dimecres, 22 de maig de 2013

Llibres de text de l'Escola Pia: Urbanitat

Les primeres normes impreses d’urbanitat que coneixem de l’Escola Pia les publicà el sacerdot Joaquim Paladella en el llibre Caton christiano para uso de los niños: en el que se da también una breve noticia de los exercicios que son propios de las Escuelas Pías para los que concurren à ellas (Barcelona; Thomas Piferrer, 1774; en p. 38-76 les normes d’urbanitat. Se’n feren a Mataró: Imp. Joan Abadal, 1790 i 1830; Vic: Imp. de viuda e Hijos de Joseph Tolosa, 1793 i Puigcerdà: Imp. Joaquim Abadal 1830). És l’únic llibre de text que els escolapis publicaren durant el segle xviii, ja que els privilegis de la Universitat de Cervera ho impedien.
 
Paladella, Catón cristiano (2ªed) Mataró: Joan Abadal ca. 1790
Tenim algunes referències sobre l’ensenyament d’aquesta matèria a les escoles escolàpies catalanes d’aquesta època. En els exàmens públics celebrats a Mataró el 1781 hi llegim: deu alumnes de la classe superior «explicarán en modo de conversación qué cosa sea buena crianza Christiana, y Civil: sus fundamentos, las virtudes que la componen y los vicios que se oponen». (Academia de Humanidad que en dos actos ofrecen al público los discípulos de las Escuelas Pías de Rethórica y Gramática del colegio de Santa Ana de las Escuelas Pías de Mataró. Mataró: Imp. Joan Abadal, 1781, p. 13).

Conservem un manuscrit de 1793 de Moià amb unes 12 regles per als interns d’aquest col·legi amb el títol Dirección de Colegiales, que s’inclouen en el Directorio Rectoral (en APEPC: 07-20 / caixa 10, n. 1).

A finals del segle xviii es publicà un devocionari que comença amb un reglament o Reglas mas comunes de política christiana para los niños que pròpiament és un petit tractat d’urbanitat ja que indica com s’ha de comportar un alumne des de llevar-se fins anar a dormir. Va compondre el llibre Agustí Macià (Igualada 1753 – Balaguer 1801) amb el títol Exercicios de piedad para niños y estudiantes según se practica en las Escuelas Pías (Vic: Imp. de la Viuda e Hijos de Tolosa, 1799, p. 1-13). Copià les regles de l’escolapi de Madrid Alexo Ruiz: Exercicios de piedad para niños y adolescentes según se enseñan, y practican en las Escuelas Pias (Madrid: Imp. de D. Benito Cano, 1793). Macià era el director de l’internat de Mataró i en el llibre hi reflecteix les pràctiques d’aquest col·legi.

Ejercicios de piedad... Barcelona: Juan Gaspar, 1844 
Francesc Reventós (Pla del Penedès 1775 – Barcelona 1850) es trobava a Igualada com a director d’interns quan la invasió de les tropes de Napoleó. Buscà el 1808, com tants d’altres, refugi a la illa de Mallorca i a Palma hi fundà amb dos escolapis més un col·legi amb internat. Allà publicà Tratado de urbanidad para uso de los discípulos de las Escuelas Pias, dispuesto por el P. Santiago Delgado de Jesus y Maria; aumentado nuevamente con un tratado de política de palabras por el P. Francisco Reventós de Jesus y Maria (Palma de Mallorca: Imp. de Brusi, 1813). Les edicions conegudes de Delgado són posteriors a la de Reventós. La diferència entre els dos llibres és notable, ja que el castellà el presenta en forma de diàleg, cosa que no fa el català. La introducció és també ben diferent. No hi veiem la dependència. Creiem que va ser un subterfugi per eludir els privilegis de Cervera.

El mateix escolapi Reventós publicà Tratado de política de palabras para uso de los discípulos de las Escuelas Pías (Manresa: Martín Trullás, s/d). En les 15 pàgines del llibret hi aporta un seguit d’expressions que cal emprar en cada possible circumstància.
La primera edició del llibre de lectura per a nois Lecciones escogidas para los niños que aprenden á leer en las Escuelas Pías (Madrid: Imp. Real, 1806) no hi ha Diálogo sobre urbanidad y buena conducta, que apareix en la segona de Madrid de 1815.

