dimecres, 19 de desembre de 2012

Noves publicacions sobre història de l'Escola Pia de Catalunya

Volem destacar les més recents aportacions editorials a la història de l'Escola Pia de Catalunya que considerem que són de força rellevança. La primera és fruit del treball de dos investigadors del Centre d'Estudis Lacetans sobre l'antiga escola de Solsona i les altres dues són publicacions aparegudes de la ma de l'arxiver de l'Escola Pia, Joan Florensa i Parés.

Marcel·lí Corominas i Cots. Jordi Tasies i Planas. Un immoble al servei de la ciutat: els Escolapis de Solsona (1774-1998). Solsona: Centre d'Estudis Lacetans, 2012. 268p.
 L'octubre de 2012 va aparèixer en aquest mateix bloc un post sobre la història de l'Escola Pia de Solsona.
Aquest llibre no se centra únicament en la història del l'Escola Pia a Solsona sinò que explica la història de l'edifici que els acollí i que tingué altres usos després de la seva marxa. Malgrat que l'abandonaren el 1837, l'edifici sempre fou conegut com Els Escolapis. El llibre documenta àmpliament aquesta narració i a més afegeix la transcripció de molts documents originals referents tant a l'evolució històrica de l'Escola Pia de Solsona com als usos posteriors a marxa dels religiosos i fins el procés que va acabar amb la demolició de l'edifici. Els escolapis van arribar a Solsona el 1757  i es traslladen al nou i definitiu edifici el 1774. Hi està detallada la seva activitat pedagògica fins el 1837, quan  es vàren veure obligats a maxar a causa de la segona guerra carlina. Posteriorment fou usat per l'ajuntament com a edifici d'us públic fins el seu definitiu enderroc el 1998, molt polèmic a degut a que fou vist per bona part de la població com un atac al patrimoni de la ciutat. A aquest  episodi, els autors hi dediquen íntegrament el darrer capítol. A més de la transcripció dels documents, el llibre està documentat amb una un gran nombre de fotografies i reproduccions de documents. Podeu veure una crònica de la presentació del llibre al diari digital NacióSolsona.cat

Joan Florensa i Parés. Escola Pia, 275 anys a Mataró. Mataró: Escola Pia Santa Anna-Mataró, 2012. 274 p.
En aquest bloc també podeu consultar una síntesi de la història del col·legi escolapi de Mataró. Amb motiu de l'aniversari, calia també completar-lo amb un recull històric exhaustiu, com ens té acostumats l'historiador provincial. L'Escola Pia de Mataró és també una de les més antigues, concretament el primer curs fou el 4 de juny de 1737 quan el p. Joan Balcells, rector de Moià, substituïa el mossèn Salvador Vergés a la classe de gramàtica de l'escola municipal. Va ser el primer pas de la llarga presència dels escolapis a Mataró. La història del col·legi ha estat tractada anteriorment per Josep Poch i Gallart (1962) i Claudi Vilà (1972), i a més ha estat tema de dues tesis doctorals, la que ho tractat amb més profunditat fou la del Dr. Ramon Tarròs i Esplugas,  en un periode de temps determinat -el segle XIX-  i en el context pedagògicc català. Joan Florensa tracta la història de l'escola des dels inicis fins a l'actualitat, com correspon a una obra commemorativa. Per a adquirir aquesta publicació, dirigiu-vos a la mateixa Escola Pia de Mataró.

Altrament, la publicació Fulls del Museu Arxiu Santa Anna  publica periodicament  estudis i articles sobre aquesta temàtica. En el darrer número d'aquesta publicació, el número 104, apareix un article del mateix autor del llibre de Mataró, el p. Joan Florensa, en el que es transcriu un manuscrit del p. Josep Maria Sirés (1877-1941) en el que relata la seva experiència el juliol de 1936 quan fou detingut per una patrulla de la FAI, amb un posterior interrogatori i empresonament. Podeu consultar-ne l'entrada que en vàrem fer a La plega sobre aquest interessant testimoni de la repressió anarquista durant els primers mesos de la Guerra Civil.


Licencia Creative Commons
Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.

divendres, 14 de desembre de 2012

Documents: Llibre de registre dels alumnes de gramàtica l’Escola Pia de Balaguer, 1813 - 1893

Mostrem un altre document del fons de l’Escola Pia de Balaguer, una de les escoles de les que en conservem documents més antics. En aquest cas es tracta del llibre de registre d’alumnes de l’aula de retòrica entre 1813 i 1893.


Les tropes napoleòniques abandonen Balaguer l’agost de 1813. L’escola estava en pèssimes condicions i les classes es reprengueren el 5 de novembre a la casa Morros del Mercadal. Aquell mes varen anar retornant progressivament els escolapis refugiats a causa del conflicte, que havia aturat la docència,  i a finals de mes ja eren sis religiosos que s’encarregaren de reprendre les classes de llegir i comptar, retòrica i gramàtica. Foren Llàtzer Ferrer, Severí Ordeig, Agustí Cabot, Pere Bosch, Jeroni Reixach i Pau Bunyol qui iniciaren de nou les classses a Balaguer. El 1814 retornàren altres com els p. Tomàs Miret i Pelegrí Martí.   

