dimecres, 13 de novembre de 2013

Episodis de la guerra de successió: El Llibre de Crònica de Balaguer.

Entre els documents més antics que es conserven a l'arxiu es troba el llibre de Crònica del col·legi de Balaguer. Es tracta d'un volum manuscrit que recull la història de l'escola des de la seva fundació el 1699 fins el 1762. A més de la crònica inclou una recopilació dels censos i propietats obtinguts durant el segle XVIII. Té un gruix considerable però la majoria de les pàgines estan en blanc. La tinta en algunes pàgines s'ha oxidat però en conjunt la el seu estat de conservació és força bo. Les cobertes són de pell amb decoració gofrada i compta amb dues tanques metal·liques.
Aspecte exterior del llibre de crònica de Balaguer

Els episodis de la guerra de successió narrats en el llibre de crònica de Balaguer foren escrits amb posterioriat, ja que aquells moments foren d’una gran inseguretat i l’activitat fou molt reduïda,  tan sols hi residí un escolapi entre 1707 i 1710, i l’escola fou destruïda per acció directa de la guerra. De fet els primers anys de vida de l’escola ja estigueren marcats per aquest conflicte. La signatura de les capitulacions de l’Ajuntament de Balaguer amb l’Escola Pia daten de 1699 i el permís del Bisbe d’Urgell arribà el 5 de juny de 1700.  Pocs dies després el virrei de Catalunya Jordi de Darmstatdt, en nom de Carles II, escrivia una carta a Balaguer on autoritzava la fundació, recordant que ell coneixia bé l’activitat dels escolapis a centreeuropa, on eren molt apreciats.  En les capitulacions els escolapis es comprometien a ensenyar a la població infantil en les tres aules que marcaven les seves Constitucions: una de minyons i dues de gramàtica i retòrica.
Portada de la crònica

Iniciada la guerrra, pel febrer de 1706 l’ajuntament requeria als escolapis que desallotgessin la Casa dels Estudis, situada a l’antic castell de Balaguer, per allotjar-hi un regiment de cavalleria. Als escolapis se’ls oferia la possibilitat d’hostatjar-se a casa d’un religiós que s’havia manifestat clarament en contra de l’establiment de l'escola pia a Balaguer, fet que no facilitava gaire la seva continuïtat. El juliol de 1706 els escolapis varen poder retornar al seu edifici però el trobaren ja malmès per la presencia dels soldats. L’ajuntament aquesta vegada es va comprometre a reparar els desperfectes. Però els esdeveniments es precipitaren a partir del 25 d’abril de 1707 amb la derrota austracista a Almansa i la consequent arribada dels exèrcits felipistes que ocuparen la plana de Lleida. El maig de 1707 arribà part de les tropes vençudes de l’arxiduc fugint d’Almansa i l’ajuntament les va acollir al col·legi.  Hi convivien soldats, religiosos i nois. El  juny de 1707 el gruix de les tropes felipistes ja eren molt a prop i el rector va decidir abandonar el col·legi, com també va fer gran part de la població.

Segons la crònica de l’escola pia de Balaguer en aquell moment, només quedaven 13 persones a la ciutat a més d’alguns religiosos en els convents. El diaca Jacint Tord intentà retenir el rector de l'escola Joaquim Bernadelli recordant-li el compromís que tenia de mantenir-s'hi malgrat els esdeveniments adversos, però quan el 5 d’agost les tropes franceses van ocupar Balaguer a l’edifici de l’escola tan sols hi quedava el p.Jacint. El diaca va prestar obediència a les noves autoritats per consell dels paers i es va preparar per acollir soldats. Al col·legi hi varen anar militars pacífics que impediren que les tropes el fessin malbé, però el 8 de setembre de 1707 aquests  soldats van marxar per a continuar la conquesta del territori i el p. Jacint es va quedar novament sol.
Primeres pàgines del llibre de crònica de Balaguer.
Marxà uns dies a la recerca dels religiosos fugits però no aconseguí convèncer ni a l’antic rector i en tornar a Balaguer va comprovar que els felipistes havien drestruït el col·legi, ensorrant la teulada per utilitzar les bigues i emportant-se portes, finestres i tot el que els podia ser útil. Sol i sense recursos, el p. Jacint va optar per ordenar-se sacerdot per poder percebre l’almoina de la celebració. El març de 1708 els francesos van abandonar Balaguer i la ciutat fou ocupada aquest cop pels miquelets, que varen iniciar un nou saqueig de la ciutat. Els eclesiàstics i religiosos acordaren enviar al p. Jacint com a missatger a Cervera per demanar al cap dels miquelets que evacuessin la ciutat, fet a la que el comandant accedí afavorint la pacificació de la ciutat.
Fragment de la crònica on s'explica l'ocupació
 francesa i el posterior saqueig dels miquelets.

No fou fins el 1710 que vingué un nou escolapi, Bartomeu Mir, per ajudar-lo en en les classes. A partir de 1711 la situació bèl·lica va començar a caure del bàndol felipista. El 20 de febrer les tropes del duc de Vendome van entrar a Balaguer conquerint-la ja per darrera vegada. Els escolapis van haver de començar de nou l'activitat en un altre estatge, ja que el castell estava en runes. El 1714 van adquirir una casa i una capella al  carrer de Sant Joan per instalar-hi el col·legi.




Fonts d'informació
Llibre de crònica de Balaguer. Signatura: CAT APEPC 07-11 1 1
Joan Florensa i Parés. Tres-cents anys de l'Escola Pia de Balaguer. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999
Oriol Casanovas
Llicència de Creative Commons
Episodis de la guerra de successió: El Llibre de Crònica de Balaguer. de Llibre de crònica de Balaguer està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a laplega.blogspot.com