La primera edició que se’n va fer a Catalunya (Barcelona: Impr. y Libr. de Narciso Oliva, 1825) seguí el text de la de Madrid de 1815 amb les normes d’urbanitat. De les successives edicions que es publicaren en diverses poblacions de Catalunya en trobem unes amb el diàleg i altres l’ometen.
El 1874 es publicà Tratado de urbanidad: para uso de los colegios y Escuelas.(Barcelona Libr. de Luis Niubó). Com a autor hi figuren les sigles: D.D.C.P.M. que interpretem com «Director De Col·legials Pare Martra». Efectivament. l’escolapi Joan Martra i Camps (Barcelona 1828-1895) va ser un grapat d’anys el director de l’internat de l’Escola Pia de Sant Antoni (1855-1866) i després rector del mateix col·legi (1866-1875): les bibliografies antigues li atribueixen l’autoria del llibre. Se’n feren noves edicions a Barcelona els anys 1882, 1884, 1892, 1895, 1896, 1896, 1909 i 1916. Es traduí a l’italià i s’edità a Roma el 1875.

La graduació de les classes de primària es consolidà durant la segona meitat del segle xix i els avanços metodològics portaren els escolapis a plantejar-se la publicació de sèries de llibres de text per a cada matèria i grau; el costum escolapi era dividir la primària elemental en tres graus als quals se n’hi afegia un quart que corresponia a la primària superior. El modernisme influí en la presentació i decoració d’aquestes sèries: són uns exemplars molt ben editats i il·lustrats. Cada assignatura té un color diferent en les tapes de cartró.
 
Coberta modernista del Tratado de urbanidad del P.Martra (1896)
La redacció de la sèrie d’urbanitat s’encarregà al rector del col·legi Calassanci de Barcelona, Salvador Riba i Soler (Igualada 1861 – Alella 1933). el qual s’havia distingit com educador i persona de tracte amable i respectuós amb tothom. Publicà Nociones de urbanidad: para uso de las Escuelas Pías. Sempre sortiren de l’impremta Elzeviriana de Borràs i Mestres; les del primer grau es publicaren en successives edicions els anys 1904, 1909, 1915 i 1922; la sèrie de segon grau, els anys 1906, 1909, 1915 i 1926. No es publicà el volum per al tercer grau.

Joan Comellas Sarrà (Gràcia 1877 - Moià 1969) va creure que aquelles sèries de llibres de text que els alumnes havien de carregar cada dia per anar a l’escola eren un problema, ja que més d’una vegada el noi oblidava precisament el volum que havia d’utilitzar i tot plegat encaria el cost escolar per a les famílies. Pensà reunir en un sol volum totes les matèries —excepte el llibre de lectura— i per això publicà La ciencia de los niños, dispuesta cíclicamente en tres grados per a cada un dels tres graus de primària. Els publicà a Barcelona per l’impremta Elzeviriana de Borràs i Mestres en les successives edicions: 1r grau 1924, 1926, 1928, 1930, 1932, 1933, 1934, 1935 i 1950; 2n grau 1924, 1926, 1928, 1930, 1932, 1934 i 1935; 3r grau 1925, 1934 i 1950; acompanyant-ho d’un llibre del mestre el 1927 amb les solucions dels exercicis d’aritmètica i de gramàtica. En el primer grau no hi cap apartat sobre urbanitat. En els de segon grau de la primera edició a les pàgines 277-282 i en el de tercer grau de la primera edició a les pàgines 545-550.
 
Elementos de urbanidad (1906), Tratado de urbanidad (1896) i La ciencia de los niños (1924)

Durant els anys de la guerra civil (1936-1939) els superiors provincials de l’Escola Pia espanyola varen prendre l’acord de publicar conjuntament i iguals per a tots els llibres de text de primària i secundària. Per això no en tenim publicats a Catalunya.