El llibre recull els noms dels alumnes inscrits en pràcticament tot el segle XIX a l’escola de Balaguer, amb algunes llacunes temporals. Cada registre inclou el nom i cognoms de l’alumne, el lloc de provinença, l’edat, nom dels pares i un comentari final sobre la seva trajectòria. A la primera pàgina hi ha una llista dels llibres que hi havia a la biblioteca de l’aula de gramàtica.


Valor informatiu del document

El llibre ens parla de persones, coneixem els noms i cognoms dels nens que van assistir a les classes dels escolapis i un petit comentari sobre la seva trajectòria a l’escola. A banda que ens informa de l’activitat educativa dels escolapis a Balaguer durant tot el segle XIX i del seu propi valor patrimonial per a l’escola pia per a la història de l’educació a Catalunya, ens aporta informació per a la història personal i col·lectiva d’aquells que hi van anar a estudiar,  balaguerins i dels pobles propers. 

Conservem també el llibre de registre de l’aula de gramàtica (1813-1893). Aquest llibre conté les mateixes característiques informatives que el de retòrica, contenint també el nom i cognoms dels alumnes i un comentari sobre el seu caràcter i aplicació als estudis, que en alguns casos es complementa força amb dades biogràfiques, sobretot en els que vàren fer estudis posteriors. Tots dos llibres es complementen aportant informació sobre qui va estudiar als escolapis durant quasi bé tot el segle XIX.

Fitxa descriptiva
Identificació: APEPC 07-11 / caixa 23, núm. 1.
Títol original: Libro en que se notan todos los estudiantes de las Escuelas Pías del Colegio de Balaguer de la Escuela de Gramática.  
Dates: 1813-1893
Volum i suport: 1 llibre en paper (151 pàgines manuscrites, relligat en pergamí)
Productor:
Condicions d’accés: lliure
Condicions de reproducció: per raons de conservació només es permet la reproducció fotogràfica parcial.
Llengues del document: castellà, títols dels llibres en llatí
Característiques físiques i requeriments tècnics: manipular amb precaució.
Àrea de documentació relacionada
Llibre de registre de l’aula de retòrica, 1814-1888. APEPC 07-11, 21, n. 7
Llibre del secretari, 1813-1913. APEPC 07-11, 2 n. 3
Llibre de l'ecònom , 1803-1879 APEPC 07-11, 11
Racional de misses, 1780-1865 [i següents] APEPC 07-11 8

Bibliografia
 Joan Florensa i Parés. El projecte educatiu de l'Escola Pia de Catalunya (1683-2003) ... Barcelona: Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana: Escola Pia de Catalunya, 2010
Joan Florensa i Parés. Tres-cents anys de l'Escola Pia de Balaguer. Barcelona:Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999

A La plega
Inventari de l'Escola Pia de Balaguer de finals del segle XVIII 




Licencia Creative Commons
Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.

dijous, 6 de desembre de 2012

L’Escola Pia d’Oliana (1690-1844)



El metge d’Oliana Jeroni Caballol envià els seus fills als escolapis de Moià, col•legi tot just fundat. En quedà content i proposà per al seu poble una escola igual. S’iniciaren converses i el 6 de novembre de 1686 se signaren els acords per a una fundació de l’Escola Pia a Oliana: seria la segona casa de l’orde a Catalunya. La signatura tingué lloc a la casa parroquial de Santa Llúcia de Tragó davant del notari Joan Pera Vela i hi intervingueren el pare Agustí Passante amb delegació del pare general i pel municipi d’Oliana Ildefons Oliva, Joan Farràs, Ramon Abat, Jeroni Caballol, Oleguer Solans i Jaume Coll. Els acords determinaven que es donava als escolapis l’ermita i casa annexa de la Mare de Déu dels Àngels, fora del recinte poblat. Els religiosos atendrien el culte de la capella i podrien ampliar l’espai de residència. L’ajuntament pagaria 50 lliures per l’escola, però amb la condició de predicar cada any els sermons de la quaresma. si no ho podien fer, se’ls restarien 25 lliures.

El bisbe diocesà Oleguer de Montserrat donà la llicència de fundació el 24 de juliol de 1690 i el rei Carles ii l’autoritzà el 23 de desembre del mateix any.

S’ensenyaria llegir, escriure, comptar, llatí i retòrica amb dues aules, una per a primeres lletres i la segona per a les humanitats.

La dotació municipal era evidentment curta; per això el bisbat cedí als religiosos totes les rendes que tenia l’ermita i recomanà al sacerdot Gabriel Balasch que volia crear un benefici, que en fes total donació a l’Escola Pia.

