divendres, 30 de setembre de 2011

Uns apunts de geografia

APEPC 07-12, 21,
Als arxius sovint conservem documents o objectes personals d’us  quotidià dels ciutadans. Alguns són fruit de la seva activitat professional, política o literària i aporten testimoni de la seva activitat,  són una eina per a la construcció de la seva biografia i fins i tot dels esdeveniments històrics del nostre país. Sovint són fruit de la voluntat del personatge de deixar testimoni, per exemple una sèrie de correspondència, escrits originals o esborranys d’una obra literària o un assaig, cròniques, dietaris, etc. Altres documents es produeixen en activitats en què el personatge forçosament l’havia de generar perquè eren necessàries pel seu funcionament, com per exemple la documentació produïda per una activitat comercial. El material utilitzat a l’escola és un d’aquests tipus de documents. Trobem pocs documents produïts per les persones en les primeres etapes de la seva vida i sovint estan relacionades amb el seu període d’educació escolar. El nostre arxiu pertany a una ordre religiosa que es dedica a l’educació i per això no es estrany trobar documents relacionats amb  la etapa infantil de la vida dels ciutadans. Conèixer aquest tipus de documents no només ens dona informació sobre la persona, sinó sobre les característiques de l’educació en una determinada època i sobre la societat en general.  
Localització: APEPC 07-12, 21, 3
(APEPC. F-“19”-B-11)







 Recentment ha entrat al nostre arxiu una llibreta d’apunts de geografia que havia pertangut a Leandre Cervera (1891-1964), destacat metge fisiòleg que arribà a ser president de la Societat Catalana de Biologia, escriví nombrosos articles i publicacions mèdiques. Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Amb aquest testimoni es pot confirmar que estudià a l’Escola Pia i, encara que no ho especifica, podem deduïr que fou a la de Balmes. La llibreta, datada segons un apunt a l’interior al setembre de 1902, s’hi van desgranant amb el sistema de preguntes i respostes tot un seguit de dades sobre geografia mundial. El sistema és el mateix que s’utilitzaven cent anys abans els alumnes dels escolapis, el mestre fa una pregunta concreta i l’alumne responia. Mostrem també un exemple d’això amb una imatge d’un examen públic realitzat a Igualada el 1806.   

La pàgina correspon a  Exercicios publicos de doctrina christiana, historia, geografia, politica, mitologia, retorica y poetica que ... ofrecen al público los seminaristas de las Escuelas Pías de la villa de Igualada :se celebrará la Función en la Parroquial Iglesia de Santa Maria de dicha villa en los dias y de Julio de 1806, á las de la tarde. -- Mataró : En la impr. de Juan Abadal, [1806 o post.]


Licencia Creative Commons
Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.

dijous, 15 de setembre de 2011

El fons Borrell

El juliol de 2011 hem col•locat en una de les parets dels nous locals de l’Arxiu Provincial dues làpides procedents d’Alella. Quan el 2001 l’Escola Pia abandonà aquella casa, entre altres coses ens emportàrem les dues làpides perquè són uns testimoni de la persona d’Antoni Borrell. Per manca d’espai adequat, les hem guardat fins ara en que disposem d’un lloc on queden ben visibles i guardades.
La documentació que formava l’arxiu personal del senyor Antoni Borrell i Folch el guardem des de 1991 a l’APEPC. L’any següent ja tinguérem un breu inventari d’aquest fons, el qual ocupa 128 caixes i 29 llibres grans de comptabilitat amb la signatura 10-33.
Antoni Borrell va ser un personatge polifacètic de la segona meitat del segle XIX: polític, financer, mecenes, culte. Continua sent un desconegut en la nostra història.
Miriam Mulinari va fer l’inventari detallat de les 38 caixes que contenen la documentació sobre els Vapores Correo Marqués del Campo. El volum inventari ocupa 271 pàgines. L’acompanyà amb un dossier del qual cal destacar les biografies d’alguns dels personatges que hi intervenen, la història de les línies i vapors de l’empresa i bibliografia sobre el tema. La mateixa autora publicà un resum biogràfic del personatge: «Antoni Borrell i Folch (Barcelona 1832-1910): político y hombre de finanzas. Apuntes para una biografía, extractados del archivo de la Escuela Pía de Cataluña», en Memoria Ecclesiae, vol. XXX (Màlaga, 2004), pàg. 91-98.
S’han fet dos estudis concrets aprofitant aquest fons: un analitzà la construcció de la casa d’Alella i un altre serví per completar la història del ferrocarril a Espanya. D’aquests dos treballs no en tenim còpia.
Dels possibles temes en que s’involucrà Antoni Borrell i caldria estudiar, assenyalem la molta relació amb entitats bancàries. Fou un dels fundadors del Banco Hispano Colonial i conseller del Banco Vitalicio de Cataluña. També fou el president de la Sociedad Catalana General de Crédito i promotor del Banco Peninsular Ultramarino, entre molts d’altres càrrecs més.
Va mantenir relacions i amistat amb els personatges rellevants de l’època com el marquès de Vilana, el de Comillas, el doctor Robert, els cònsols acreditats a Barcelona, i fins i tot, amb el president del govern, Cànovas del Castillo, juntament amb ministres i personatges influents a la Cort: es conserven cartes. Va ser cònsol de Romania a Catalunya. Diverses vegades fou elegit diputat a les corts espanyoles i finalment el nomenaren senador. Licencia Creative Commons
Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.

Printfriendly