amb data de 24 març i dirigida al rector de l'Escola Pia Sant Antoni concedint el permís per tornar a fer classe, tot acomplint alguns requisits. Les noves autoritats volien tenir sota control tots els aspectes de la vida social i una de les primeres accions va ser definir com i en quines condicions havien de començar les classes interrompudes per la guerra.
Façana entre 1937 i 1939. CAT APEPC 11-07-28 c. 2

L'edifici de l'Escola Pia Sant Antoni en aquells moments no estava en condicions d'obrir de nou les aules. Havia estat incendiat a començaments de la guerra, fou ocupat per la CNT-FAI i convertit en un ateneu llibertari fins els fets de maig de 1937. En entrar l'exèrcit franquista l'edifici va ser novament ocupat, en aquest cas per un terç de la Brigada de Navarra. L'edifici va ser recuperat el 14 d'abril de 1939, però el seu mal estat impedia començar immediatament. Estava tan deteriorat que fins i tot es va plantejar vendre'l, però la insistència del p. Joaquim Tous va prevaldre i ajudat pel p. Agustí Cuadras es va iniciar la restauració que va possibilitar iniciar les classes del curs 1939-40 a pàrvuls i primària, doncs ja s'havia rebut l'autorització provisional que s'esmenta en el document que comentem.


No feia ni dos mesos de l'entrada de l'exèrcit franquista a Barcelona que el delegat del Ministeri d'Educació Nacional i nou rector de la Universitat de Barcelona, Emilio Jimeno Gil, envià aquesta carta carta al rector de l'Escola Pia Sant Antoni Joaquim Tous. Pels espais buits que foren omplerts en color vermell al lloc on s'identifica el destinatari, es pot deduir que segurament també reberen aquesta carta altres escoles privades de la ciutat. En primer lloc, concedeix provisionalment l'autorització per a fer classes i anuncia que en breu es rebrà la visita d'un inspector per conèixer els professors. A continuació s'indiquen les línies que ha de seguir el p. rector per a poder reprendre l'activitat escolar. Pel que respecta al personal docent, s'haurà de comprovar que els professors són addictes al nou règim i que caldrà separar-ne, depurar en realitat, els que siguin sospitosos d'haver tingut activitats contrarias o poco afectas a la religió catòlica, l'ordre i los mas puros sentimientos de amor a la unidad de España. A més, caldrà depurar també la biblioteca de textos que continguin ideas disolventes,  entre altres temes que es consideraven contràris al Movimiento Nacional. El darrer paràgraf especifica què és que hauran de fer les escoles durant la primera setmana de curs: "deberan realizar [...] breves conferencias sobre los puntos esenciales que han dado vida al Movimento salvador de España..."  i explicar el gran benefici social que suposava el desplegament de les noves polítiques.

El document mostra el control directe que van realitzar les noves autoritats sobre els treballadors, i en particular sobre els mestres, que per conservar la feina havien de demostrar adhesió al règim, separant aquells que no la poguessin demostrar o fins i tot s'hi havien mostrat indiferents, i evidentment també sobre els alumnes, com van poder comprovar tots aquells que van ser escolaritzats a partir de llavors. Cal destacar també l'obligació de separar els llibres de continguts no autoritzats, que havien de ser traslladats a la Universitat de Barcelona.
.
Signatura CAT APEPC 07-27 G100 capsa 12, n. 94, f. 1
Títol: Autorització provisional d'obertura del col·legi
Data exacta: 24 de març 1939
Lloc: Barcelona (Catalunya)
Nivell de descripció: Document.
Volum i suport: 1 full. paper
Productor: Delegat del Ministerio de Educación Nacional. Rector de la Universitat de Barcelona
Destinatari: Rector de l'Escola Pia Sant Antoni (Joaquim Tous i Farell)
Document de lliure accés. 












































































































































Printfriendly