Després de 1980 l’Escola Pia de Sabadell publicà un llibret de 18 pàgines titulat Urbanitat. L’Escola Pia de Catalunya en va fer dues edicions el 1981 amb dibuixos de Josep Camp i Ros. La tercera edició canvià el títol per Aprendre a conviure (1982) i amb aquest títol encara se’n va fer una quarta el 1983. 
Miquel Garcia. Quadern de convivència (1986)
 

Els promotors i impulsors d’aquest projecte foren Antoni Piña i Batllevell (1941-2011), director de l’Escola Pia de Sabadell i Alexandre Escarrà i Pons (1946- ), assistent provincial de pedagogia. L’Escola Pia de Sarrià va publicà una adaptació i traducció amb el títol Educación cívica (1984). En Miquel García, director de l’Escola Pia de Vilanova i la Geltrú, en va fer una síntesi en Quadern de convivència amb dues edicions (1985 i 1986) per a la seva escola.

dilluns, 13 de maig de 2013

Els observatoris meteorològics de l'Escola Pia de Catalunya

El Govern de l’Estat a partir de 1865 amb la finalitat de millorar el rendiment de l’agricultura va creure necessari crear una xarxa d’observació meteorològica. Els escolapis respongueren positivament a la crida com en altres ocasions anteriors que a través dels ajuntaments va fer el Govern. En els col·legis on va ser possible s’hi instal·là un observatori meteorològic i les dades s’enviaren al centre estatal i a més es publicaren a vegades a través de la premsa local. Un religiós de la comunitat n’era el responsable d’anotar les observacions diàries i normalment es feia acompanyar per algun alumne.

Escola Pia de Sabadell. Al terrat de la part central  es distingeix el laboratori meteorològic
La recollida de dades a Catalunya es va fer a través de la Granja Experimental que aleshores es trobava a Barcelona, aproximadament on avui hi ha la plaça Francesc Macià. N’era director Hermenegildo Gorria i va ser ell qui inicià a casa nostra la recollida de dades i l’extensió dels observatoris. En va ser un bon mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1962), el qual subvencionà aparells apropiats a diversos observatoris com els escolapis de Moià i Sabadell. 
Terrat de l'Escola Pia de Sabadell on estava situat el laboratori meteorològic
Conservem la correspondència entre aquest mecenes i els escolapis Josep M. Jaume i Borràs i Josep Baburés i Grabulosa, responsables dels observatoris dels dos col·legis esmentats. (CAT APEPC 08-05) En el nostre Arxiu Provincial no conservem pas totes les dades, ni molt menys. En guardem algunes de les que es publicaren i poca cosa més. A continuació oferim la referència bibliogràfica o topogràfica de les dades meteorològiques de que disposem. Cal tenir present que les que publicà Revista Calasancia en la primera etapa són normalment les mitjanes setmanals, no les de cada dia. De cada col·legi del que tenim informació donem unes dades de la seva història amb el nom dels escolapis que se’n encarregaren, les observacions i la bibliografia sobre aquest observatori. No oferim cap primícia, sinó que la majoria d’aquestes dades ja han estat publicades en mitjans especialitzats. De totes maneres pensem que aquesta aportació nostra pot despertar algun treball local de recerca.

Caldes de Montbui.
Només tenim una postal impresa i plena per enviar al Servei Meteorològic de Catalunya amb les dades recollides del mes de novembre de 1933. Termòmetre i pluviòmetre estaven instal·lats en el terrat del segon pis de les aules en l’edifici de la plaça de l’Àngel fins al 1977, però ja feia anys que no se’n prenien dades.
Bibliografia
Florensa, Joan: Cent anys al servei de l’educació 1909-2009: Escola Pia de Caldes. Caldes de Montbui: Escola Pia de Catalunya, 2009, p. 66-67.

 Igualada.
 S’inicià l’activitat el 1881. Les primeres dades es publicaren el 1887.
Dades
Revista Calasancia (Madrid), n. 3 (març 1888), p. 255; n. 5 (27 maig 1888), p. 432; n. 6 (juny 1888), p. 522; n. 7 (juliol 1888), p. 96; n. 9 (setembre 1888), p. 278; n. 10 (octubre 1888), p. 368; n. 11 (novembre 1888), p. 464; n. 12 (desembre 1888), p. 554; n. 13 (gener 1889), p. 96; n. 14 (febrer 1889), p. 192.
Bibliografia
Observaciones meteorológicas de las Escuelas Pías de España, Saragossa, Tip. de Comas Hermanos, 1889, hi ha les de l’any 1888.