En els afers d’aquesta fundació hi va intervenir el doctor i notari Ramon Vilana Perlas, fill d’Oliana, resident aleshores a Barcelona. Ell legalitzà les delegacions rebudes de Roma o la que va estendre el pare Agustí Passante a favor del pare Gaspar de las Peñas per a prendre possessió de l’ermita i iniciar la vida de la comunitat i de l’escola. El canonge Balasch canvià la cessió de la fundació per consell d’un germà de Vilana Perlas, que era vicari general del bisbat d’Urgell. Creiem que entre l’escolapi Passante i la família Vilana s’establiren unes bones relacions. D’aquí s’explica en part, l’adhesió dels escolapis a la causa austriacista.

El 1690 arribaren al poble els primers religiosos i tot seguit s’instal•laren en la petita residència i iniciaren l’escola.

La petita casa s’amplià successivament amb reformes en començar el segle XVIII i se’n feren novament els anys 1739, 1741, 1759. Tal vegada els béns procedents de la donació feta en el testament de Ramon Vilana-Perlas a favor dels escolapis el 1733 ajudà a la sufragar les reformes de la casa. El 1783 també sembla que es reformà l’edifici, ja que s’hi traslladà el juniorat de teologia i hi habitaren més de deu religiosos. Com a casa de formació comptava amb bona biblioteca, ja que el 1735 estava formada per 15.41 volums.

Va tenir sempre pocs alumnes: era una escola típicament rural, depenent l’assistència dels alumnes a classe, de les feines del camp. Es publicaren únicament uns dels exàmens públics que dirigí el pare Hermenegild Coll de Valldemia el 1833 (Pueriles ensayos de Latinidad, Retórica y Poesía, que dedicados a la Virgen de los Ángeles, ofrecen al público los alumnos de las Escuelas Pías de Oliana. En los días 23 y 24 de Julio de 1833. Puigcerdà: En la imp. de Joaquim Abadal, 1833; 11 p.)

Durant la Guerra del Francès (1808-1814) la població no patí atac de cap bàndol, la qual cosa fou atribuïda a la intercessió de la patrona, la Mare de Déu del Àngels. El 15 d’agost de 1815, diada patronal, es festejà la solemnitat de manera especial. Els escolapis fomentaren en tot moment la devoció a la patrona del poble, protegiren i amagaren la imatge sempre que es corria algun perill. N’editaren uns goigs.

La primera guerra carlina obligà els religiosos a deixar la seva casa i refugiar-se a l’interior del poble. S’hi emportaren la imatge de la Mare de Déu que quedà a la capella dels Dolors.

Les lleis que afavoriren l’exclaustració debilitaren la comunitat. El 1844 només hi quedava el pare Sebastià Busquets, malalt. Optà per anar-se’n a Balaguer per morir entre els seus germans de l’orde.

Els escolapis es quedaren els béns immobles que havien anat adquirint al llarg del segle i mig d’estada a Oliana. La desamortització de Madoz de 1855 els posà a subhasta.

Els escolapis havien estat sempre molt estimats pel poble. Per això alguns provincials des de finals del segle XVIII volien tancar la casa per la manca d’alumnes, però no s’atrevien per l’estimació que els manifestava el poble. Aprofitaren que Manresa demanà fundació per intentar que el monarca decretés que la comunitat d’Oliana es traslladés a la capital del Bages: així el provincial no tancaria la casa, sinó que es faria per un decret reial. Però el monarca no va fer el joc.

Bibliografia:

«Condordias firmadas entre los ayuntamientos y la Escuela Pía de Catalunya», en Archivum Scholarum Piarum, XXIII (Roma 2000), n. 47, la concòrdia corresponent a Oliana en p. 90-96.

FLORENSA, Joan: El projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya (1683-2003): una escola popular. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Societat d’Història de l’Educació als Països de Llengua Catalana; Escola Pia de Catalunya, 2010. P. 45-50 sobre la fundació i en p. 287-288 la relació de béns desamortitzats.

FLORENSA, Joan: L’ensenyament a Catalunya durant el trienni liberal (1820-1823): El mètode dels escolapis. Tesi doctoral, Premi Flos i Calcat, Institut d’Estudis Catalans 1995. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996; p. 171-172.

FLORENSA, Joan: «Libro de Rentas del Colegio de las Escuelas Pías de Oliana», en Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (Barcelona abril 1989), n. 318, p. 20.

FLORENSA, Joan: «A Manresa confiaven en els escolapis», en Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (Barcelona desembre 1995), n. 372, p. 17.

LLUCH, Ernest: Alternativa catalana (1700 - 1714 - 1740). Ramon Vilana Perlas i Juan Amor de Soria : teoria i acció austriacistes. Vic: Eumo, 2000 (Referències; 27). El segons testament posterior a 1733 en el qual cedeix a l’Escola Pia d’Oliana els seus béns en p.188.

PUIG I REIXACH, Miquel: «Oliana, 1690. L’Escola Pia d’un poble urgel•lità», en Catalaunia., Escola Pia de Catalunya (Barcelona gener 1991), n. 334; p. 8-19.

RABAZA, Calasanz; Historia de las Escuelas Pías en España. Vol. I. València, Tipografía Moderna, 1917, p. 42-45.

Licencia Creative Commons
Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.