Mataró.
El 1881 començà l’observatori de Mataró i s’integrà a la xarxa general. Publicà ja el 1887 les primeres dades, que després va fer arribar al públic a través de la premsa local.
Dades: Estación meteorológica, de l’1 de gener de 1927 a 30 de juny de 1936 (Volum relligat amb els fulls de les dades diàries) Revista Calasancia, n. 2 (27 febrer 1888), p. 168
Bibliografia
Tarròs, Ramon: Problemàtica educativa al segle XIX i organització dels col·legis escolapis de Catalunya (1836-1904). Tesi doctoral defensada a la Universitat de Barcelona, Facultat de Pedagogia, Divisió de Ciències de l’Educació, Departament de Teoria i Història de l’Educació, setembre de 1990. Dirigida pel doctor Josep Gonzàlez-Agàpito. Vol. II, p. 712.
Vilà i Palà, Claudi: Escuelas Pías de Mataró: su historial pedagógico, Salamanca 1972, p. 533-534.

Moià
Registre pluviomètric de l'observatori de Moià del curs 1965-66  
El 1905 s’incorporà a les observacions meteorològiques el col·legi de Moià. Va fer els primers passos de mans del pare Josep M. Jaume, el continuà a partir de 1911 el pare Vicenç Aloy fins al 1916, en que se’n va fer càrrec el pare Josep Ricart i Soler. Poc després devia succeir-lo el pare Antoni Tasi i Masferrer fins el 1948 amb la col·laboració dels novicis. Aquest continuaren les observacions fins que el 1970 el noviciat es traslladà a Alella i aleshores se’n responsabilitzaren els escolapis Josep Blay i Rosend Casallarch. Últimament han recollit les dades Marian Baqués, Jesús Bosom i Josep M. Oller. Aquest observatori continua operatiu; més d’una vegada a través de les informacions meteorològiques de televisió s’informa de la situació local.
Pàgina del registre pluviomètric de l'observatori de Moià de maig de 1966
CAT APEPC 07-20.10 c.6

Dades
Pluviometria catalana: resultats del cinqueni 1906-1910. S’hi publiquen les obtingudes a Moià a partir de 1907. a: Butlletí del Sindicat Agrícol i Caixa Rural i d’Estalvis de la Lliga de Defensa del Arbre Fruyter, n. 47 (Moià febrer 1913), p. 3.
Bibliografia
Casallarch i Montràs, Rossend: «La meteorologia de Moià, comentari d'algunes dades», en Modilianum   n. 4, (octubre 1991), p. 17-68.
Florensa, Joan; Mulinari, :Miriam: «Els observatoris a l’Escola Pia: retrat d’un inici», Modilianum (Moià 1r semestre 2007), n. 36, p. 65-73.
Tasi i Masferrer, Antoni; «Estació Pluviomètrica de les Escoles Pies de Moià», en Butlletí del Sindicat Agrícol i Caixa Rural i d’Estalvis de la Lliga de Defensa del Arbre Fruyter (Moià 1832), n. 276.
Tasi i Masferrer, Antoni: «Sobre el Observatorio meteorològico de las Escuelas Pías de Moià; datos històricos des de 1913 hasta 1949», en Modilianum (Moià novembre 1966), p. 57-60.

Olot
Va ser el primer col·legi escolapi català que s’adherí a la xarxa d’observatoris meteorològics. Començà a posar-se en marxa el 1879; en va tenir cura durant els sis primers anys el pare Josep Tapiola i Mateu (Pineda, 1852 - Barcelona, 1890). Enviava les dades a Madrid, almenys des de 1882, i des d’aquest any les publicà en la premsa local. L’observatori continuà fins al 1936; la Guerra Civil en trencà la continuïtat. No en conservem dades.
Bibliografia
Vilà i Palà, Claudi: Escuelas Pías de Olot, Salamanca 1974, p. 185-186. Puigcerdà: Revista Calasancia (1893), p. 91

Sabadell
El 1895 l’Escola Pia de Sabadell i l’Ajuntament signaren l’acord per establir en el col·legi escolapi un observatori meteorològic sota la direcció del pare Joaquim Corominas i Pla, rector de la casa; però qui de fet en va tenir cura i va anar prenent nota de les observacions des de 1895 va ser el pare Jaume Serradell i Matheu (Vilanova de la Roca, 1844 - Vilanova i la Geltrú, 1909); el succeí el pare Manuel Volart i Mats (Barcelona, 1850 - Tàrrega, 1899). En començar el curs 1896 el responsable de l’observatori va ser el pare Joaquim Badia i Ayats (Olot, 1871 - Sabadell, 1903). El dia 1 de gener de 1897 s’inaugurà la nova estació als locals que encara es conserven a la part central del terrat superior de l’escola. Des del 26 d’agost de 1901 el pare Josep Baburés i Grabulosa (Sant Pere Despuig de Bianya, 1880 - Sabadell, 1952) s’encarregà de la direcció del centre.
Dades
Josep Baburés a l'observatori de Sabadell
Baburés i Grabulosa, Josep: «Historial del Observatorio Meteorológico del Colegio de Sabadell», Sabadellum (Sabadell), s/núm. (febrer 1961), p. 26-28; en els números següents d’aquests revista hi ha publicat un resum del diari de l’Observatori escrit pel pare Baburés Entre els anys 1897 i 1901 es publicà anualment el Boletín de la Estación Meteorológica amb les dades corresponents; més endavant es publicà un volum amb les dades de 1902 a 1906.
Bibliografia
Baqués i Trenchs, Marian: «Servei meteorològic a l’Escola Pia de Sabadell», en Catalaunia (Barcelona), n. 204 (juny 1978), p. s/n,
«Observatorio meteorológico de Sabadell», en: La Academia Calasancia, n. 399 (Barcelona 5 novembre 1908), p. 22-25
Piña i Batllevell, Antoni: L’Escola Pia de Sabadell: la seva història, els seus mestres, els seus alumnes. Sabadell 1985, 32-37.



Vilanova i la Geltrú
S’hi instal·là l’observatori el 1881, però no s’obtingueren dades sistemàtiques i amb garantia fins al 1886 sota la direcció del pare Antoni Mirats i Montsonís (Montgai, 1848 - Barcelona, 1928), que les començà a publicar l’any següent; a partir de 1892 dirigí les observacions el pare Domènec Balsells i Illa (Olot, 1869-?).
Dades
Revista Calasancia (Madrid), núm. 1 (gener 1888), p. 80; n. 3 (27 març 1888), p. 254; n. 4 (27 abril 1888), p. 334; n. 5 (27 maig 1888), p. 431; n. 6 (27 juny 1888), p. 522; n. 7 (27 juliol 1888), p. 96; n. 9 (27 setembre 1888), p. 278; n. 10 (27 octubre 1888) p. 368; n. 11 (27 novembre 1888), p. 464; n. 13 (27 gener 1889), p. 96; n. 14 (27 febrer 1889) p. 192; n. 58 (27 octubre 1892), p. 383; n. 59 (novembre 1892), p. 466; n. 60 (desembre 1892), p. 568-569; (1993), p. 192; (1993), p. 285; (1893), p. 381; (1894), p. 477 i 93; (1893), p. 94; (1893), p. 95; (1895), p. 288; (juny 1895), p. 571; (1895), p. 100. 
Bibliografia
Florensa, Joan: «Col·legi Samà de Vilanova i la Geltrú, primer decenni de vida acadèmica (1877-1887)»,
Full Informatiu (Barcelona, Societat d’Història de l’Educació als Països de Llengua Catalana), n. 5-6 (1987), p. 60
Roger i Gené, Ramon. «Breve noticia del Observatorio Meteorológico del Colegio Samá - Escuelas Pías de Vilanova i la Geltrú», en El Calasancio Vilanova i la Geltrú, n. 55 (27 setembre 1912), p. 1078-1080
Licencia Creative Commons
Aquesta obra està sota  Llicència Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.